Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 26-05-2015  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
8107 lectures

Enric IV de Castella: un apunt

L’Ivan Giménez ressegueix el possible desdoblament dels reis Enric IV de Castella i Alfons V de Portugal i ens menciona la curiosa errada d'una crònica de 1665 en relació a aquests reis.

Enric IV (miniatura del s.XVI) - Font: wikipedia

Al llarg d’un any i escaig, hem anat posant en paral·lel reis, ducs, comtes, etc... de diferents nacionalitats d’arreu d’Europa. I ho hem fet amb la finalitat de comparar-los entre si. A través dels paral·lelismes que hi trobem, hem pogut detectar un possible patró numèric, amb les seves variants, que aniria entrellaçant els diversos personatges i territoris. Aquesta nota no té com a finalitat l’explicació d’aquest patró numèric, sinó mostrar, a tall d’exemple, una de les moltes relacions numèriques que hem anat recopilant:

enric-alfons

En observar els anys de naixença i de traspàs de tots dos monarques, veiem que Alfons V de Portugal respecte a Enric IV de Castella està desplaçat a l’hora de néixer i a la de morir en 7 anys exactes. Aquest no és un cas aïllat. Es pot comprovar també en l’article Hernan Cortés Hidalgo extremeny o descendent de sang reial catalana: allí es pot detectar un possible patró numèric en el cas del conqueridor de Mèxic i el seu possible desdoblat Alfons VII de Ribagorça.

Centrem-nos de nou amb Enric IV de Castella i Alfons V de Portugal, i llegim el que ens relata Don Alonso Núñez de Castro, cronista de sa Majestat, a la seva obra Crónica de los Señores Reyes de Castilla, Don Sancho el Deseado, Don Alonso el Octavo, y Don Enrique el Primero, publicada l’any 1665:

text1

Llegit el fragment anterior, tothom que conegui, per poc que sigui, la biografia d’Enric IV de Castella, s’adonarà que ens estan parlant explícitament d’aquest monarca. Però per què hem tapat el nom en el retall que hem enganxat? Per una simple qüestió, i és que, pel cronista Don Alonso Núñez de Castro, fa tot l’efecte que el rei Enric IV de Castella no es deia “Enric”, sinó “Alfons”. Mirem, si no, el fragment amb el nom del rei visible:

text2

Tal com pot comprovar el lector, resulta certament molt curiós que, de milers de noms per poder confondre’s, el cronista reial Núñez de Castro es confongui justament amb el nom del rei que estaria subjecte al patró substitutori que denunciem: “Alfons” en lloc d’”Enric”. I com sempre fem, és recomanable anar a la fe d’errades de l’obra dita i que no sigui una relliscada ja observada pels editors de la crònica. Però resulta que no: no s’hi fa constar la rectificació que caldria. I això ens referma en la idea de l’existència d’un patró numèric que servia per a desdoblar figures reials, fet que reflectiria una adulteració del relat històric d’abast internacional.

Ivan Giménez




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Lluís
    09-06-2015 22:21

    Agor: MIGUEL-ANXO MURADO, "La invención de la historia".

    Cito del llibre d'en Murado que diu en German:
    "Lo que hizo entonces Pidal roza lo
    increíble, y de hecho sigue siendo una
    especie de pequeño secreto culpable de
    la filología española. Raramente se
    menciona o se imprime en un libro.
    Cuando Colin Smith lo desveló, hace
    de esto ya bastantes años, al gran
    filólogo británico se le hizo el vacío
    para siempre en la universidad
    española. Pidal «corrigió» el castellano
    del manuscrito en su edición crítica
    para que pareciese más antiguo y
    coincidiese de este modo con sus
    teorías. Retocó incluso los finales de
    algunos versos que le parecían menos
    perfectos que los del Cantar de Roldán,
    y también la fecha que figura en el
    manuscrito. Pidal era un sabio, un
    auténtico erudito dotado de un talento
    excepcional, pero ante todo era el
    activista de una causa, y esa parte de su
    ser predominaba una y otra vez en su
    trabajo. Como escribió Colin Smith
    con fina ironía, Pidal era en el fondo
    «el último de los juglares»."

    Hi ha referències a diferents parts del paràgraf a l'edició del "Poema del Mio Cid" d'en Colin Smith, sobre aquests fets.

  2. Guerau
    08-06-2015 18:03

    Un altre Almirall de la mar d'origen català que (està al servei de la corona castellana? Alonso Jofré Tenorio, fill d'Aldonça Jofré de Loaisa Senyora de Petrer. De la família dels navegants a Amèrica Jofré de Loaisa. Es va destacar amb l'ajuda "aragonesa" en el bloqueig de l'estret de gibraltar" en temps d?alfons el Benigne.

    http://es.wikipedia.org/wiki/Alonso_Jofre_Tenorio

  3. Ivan Gimenez
    08-06-2015 13:25

    aoe...oiou: Perdona la conya. El tema de Carcassona/Castella... no ens podem quedar amb aquests dos territoris. M'explico; Si en tot això tenim raó, no és només la història de Castella que se'n va per l'excusat (com deies), sinó que també -per ordre cronològic- la d'Astúries, Lleó, Galícia, Pamplona/Navarra(a partir de 1150), Aragó, els comtats catalans; Besalú, Girona, Urgell, Ribagorça, etc.., Castella, Portugal...etc...

