Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 23-04-2018  |  PROJECTE LLENGUA
1161

Els (més) venuts

‘GDLC: venut -uda 2 adj i m i f Que s’ha deixat subornar, que ha traït algú o alguna cosa per diners o un altre profit material’. No és el cas de 'Sota l’estora…' de Lluís Batlle. Article d'en Pau Vidal a Vilaweb per al dia de Sant Jordi d'enguany.

Pau Vidal

L’altre dia David Guzmán, presentador del programa de llibres ‘Ciutat Maradga’ de Catalunya Ràdio, denunciava la ‘pantomima dels rànquings’ en què s’ha convertit Sant Jordi. ‘Vivim emmetzinats pel deliri de la competició’, deia. Tots? No. Un petit llogaret lector resisteix ara i sempre a la propaganda dels grans grups.

Si sou més de lletres que de xifres, i si creieu que el nom que figura a la coberta s’ha de correspondre amb el del veritable autor del llibre, vet aquí la meva recomanació per a la diada d’avui. Un llibre tan especial que no solament no sortirà a les llistes dels més venuts (la qual cosa ja és una garantia) sinó que ni tan sols el trobareu a cap parada. L’haureu d’anar a buscar en alguna de les llibreries indicades al web, perquè Lluís Batlle se l’ha hagut d’autoeditar. Un text massa coratjós fins i tot per a les editorials petites.

Sota l’estora del Segle d’Or castellà s’inscriu en la línia ideològica i de recerca de l’Institut Nova Història, popularment conegut com ‘el sonat d’en Bilbeny i la seva colla’. Si en Jordi Bilbeny, entestat a demostrar la catalanitat de Cristòfor Colom i del Quixot, i la seva colla cada cop semblen menys sonats és gràcies, entre altres coses, a llibres com el d’en Batlle. L’investigador parteix del sorprenent erm literari de tres segles anomenat Decadència (sense el qual, segons la versió tradicional, no podria existir la Renaixença, la que arrenca amb aquella pastifa de poema que és l’Oda a la pàtria) per investigar el que anomena ‘un furt literari’. Es tracta de desemmascarar els errors de la historiografia, involuntaris o interessats, per reconstruir els mecanismes gràcies als quals el poder castellà es va anar apropiant de la majoria de l’obra literària en català a partir del segle XVI: lleis de control d’impremtes, crema d’exemplars, penes inquisitorials… ‘Com pot ser’, es demana en Batlle, ‘que en una època en què Castella no para d’encadenar crisis i bancarrotes, mentre el Principat es troba en ple apogeu econòmic, els autors catalans es passin massivament a la llengua castellana?’ L’objectiu final de Sota l’estora… és restituir la literatura catalana (autors valencians inclosos, no cal dir-ho), i per extensió la nació política, al lloc que li pertocaria si no hagués estat espoliada.

La gràcia d’aquesta obra és que parteix de l’anècdota (les catalanades que els estudiosos han detectat en un bon nombre de títols del Siglo de Oro) per arribar a la categoria: l’espoli d’una cultura, compartit per cert amb altres carronyaires com França i Anglaterra. Els capítols dedicats als calcs de vocabulari i fraseologia són de tebeo. Recordeu aquell pintoresc ‘pardiez!‘ que llegíem a les aventures del botones Sacarino? Doncs seria una mala còpia de ‘per Déu’, igual que locucions presumptament tan castisses com ‘erre que erre’, ‘andar con pies de plomo’‘alma de cántaro’‘pelillos a la mar’ i tantes altres. Segons en Batlle, ‘no tenir pèls a la llengua’, que ben mirat no deixa de ser una bertranada, seria en realitat ‘no tenir tel a la llengua’. Si voleu xalar seguiu aquí les vicissituds de dues locucions castellanes sense cap ni peus com són ‘Plega a Dios que orégano sea‘ i ‘Eso pido y barras derechas!‘, emprades ni més ni menys que per Cervantes, Góngora i Lope de Vega. La profusió d’incoherències sintàctico-semàntiques en moltes obres d’aquell període li fa sospitar l’existència de taules de traducció sistemàtica, denunciades per alguns autors en el que aleshores s’anomenaven ‘Pragmàtiques’. Per fer-vos-en una idea, a l’annex, d’altra banda deliciós perquè aplega textos del XVII que fan morir de riure, n’hi recull una de titulada Discurso o recopilación de las necedades.

