Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és sempre una fantasia sense base científica, i quan es pretén aixecar un embull invulnerable i col·locar-hi a sobre una conseqüència, es corre el perill que una dada canviï i s'ensorri tota la carcassa històrica."
Pío Baroja (1872-1956)
NOTICIES » 01-05-2010
6282

El tractat dels Pirineus, 350 anys després

El 1659 les monarquies espanyola i francesa van dividir Catalunya. Al començament del segle XXI creix la voluntat d'anar esborrant cada vegada més la frontera que es va imposar fa tres-cents cinquanta anys i volem anar teixint vincles culturals, socials i econòmics per treballar per un futur en comú entre el nord i el sud de Catalunya', diu el manifest (pdf) de la campanya, que té un doble propòsit: 'Divulgar i fer conèixer aquest fet històric entre la població general i començar nous projectes de relació entre entitats i institucions del nord i del sud de Catalunya.' Ja l'han signat una vintena d'entitats i molts particulars. La principal conseqüència va ser la divisió del territori català amb l'annexió a França del comtat del Rosselló (Capcir, Conflent, Rosselló i Vallespir) i una part del de la Cerdanya. Catalunya Nord, doncs, va passar ara fa tres-cents cinquanta anys a mans de Lluís XIV, per mitjà d'un acord amb Felip IV negociat sense consultar les Corts Catalanes i amagat als territoris afectats. De fet, el tractat no es va notificar oficialment a les institucions catalanes fins el 1702. Malgrat que s'hi estipulava el manteniment al nord d'aquestes institucions (Generalitat, cònsols, etc.), Lluís XIV les va dissoldre un any després. I el 2 d'abril de 1700 hom va anar encara més lluny, amb la prohibició de l'ús públic del català. Malgrat més de tres segles de repressió cultural i lingüística, la catalanitat d'aquests territoris es manté, no sense grans dificultats, tal com vol demostrar la campanya Catalans sense fronteres d'Òmnium i de la Federació.

'Al començament del segle XXI creix la voluntat d'anar esborrant cada vegada més la frontera que es va imposar fa tres-cents cinquanta anys i volem anar teixint vincles culturals, socials i econòmics per treballar per un futur en comú entre el nord i el sud de Catalunya', diu el manifest (pdf) de la campanya, que té un doble propòsit: 'Divulgar i fer conèixer aquest fet històric entre la població general i començar nous projectes de relació entre entitats i institucions del nord i del sud de Catalunya.' Ja l'han signat una vintena d'entitats i molts particulars.


Imatge gran de la noticia


350 anys del tractat dels Pirineus

El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, en els límits del País Basc Nord), i posà fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.

L'any 2009 fa 350 anys que fou firmat el Tractat dels Pirineus. L'Institut d'Estudis Catalans amb d'altres institucions tenen la voluntat d'organitzar un seguit d'activitats per a donar-lo a conèixer.

Per iniciar aquesta commemoració, l'Institut posa al'abast del públic la traducció dels capítols del Tractat que fan referència a Catalunya. La traducció ha estat feta per la historiadora Eva Serra, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, i va precedida d'una introducció de la mateixa autora.




versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    35134
    Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
    Catalunya i el Mediterrani
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts d'Aragó contra la llei de...[+]
    Es confirma, a nivell pràctic, la tesi que els catalans eren coneguts o confosos per...[+]
    La història oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les...[+]
    Pep Comajuncosa analitza les connexions de Calixt III amb la casa reial...[+]