    Quan et facis l'excel que et vaig recomanar veuràs que, una vegada posats en paral?lel tots aquest territoris, hi passa el mateix, gairebé tots els personatges conflueixen, i la història escrita es va repetint.

    Per exemple. Enganxo d'un altre comentari la comparativa entre Portugal-Castella-Catalunya/Aragó:

    Portugal inicia la dinastia borgonyona l'any 1112 i la finalitzà el 1383/85.

    Castella inicia la dinastia borgonyona l'any 1126 i la finalitzà el 1369.

    Catalunya/Aragó inicia el 1137 i finalitzà el 1410.

    Encetem la comparació:

    Castella respecte a Portugal esta dintre de l'interval dinàstic en 14 anys al iniciar-se i 14 anys al finalitzar. 1126-1112= 14 anys //// 1383-1369=14anys.

    El bloc Castella/Portugal esta desplaçat en el temps respecte Catalunya/Aragó en 25 anys exactes tant al iniciar com al finalitzar. 1137-1112= 25 anys //// 1410-1385= 25 anys.

    El primes reis borgonyons tant a Castella com a Portugal es diran Alfons. Addicionalment tenim que, Alfons, rei d'Aragó, també es diu igual i fou casat amb Urraca de Castella, que aquesta era la mare d'Alfons, primer rei borgonyó. És a dir, que Alfons de Castella era fillastre d'Alfons d'Aragó... alhora hi ha autors que comptabilitzen Alfons d'Aragó com Alfons VII de Castella i d'altres que no ho fan. També, una vegada mort Alfons d'Aragó, anomenat a la documentació l'Emperador, qui s'anomenarà Emperador serà el de Castella (el fillastre, fill d'Urraca). Alhora, també tenim a Alfons Jordà, de Tolosa.

    Resum:

    Portugal: Alfons

    Castella: Alfons

    Pamplona/Aragó: Alfons

    Tolosa: Alfons (fill de la germana o germanastre d'Urraca, parlo de memòria)

    Després, comparant Portugal/Castella:

    Alfons-Alfons (iniciadors de la dinastia borgonyona)
    Sanç-Sanç
    Alfons-Alfons
    Sanç-Sanç
    Enric/Alfons-Alfons

    Desprès deixa de coincidir. I a partir d'Alfons XI són els tres regnes hispànics més importants que coincideixen...En aquest ordre els exposaré... Cataluny/Aragó-Castella-Portugal:

    Alfons, el Benigne---Alfons XI---Alfons IV
    Pere---Pere---Pere
    ...

    Bé, sé que no està ben explicat, però crec que la idea s'entén. Queda per fer el treball extens de tot plegat des de Don Pelayo fins els RRCC.

    Però, espero et serveixi per que entre tots esclarir tot aquest (possible) trencaclosques.

    Agor: Vas veure la xerrada? En cas afirmatiu, que et va semblar?

    Gràcies.

    Salut!

  4. Lluís
    07-06-2015 11:07

    Aeoe: jo en principi només em dedico a coses de llengua. Sí que intento recopilar les conclusions de Fomenko, però a poc a poc.

  5. aeoe
    07-06-2015 09:23

    Gràcies Guerau, la teua feina també és encomiable. Segur que algú ja ho intuïa abans, açò. La part comtal ara queda tocada de mort d'entrada, tot i que s'ha d'aprofundir; i amb els dos reis que ja té Ivan en la picota, que jo sàpiga, i Alfons X que ja sabem qui és, anem avançant. No sé si Lluís o altres investiguen el mateix.

    Ivan: Eixa part de Carcassona suma 135, ara, restant l'any d'Ersenda que vaig dir, 134. Opinió? Els reescritors es van fer una plantilla com les que dius, de contingut Sobrarb.

  6. Guerau
    06-06-2015 13:53

    Molt bé, aeoe, Això explica el desaparegut Comtat i Regne de Sobrarbre, on el català-occità-gascó es va implantar i va passar després a Jaca.

  7. aoe
    06-06-2015 11:43

    He intentat buscar coincidències entre Carcassona i Castella, però no hi ha manera i és que la història no l'han furtada d'allí o no en part, només poden haver-se basat en comtats com el de Carcassona per a guarnir-se per si es trobava la història adulterada i sostreta, i es podien lligar caps fàcilment.

    Expose la relació de l'època comtal hereditària de Castella amb els comtats francs:

    Garcia I es casa amb Ava de Ribagorça, filla de Ramon II de Ribagorça.
    La seua filla Major es casa amb Ramon de Pallars Jussà.

    El fill de Múnia I és Comte de Ribagorça i Sobrarbre perquè sa mare era néta d'Ava de Ribagorça.

    Es diu que Ferran I tenia un "germà" il·lègitim dit Ramir (Ramir I d'Aragó) que adopta el Comtat d'Ansó (Comtat d'Aragó, actual Jacetània).