Dels aspectes estrictament gramaticals es passa a la denúncia de l’operació de robatori a gran escala. Els tripijocs legals per atènyer la ‘Castellanització del passat peninsular’, la ‘Construcció de la llengua castellana’ o ‘L’encaix en el relat històric’ (són títols d’alguns dels capítols) no poden no fer pensar en aquesta ‘nación más antigua del mundo‘ i el ‘gran país‘ de què sentim parlar tant últimament. Pur desideràtum. Si no fos que en realitat és una cosa molt pitjor.

Probablement una feina com aquesta no s’hauria pogut dur a terme des de l’àmbit universitari, massa encotillat per arriscar-se a recerques aparentment tan extravagants. Però allò que fa d’aquest enginyer un filòleg molt prometedor és que no desdenya, ans al contrari, el paper de la llengua col·loquial. Lluís Batlle és dels pocs, poquíssims, casos de gent del gremi que gosa donar veu en públic a la parla oral, en el seu cas en la variant garrotxina (llengaiclésia, la forma ‘è‘ del verb conjugat ‘és’…) en situacions de certa formalitat. En un ambient en el qual encara pesa massa l’encarcaramenta noucentista i la pronúncia espertiana (hi ha congressos de llengua que semblen competicions entre quelcomejadors i nogensmenysistes), aquest posicionament ja és tot una declaració de principis. Una declaració que el que compta de debò és el propi codi lingüístic i el paper essencial que ha de jugar en l’articulació política. I, per a això, la recuperació de la consciència nacional, i això inclou el patrimoni lingüístic, és bàsica.

Bona lectura.

Opinió> Mail Obert
Per Pau Vidal
22.04.2018  22:00
http://www.vilaweb.cat/noticies/els-mes-venuts-mail-obert-opinio-article-pau-vidal/




versió per imprimir

  1. Santo Job
    24-04-2018 23:53

    Nadie se refiere a esa carta como impreso:

    Cosme Damián Savalls, en 1531, en "De optimo stato Reipublicae litterariae constituendo", dice lo siguiente: "doctissima quidem espistola, sed vernaculo sermone, Brugis ab hinc quadriennium ad juratos Senatumque Valentinum: scripsit Joannes Ludovicus Vives, civis vester, vir quidem eruditorum omnibus centuriis, inter assiduos illos reponendus...: quam epistolam scio ego a fidelissimo Scriba vestro in archivis hujus urbis asservari".
    Queda claro de ese texto que lo de Vives era una carta y que estaba en el archivo en aquel año.

    Escolano, en la "Primera Década de la Historia de Valencia" (1610), dice: "Abrevado bien del almíbar dulcísimo de la restituida elocuencia, acordó de derramarle en nuestra universidad, con un libro que compuso De componenda schola, que no se imprimió por descuido y se les envió a los regidores".

    Por su parte, los hermanos Mayans, en su edición de las obras completas de Vives, en el siglo XVIII, señalan: "Ludovicus noster elucubravit epistolam semone lemovicensi, misitque Patribus juratis, Senatuique Valentino, cui fortasse dedit titulum Del stabliment de la scola, eamque Escolanus non vidit, ideoque librum apellavit, et epistolae lingua valentina scriptae indidit titulum latinum, De componenda schola, et conrguentius dixisset De constituenda schola".

  2. Francesc 2
    24-04-2018 22:19

    Perdona, perdona. És un llibre que va ser publicat, A Vives l'hi havien demanat els jurats de València. Un llibre imprès. 10 .

