Els Botoner, una família de comerciants catalans a l’Anglaterra d’Enric VIII

Coventry (comtat de Warwick, regne d’Anglaterra), any 1373. Regnat d’Eduard III, pare del príncep negre i penúltim monarca anglès de la casa Plantagenet. El comerciant Adam Botoner adreçava una carta al rei i al Parlament, sol·licitant l’anul·lació dels càrrecs que pesaven sobre alguns dels seus servents, acusats d’una batussa amb els criats d’un altre botiguer per a la recuperació d’una càrrega robada. L’existència d’aquella carta i la dels germans Adam i William Botoner, comerciants, és un dels primers testimonis de la presència catalana a l’Anglaterra medieval. Una presència, desconeguda i misteriosa, que s’incrementaria durant els dos segles posteriors (XV i XVI) i que es faria especialment intensa a partir del regnat dels Tudor (Enric VII i Enric VIII). Què hi feien aquells catalans en l’Anglaterra dels Tudor?


Enric VIII i Caterina d'Aragó, poc abans del seu matrimoni. Font Denver Art Museum i Museu Tyssen Bornemisza, Madrid.

Els Botoner

Adam i William Botoner van ser dos exitosos comerciants, que, a través de la força econòmica, van guanyar notorietat social i política. Segons la documentació de l’època, a The National Archives, van ser comerciants exportadors de llana i de pells, van ser els mecenes que van pagar la construcció del campanar de la catedral de Coventry i durant la dècada de 1380, William va ser el “major” (el batlle) de la ciutat. Però la seva identitat d’origen ha quedat situada en una nebulosa. Thomas Botoner, germà petit o fill de William, és identificat com un comerciant anglès originari de Catalunya. Però, en canvi, les Letters of Denization (el registre anglès d’immigració des de 1330) no revelen l’existència d’un procés de naturalització (l’equivalent a l’adquisició de la ciutadania moderna) dels Botoner, imprescindible per a exercir un càrrec com el de “major”.



Una Letter of Denization (1441). Font Foudation for Medieval Genealogy.

Els pioners de Bristol

Sigui com sigui, una neboda o neta de William, anomenada Elisabeth, es va casar a Worcester, molt a prop de Bristol, i la seva aportació econòmica al matrimoni devia ser tan desequilibrant, que el marit i els fills van continuar usant el cognom Botoner. No seria fins que un dels nets d’Elisabeth, anomenat William (com l’oncle-avi o besavi) va rebre una inesperada herència del seu patró, Sir John Fastolf (1459), que aquella branca passaria a cognomenar-se Worcester. Mentrestant, les mateixes fonts revelen una curiosa concentració de cognoms catalans als voltants de Bristol, que es van conservar fins a finals del segle XVI, molt més enllà de la transformació Botoner a Worcester. Seria el cas de les nissagues dels Palmer o dels Spert, per citar dos exemples establerts a la ciutat en la mateixa època que els Botoner arrelen a Coventry (mitjans del segle XIV).

La immigració catalana durant l’època Tudor

Els Botoner van ser una de les famílies pioneres d’aquesta curiosa i misteriosa migració catalana a Anglaterra. La seva força econòmica, la seva notorietat social i política i la seva capacitat d’adaptació a una societat i a una cultura diferents, els permetria transcendir en el temps. Però només serien la punta de l’iceberg d’un fenomen que s’intensificaria, especialment, durant el regnat dels primers Tudor (Enric VII, 1485-1509 i Enric VIII, 1509-1547). Amb aquestes dades, sorgeixen interrogants com: per què es va produir aquesta migració?, quina era la composició social i professional d’aquesta migració?, que esperaven trobar aquells catalans que van emigrar a Anglaterra? I són els arxius relacionats amb l’activitat marítima de l’època Tudor els que ens donen algunes respostes que expliquen aquest fenomen.