    Idees:
    La batalla d'Osma de Ferran i Ramir podria ser Osca.

    El territori que vol Ferran González de Montsó no seria el comtat palentí de Monzón que s'inventen a posteriori, sinó Montsó conquerit pel segle XI.

    Que Garcia I reconega la superioritat dels monarques lleonesos és que reconeix els monarques francs.

    Els furs de Castro Xeriz serien els no tan llegendaris furs de Sobrarbre, igual que al Comtat de Bigorra també tenien furs comtals. Castrojeriz podria ser Barbastre/o una vegada conquerit (i repoblat o no), i el comte de l'època podia ser-ho de Ribagorça i Sobrarbre alhora.

    Conclusions:
    Tenim relació amb Pallars Jussà, Ribagorça i Jaca/Ansó. Dominis sobre Ribagorça i Sobrarbre.
    Clar només pot ser o Comenge o Sobrarbre, però si consultem la història de Sobrarb resulta que no té, no se sap ni els noms dels comtes (excepte quan són de Castella), el que ha quedat són uns reis llegendaris, uns furs llegendaris, però de fets pocs. Vas a Jaca, Ribagorça o Comenge i ho saps pràcticament tot.

    Noms propis que trobem al C. de Castella:
    Gonçal, Sanç/a, Garcia, Garcia Sanç, Múnia, Fronilda, Urraca, Pere, Toda, Ferran, Major, Elvira, Ònega o Ònnega (pamploní), Ferran Sanxes/ç (pamploní), Ximena, Trígida, Bernat, Alfons.

    Noms propis que trobem a la resta de Lleó:
    Énnec Vela, Roderic Vela, Ansur.

    Noms propis coincidents que trobem al C. de Comenge, C. de Bigorra i V. de Lavedan:
    Bernat, Pere, Garcia.

    Noms propis coincidents que trobem al C. d'Aura i al V. de Labarta:
    Garcia, Sanç.

    Noms propis coincidents al C. de Jaca/Aragó:
    Toda, Énneca, Sanç, Garcia, Urraca.

    Noms propis coincidents al C. de Ribagorça i a Pallars:
    Bernat, Tota, Sança, Pere.

    Major i Gonçal a Ribagorça perquè són els mateixos personatges. No pose Pamplona perquè no acabaria i són els mateixos en molts casos. Mireu que l'Ansur no siga un Asnar. Tenim un Garcia Sanç al Comtat de Gascunya. No sé si m'he deixat una Major que havia vist per allí o és la "castellana"de Ribagorça i Sobrarb. Al Regne d'Aragó trobem Ximenes i Gonçals al segle XII. Múnia és el nom d'una muntanya de la província d'Osca, fronterera amb França.

  8. Ivan Gimenez
    05-06-2015 17:50

    aoe: Carcassona/Castella ho veig. Veig la comparativa que has fet, però no cal anar fins a Bernat de Tolosa. M'explico:

    A Castella comença a governar Ferran a l'any 930/31... i a Carcassona Arnau al 933/34. Són tres o quatre anys a l'hora d'iniciar les dinasties corresponents en cada territori.

    A Castella el primer rei que governarà tot el seu mandat com a rei serà Sanç II a l'any 1065 fins al 1072... i l'últim comte seria Ferran I que mor al 1065.

    El comtat de Carcassona és comprat per Ramon Berenguer I l'any 1069. És a dir, si fem la comparativa, resulta el següent:

    Si prenem l'any 934 com l'any d'inici de la dinastia Cominges-Carcassona i l'any 930 a Castella l'inici de la dinastia Lara; i com a últim any de la dinastia Cominges Carcassona el 1069, que el comtat és comprat per Ramon Berenguer I, i l'any 1065 com l'últim d'un comte de Castella. Tenim com a resultat que els dos blocs duran 134 anys, separats a l'hora d'iniciar-se i finalitzar en 4 anys. Si prenem qualssevol de les altres opcions, no es compleix la coincidència numèrica.

    A més, ara tocaria comparar personatges, història etc, etc, etc...

    Respecte Ferran III, a la nit si tinc temps comentem.

    Salut!

  9. Ivan Gimenez
    05-06-2015 15:04

    Per cert, Agor, si vols que et passi la conferència en versió PDF per a que ho vegis millor digueu i t'ho envio...

    Salut!

  10. Ivan Gimenez
    05-06-2015 14:57

    Agor: S'ha de diferenciar unió matrimonial per poders vers en persona... les dates són quan es casen en persona...

    La descendència només poso la legitima.

    Salut!

  11. aoe
    05-06-2015 14:40

    Molt fàcil Ivan, agafes d'una banda a l'altra, i per blocs definits coincideixen en anys de govern i en conjunt compacte de tots també. Clar, en la part de Castella tenen més comtes perquè se'ls van morint i no acabe en una dinastia exacta, però sí que comence des d'una molt diferenciada de l'anterior en el cas de Castella. A més, Acfred II i Arnau I, casen molt amb Garcia I i Sanç I Garcia, com si els hagueren furtat la biografia o part d'ella. Fixa't; que a part té mèrit perquè no hi havia dates de naixement en el 90% dels comtes de Carcassona que he estudiat i en un principi no veia res. Sobre el teu excel fet, no cal, ja aniré fent pel meu compte, així veig altres coses de passada.

