Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat."
Søren Kierkegaard
ARTICLES » 31-08-2018  |  MEMòRIA HISTòRICA
4644

Els “Tiradores de Isabel II” saquegen i destrueixen el monestir de Ripoll

Article d'En Marc Pons a elnacional.cat del dijous 9 d'agost del 2018. Un altre arxiu català cremat.

Els "tiradores" d'Isabel II saquegen i destrueixen el monestir de Ripoll

El 9 d'agost de l’any 1835, fa 183 anys, en el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), un batalló de l’exèrcit constitucional espanyol anomenat “Tiradores de Isabel II”, format per elements radicals del bàndol liberal i comandat pel capità José Rodríguez, es lliuraven al saqueig i a la destrucció del monestir de Ripoll. El batalló de “Tiradores de Isabel II” s’havia emparat a la vila de Ripoll dos mesos abans amb l’objectiu d’empaitar les partides carlines que operaven al territori. A mitja tarda del dia dels fets, després del toc de vespres i, segons algunes fonts al crit “¡los facciosos escalan el monasterio!”, van assaltar les dependències monacals i en poques hores les van deixar reduïdes a foc i cendra.


Fotografia del claustre del monestir després de la destrucció / Font: Viquipèdia

En aquella brutal acció, els assaltants van assassinar dos monjos i van profanar les tombes dels comtes Guifré el Pilós (865-897) i Ramon Berenguer IV (1114-1162). Segons les fonts documentals, els assaltants ―en estat d’embriaguesa― van sotmetre els cossos momificats dels comtes catalans a una mena de judici, els van acusar d’haver col·laborat en la consolidació del poder eclesial, i els van cremar en una pira formada per altres cossos que, també, havien estat profanats. Els assaltants van rampinyar tots els objectes de valor que van trobar, i van destruir tots els altres que no es podien emportar. Però el dany més greu el van causar a l’arxiu: van cremar tota la documentació i es va perdre per sempre una part molt important de la història de Catalunya.

Marc Pons
Fotos: Viquipèdia
Tarragona. Dijous, 9 d'agost de 2018

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-tiradores-isabel-destrueixen-monestir-ripoll_295158_102.html



Autor: Marc Pons




versió per imprimir

  1. Hola Pepsicola
    26-03-2021 13:45

    Y la destrucción continuó durante el siglo XIX con esa reconstrucción historicista que ha borrado gran parte de lo que quedó de la obra original.

  2. Johan Padró
    06-09-2018 20:50

    Les llegues encara que siguin minoritàries, formen part del patrimoni de la humanitat, cal protegir-les i evitar que desapareguin per sempre. El que ha passat amb el Museu Nacional de Brasil és realment lamentable. Multitud d'arxius de llengües extingides de la seva amazònica cremats pel foc.

  3. Johan Padró
    06-09-2018 20:42

    Si en España han perdurado tantas lenguas és gracias a la gente, al pueblo que las ha seguido hablando y utilizando a pesar de la imposición del gobierno central.

  4. Antón Martín
    04-09-2018 17:46

    Alucinante. El único estado de Europa occidental entre las grandes monarquías en el que han pervivido seis lenguas, y resulta que le atribuimos inexistentes campañas y prohibiciones. Para colmo, consigue hacer desaparecer archivos como por ensalmo, pero las lenguas diversas siguen vivas y coleando a pesar del afán genocida. Que alguien me explique como se come este descarío, por favor.

  5. Santo Job
    04-09-2018 16:37

    Galicia tenía del orden de un millón de habitantes a finales del siglo XVII, pero la población estaba muy dispersa. Fíjste que el núcleo más poblado era Compostela (sede arzobispal y universidad) que tenía unos 20.000 habitantes escasos.
    Los libros que salían de esa imprenta eran en castellano y en latín, que eran las lenguas en las que estaban los libros que iban a comprar los potenciales consumidores: libros de derecho y de teología, principalmente. Ese tipo de libros se publicaban en latín (teología, misales, biblias, códigos de derecho canónico) y castellano (corpus legales, comentarios a los corpus legales).
    No hay ningún tipo de prohibición ni nada. A los libreros-impresores no les salía a cuenta publicar otro tipo de cosas porque no veían que se fueran a vender.
    Un promedio que te permite hacerte una idea es el siguiente, al menos para la época: una imprenta por cada 10.000 habitantes en núcleo de población. Con este promedio, en Santiago tendría que haber habido dos, pero con un mercado tan específico, sólo había volumen de negocio real para una.
    En cuanto a los documentos administrativos y jurídicos, se redactaban en castellano desde tiempos de Alfonso X. Los documentos eclesiásticos, en cambio, se redactaban en latín.
    Las cartas privadas, cada cual en la lengua que mejor le pareciese por supuesto. El conde de Menos escribía con frecuencia cartas en gallego para sus asuntos de Galicia, y lo mismo hacía el conde de Gondomar.