  3. Santo Job
    24-04-2018 21:42

    El "De l'establiment de la schola" no es un libro pensado para ser publicado, es una carta a los jurados de Valencia. Vives se comunicaba en sus cartas privadas en distintas lenguas (latín, castellano, valenciano, y flamenco), mientras que las cosas que hacía para la imprenta las hacía en latín, que era la lengua de cultura.
    En cuanto a cosas desaparecidas: no, no toda la literatura en catalán ha desaparecido. A ver de qué narices se conservan entonces las obras de Ausias March, de Ramón Muntaner, y de otros ilustres autores.
    De todas maneras, Vives no escribió el Lazarillo, y eso es demostrable.
    La primera y la segunda parte son de un mismo autor, eso es un hecho medible.
    Ahí Vives queda excluido, pues la fecha de composición de la segunda parte es, necesariamente, posterior a 1541.

  4. Francesc 2
    24-04-2018 21:31

    Vives va escriure en català: de l"'Establiment de l'scola". I, com sempre ha desparegut. Tot el que s'escriu en català desapareix en aquests segles. Sobretot les obres de caràcter seriós deixant de banda obres de tipus religiós, d'oració.. I no és normal.

  5. Santo Job
    24-04-2018 01:46

    Lo de que el autor del Lazarillo no tenía ni idea de geografía de Castilla lo dices tú. En todo el texto del Lazarillo (que son dos partes, no una) hay un solo error geográfico (el episodio del clérigo tendría que transcurrir en Torrijos, no en Maqueda, si el trayecto fuese totalmente lineal), el resto son todo cosas correctas.
    Las dos propuestas valencianas sobre el autor del Lazarillo no se sostienen:
    -Vives jamás escribió obras literarias en otra lengua que no fuese el latín. Simplemente estaba por encima de eso.
    -No puede haber escrito el Lazarillo porque cuando se publica la primera parte, Vives lleva 10 años muerto. La segunda parte además comienza con un suceso posterior a la muerte de Vives.
    - Juan de Timoneda tiene un uso completamente distinto de las adversativas. En el Lazarillo presenta en la primera parte 2 "pero" frente a 16 "sino" y 92 "mas". La Segunda Parte del Lazarillo presenta porcentajes muy similares. El Patrañuelo, de Timoneda, presenta 2 "mas", 43 "sino", 26 "pero".

    En cuanto a la geografía, el error del autor se puede deber a que está escribiendo mucho después de haber estado en esas tierras por última vez. Sabiendo que la primera parte del Lazarillo acaba en 1539 (cortes de Toledo) y que el libro se imprime por vez primera en 1550 fuera de España, ahí hay espacio de sobra para que se te descuadre un pueblo de lugar.

    La cartografía ya está más que comentada en otros sitios en los que me explayo sobre los usos heráldicos de los mapas portugueses, que presentan el cuartelado de las armas grandes de los Reyes Católicos en dos formas mayormente: cuartelado castillos-barras, y cuartelado leones-barras. Ello no quita que a veces haya variantes raras (castillos y flores de lis, o barras y flores de lis), incluso con los esmaltes mal pintados.

    En cuanto a catalanadas, dais por catalanadas cualquier palabra que sea cognada, aunque se comparta también en otras lenguas, o incluso cuando los significados difieren. Por ejemplo dais como catalanada "toñina" o "tonina" cuando en castellano y catalán tienen dos significados distintos. En castellano "toñina" o "tonina" se refiere específicamente a la carne del atún, no al pez. En catalán, en cambio, "tonyina" designa al pez, sin una palabra específica para la carne del mismo. Donde sí está la diferencia es en francés, que tienen o tenían "thon" y "tonine".
    ¿Mil catalanadas frente a cuántos galicismos e italicismos?¿Porcentualmente son significativas?¿Son catalanadas de verdad o resulta que aquí cuentan lo que les da la gana como catalanada