    Què opines d'això de Teobald I i Ferran III, i allò de Simó de Montfort i Jaume I que he posat més avall?

  12. Ivan Gimenez
    05-06-2015 14:19

    Si Agor, i si agafes la taula del 9 sempre dona 9 la suma dels números:

    9x1=9
    9x2=18...1+8=9
    9x3=27...2+7=9
    9x4=36...3+6=9
    9x5=45...=4+5=9
    etc...

    Res a veure entre les relacions numèriques entre personatges/dinasties...

    Molt bé... bon cap de setmana. Salut!

  13. aoe
    05-06-2015 12:32

    Agor, ara me voleu parlar? En un altre article passàveu de mi olímpicament. Són reis i comtes importants de la seua època, deixa'm confiar en la historiografia, per a trobar casualitats o curiositats sense significat algú. I del que he comentat no només m'he centrat en els números.

    El meu segon estudi detallat, en este cas només númeric, és entre el Comtat de Castella i el Comtat de Carcassona. Comence amb l'època hereditària del comtat castellà i en el comtat de Carcassona des de Bernat de Tolosa. Avise als vianants preocupats pels meus quefers, que no s'ho prenguen a la valenta, no té cap intencionalitat o significat açò:

    M'he fet una taula amb els anys de govern en els dos comtats, i he tret relacions númeriques. Al comtat de Carcassona tenim a Acfred II, este senyor governa 25 anys (908-933) i es desconeix sa vida i descendència. Unes dècades després Garcia I governa a Castella durant 25 anys (970-995), ací els cronistes han estat àvids i sabem que es casa amb una Ava de Ribagorça i que té set fills, una dels quals es casa amb Ramon III de Pallars Jussà.

    Després d'Acfred II tenim Arsenda que governa un any (934) i després Arnau I de Comenge que governa 23 anys (934-957), però fem una juguesca i no li comptem el mateix any que governa Arsenda, que no sabem quant d'eixe 934 governa, resultat: Arnau I governa 22 anys i un poc més (està pels pèls però no deixa de ser veritat, i és que Arsenda només governa un any, el "seu" any i a part utilitzaré este any després). D'Arnau sabem que té 6 fills i tots barons. Doncs tot aprés Garcia I, governa Sanç I Garcia a Castella. Este senyor governa 22 anys (995-1017) i té 6 fills, però no tots són barons, 2 barons i 4 dones. Per tant, què passa amb els fills barons d'este bon home? Un mor jove i l'altre viu només 19 anys i governa 12, puix este últim no mor tan jove.

    Després d'Arnau I ve Roger I que governa 55 anys (957-1012) al Comtat de Carcassona. I qui ve després Sanç I Garcia? En ordre exacte vénen: Garcia II que governa 12 anys (1017-1029), Múnia I que governa 3 anys (1029-1032), Sanç III de Navarra que governa 3 anys (1032-1035, no li comptem els 3 anys que ja governa la seua esposa Múnia), Ferran I que governa 30 anys (1035-1065), i Sanç II que governa 7 anys (1065-1072). Per favor, sumem eixos anys, 12+3+3+30+7= 55. Esbalaïdor pel simple fet que van tots seguits i no té trampa.

    Arredonint la màgia si es pot encara, comencem per Castella on abans del Garcia I teníem a Ferran González que governa 39 anys (931-944 i 945-970). Ohh però ens diuen que el van empresonar un any a causa d'unes disputes amb Ansur Fernández perquè a este altre el van nomenar comte de Montsó (a l'actual província d'Osca). El pobre Ferran també volia manar a Montsó, això de Castella no li agradava tant i es refreda la seua relació amb Ramir II de Lleó per eixe nomenament. Aleshores entre 944 i 945 no va governar, i hem de restar un any, sí o sí; quant queda? 38. Qui governà abans que Acfred II a Carcassona? Per ordre exacte Bernat de Tolosa 1 any (872), Oliba II que governa 5 anys (872-877), Acfred I que governa 29 anys (877-906), i Benció I que governa 2 anys (906-908). Sumem 1+5+29+2=37, i si sumem l'any d'Arsenda que hem deixat en el tinter, 38!!!

    Ara la meua opinió personal, que no significa res de res: tota la història del Comtat de Castella s'ha anat per l'excusat en menys de 2 hores d'estudi.

  14. aoe
    05-06-2015 03:45

    Ara expose el fruit d'un estudi d'hores que vaig fer ahir. Agrairia a moderació el compliment de les normes en quant al que respecta a missatges repetitius dels soldats/assalariats, més que per decència i respecte pels que no ho som i volem llegir el que no és vomit.

