Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 11-10-2023  |  LLENGUA NACIONAL
1997 lectures

El sabir: la llengua comuna de la Mediterrània que era una mena de català

El sabir, que es pot considerar un dialecte del català medieval, va ser la llengua franca del comerç a la Mediterrània.

Atles català d'Abraham i Jafudà Cresques.

Madīna Mayūrqa (actual Palma, Mallorca), abril de 1115. Fa 908 anys. Un exèrcit aliat, format per les hosts dels petits dominis independents de Barcelona, Montpeller, Niça i Pisa, vencia la resistència dels defensors de Madīna Mayūrqa i entrava a la ciutat. Aquell assalt era la culminació de diverses operacions de saqueig i destrucció de diversos ports àrabs d’Eivissa i de Mallorca que albergaven la pirateria musulmana. En el decurs d’aquella campanya, que remuntava a l’any anterior, els diferents partícips d’aquell exèrcit aliat van utilitzar un vehicle de comunicació comú: una llengua franca que, en el decurs del temps, adquiriria una importància cabdal. El sabir, que és com va ser anomenat aquell pidgin, seria la llengua del comerç i de la navegació a la Mediterrània fins a principis del segle XIX.

Com sorgeix el sabir?

A cavall de l’any 1000, coincidint amb l’etapa més crítica del poder central o reial a l’Europa de l’època, es va produir una explosió d’independències de petits dominis, sobretot a la Mediterrània occidental. Durant el segle X, Barcelona, Montpeller o Niça van escapar del domini de la monarquia francesa; i Gènova, Lucca o Pisa es van escapolir de les urpes de l’emperador alemany. Aquests petits dominis independents, articulats com a comtats o com a senyories (en definitiva, com a repúbliques coronades o com a repúbliques plebees), tenien un element en comú: basaven la seva riquesa en el comerç marítim, i en aquest context polític i econòmic era necessari un instrument comú de comunicació. El professor Carles Castellanos —de la UAB—, en la seva investigació, revela que aquest pidgin ja està articulat abans del canvi de mil·lenni.


Representació d'un grup de mercaders a la Casa de la Llotja de Barcelona (segle XV) / Font: Encyclopedia Britannica.

Com es forma aquell primer sabir?

La Mediterrània sempre ha estat un espai de trobada i d’intercanvi, i el xoc de civilitzacions (la fractura política i cultural entre les dues ribes del mar) no va afectar els intercanvis comercials. El sabir és una de les proves més evidents que aquests encontres comercials mai van desaparèixer. Un altre cop, el professor Castellanos explica que el sabir va sorgir pel contacte entre els navegants i els comerciants de les dues ribes de la Mediterrània occidental: la del nord, de llengües neollatines (com, per exemple, el catalanoccità); i la del sud, de llengües amaziga i àrab. En la composició d'aquestes llengües (la influència de cada una en la formació del seu corpus lèxic) hi jugarien factors com la força política i econòmica de cada un dels actors que hi intervenien. No oblidem que llengua i poder sempre han anat junts.

Català-occità-provençal

Al voltant de l'any 1000, i durant la resta de l’edat mitjana (del segle XI al XV), la llengua popular de Barcelona, de Montpeller, de Tolosa, de Marsella o de Niça era pràcticament la mateixa. De fet, en l'àmbit acadèmic i fins a inicis del segle XX, es considerava que el català i les tres variants de l’occità —llenguadocià, provençal i gascó— formaven un mateix sistema lingüístic. Tot això ve a propòsit de la composició del sabir. Segons els estudiosos d’aquest fenomen —especialment el professor Castellanos—, el sabir primigeni (el que va sorgir i es va desenvolupar durant l’edat mitjana) seria un sincretisme de catalanoccità (la llengua de l’arc mediterrani, entre Barcelona i Niça), de lígurtoscà (la llengua de la cornisa tirrena, entre Gènova i Pisa) i d'amazigàrab, que es parlava a la costa nord-africana entre Orà i Trípoli.

La falsa presència del castellà

Alguns articles generalistes del sabir afirmen sense rubor que aquest pidgin és un sincretisme entre castellà i italià. Això és totalment fals. Quan va sorgir el sabir (segles X-XI), els castellans encara no havien assolit la costa mediterrània (no ho farien fins al 1245), i, per tant, no tenien ni marineria ni negoci al vell Mare Nostrum. En canvi, el que sí que és cert és que, superada l’edat mitjana (segle XVI) la progressiva incorporació de mariners i comerciants andalusos a les rutes comercials mediterrànies es traduiria en una important incorporació de lèxic castellà al sabir. I pel que fa a l’italià, tres quarts del mateix. L’italià és una llengua contemporània creada després de la unificació política d’Itàlia (1860). Defensar que la llengua italiana ha influït en la composició del sabir només es pot entendre quan es confon ligurtoscà medieval amb italià contemporani.

