Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No tot el que se'ns presenta com la història realment ha passat,
i el que realment va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Goethe
OPINIó » 03-11-2015  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
7304 lectures

Els atacs als historiadors catalans

En Borja de Riquer denuncia que massa sovint s'ataca els historiadors sense arguments històrics i només amb ideologia política. Una manera de funcionar poc ètica i a la qual molts de nosaltres fa temps que estem avesats.

Borja de Riquer al seu despatx (foto: Jordi Borràs, El món)

El clima polític actual està contaminant tota mena de debats i controvèrsies. I això arriba fins i tot a la reflexió i a la crítica sobre la producció historiogràfica. Els darrers mesos estem presenciant com en molts mitjans de comunicació espanyols, i també en alguns de catalans, s’hi desenvolupa una clara ofensiva que pretén qüestionar el rigor i la tasca professional dels historiadors catalans. Tots ells queden englobats dins d’una genèrica “historiografia catalana” que és acusada d’haver-se posat al servei del projecte polític independentista. Així de simple i de contundent.

Una manifestació d’aquestes imputacions es concreta en els vehements atacs que està rebent el llibre de Josep Fontana La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Alguns articulistes, no sempre historiadors, s’han dedicat a blasmar aquesta obra emprant bàsicament comentaris despectius personals i no pas arguments científics. S’ha arribat a qualificar aquest llibre de típic producte del “nacionalisme romàntic” o de ser una obra “romàntica, nacionalista i comunista”. I, per acabar-ho d’adobar, s’ha convertit en un recurs comú utilitzar la figura i l’obra de Jaume Vicens Vives, com a gran renovador de la historiografia catalana, per a qüestionar el que avui elaboren els historiadors catalans.

Davant d’aquestes pretensions caldria fer un parell d’advertiments: primerament, no es pot generalitzar i simplificar sobre l’estat d’una comunitat científica tan variada i extensa com la dels historiadors; ni sobre la catalana, ni sobre l’espanyola, ni la xinesa. Segonament, si hom pretén censurar l’obra d’un historiador, com ara Fontana, primer caldria estar ben informat, ser mínimament rigorós, llegir-se el llibre, entendre la seva tesi i no escriure d’orella, com fan alguns. Perquè, com diu aquell vell refrany: “No hi ha res més atrevit que la ignorància”.

El problema de fons d’aquestes actituds agressives rau en l’existència d’un col·lectiu d’opinadors espanyols que està fortament obsessionat a defensar i justificar el discurs oficial sobre la identitat i la història dels espanyols. Aquests són, de fet, uns escriptors nacionalistes però que mai no es reconeixen com a tals. Aquesta és una vella i coneguda tàctica de molts publicistes espanyols: negar que ells siguin nacionalistes i acusar els altres de ser-ho, com si això impliqués automàticament una greu desqualificació professional. Fins i tot s’ha arribat a dir que els historiadors catalans no estan capacitats intel·lectualment per historiar el seu país perquè estan contaminats de nacionalisme —és la tesi que defensa Antonio Elorza—. Ells, en canvi, sí que són uns professionals objectius i rigorosos, atès que opinen i escriuen sense cap prejudici ideològic. No cal rebatre gaire aquests ridículs plantejaments, impresentables davant de qualsevol fòrum científic internacional.

Avui la historiografia catalana, com la de tots els països, és plural i diversa. Hom publica de tot: bo, regular i també dolent. I, a més, s’hi pateix un notable intrusisme, és a dir, que també hi ha publicistes poc rigorosos que difonen tesis, de vegades molt absurdes i fins i tot provocadores, que editors poc curosos publiquen. Això ha passat i passa aquí, i també a Madrid i a Madagascar. Malauradament, d’aprenents i publicistes indocumentats n’hi ha a tot arreu, fins i tot a la historiografia espanyola. La llista seria ben llarga.

