Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 04-04-2012  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACI√≥
4658

El misteri del germans Valdés

Davant les m√ļltiples catalanades i catalanismes que l'Alfonso de Vald√©s deixa als seus llibres, en Raimon Balagu√© ha mirat d'aprofundir una mica m√©s en la biografia i l'obra d'aquest humanista i s‚Äôha trobat que al segle XVIII, l'erudit itali√† Piero Antonio Serassi ja va afirmar que era catal√†.

Alfonso de Valdés i el seu germà Juan han estat considerats pels historiadors de la literatura com dos dels escriptors més importants del primer terç del Segle d'Or castellà. Llegint atentament el Diálogo de las cosas acaecidas en Roma y el Diálogo de Mercurio y Carón d'Alfonso de Valdés vaig detectar algunes possibles catalanades, certs errors de traducció, gran abundància de CD sense preposició (Si un príncipe quiere castigar su vasallo), expressions del tipus i con ella he vivido más a mi sabor que un Pápa, no sabía qué hacer ni a qué parte se tornar o a la fin, después de haber muchos días en esto pensado. També vaig notar l'alternança de formes castellanes i catalanes (Francia/França), que els noms d'alguns sants i reis de vegades apareixen en castellà (Francisco, Cristóbal) i d'altres en català (Joan, Joseph).

Tot això em va portar a mirar-me detingudament la biografia dels germans Valdés (oficialment nascuts a Cuenca: Alfonso cap al 1490 i Juan cap al 1510) per veure què n'havien dit els estudiosos. Alfonso de Valdés va ser secretari de l'emperador Carles V i Juan de Valdés ocupà algun càrrec oficial a la Roma de Climent VII. Les notícies dels seus primers anys són minses en el cas de Juan i inexistents en el cas d'Alfonso. Però el que crida més l'atenció és que la majoria de les seves obres en castellà no són editades fins al segle XVIII i, a més, cap dels il·lustrats de l'època sembla tenir clar quines obres són d'un germà i quines de l'altre. Aquesta confusió continua al segle XIX i arriba a tal punt que el 1860, Luis de Usoz edita els dos diàlegs d'Alfonso de Valdés sota el nom del seu germà. Tanmateix, és gràcies a aquest filòleg peruà i a la seva edició del 1850 del Diálogo de la lengua de Juan de Valdés que hem pogut obtenir nous indicis sobre la identitat d'ambdós germans. Al pròleg de l'edició, fent esment a les informacions biogràfiques aportades un segle abans per l'erudit italià Piero Antonio Serassi, Usoz afirma:

"Malas son las noticias que el abate Serassi ten√≠a respecto a Vald√©s i sobremanera inexactas i confusas [‚Ķ]. Lo que choca al pronto en el abate italiano no es, el que haga a Vald√©s catal√°n, sino que le llame Juan Alfonso cuando ten√≠a a la vista la carta de Alfonso de Vald√©s i la respuesta del Castiglione [‚Ķ]. Le hizo catal√°n adem√°s, seg√ļn pienso, por saber que Juan de Vald√©s fue a Roma con Adriano VI, el cual antes de ser Papa, se intitulaba Arzobispo de Tarragona i Cardenal de Tortosa; i supuso que quien iba √° Roma de camarero de un Papa, prozedente de Catalu√Īa, ser√≠a catal√°n"1.

El que ens aporta Usoz és realment interessant perquè, a banda de posar-nos sobre la pista de la possible catalanitat d'Alfonso de Valdés, ens fa saber que la confusió era tan gran que en Serassi, que el 1769 va editar la correspondència de Baldassar Castiglione, tot i tenir accés a les cartes d'Alfonsos de Valdés, el rebateja com a Giovanni Alfonso, com si tots dos fossin la mateixa persona:

"Joan Alfons Vald√®s, Catal√†, havent-se aplicat des de ben jove a les bones lletres i a la jurisprud√®ncia, aconsegu√≠ en breu de tenir alguna fama i per aix√≤ fou adm√®s al servei de Carles V, el qual se'n valgu√© com a secretari i, fins i tot, el f√©u cavaller. Entre mig d'aix√≤ s'esdevingu√© el saqueig de Roma; i la naci√≥ espanyola (religios√≠ssima) havent sentit aquell gran horror, que mereixia un exc√©s tan gran, no es pogu√© estar de donar la culpa no nom√©s als Capitans de l'Ex√®rcit, sin√≥ tamb√©, en part, a l'Emperador: En Vald√®s, per tal de fer m√®rits davant la Cort, comen√ß√† a escriure un p√®ssim di√†leg en el qual, per defensar l'Emperador i excusar els capitans i els soldats, digu√© mil cal√ļmnies del Papa i dels clergues i gaireb√© llo√† la profanaci√≥ dels temples i el menyspreu per les rel√≠quies i per les imatges i no explic√† en absolut totes aquelles viol√®ncies i sacrilegis que van ser comesos en aquest encontre" 2.

√Čs evident que tot i el canvi de nom, el Vald√©s que trobem en aquest text √©s Alfonso, el secretari de l'emperador Carles V, cosa que ens corrobora que el Vald√©s diguem-ne absorbit o esborrat va ser en Juan.

En un estudi futur molt més exaustiu interaré aprofundir en aquests i en molts d'altres aspectes que ni tan sols he esmentat. Però, de moment, sembla prou versemblant plantejar la possibilitat que un personatge que fa catalanades quan escriu, de qui no se sap res des del seu naixement fins que entra al servei de l'Emperador, de qui un italià del segle XVIII ens diu específicament que era català quan (atès que el 1769 ja feia més de cinquanta anys que Catalunya havia perdut tota autonomia política) hagués pogut dir perfectament que era espanyol i que l'obra del qual és confosa sistemàticament amb la del seu germà (s'ha dit que eren bessons, i Erasme de Rotterdam els anomenava gemelli), no hagués estat, com diu la història oficial, un il·lustre ciutadà de Cuenca.

 

Raimon Balagué

 

1 LUIS USOZ, Di√°logo de la lengua (tenido azia el A√Īo 1533); Imp. J. Mart√≠n Alegr√≠a, Madrid, 1860, p. 47.

2 SERASSI PIERANTONIO, Lettere del conte Baldessar Castiglione, Padova, 1769. p. 169.

 




versió per imprimir

  1. Jordi Centelles
    19-03-2013 23:14

    Interessant....i se'm plantegen alguna dubtea. 1) Per qu√® Erasme els anomena "genelli" si no ho eren? El terme √©s sin√≤nim nom√©s de germans? 15 anys de difer√®ncia d'edat s√≥n molts anys per confondre dos germans per bessons, no? No podria ser que les dates estiguin equivocades i fossin realment bessons? 2) Fins a quin punt les seves obres van ser manipulades? Publicades 200 anys m√©s tard, alg√ļ les va alterar, traduir, etc? Qui? Per qu√®? Com es pot seguir aquesta pista?

  2. Ferran
    04-04-2012 13:07

    felicitats per la feina Raimon.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
18531
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]
L'Andreu Mas publica a Presència un article sobre les entitats dedicades a recuperar la història de Catalunya,...[+]
En Pep Mayolas recull una informació d’En Hugh Thomas, segons el qual Lorenzo Vital, el famós cronista...[+]