El comte-rei Ferran el Catòlic pren possessió de Marbella
El rei Ferran va aplicar al Regne de Granada el model català de conquesta del País Valencià que evitaria l’exili d'una part de la població musulmana. Article d'En Marc Pons.
El dia 15 de juny de l’any 1485, fa 537 anys, el comte-rei Ferran el Catòlic, acompanyat per les seves hosts catalanes, entrava a Marbella i prenia possessió de la plaça. Segons les fonts documentals, les jerarquies locals havien signat la capitulació el dia 8 de juny; i Marbella seria una de les primeres places del regne nassarita de Granada que optaria per aquesta fórmula per evitar el vessament de sang i la ruïna dels supervivents. Segons les mateixes fonts, en aquella capitulació es van negociar els terminis per a la sortida de la població musulmana que s’exiliaria al nord d’Àfrica, i el restabliment i les garanties d’habitació dels qui es quedarien sota la nova dominació hispànica.
La investigació historiogràfica actual revela que durant la campanya de conquesta del regne nassarita de Granada (1482-1492); la Corona castellanolleonesa no tenia recursos demogràfics suficients per repoblar els nous territoris conquerits; i que el comte-rei Ferran el Catòlic, que des de principis de 1485 havia assumit el comandament d’aquella campanya; va optar per aplicar el model català de conquesta del País Valencià de l’època dels comtes-reis Jaume I, Pere II; Alfons II i Jaume II: mantenir un percentatge de població musulmana sobre el territori per garantir la continuïtat de l’aparell econòmic durant l’etapa de transferència del poder polític.
Així doncs, les fonts documentals revelen que la part més humil de la població musulmana (la que, per raons econòmiques, no es podia plantejar l’exili); va ser ressituada a extramurs; sobre els camps de conreu de la perifèria de la vila. També revelen que el comte-rei Ferran el Catòlic va dictar exempcions fiscals per estimular la repoblació cristiana de la ciutat; i que aquesta empresa colonitzadora quedava oberta als súbdits de la Corona castellanolleonesa i als de la Corona catalanoaragonesa. En el cas de Marbella es té poca informació. Però, en canvi, en algunes places de la Vega de Granada, els catalans van arribar a representar el 40% de la colonització.
Marc Pons
Enllaç:
Autor: Marc Pons
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
A mi em sobta el pancastellanisme del article, tindríem que saber com ho veig jo, i no s'ha investigat prou, els trastamara son per mi , encara que no es pugui provar, els assassins de Pere III, Joan I i Marti I L'humà i Marti II el Jove, també després de l'esquarterament de Jaume d'Urgell y de postres responsables l'exili a Úbeda de Federic I, el net de Marti L'humà, es ha dir en una guerra bruta entre famílies, es van cobrar l'ajut del avi d'aquest Ferran el catòlic a Pere III a "la guerra dels Peres", exterminant tot al llinatge de la casa de Barcelona, y amb la farsa del compromís de Casp, deixa les portes obertes de la nostra destrucció com poble y la assimilació per part de Castella, poc a poc es clar.
Aprofitant que parlem del regne de Granada torno a Vicente Yañez:
Al setge de Màlaga un tal Vicente Yañez de Lisboa ajuda als reis Catolics, en conseqüència el Reis li concedeixen un "seguro"per poder comerciar "libremente" pels seus regnes.
"Seguro que conceden los Reyes Católicos a Vicente Yáñez , vecino de Lisboa , para que , en premio de haber acudido por mar al cerco de Málaga con viveres y auxilios , pueda comerciar libremente ...”