En què s’assemblaven el sabir i el cataloccità medieval?

El sabir, creat per a facilitar la comunicació, evitava la conjugació dels verbs, de manera que totes les accions s’expressaven en infinitiu. Seria, per dir-ho col·loquialment, com s’expressaven els indis americans en els westerns de Hollywood. I aquí, en aquest punt, és on es fa més evident la influència catalana: els infinitius del sabir medieval són sempre acabats en -ar o en -ir, com en el catalanoccità medieval, a diferència del sistema lingüístic ligurtoscà, més fidel a la llengua mare llatina i que conservava les terminacions en -are o en -ire. En sabir, un armador li preguntaria a un mariner que es volia enrolar, però que tenia mal aspecte: “ti estar bono?” ('tu estar bo?'). O un macip de costa (un estibador portuari medieval) que desestibava la càrrega d’un comerciant li deixava un espai al bot i li preguntava: “ti venir aquí”? ('tu venir aquí?').

En què més s’assemblaven el sabir i el catalanoccità medieval?

El sabir va ser una revolució lingüística que tenia el propòsit de facilitar la comunicació en els intercanvis comercials. La seva composició es va simplificar i adequar al màxim. Els catalans eren cada cop més presents al mar, i en els textos del sabir trobem una gran quantitat de substantius que són com en el catalanoccità de l’època. Una bona colla de substantius del sabir acaben amb les terminacions -ato o -ir, característiques del catalanoccità medieval. Alguns exemples serien els substantius: forato ('forat'), deserto ('desert'), joco ('joc'), olio ('oli'), fugo ('foc'), els adjectius: vergonyoso ('vergonyós') o els verbs: mirar, prometir, tenir, cridar, consolar o impedir. Aquesta influència és tan evident que en el lèxic sabir apareixen substantius del català que el temps no ha modificat, com per exemple: caserna, germana, mantega, riu o taca.



Mapa dels consolats de mar catalans a la Mediterrània / Font: Museu Marítim de Barcelona.

Els consolats de mar catalans i el sabir

Durant dos segles llargs (XII a XV), Barcelona —i, per extensió, Catalunya— va ser una superpotència militar i econòmica que va disputar el lideratge de la Mediterrània a Gènova i a Venècia, quan no el va ostentar en solitari. Els consolats de mar catalans escampats arreu de la Mediterrània van ser, sempre, focus de l’expansió marítima catalana i, en alguns casos, plataformes de la conquesta militar catalana. Eren, com defensa la professora Coral Cuadrada, de la URV, nuclis de projecció del model colonitzador català, de factura mercantil i de tradició grega i que, posteriorment, inspirarien les empreses colonitzadores angleses i neerlandeses al Nou Món. Els consolats de mar, màxima expressió de la força política i econòmica catalana en la plenitud medieval de Barcelona, universalitzarien el dret marítim català i el sabir.

Marc Pons

Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç:
https://www.elnacional.cat/ca/cultura/sabir-llengua-comuna-mediterrania-mena-catala-marc-pons_955977_102.html



Autor: Marc Pons




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Fernando III el Santo
    18-10-2023 23:44

    La segunda imagen es claramente una iluminación del siglo XIV, no del XV.

  2. Antoni Abat
    17-10-2023 11:30

    Qué morro, tronko. Pero si eres tú el que ha salido por peteneras!

    Lo de la educación resérvalo para tu amigo Edmond, que insulta a calzón quitao en romanç pla.

    Y con respecto a la lengua, entiendes el castellano a la perfección, lo mismo que yo el catalán. Suele pasar en las lenguas primas hermanas, que para lo que hay que hacer un esfuerzo es para no entenderse. Precisamente es ese el reproche (plenamente justificado, en mi entendimiento) que se suele hacer a quienes se niegan a darse por enterados cuando les hablan en catalán en Cataluña, una actitud que me produce un rechazo meridiano. Siento decepcionarte, pero en asuntos de lengua, cualquier acción o política en pro del catalán se me hace poca. Yo soy pro-inmersión profunda.

  3. Frede
    16-10-2023 19:08

    Doncs, guaita, abat. Et dono la raó. No té res a veure (o sí, però no m'embrancaré). Ara bé, a partir d'ara intenta tu també parlar i discutir sobre la temàtica que es presenti i no sortir per petaneres. I sense faltar al respecte, per descomptat, això d'olles, sofocos i demés, és sobrer. S'ha de discutir sobre l'article, amb seny i nivell intel·lectual. No cal escarnir quan no s'està d'acord.Comenta-ho amb els teus amics trollets, a veure si pugem el nivell, home! Ah! Se m'oblidava, has vist que és una pàgina catalana? Ho dic perquè si fos alemanya escriuries en alemany, vaja, em penso. Per tant, si és catalana, la llengua és el català.