  6. JV
    24-04-2018 01:00

    És clar que sí, que la gent analfabeta pot incorporar expressions de la llengua estàndard o culta.
    Quan encara hi havia molts catalans que no sabien castellà eren ben capaços de fer servir paraules com "ditxós", o "bueno".
    Pel que fa a la constància documental, depèn del tema, però hi ha rastres evidents (Colom, cartografia d'Amèrica, canvis de "Catalunya" per "Castella"...).
    Per altra banda l'anàlisi lingüística d'alguns textos no donaria els mateixos resultats si canviéssim la hipòtesi catalana per una suposada hipòtesi italiana o portuguesa. Una catalanada pot ser casual, mil catalanades no.
    La lògica tampoc es pot menystenir. Quan no pot restituir la veritat, com a mínim es pot carregar la versió oficial: l'autor del Lazarillo no tenia ni idea de geografia castellana, diuen que Colom va venir xino-xano de Sevilla a Barcelona en 15 dies, etc.

  7. Santo Job
    23-04-2018 22:19

    Joan: ¿Son idiotas todos cuantos estudiosos en el mundo han sido?¿Está más acreditado sobre la vida de Erasmo lo que afirma Mayolas o los estudios de Johann Huizinga?¿Todos los estudios sobre Leonardo están equivocados?¿Qué hacemos con los documentos del taller de Verrochio, por ejemplo, o con el diario del abuelo de Leonardo, o con todas las fuentes primarias que lo atestiguan como "Leonardo da Vinci" o "Leonardus Florentinus"?¿De nada valen las actas notariales sobre y contratos de Jeroen van Aeken, natural de 's-Hertogenbosch que firmaba como Iheronymus Bosch o Iheronymus den Bosch?¿Es acaso más válido el estudio de Bilbeny sobre el Lazarillo de Tormes que los de Aldo Ruffinatto o Javier de la Rosa?

    ¿Puede que se hayan confabulado todas las naciones de Europa durante varios siglos para despojar a Cataluña de todo lo que los catalanes escribieron, navegaron, firmaron, conquistaron, cartografiaron, pintaron, o imprimieron, y que además no haya constancia documental alguna ni en cancillerías ni en cartas privadas ni en ningún sitio?

  8. Antón Martín
    23-04-2018 18:20

    Y tan lenta. No lo van a ver ni tus tataranietos, al paso que vais.

  9. Joan Català
    23-04-2018 18:08

    Encara que de manera més lenta del que molts voldríem poc a poc va sortint a la llum la veritat, fins que totes les mentides repetides durant anys i anys se les hauran d'empassar crues aquests borinots estúpids i pretensiosos que ara les defensen.

    ·X·

    Donec perficiam

  10. Antón Martín
    23-04-2018 17:40

    Perdón, la erre está al lado de la te en los teclados y nada más lejos de mi intención que decir 'puto' (aunque la del máster merezca todo tipo de dascalificaciones, académicas y de las otras). La cosa era 'el más PURO Cigfuentes style'.

  11. Antón Martín
    23-04-2018 17:06

    Supongo que el sabio Batlle tendrá una explicación de cómo es posible que mi propia abuela, que jamás salió de su aldea en las montañas de León y que ni fue a la escuela (no había) ni supo jamás leer ni escribir, usara a toda hora la catalanada (impuesta por la censura a la literatura) 'alma de cántaro' y tantas otras. A ver si va a resultar que la malvada Castilla, además de arrebatar durante siglos las glorias catalanas, tuvo la capacidad de difundir la cultura robada por todos los rincones de su imperio. Visto lo visto, si el Sr. Batlle tiene estudios -cosa que empiezo a dudar- sospecho que se ha sacado el título en la Rey Juan Carlos, al más puto Cifuentes style.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
22224
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza...[+]
Jordi Bilbeny investiga les arrels catalanes del descobridor del nou continent en El dit de Colom, un treball en...[+]
Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+]