    Teobald I de Navarra i Ferran III de Castella, van viure 52 anys i 53 anys respectivament, totalment coetanis, 1201-1253, 1199-1252. Repassant la família del pare de Teobald, Enric II germà de Teobald III de Xampanya va morir al caure d'una finestra, dada interessant a guardar, amb el meu coneixement no puc relacionar el fet si es poguera, ja que Enric II acaba sent rei de Jerusalem uns 5 anys.

    L'arbre genealògic de les esposes (les primeres crec, només tinc els apunts a mà) de Teobald I i Ferran III; l'ascendència de les dues acaba petant en dos fills de Alfons VII de Lleó i este senyor és molt sospitós, anomenat Emperador d'Espanya 100 anys després que Berenguer el Vell fóra anomenat Hispania subjugator, i és coetani de Ramon Berenguer IV, firmen un tractat i tot.

    L'escut de Ramon Berenguer IV i l'escut de Sanç III de Navarra té similituds importants.

    Simó de Montfort i Jaume I, viuen tots dos 68 anys, coincideixen 10 anys en vida (1150-1218/1208-1276). Resulta que Joan de Brienne podria haver viscut entre 67 o 62 anys, més coetani de Simó de Montort, coincidències a tindre en compte.

    I he trobat personatges clarament manipulats per la censura, Conrad II de Suàbia (la baixa Alemanya, canviada Suèvia, del regne sueu de la península), suposat duc de Rothenburg, resulta ser promès Berenguera de Castella, i fill d'una comtessa de Borgonya (Barcelona). També trobem per aquestes llars a Betriu de Suàbia (1202-1235). Per acabar opine que Ferran el Magne i Alfons VII són carn de canó, espere que haja pogut servir d'alguna cosa, s'agraeix feedback per ací.

  15. Lluís
    04-06-2015 16:49

    Només aportes vaguetats, i ens demanes grans feines. Publiquem un article i dius "es ridículo". Dius que has demostrat que l'article no aporta res i demanes que et donem més coses. Publiquem un altre article i dius "es ridículo", i fas el mateix. Així, anar fent. No t'agrada res del que publiquem, i tanmateix ets aquí cada dia escrivint amb superioritat, exigint. Per tu, res del que fem val. Per nosaltres, no aportes res.

    Per avui jo ja me n'he cansat.

  16. Lluís
    04-06-2015 14:47

    Certament, parlar amb "experts" porta feina, i cal aconseguir fer-los trencar una colla de prejudicis, per començar. Tu creus que no estem en contacte amb gent d'investigació, però això és la teva pel·lícula. Et penses que som endogàmics? No ho som pas, no. I em demanaràs proves... però no te les penso donar perquè les meves converses "amb experts" són privades, i tu ets el primer a amagar-te de tot. No cal pas que em creguis; se me'n fum el que pensis. Et gira prou diferent el cap com perquè serveixi de res raonar amb tu.

    Per altra banda, sí que l'acadèmia (aquella part que ens ha escoltat alguna vegada; de la sorda ni en parlo) ens té portes obertes per quan ho tinguem tot encara més quadrat, encara més resolt. Encara no hi som, per ells. Estan acostumats a una certesa que mai podrem igualar, que involucra una bona component de fe. I el missatge que m'han fet arribar gent del ram és que seguim investigant i no ens aturem.

    Per sort, tenim un fòrum com l'Institut que ens permet compartir investigacions parcials i posar en comú allò que potser es podria fer en els passadissos o els departaments d'una universitat. Però pasas que no som junts en cap departament o ens trobem a cap passadís, i aquí és on publiquem part de la feina que anem fent. Així és com hem aconseguit que gent se sumi a la recerca i ens acabi ajudant a treure l'aigua clara d'aquest garbuig documental.

    Sobre la recerca de l'Ivan, Fomenko ha fet servir fonts completament diferents, i mètodes ben diferents, i ha arribat a conclusions que van molt més enllà que les de l'Ivan. És bo que equips independents, amb dades independents i mètodes diferents estiguin convergint en l'anàlisi de la documentació pre-XIX.

    L'Acadèmia té massa feina investigant allò que li han encomanat d'investigar: els ossos de Cervantes, el preu de les sabates al segle XII, el comerç de calçotets al XV, etc. Cada investigador té feina assignada, i els seus superiors esperen que la compelxin.

    Quan troben coses ja recorregudes per l'INH (la inquisició d'Amèrica subjecta a la d'Aragó, etc.), no tinguis por que ens mencioni ningú. L'INH té massa mal nom entre historiadors perquè cap d'ells el tregui a col·lació. Qualsevol dia s'apropiaran de recerca publicada aquí, això ho veurem prou.

    Salut!

  17. Guerau
    04-06-2015 02:53

    Exacte, Valldolit (així és com es registra en documents catalans històrics) topònim català i repoblat per catalans de l'urgell, perquè va ser fundat per un comte d'urgell aliat amb els reis de Lleó. Valldolit era lleonesa en l'inici no castellana, igual que Toledo va ser coquerit pels lleonesos i després aprofitat pels castellans (han estat els més llestos de la peninsula)

  18. Ivan Gimenez
    03-06-2015 23:35

    Tigre: Tot aquest possible ptatró numèric sortia més reforçat possant-hi totes les possibles dades... com vaig dir no les vaig posar per no embolicar més a la gent... que n'ets de DESHONEST i MANIPULADOR!!! Diguem de que m'acuses i sabré com ets...

