EN
Crea el teu compte
Accedeix
"No confonguis mai educació amb intel·ligencia. Pots tenir un doctorat i seguir sent un idiota"
Richard Feynman
NOTICIES »
Data de publicació: 01-09-2013  27007

Mar Sabé

Els Segadors, una melodia d'origen jueu?

La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional català

Eyal Bitton cantant Ein K'Eloheinu l'any 1992

'Els Segadors' és un himne que data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. La lletra actual és una crida a defensar la llibertat de la terra i la va compondre Emili Guanyavents l'any 1897. La primera versió enregistrada que se'n conserva data del 1900, i recull elements de la tradició oral d'aleshores. El 25 de febrer del 1993 va ser declarat himne nacional català per llei aprovada pel Parlament de Catalunya.

Però, té l'himne català origen jueu? La melodia d'un conegut himne hebreu, anomenat Ein K'Eloheinu ("No hi ha ningú com el nostre Déu"), té grans similituds amb la de l'himne nacional català.

Hi ha una versió d'aquest himne que data del segle XV, i certs historiadors l'han relacionat alguna vegada amb la melodia que coneixem avui en dia com l'himne nacional català.

Aquest himne, conegut pels jueus arreu del món, sovint és cantat al final del Shacharit, la pregària matinal jueva. A la tradició Ashkenazi, però, només s'entona al final del Shabbat o de festivals religiosos. En algunes altres tradicions regionals s'utilititza com a complement litúrgic.

L'himne va néixer per no dir el nom de Déu en va i la seva lletra entona: "Lloarem el nostre Déu, lloarem el nostre Senyor, lloarem el nostre rei, lloarem el nostre Salvador".





Mar Sabé


Font:
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/08/els_segadors_una_melodia_d_origen_jueu_95675.php



Redacció: Mar Sabé




Descarregar PDF de l'article

  1. BAIX CINCA
    12-09-2013 15:34

    ahhh.ahora entiendo lo de la estrella con la bandera de aragon.en los condados del este se quedaron muchos judios(los que les saltaba la ardilla de castellon a francia)adeu

  2. David
    03-09-2013 13:37

    Per cert, el que considero impossible és poder arribar a dir "aquesta ve d'aquella" o "aquella ve d'aquesta". Per tant, que els Segadors i aquest himne jueu comparteixin melodia no vol dir que els Segadors vinguin de l'himne.

  3. David
    03-09-2013 13:35

    Totes aquestes melodies antigues són comunes a molts territoris i cada cultura li ha posat la seva lletra o més d'una. El Ton pare no té nas té diverses lletres en català i a Cartagena es canta en castellà com "tonto pelao te pican los mosquitos". La tonada canvia una mica per a adaptar-se al fraseig però és la mateixa. I fa cosa de dos anys recordo que anava una noia al metro que, parlant amb uns companys, els va cantar una cançó molt coneguda i estimada a Sòria... que era exactament Montanhes Araneses.

  4. Sumeri
    03-09-2013 00:17

    Quina rigorositat, Manel! Això ve d'allò, allò ve d'això... I tu, d'on vens, que plantifiques missatges amb negretes i "intros"? D'on ve, més ben dit, l'obsessió d'alguns per vincular la nació catalana amb un ofici medieval? Perquè si fos rigor i no obsessió, no es farien afirmacions d'"això ve d'allò" amb aquesta facilitat... Ni es plantejarien insinuacions amb aquesta alegria. I al cap i a la fi... imaginem per un moment que aquestes casualitats elevades a dogma, fossin certes. (Enllaço doncs amb el debat que els Manels voldríeu encetar directament -o no?-. Doncs tinguem-lo). Aleshores sabríem que "Els segadors" prové (seguint la imaginació) d'un himne religiós jueu. Molt bé. Enlloc d'un himne dels espardanyers o dels tintorers, l'himne dels segadors seria dels jueus... Vaja... és que és igual, perquè de fet la lògica més elemental ens duu a pensar que fóra més fàcil que vingués dels tintorers que d'una cerimònia religiosa qualsevol.

  5. Manel
    02-09-2013 23:37

    http://www.w3.org/TR/html4/strict.dtd"> ocells Els primers 9 compassos de la cançó catalana "El cant dels ocells" són idèntics als de la cançó tradicional jueva "A Yiddishe Mamme" "la mare jueva"
    http://sabias2.blogspot.com.es/2013/09/el-cant-dels-ocells-vs-yiddishe-mamme.html" target="_blank">http://sabias2.blogspot.com.es/2013/09/el-cant-dels-ocells-vs-yiddishe-mamme.html

    Spanish anthem vs. Catalan anthem

    L'himne català té relació amb una cançó religiosa jueva
    https://www.youtube.com/watch?v=mPGZvag6H5E" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=mPGZvag6H5E
    Mentre l'himne espanyol té relació amb una cançó d'Al-Andalus
    https://www.youtube.com/watch?v=qA6jOzzMgFA" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=qA6jOzzMgFA

    A beautiful jewish-ladine song
    http://www.delacole.com/musica-judia/ladino/adio-kerida.shtml" target="_blank">http://www.delacole.com/<wbr>musica-judia/ladino/adio-kerida.shtml

  6. Joan Alegret
    02-09-2013 22:52

    A vejam... Ho direm d'una altra manera... Certament tenen un punt de semblança, aquests dos temes. Ara bé, un sol exemple de tants com en trobaríem: compareu la cançó BON DIA d'ELS PETS (minuts 3:54 -final https://www.youtube.com/watch?v=XgwnYXOfIkk) amb l'HIMNE de RÚSSIA (minut 0:05 - 0:40 https://www.youtube.com/watch?v=mftgOsgQecY). Bé, això vol dir que hem de considerar que la cançó d'ELS PETS ve de l'himne rus? Hem de pensar, per ventura, doncs, que l'himne rus és la continuació de la cançó petosa? Oi que no? Deixem-ho així.

  7. Anna
    02-09-2013 21:13

    Vídeo de l'Avenç on Ayats explica els origens dels Segadors. https://www.youtube.com/watch?v=EK9-9X5lQe0

  8. Joan Marc
    02-09-2013 15:35

    No s'assembla en res .

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
Ja podeu consultar el programa sencer del «25è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya», que se celebrarà a Arenys de Munt els dies 20 i 21 de novembre, aquest cop en un escenari diferent al dels anys anteriors: el Centre Cívic Can Mallol de la Torre.
175
Llista de reproducció de tots els videus de la 13a UNHLlista de reproducció de tots els videus de la 13a UNH
24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el...[+]
En un plec adreçat a l'Audiència de Descàrrecs l'any 1504, en Cristòfor Colom diu de si mateix que des de...[+]
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]
L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta...[+]