Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 17-06-2014  |  PROJECTE LLENGUA
4599

El misteri dels topònims bascos II

La Núria Garcia Quera continua furgant sobre la toponímia iberobasca del Pallars.

Port de la Bonaigua.

Com deia a l’article El misteri dels topònims bascos I, el Pallars Sobirà ha estat una comarca aïllada durant segles i, per tant, propensa a la fossilització dels topònims. Al Pallars Jussà alguns topònims es van cristianitzar (Santa Engràcia, Sant Joan de Vinyafrescal, Sant Martí de Canals, Sant Salvador de Toló…), però aquest fenomen no es va produir al Sobirà, la qual cosa, pel que fa a l’etimologia, és d’agrair. I és que aquests topònims són una font molt important d’un parlar antic que, depèn dels investigadors, consideren que és pre-protoèuscar, iber, indoeuropeu, occità, etc. El que és segur és que es parlava abans de l’arribada dels romans i, per tant, del llatí.

Morfema ES

A l’anterior article em vaig referir a la partícula “ES”, dient que significava “final de vall”. Vam veure uns pobles situats al final de les valls que començaven per ES -, però, en realitat, com podem observar al mapa, hi ha altres pobles al final de les valls que també porten el morfema ES, encara que no sigui al principi: Baiasca (Bai-es-ca), Ll-es-ui, Tavascan (Tav-es-can), Bon-es-tarre, Tavernol-es, Rod-és… Com aquests dos últims, n’hi ha d’altres que també són al final d’una vall i acaben en ÍS ―la qual cosa podria respondre al tancament de les e en i (Estaís, Boldís, Mallolís, Norís, Arcalís…)― i altres que acaben en ÓS (Alós, Berrós, Cassibrós, Virós, Escós…).

Morfema T + vocal

Ara veurem que alguns pobles, a part de ser al final d’una vall, són la porta d’entrada o sortida d’un pas important, d’un port que comunica una gran vall amb una altra. Fixem-nos que tots porten la consonant T, acompanyada d’una vocal que sovint és una a o una e i fixem-nos, sobretot, que en èuscar actual l’arrel ate, ata, significa “porta”! D’aquí vindrien, per exemple, els ports de Broa-te, Ra-te-ra, Mar-te-rat, Babor-te, Cer-ta-scan…

Pel que fa als topònims de pobles, alguns dels que fan de porta dels ports més importants de la comarca són Es-te-rri d’Àneu (pel port de la Bonaigua comunica amb la Val d’Aran); Espo-t(e) (pel Portarró d’Espot comunica amb la vall de Boí) o Ta-vascan (pel port de Marterat o Tavascan comunica amb França).

Pel que fa a altres topònims, són directament unes portes el Por-ta-rró d’Espot, el port del Can-tó, el congost de Collega-t(e)s o, també, el pla de Cor-t(e)-s, l’entrada per excel•lència a les altes pastures del Pirineu. Cada primavera passava per aquí el bestiar de la plana de Lleida que feia la transhumància i que, evidentment, no podien passar pel mig del congost de Collegats.

A partir d’ara fixeu-vos que gairebé tots els topònims que tenen T + una vocal, estan relacionats amb la idea de “porta” i molts tenen un port o un coll al seu darrere: Estaon (coll de Jou), Estaron (coll de la Bana), Lleret(e) (coll de Jou)…

El topònim “Ares”

Acabaré amb un apunt sobre el topònim de port que més es troba arreu: Ares. Es troba en documents medievals per a referir-se al port de la Bonaigua i també al Montsec (entre la Noguera i el Pallars); a Molló (entre el Ripollès i el Vallestir); a Alacant (entre l’Alcoià, el Comtat i la Marina Baixa); a França (a l’Haute-Garonne), etc.

A l’anterior article va sortir la partícula “–art(e)”, que en èuscar actual té el sentit de “entre”, i que en la llengua antiga la trobem com a “AR” o “R”. Per tant, sabeu què significaria Ares? AR (entre) + ES (final de vall) = “entre finals de vall”. Un port és una zona que es troba al mig de dos o més llocs tancats, dos o més finals de vall. Així de fàcil.