    Enganxo missatge del 10-09-2014 18:56

    Tigre: Enganxo comentari on ja et vaig contestar sobre el tema que em dius manipulador:

    Comentari del 02-09-2014

    Home! Tigre, que tal? Tinc la torta extremenya que em vas demanar, meitat per tu i l'altra meitat per en Xavier.

    Al tema: No he manipulat res de res. No m'he inventat cap data de naixement. D'altra banda, per això està el fòrum obert en els articles, pregunta i et contestaré dins les meves possibilitats.

    Si això fos així tots el llibres d'història manipulen. Perquè uns ens donen una data de naixement uns altres una altra etc...

    Jo ho he dit obertament perquè si comencem ha afegir una altra variant del patró numèric és per tornar-se ximple.

    Però com he dit uns comentaris més avall, el patró numèric només és un recolzament. Com expliques en aquesta comparativa totes aquestes coincidències i d'altres que no he posat (manipulador que sóc), ja que les reservo per un treball mes ampli i referenciat?

    A continuació explicaré la variant que no he volgut exposar en aquest treball i m'ho reservava per un de més ampli i amb referències.

    A part de la variant del patró numèric on un o diversos personatges estan separats o dins de l'interval de vida en un nombre d'anys exactes a l'hora de néixer i finà, també vaig observar al començament de tot plegat (ja fa vora els dos anys), com, quan mor un rei el mateix any de defunció neix un altre. Tot seguit exemples (de memòria):

    Ramon Berenguer II finà al 1082 ------------------Ramon Berenguer III neix el 1082.

    Alfons VII de Castella finà el 1157 ---------------- Alfons el Cast neix el 1157 (la data més probable)

    Alfons IV de Portugal mor l'any 1357-------------- Joan I de Portugal neix el 1357.

    Joan I de Catalunya finà el 1396---------------------- Alfons el Magnànim neix el 1396.

    Bé, podria continuar però ara em centraré amb els de l'article en qüestió:

    Joan I, l'altra data de naixement és l'any 1267 justament quan finà Hug II de Xipre.

    Enric II, l'altra data de naixement és l'any 1271 quan mor Hug IV de Borgonya.

    Hug IV, l'altra data de naixement és 1295 quan finà Sanç IV de Castella.

    etc...etc...etc...

    I si tens paciència veuràs com el relat històric sembla que ens estiguin explicant el mateix en diferents territoris.

    D'altra banda torno a preguntar. Enganxo de nou un comentari de l'altre dia ja que mai contestes...

    Tigre: L'article no va de Cervantes. Em pots explicar per què tantes coincidències?

    Recordatori de personatges sota el patró numèric (ja publicats):

    http://www.inh.cat/articles/Coincidencies-numeriques-entre-Cristobal-Colon-genoves-i-Joan-
    Colom-i-Bertran-barceloni-

    http://www.inh.cat/articles/Hernan-Cortes:-%3Cem%3Ehidalgo%3C-em%3E-extremeny-o-descendent-de-sang-reial-catalana-

    Tigre, estaràs d'acord amb mi de que no és el mateix els exemples que t'estic exposant; amb l'exemple que m'has dit del "tallant ferro?. El que tu m'has dit de la Mancha no és cap patró numèric, simplement és una coincidència. En canvi, durant 150 anys aproximadament he utilitzat el patró numèric en dotze personatges, a més a més d'altres coincidències que van més enllà dels números. Addicionalment, també s'hi pot utilitzar el patró numèric amb Hernan Cortés i Alfons VII de Ribagorça i els seus respectius descendents, com també amb Colon (Genovès) i Joan Colom i Bertran. Tots tenen el denominador comú que estan desplaçats (o dins de l'interval de vida) a l'hora de néixer i morir en un nombre d'anys exactes.

    Com expliques això? Que també succeeixi amb les dinasties? Enganxo el missatge d'avall:

    Portugal-Castella-Catalunya/Aragó

    Portugal inicia la dinastia borgonyona l'any 1112 i la finalitzà el 1383/85.
    Castella inicia la dinastia borgonyona l'any 1126 i la finalitzà el 1369.
    Catalunya/Aragó inicia el 1137 i finalitzà el 1410.

    Encetem la comparació:

    Castella respecte a Portugal esta dintre de l'interval dinàstic en 14 anys al iniciar-se i 14 anys
    al finalitzar. 1126-1112= 14 anys //// 1383-1369=14anys.

    El bloc Castella/Portugal esta desplaçat en el temps respecte Catalunya/Aragó en 25 anys exactes tant al iniciar com al finalitzar. 1137-1112= 25 anys //// 1410-1385= 25 anys.

    Si us plau, jo també necessito respostes. Diguem quelcom lògic per a que pensi que només és casualitat i de BEN SEGUR que ho deixaré!

    Salut!

  19. Lluís
    03-06-2015 21:45

    Ivan: Fomenko diu força el mateix. Totes les fortíssimes correlacions dinàstiques (d'anys de monarques al poder) desapareixen amb els monarques a partir de finals del XVIII.