  4. Antoni Abat
    16-10-2023 08:26

    Vamos, que como carece Vd. de argumentos para rebatir, decide salirse por la tangente con otro asunto que no tiene nada que ver.

    La realidad es la que es: por mucho consulado marinero que hubiera, y que prueba la hegemonía catalana en la época que nadie en su sano juicio discute, lo cierto es que los argumentos que se aducen para probar la supuesta catalanidad del sabir (v. gr., infinitivos en -ir o -ar) lo mismo servirían para atribuirlo al castellano, y con más razón, porque el sabir, al igual que el castellano o la mayoría de dialectos italianos meridionales, no es muy propenso a los finales de palabra ne oclusiva, rasgo predominante en catalán.

  5. Frede
    15-10-2023 13:39

    No entraré en aquest debat lingüístic, perquè no estic capacitat, ara bé, el senyors abats, romers i la resta ens podrien aportar un mapa de la mateixa època on trobéssim senyalats els consolats de mar castellans al Mediterrani. Res, per curiositat.

  6. Edmund Cooke
    12-10-2023 15:13

    Jo no he dit que la lingua franca sigui la llegua francesa…he dit que ni francs ni cadtellans pintaven res al mediterrani medieval … ergo el sabir ni es franc ni cadtellà….ho entens sense diccionaris…. O es que ets …

  7. Antoni Abat
    12-10-2023 15:03

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  8. Edmund Cooke
    12-10-2023 14:57

    … a mes a mes romerita, romera romani roc com expliques que als segles xvi al xix la gran castella qie rodava per les ameriques conqueint nous territoris d'ultramar encara voltes pel
    Mediterrani desdel segle xvi al xix fent servir la llengua franca o sabir…?…Vols dir que des del segle xvi fins al xix encara voltaven pel mediterrani smb totes les maravelles del nou mon que scabavem de descubrir ?….no t'ho creus ni tu , ni cap essers inteligent….

  9. Edmund Cooke
    12-10-2023 14:44

    … ja t'ho dic jo si no se't torra la darrera neurona que et queda:
    … segons la wiki castillana el sabir …”se utilizó entre los siglos XVI y XIX por los marinos y mercaderes del mar Mediterráneo, en los puertos y países de lenguas de origen románico”

    …. Segons la wiki en català el sabir ….”com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX”….


    I que passa del segle xi al xvi???… estem parlant de cinc segles sencers!!!….

    Romera, t'han pres el pel…. Desperta somines!!!

  10. Edmund Cooke
    12-10-2023 14:36

    ….romera perre roc maria quines diferencies trobes entre la wiki en catala i en castellà sobre la llengua sabir?….

    https://es.wikipedia.org/wiki/Sabir

  11. Edmund Cooke
    12-10-2023 14:29

    … si fins i tot en diuen del sabir llengua franca…

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Lingua_franca

    Quan resulta que ni els francs ni els castillans sabien de l'existencia del comerç a la mediterrania als segles xi -xiii sota domini dels consulats i la marina catalana…de fet ni sabuen com olorava la sal del mediterrani…



    ….



  12. Edmund Cooke
    12-10-2023 14:08

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  13. Edmund Cooke
    12-10-2023 13:16

    … es clar, perque el castellà esdeve llengua parlada a partir de l'us del català arreu dels consulats de mar i la seva barreja amb totes les llengues parlades a les que aludeix l'article i totes les fonts universalment conegudes sobre el pider comercial i mitilat/naval a la maditerranea medieval…castella no tenia cap representacio a la mediterranea medieval…. El mediterrani era un llac català…a castella nomes hi havia xais…i la llana que els catalans els compraven per a dur-la als mercats, concepte comercial que no s'entenia a castella….

  14. Antoni Abat
    12-10-2023 10:10

    Otra ida de olla, una más, del Marc Pons.

    He aquí el padrenuestro en sabir:

    Padri di noi,
    ki star in Cyelo,
    noi voliri ki nomi di ti star saluti.
    Noi volir ki il paisi di ti star kon noi,
    i ki ti lasar ki tuto il populo fazer volo di ti na tera,
    syemi syemi ki nel Cyelo.

    Pues no, mucho dialecto italiano y más próximo al castellano (padri, fazer, cyelo...) que al grupo occitanorromance en cualquiera de sus variedades, incluida la catalana.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35310 lectures

Aconseguits 10950€
de 8000€
Encara hi pots col·laborar

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Joan Calsapeu ens ofereix una ressenya del llibre d'En Pep Mayolas, La princesa a l’exili. Felipa de Coïmbra...[+]
Nombrosos errors a la grafia dels topònims delaten la intervenció d'un copista poc atent o atent només a...[+]
Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del...[+]
Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+]