Darrerament, alguns opinadors espanyols, i també algun de català, s’han mostrat especialment agressius amb tot el que s’ha publicat a Catalunya respecte dels fets de 1714 i, en general, sobre la Guerra de Successió. Un col·laborador de la FAES ha arribat a dir que a Catalunya s’està construint una “llegenda escandalosa” plena de prejudicis nacionalistes. Respecte de les interpretacions sobre el significat del 1714, jo recomanaria a aquests opinadors, i també a algun historiador poc informat, que primer es llegissin, per exemple, els excel·lents i detallats articles de balanç bibliogràfic que han escrit darrerament Joaquim Nadal i Joaquim Albareda. En el seu text, aquest darrer, si bé reconeix que “ hubiera sido deseable que, durante el Tricentenario, el ejercicio de la práctica historiográfica no hubiera resultado tan condicionado por el debate político”, considera que aquesta commemoració a Catalunya “ ha dejado un buen legado”. Ambdós historiadors són extremadament crítics amb les posicions idealistes i simplificadores d’algunes de les commemoracions oficials catalanes i no amaguen el seu desacord amb certes obres poc rigoroses fetes a casa nostra. Però, sobretot, comenten les moltes i valuoses aportacions realitzades aquests darrers anys. I, a més, repassen la producció historiogràfica espanyola sobre aquesta qüestió i, a banda d’assenyalar notables deficiències metodològiques en moltes obres, destaquen el clar predomini de missatges polítics subjacents “ en clave unionista”.

Una historiografia no pot ser qualificada de seriosa si no s’atreveix a situar-se allà on hi ha l’autèntic debat científic dels professionals i fuig del món de la politiqueria interessada. Certament, els historiadors catalans hem de ser més curosos i censurar algunes publicacions, i fins i tot algunes actituds que beneficien ben poc el prestigi de la nostra col·lectivitat. Nadal i Albareda ho han fet i aquests articles seus representen un exercici intel·lectual rigorós i honest que, fins ara, no ha estat correspost amb altres escrits semblants en el món historiogràfic espanyol. Per què deu ser?

Borja de Riquer

Article original al diari Ara el 16 de setembre del 2015



Autor: Borja de Riquer




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. victor999R
    27-11-2015 20:29

    Hago referencia al primer punto del codi de conducta, y me pregunto, se puede mostrar respeto por el cúmulo de auténticas tonterías, mentiras, propaganda pura y dura proindependentista, etc etc que se vierte en esta pseudoweb?? INH??? lo decís bien claro, nueva historia, porque la historia es la historia, no lo que se dice aquí. Sabemos que los indepes catalanes os creéis los auténticos catalanes, los de pura cepa (arios vamos), que sois lo más mejores, superiores al resto de españoles, así lo demostráis??? con estas tonterías que hacen vomitar de la vergüenza ajena??
    En fin, los catalanes no sois así, no sé qué narices os pasa últimamente pero vuestro dios lanació os ha comido todo sentido común y perspectiva histórica.

  2. Pet Health Network
  3. Eduard Baro
    12-11-2015 20:10

    Perdoneu xò encara hi ha qui sescolta/llegeix els marramieus? Esperem q nomes solorin les parts intimes, els orins, les tifes i les bomitades els animalons entre ells. Es millor aixi. No?

  4. Eduard Baró
    12-11-2015 10:28

    Quin tip de riure, Jo. Et passes massa amb els mixons i les mixetes, has de mirar de donar-los una mica de peixet. O millor donar-los pinso? Encara ric.

  5. Eduard Baró
    11-11-2015 13:24

    Potser sóc un pel cruel, però senyor JO, admeto que disfruto veient com li fots clatellots de tota classe i condició a mixetes i mixons. POtser et passes una mica Jo, ja que abuses d'animals que per més agressius que siguin no poden defensar-se de clatellots intel·lectuals. Jo senyor Jo, a certs animlalons, a part de fàstic com tu, pel desprendiment de certes olors, de lluny , els podria tenir una mica de pena? O no cal?

  6. Sergi Mataplana
    10-11-2015 18:13

    Osti Marta, fantàstic, crec que has estan força encertada,, felicitacions.

    També volia comentar el que m'ha vingut al cap en veure com t'has acomiadat. S'heu fixat en la similitud entre l'acomiadament/salutació catalana "Au" i l'apatxe "Hau"?

  7. Marta
    10-11-2015 17:48

    Lucía: estàs dient-me que una definició que ve d'antic, no del s. XIX, NACIÓ=LLENGUA (que no a estat), en a penes un segle ja no aprofita ni com a estructura o esquelet del que ha de ser la definició ara mateix? Això no és així, sinó que cal redefinir o renovar o definir bé aquesta estructura per que respongui millor als canvis que van donant-se en el temps.