  20. Ivan Gimenez
    03-06-2015 15:28

    Aoe: On preguntes sobre Jaume I, en un altre article vaig posar-hi una mínima informació sobre això:

    30-08-2014 13:49

    Una vegada observat que el naixement de Jaume I, amb una certesa gairebé total, és un relat inventat, a continuació aplicarem el patró numèric:

    Jaume I neix l'any 1208 i finà al 1276, si fem l'operació següent: sumem a l'any de naixença el seu mateix any de defunció; 1208+76= 1284 dóna com a resultat, curiosament, l'any de defunció d'Alfons X.

    A continuació donarem un cop d'ull als governants europeus:

    França:

    Lluís el Sant, rei de França, neix l'any 1214 i traspassà al 1270. Fixem-nos que està dintre de l'interval de vida de Jaume I desplaçat alhora de néixer i morir en sis anys. Fent l'operació corresponent de sumar a l'any de naixença el de la seva defunció: 1214+70=1284 altre vegada el resultat coincideix amb l'any de traspàs d'Alfons X de Castella.

    Ducat de Borgonya:

    Hug IV, duc de Borgonya, neix l'any 1212 i finà al 1272. Tornem a observar que està dins de l'interval de vida de Jaume I en quatre anys al néixer i morir. Altre vegada fent la suma de l'any de naixença amb la de defunció: 1212+72=1284 simptomàticament dóna com a resultat, igual que abans, l'any de defunció d'Alfons X.

    El relat històric relacionant tots quatre personatges ho deixarem estar fins el seu respectiu article, seria molt llarg ara. Amb tot això, realment no tinc ni idea que significa. Tinc les meves opinions personals, però, el que si que està clar és que ho han fet a consciència. Per exemple, si agafem (jo ho he fet) l'interval de temps que va des del 1850, aproximadament, fins els nostres temps, totes aquestes coincidències numèriques, de relat històric etc... desapareixen, no passen. És com si a partir d'un punt del segle XIX ja ho deixen de fer.

    Salut!

  21. Aoe
    02-06-2015 22:24

    A vere si algú pot traure'm uns dubtes desinteressadament, el tema m'interessa molt, i compraré els llibres si ixen.

    Quin estat de Tarragonia hi havia entre Saragossa i Vall Adolit? Perquè si el Comtat de Castella no era del Reine de Lleó, suposadament, cobra més sentit que els castellans com a súbdits d'altre reine tarragonés subjugaren els lleonesos revoltats. Dic jo, no sé.

    Entenc que els sueus occidentals de Lusitània, també es van revoltar i tot el que coneixem com a guerra contra Castella, en realitat, és la guerra contra Lusitània que algun moment es fa amb Villena-Toledo, Cartagena (o ho intenta), i part del sud bètic i qui sap si ho repobla de sueus orientals i occidentals.

    A qui suplanta Jaume I?

    A Toledo només traduïen al llatí? O és l'únic que nos ha arribat?

  22. Cesc
    02-06-2015 17:03

    Tato.Mc... ha dit: - Això sí: tu cobres, nosaltres no - Ha fet una afirmació.
    L'Estat no l'ha esmentat per re en Mc....
    Ja saps que de l'INH s'en parla molt. S'esmenta al diari ABC, al diari El Mundo, al diari El País, al diari La Razón. Adona't, s'esmenta més l' INH a la premsa madrilenya que a la catalana. Ves per on.
    Tato, jo interpreto això. Potser Mculinab ha anat de viatge a la seva Groenlàndia natal i no et podrà respondre.

  23. Guerau
    01-06-2015 22:07

    Però la burgesia de València al segle XV eren Barcelonins establerts a València en la seua majoria, fugint dels conflictes de Catalunya i el favoritisme dels trastàmara.

  24. Guerau
    01-06-2015 19:04

    Des de las navas de Tolosa fins a Colom Castella no té fites històriques, s'havia adormit, diuen els historiadors....

  25. Guerau
    01-06-2015 18:59

    Bé, a Lusitània es repeteix el mateix que a la Tarraconenca, Porto i Lisboa estan enfrontades per la capitalitat i lògicament Barcelona i València també..., però pense que València tenia raó, si Catalunya volia expandir-se cap al sud s'havia de haver fet València la capital de tota Catalunya i Aragó com va passar a portugal amb Lisboa, però estava Occitània al nord l'altre somni dels catalans-aquitans.