  6. Francesc 2
    04-09-2018 16:04

    Sí,d'això en vam parlar. Em demano, però, si no es va permetre bastir més impremtes durant els segles foscos. La de Santiago només imprimia en castellà i en llatí, oi? Cal demanar-se perquè no ho feia en gallec. D'altra banda, cal tenir en compte, també, l'època pre-impremta. Els escrits municipals, els de monestirs, els de les cases nobiliàries. Dius que la població gallega era aleshores molt dispersa. En tot cas, si no ho tinc mal entès, era un dels territoris peninsulars més poblats.

    Ah i pel que fa a nosaltres, em deixava els monestirs de Sant Miquel de Cuixà, el de Sant Pere de Rodes i el de Sant Martí del Canigó.

  7. Santo Job
    04-09-2018 15:15

    Hay una cosa que influyó mucho en la ausencia de cultura escrita en gallego en lo que se llama "los siglos oscuros": la ausencia de imprenta. Durante unos 300 años sólo hubo una imprenta en Galicia: la de la universidad, en Compostela.
    En Cataluña, en cambio, había varias en Barcelona, una en Tarragona, una o dos en Lleida, y creo que una en Girona. A finales del siglo XVI y XVII había buenos impresores en Cataluña como Sebastián de Cormellas, Felipe Roberto, y Lluis Manescal. En Galicia, sin embargo, la población era más dispersa, lo que no hacia rentable que se asentasen impresores.

  8. Francesc 2
    04-09-2018 15:01

    Aquest comentari va adreçat al Santo Job. Estic força convençut que la desmoralització i la síndrome d'Estocolm que, des del meu punt de vist pateix a hores d'ara la societat gallega té a veure amb l'extirpació de la seva memòria històrica escrita.En gallec, és clar..

  9. Francesc 2
    04-09-2018 11:40

    Ah! Iel de la Cartoixa de Scala Dei.

  10. Francesc 2
    04-09-2018 11:31

    I els arxius de les escrivanies reials, els de les vegueries, el d'Arbeca, Vallbona de les Monges, Santes Creus, Sant Jeroni de la Murtra el de Sant Benet, el dels antics comtats. I parlo només del Principat de Catalunya..

  11. Francesc 2
    04-09-2018 10:45

    És molt clar. Una manera de fer decaure un poble, una nació, consisteix a destruir-ne els referents escrits a modificar-los o bé a traduir-los o tot alhora. Fer desaparèixer la memòria històrica. Això ja va passar, per exemple, a l'antiga Xina, quan el regne de Qin cap al 218 a.C., si no vaig errat, es va apoderar de la resta de regnes límítrofs i es va convertir en un imperi. Aleshores, la documentació de "comtats" i de regnes conquerits va ésser anorreada. A casa nostra em ve al cap la destrucció dels arxius dels monestirs de Poblet, de Montserrat, o els dels Borja a Xàtiva. Que no devia passar a Occitània?. .

  12. Antón Martín
    02-09-2018 11:52

    Claro que sí, Frede. Por eso en Valencia y En las islas se sigue hablando mozárabe e hispanoárabe, y en Alguer toscano. El catalán lo adoptaron voluntariamente anonadados por su luz celestial. En fin...

  13. Frede
    01-09-2018 18:55

    El problema fonamental és que des de sempre ens han entrat a casa i ens han cremat, espoliat i distret la nostra documentació, els nostres arxius i el nostre art per fer-ho curt. Siguin francesos, espanyols o altres. Com a mínim és el que haurien d'assumir els contraris a les hipòtesis de l'INH. Els catalans no hem, que jo sàpiga, cremat o furtat els documents i arxius espanyols. Per no fer, tampoc hem anat a dir-los quina llengua parlar i com organitzar la seva societat. Heus ací la dimensió real de tot plegat. I com diem per les nostres contrades, ja poden cridar ous a vendre. M'abstinc de rebatre la resta de bajanades recurrents. Hi ha companys amb més paciència i arguments que jo.