(Article d’opinió de Núria Garcia Quera, publicat a www.pallarsdigital.cat )

(També trobaràs alguna referència sobre els topònims a Nou viatge al Pirineu, escrit per la mateixa autora)

Font: Article a Sensus




versió per imprimir

  1. Albert Gispert Ganduixer
    13-11-2017 09:49

    Jo crec Joan S. que en Jordi (Bilbeny) ho ha explicat prou be en alguna conferencia. Mira-te-la. Es a l'arxiu. Per cert, suposo que mencionar Aran com a vall seria com dir que Sahara vol dir desert... Massa obvi per a un article d'investigacio, oi? ;)

  2. Albert Gispert Ganduixer
    13-11-2017 09:42

    Doncs ara potser entendrem com anar de part o sortir d"un port tenen cert sentit d"estar relacionades. Molt interessant. Mart i Mort? Aixo tamb es tot un mon a descobrir.

    Hi ha molt per fer. Hi ha molt per restaurar.

  3. Daniel del Rio
    07-07-2014 16:10

    El fet de que Sancho III el Mayor fos rei des de Galicia fins a Ribagorza, agafant la part nord de l'actual Catalunya dic jo que tindrà alguna cosa a veure.
    És el segle X, on comença l'avenç contra els àrabs -Cent Anys abans Lluis I el Piadós havia recuperat Barcelona dels àrabs- i el rei Sancho comença el repoblament de les muntanyes i de les valls.
    Crec que la raó de la toponímia ?provinent del Regne de Navarra- pot ser perfectament aquesta pertinença al regne.

    La historia és plena d'influències entre pobles, sobre tot si son fronteres, negar-ho, o, pitjor encara, intentar crear estats "purs? sense influències externes és un error greu que ha donat lloc a la història a massa matances.

  4. Galahad
    04-07-2014 14:17

    Pues para ser "experta" en èuscar, se deja la "coincidencia" más evidente, y es que valle en euskera se dice aran...¿y de qué me suena a mi eso? :)

    ¿El resto de las "coincidencias"? Pues que si me pongo a jugar con fonemas y los empiezo a combinar de cualquier manera, al final me saldrá algo inteligible.

  5. Trol
    01-07-2014 16:30

    Si, lo soy, pero no de Poblet... ¡Montserrat me da mal rollo!

  6. Trol
    01-07-2014 12:46

    Rosa: ¿cuánto te paga el CNI de Artur Mas por escribir comentarios como el tuyo? Que yo sepa, tú tampoco de identificas. ¿Te llamas realmente Rosa? ¿Cómo te apellidas? ¡Por favor, no hagas el ridículo! ¿Esto no te parece "fastigós"?

  7. Trol
    23-06-2014 13:00

    Sres. del INH... existe desde finales del s. XIX un mapa de la Gran Wasconia, que ocupa toda la mitad noreste de la Peninsula Ibérica. ¡Qué placer ver a dos nacionalismos antidemocráticos como el vasco y el catalán luchando por un mismo territorio! Por suerte, para el resto de España. el nacionalismo franquista ya pasó...

  8. David Vilasìs
    21-06-2014 00:18

    Caram. Podríem utilitzar noms de plantes i animals per arribar a conèixer mes del tema, per exemple Pit roig a Osona es diu Ropit. El ro seria vermell no? O Garsa i Gaig dos còrvids, els dos comencen amb Ga com gat. O potser desvario molt.

  9. Xavier
    19-06-2014 13:42

    També podríem afegir com una variant de "Ares", però a més, amb la "t+vocal", els topònims "Artés" i "Artesa".

  10. Esteve
    18-06-2014 08:59

    Interessantíssima aquesta manera d'indagar en aquella llengua a través dels topònims!

  11. Joan S.
    18-06-2014 08:51

    Interessant. Hi tindria alguna cosa a veure que part del Pallars era una zona on es parlava dialectes de tipus basc i on no hi havia arribat això que ara anomenem català fins al segle X?

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19340
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]
A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]
Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+]