    Remarcant la diferencia entre lo natural de nació en contraposició a allò més artificial que són els estats, la nació podria ser igual a llengua, sempre que aquesta no s'hagi imposat d'una forma violenta o forçadament artificial. Així podríem dir que Cuba es un estat amb diferents nacions, la nació castellana o mal anomenada hispana (Día de la Hispanidad=día de la nació hispana/castellana), la nació indígena (encara que no mantinguin la llengua, però que la perderen i n'aprengueren un altra per la força), i de diferents d'altres nacions foranes igualment forçades.
    Austràlia seria un estat format per la nació anglesa o britànica (Commonwealth=comunitat de la nació britànica), l'aborigen i d'altres.
    Aústria seria un estat de nació alemanya, Egipte de nació àrab, Suïssa un estat amb diferent nacions que conviuen en harmonia, Espanya un altre estat amb diferents nacions que no conviuen en harmonia, els jueus serien una nació de heterogènia cultura repartida per tot arreu i amb un estat propi i els gitanos, en principi el mateix que els jueus, però sense estat propi.

    Així es podrien definir a tots els estats actuals, atenent a si la llengua que parlen (sempre que no mantinguin una de pròpia, que ja els qualificaria d'una certa nació) se'ls ha forçadament imposat o no.

    Au, solucionat.

  8. Marta
    09-11-2015 18:51

    Llàstima que segurament aquest noms son deguts a Carlos Català i no d'èpoques anteriors.

    https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Catal%C3%A1

  9. Marta
    09-11-2015 18:41

    Sí Super, a això em referia amb lo de la petjada catalanesca :-)

    https://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:R%C3%ADos_y_arroyos_de_Artigas

  10. super
    09-11-2015 18:32

    uruguay... indígenes uruguay... indústria catalanense... home del catalanense... riu catalan chico... riu catalan grande... riu catalan seco

  11. Marta
    09-11-2015 17:40

    Tigre: li remarco a Lucía l'ONU perquè és ella la que s'ha tret aquesta definició de nació (nació és allò que digui l'ONU) no perquè jo ho pensi.
    Lucía: Doncs jo sí que penso que NACIÓ=LLENGUA és un bona estructura per a, amb matisacions, adicions i potser alguna excepció, completar la definició.

  12. Xavier
    09-11-2015 12:43

    Gràcies, Jo, de tu no ho dubtava, però em veia en l'obligació de clarificar-ho, mi jugui molt: LA MEVA HONRA, no res més ni res menys!, i ultratjada per aquesta mena d'orinal.

  13. Xavier
    09-11-2015 12:09

    Ei ei eiii, no soc jo el Xavier que ha escrit els dos últims comentaris amb aquest nom.

    PER QUÈ, Tigretón, PER QUÈ em fas això!!! Fa mesos que no he comentat res i ara faig una ullada a la pàgina i t'hi trobo usurpant-me la identitat, en un clar intent de restar-me la poca REPUTACIÓ que encara conservo amb penes i treballs. PER QUÈ Tigre? Què t'he fet, a banda d'insultar-te alguna que altra vegada, per a merèixer-me això? EH, TROS DE REPUTACIÓ!!!

  14. Marta
    08-11-2015 14:29

    Lucia: Puerto Rico no és una nació, no consta així a l'ONU, uRUGUAY si que té una petita comunitat de llengua indígena fronterera amb el Brasil, a més a més que consten clars vestigis del la petjada catalanesca. https://es.wikipedia.org/wiki/Ind%C3%ADgenas_del_Uruguay
    Rep.Dominicana és una nació germana de la cubana, és l'excepció.

    Sigui com sigui, pensava que cercàveu una definició general: está clar que aquesta s'hi pot polir amb afegits culturals, etnics, etc.

  15. José Ignacio
  16. Gustau
    08-11-2015 01:15

    A Sudamèrica, si no fos per les elits q controlen els països imposant el castellà, gairebé Xile, el Perú, Paraguai... a poc a poc recuperarien llurs llengües nadiues. Allà on l'extermini dels indígenes ha estat total, podem dir q la condició nacional canvia en dos vessants:
    1. El lloc esdevé un eixamplament d la nació forta, diguem-ne conquesta. X.e. els E.U. primerencs són d nació anglesa.
    2. Els diferents orígens dels colons obliguen a adoptar un idioma comú (mestisatge) No podem dir q siga un cas similar a l'anterior, car la idiosincràsia esdevindrà diferent a la nació conquistadora. La llengua de pacte sí indicarà unes condicions inicials. X.e. el Brasil.
    Fins i tot, als casos 2, l'evolució d la idiosincràcia i el llenguatge pot fer q aquestos reneguen del nom d la llengua inicial: latino, brasileiro, argentino...
    I entre els casos 1 i 2 hauríem d'estudiar les particularitats.