  14. Santo Job
    01-09-2018 14:12

    Johan: Los cuerpos de tiradores eran milicias locales con jefes locales. Lo sé más que de sobra porque un tatarabuelo mío sirvió en la Milicia Nacional, concretamente en uno de los regimientos de Madrid como oficial, y era de Madrid igual que el resto. Los tiradores eran parte de los cuerpos de la Milicia Nacional (no confundir con el Ejército), y eran cuerpos de voluntarios siempre locales con oficiales también locales, normalmente por elección de la propia clase de tropa.
    En cuanto a Pals, claro que hay documentos, pero tienes que ir a mirarlos al Archivo de la Corona de Aragón (en Barcelona), y al Archivo Histórico de Protocolos que corresponda.

  15. Antón Martín
    01-09-2018 14:10

    ¿Alguna prueba de que TODOS los oficiales al mando eran castellanos, o de Madrid? ¿Puedes aportar algún nombre, o se trata de afirmarlo sin más? Revisa el listado de políticos españoles del XIX que hubieran ejercido cargos de importancia, porque lo mismo te llevas una sorpresa al ver a tus 'enemigos' gastando barretina y bendiciendo a la Moreneta a mayor gloria de la sacrosanta unidad nacional. Menúo morro, tronko.

  16. Johan Padró
    01-09-2018 13:12

    Per cert, Pals al segle XV i XVI era vila real amb jurats propis, cosa que devia generar nombrosos document oficials de judicis i contractes notarials, dons curiosament no ha quedat cap document de l'època, s'han destruït tots.
    Els que han sobreviscut són d'altres arxius, com per exemple l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

  17. Johan Padró
    01-09-2018 13:00

    Referent als corta-lazos amarillos dir que estan formats per gent de Ciudadanos i VOX, que molts d'ells són d'origens foranis a Catalunya, alguns fins i tot guardia civils i policies nacionals, altres feixistes declarats o antics franquistes. A alguns se'ls ha enxampat amb símbols franquistes o Nazis. Res més a dir, cauen pel seu propi pes.

  18. Johan Padró
    01-09-2018 12:51

    Felicitacions Marc pel teu article, algú ho tenia de dir.
    L'article és una proba de la obsessió dels espanyols per destruir els nostres arxius. Els fan nosa perquè expliquen una història diferent de la seva.

  19. Johan Padró
    01-09-2018 12:45

    Antón, puede que el regimiento de Tiradores estubiera formado por catalanes, pero estaban dirigidos por oficiales castellanos i cumplían órdenes de Madrid.
    Las monarquías i gobiernos españoles siempre han intentado unificar España a base de destruir nuestra cultura i nuestras tradiciones.
    No le des la vuelta a los hechos históricos de esta manera tan ruin, quien quiere destruir archivos, monumentos i reliquias no somos los catalanes són las potencias de ocupación para unificar el imperio i hacer lo de UNA, GRANDE, Y LIBRE. Bueno no de libre es pura propaganda franquista.

  20. Antón Martín
    01-09-2018 07:46

    Ah, que resulta que los carlistas luchaban por la cultura, la lengua y las 'libertades' (?) catalanas. Eso sí que es un razonamiento científico. Por cierto, que entre los españoles de marca golpistas del 36 se contaba una buena porción de catalanes de marca, de los de toda la vida y como Dios manda. Otro 'olvido' habitual.

  21. Frede
    01-09-2018 01:43

    Cierto, Don Antón. Como sucede en la actualidad. Los corta-lazos amarillos son voluntarios catalanes de pro (eso dicen). En los dos casos es evidente la fobia contra la cultura, la lengua y las libertades de los catalanes. Por cierto, los golpistas fascistas del 36 eran todos españoles de marca. Por seguir el razonamiento científico.

  22. Antón Martín
    31-08-2018 15:08

    Se le 'olvida' al autor mencionar que los Tiradores eran cuerpos de voluntarios LOCALES, es decir, que los asaltantes de Ripoll eran todos catalanes de marca.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny, aparegut al 1994, que identifica com a "llegua catalana" la "llegua...[+]
És més probable que l'orxata mexicana fos portada a Mèxic pels primers colons catalans de València que hi van...[+]
Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En...[+]