  17. José Ignacio
    07-11-2015 19:49

    Jo, los descendientes de los esclavos llevados a Cuba desde África ¿también son de nación castellana?

    Lo digo porque muchos de ellos fueron llevado por esclavistas catalanes.

    Y también por andaluces y otras partes de España. Y por norteamericanos y británicos y otras nacionalidades europeas.

  18. Marta
    07-11-2015 14:08

    Lucía, ara mateix l'anglès. Hi ha un fum de gent de la nació cubana a la Florida que parla l'anglès també.
    P.D. De totes formes, si tens objeccions a aquesta resposta i no et serveix per tant com a confirmació que Cuba es una nació diferent a la nació castellana des d'aquesta òptica de nació=llengua, pots agafar la resposta que et diu que Cuba és l'excepció que confirma la regla.

  19. Marta
    06-11-2015 17:10

    Dona, Jo! Qui diu tots diu el 95'99% dels catalanoparlants. Si vols pots treure als catalanoparlants de la Catalunya Nord, de l'Alguer i alguna persona gran de tot l'àmbit lingüístic dels qui no són també castellanoparlants.

  20. Marta
    06-11-2015 13:53

    I amb allò que he dit de "originaria", evidentment, vull recalcar que tampoc es poden qualificar aquestes nacions americanes com de nació catalana, clar.

  21. Marta
    06-11-2015 13:43

    No poden ser mai els catalanoparlants (i castellanoparlants per tant) de la nació castellana perquè hi tenen la seva pròpia llengua materna que'ls defineix nacionalment, podríem dir. Si de cas d'una nació colonitzada, derrotada o conquerida per un altra nació, i que ha fet que adopten per la força o per certes pressions una altra llengua. Si el català desaparegués completament si que es podria parlar que els catalans són de nació castellana. I açò també valdria per a definir als diferents països americans que no es poden qualificar com pertanyents a la nació anglesa, castellana o portuguesa, perquè a dintre d'aquestos països també coexisteixen, en major o menor mida, les diferents llengües natives que, junt a d'altres llengües foranes que durant un temps també van conviure i també a la llunyania de les metròpolis, fan que tota aquesta barreja conforme nacions diferents de les originària i fonamentalment colonitzadores.

  22. Manu
    06-11-2015 13:06

    JoanKeops no hay ninguna campaña de FAES, el ridiculo es mayusculo con cada articulo de esta web, solo es necesaria una actitud critica, quien no la tiene, catalanes catetos, la minoria de los catalanes, se lo tragan todo

  23. Ric
    06-11-2015 12:03

    Me gustaria que opinaran sobre su pais y como su pais trata el secesionismo, en lugar de meterse en asuntos que ni le van ni le vienen

  24. Ric
    06-11-2015 11:52

    Tambien te digo, hay mucho independentista en la distancia....

  25. JoanKeops
    05-11-2015 20:40

    Es evident que tenim una campanya orquestrada per la FAES amb la intenció de destruir tot intent de recuperar la nostra història. No interessa la veritat, interessa desprestigiar tot moviment que pugui fomentar la crítica a la història oficial. Aquesta creuada fonamentalista contra els que intentem redescobrir la nostra història encara ens dona més ales per seguir en la recerca.

  26. Marta
    05-11-2015 19:53

    Vaja vaja, com se'n riu el Tigre aquest i que esbiaixat el trobo en aquest tema de la convivència. No crec que ningu pensi que sigui impossible la convivència entre catalanoparlants i castellanoparlants, de fet, tots els catalanoparlants som castellanoparlants, cap problema de convivència des d'aquesta banda, ara falta que els altres siguin catalanoparlants també i ja està solucionat el tema. Veus què és ben fàcil i a més just de tota justícia?

  27. UEL
    05-11-2015 16:53

    " El problema de fons d'aquestes actituds agressives rau en l'existència d'un col·lectiu d'opinadors espanyols que està fortament obsessionat a defensar i justificar el discurs oficial sobre la identitat i la història dels espanyols "

    Riquer sembla que sàpiga que el discurs oficial sobre la identitat i la història dels espanyols és fals

  28. UEL
    05-11-2015 16:38

    " El problema de fons d'aquestes actituds agressives rau en l'existència d'un col·lectiu d'opinadors espanyols que està fortament obsessionat a defensar i justificar el discurs oficial sobre la identitat i la història dels espanyols "

    S'ha de ser recargoladissim per entendre que Riquer està pensant en contra de l'INH

  29. Ric
    05-11-2015 14:26

    Frede, despues de ver a Bilbeny con toda la indumentaria independentista poco hay que leer mas, aparte yo hablo por mi, los comentarios que hay aqui no son anticatalanes, son anti INH

  30. Frede
    05-11-2015 12:18

    Amic Ric, et dono feina, els has llegit? Has comprovat que les fonts documentals siguin certes?

    -Jordi Bilbeny (1998), Brevíssima Relació de la Destrucció de la Historia. Falsificació de la -Descoberta Catalana d'Amèrica.
    -Jordi Bilbeny (1999), La descoberta catalana d'Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació de la Història.52
    -David Bassa (2003), Totes les Preguntes sobre Cristòfor Colom. David Bassa entrevista Jordi Bilbeny.
    -Cristòfor Colom (2006), Els viatges al Nou Món., ISBN 978-84-96563-02-5
    -Jordi Bilbeny (2006), Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya., ISBN 978-84-8437-833-4
    -Jordi Bilbeny (2007), La vida de Llàtzer de Tormos. Estudi preliminar de Jordi Bilbeny., ISBN 978-84-9653-51-3
    -Jordi Bilbeny (2010), El dit d'En Colom., ISBN 978-84-965-6390-2
    -Jordi Bilbeny (2010), Petit Manual de la Descoberta Catalana d'Amèrica.
    -Pep Mayolas (2011), La Princesa a l'exili. Felipa de Coïmbra i d'Urgell (1435-1497)., ISBN 978-8496563995
    -Lluís Maria Mandado (2012), El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot'.
    -Enric Guillot (2012), Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica.
    -Lluís M. Mandado y Pep Mayolas (2013), Del Ter al Túria. Ports de partida a Amèrica.
    -Pep Mayolas (2013), Fins que En Colom begui a galet.
    -Pep Mayolas (2014), Erasme i la construcció catalana d'Espanya.

  31. Ric
    05-11-2015 11:43

    Frede, no se puede decir que no se hacen aportaciones historiograficas por las personas que ponemos comentarios, cuando los que tienen que demostrar algo que son los del INH no las muestran, o solo muestran lo que les interesa y tapan lo que no. Si esta pagina fuera seria lo entenderia, pero muchos de los que comentamos la entendemos como pagina de humor.

  32. Frede
    05-11-2015 11:26

    Fa uns anys vaig donar unes xerrades sobre nacionalisme, llengua i cultura catalanes quan encara no havia arribat l'efervescència independentista. Al final de les xerrades, tot i haver entès els arguments, la majoria del col·lectiu va estar d'acord amb l'aportació final d'un assistent que va sentenciar així: si, si, tens raó, però això és Espanya. Què vull dir. Tots aquests personatges que sovint infecten els comentaris de l'INH i fins i tot arriben a insultar sense fer cap mena d'aportació historiogràfica de contingut basada en les seves pròpies investigacions, no modificaran l'actitud anti-catalana per molts arguments que se'ls hi doni. Ells pensen igual que aquell assistent, és a dir: si, si, potser teniu raó, però la historia només és espanyola. Per tant, ni canviaran l'actitud, ni admetran la veritat.

  33. PEP
    05-11-2015 09:58

    Yo quiero felicitar al INH por publicar en su pagina y en lugar destacado un articulo que literalmente les pone a parir.. Se merecen un aplauso por su talante democrático :)

  34. Lluís
    04-11-2015 13:10

    Rosa: que jo sàpiga, el tècnic encarregat d'establir un mecanisme com el que dius encara no ho té resolt. Fa mesos que esperem que ho tingui apunt. A veure si troba el temps per dur-ho a terme avait.

  35. Ops?
    04-11-2015 12:54

    Estos comentaris són normals, Rosa, mentre seguisca existint l'Estat espanyol la merda continuarà tenint presència.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35799 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Colom va arribar al nou continent amb instruments, cartes i taules...[+]
És més probable que l'orxata mexicana fos portada a Mèxic pels primers colons catalans de València que hi van...[+]
Va tenir Castella els 8 milions d’habitants que ens diuen que va tenir, constituint així el motor i el nexe...[+]
Qui era Hernán Cortés? Va ser també fill d’un home corrent? Va tenir uns estudis escassos? O, altrament, tal...[+]