  26. McDermott
    01-06-2015 15:34

    Els castellans van ser, van existir molt abans que Castella. Catalans de la terra ferma i aragonesos van ser deixats com a caps de guarnició de les fortificacions que els ordes de monjos guerrers bastien en llocs estratègics de l'Altiplà ibèric. Eren els curadors dels castells catòlics, dits castlans o castellans. El castellà governava un territori inhòspit, poc habitat, de la vella província romana de la Tarraconensis. Pont ferrat (Ponferrada), Sa Móra (Zamora), Vall Adolit (Valladolid). Els baluards, amb petites viles que hi creixien al voltant del castell, eren illes catòliques en una estepa batuda pel fred on la riquesa no es concentrava en la terra, que la defenses o la perds, sinó en un bé mòbil com el ramat, que es pot enretirar en cas de rebre un atac. Fins al segle XV, la divisió hispànica té dues cases reials, la Tarraconensis i la Lusitània, que es disputen l'hegemonia peninsular. Un regne sarraí (o arrià?) a la part oriental de la Bètica, i un territori de ningú, la Carthaginensis, amb castellans a l'Altiplà i un principat dellà Xixona amb capital eclesiàstica a Cartagena i capital política bicèfala, a Alacant i Oriola. Aquest territori privilegiat i que sempre és a mans dels prínceps hereus de la Tarraconensis, esdevindrà terra de litigis entre infants reials tarragonins i prínceps de la Lusitània.

    Després de segles de viure gairebé oblidats del rei de Tarragona, condemnats a la solitud i als rigors de l'Altiplà, a finals del segle XV els castellans troben un aliat en la burgesia valenciana que vol convertir València en la capital de referència de l'imperi atlàntic que s'obre després de la Descoberta del Nou Món. El còmplice xativí al soli, Roderic de Borja, converteix la seu valenciana en arquebisbat, a punt per competir amb el vell títol metropolità de Tarragona.Serà durant el segle XVI que es construirà la història i les nissagues d'uns inexistents regnes d'Aragó i de Castella, fabricats únicament per retallar els vells territoris de la Tarraconensis. L'estiu de 1564, el vell bisbat de Cartagena és desfet en el bisbat d'Oriola i Cartagena incorporada al naixent arquebisbat de Toledo, que s'alimenta documentalment de la història de l'arquebisbat de Tarragona... Tot això i molt més, pròximament, als llibres de l'Ivan Giménez i en Lluís Ma. Mandado.

  27. Lluís
    31-05-2015 22:18

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  28. Lluís
    31-05-2015 20:15

    Ets de l'escola de saber interpretar la majoria silenciosa, veig.

  29. Guerau
    30-05-2015 23:56

    Castilla, hacia la mar! Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.

    A. Machado.

  30. Rafel
    30-05-2015 19:23

    ?¿qui millor que ell ho podia aver fet, que ell mateix, que sabia la veritat? (s. XVII)
    Viatge a l'infern d'en Pere Portés, Pàg. 225 - Linia: 17
    ? Don Pedro: ¿Ý per què les han mudades? (s. XVI)
    Los col?loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Pàg. 106 - Linia: 30
    ? ¿Qui és aquell qu' en amor tant descobra, (s. XV)
    que no ?n pogués d' ella sentiment pendre?
    Poesies, A. March, Poema 76 - Linia: 9
    ? ¿què farets ab aquests hòmens, que, quan vós guardarets, lexar -vos han sol aquí, si no són aquels qui de vós no ?s partran tro a la mort?"
    Llibre dels fets del rei en Jaume, Fol. 81v - Linia: 13
    ? ¿Per què avets desposseït Karles, ne gitat de ça seyoria?
    Crònica, B. Desclot, Pàg. III.88 - Linia: 22
    Als segles XVIII, XIX i XX són tan comuns els dos signes obrint i tancat que fóra estúpid perdre més temps. Ja Nietzsche va alertar del perill dels remugants set-ciències.

  31. Xavier
    30-05-2015 13:53

    A vore, mixeta, hi hi. Bilbeny, si pogués trobar la prova definitiva que encara falta sembla, per tòrcer l'obcecació de la comunitat historiogràfica en el tema Colom, seria sense dubte dels deu millors historiadors del món, i si això mateix ho fes amb alguns dels altres personatges dels que tracta seria el millor de tots temps, això és així, perquè del que es tractaria es d'un gir copernicà en l'àmbit més enllà de la història. Ara mateix, doncs el podem cali-ficar com el més audaç i valent i que, com a mínim, a obert una nova visió i un nous camins mai transitats. I qui sap si lo altre se li podrà reconèixer o no, perquè depen del que diguin els doctors al respecte. Si ho aconsegueix, la glòria, que no, doncs seguirà com fins ara, depenent de la gent que bonament el vulgui ajudar. Tampoc passa res.

  32. Xavier
    29-05-2015 21:09

    Òsti, Arnau, com t'ho has arreglat per fer aquestes línies! hahaahahaha.

  33. Arnau Mir de Tost
    29-05-2015 20:54

    Que si Cervantes era d'Alcalà, que si Pizarro era de extremeny, que si Santa Teresa
    era d'Àvila, que si Colom era genovès, que si va salpar de Palos......el que diuen
    els llibres d'història espanyols, segons el que deien els llibres d'història
    espanyols del XIX, segons el que deien els del XVIII, els del XVII ja no deien
    exactament el mateix, però per l'estil, segons que deien els cronistes oficials del
    XVI, a sou dels monarques que manaven escriure el que els convenia, convenientment
    passat per la ma dels censors i els inquisidors, curiosament gairebé tots
    castellans..........Això és el que els Trols, Tigres i altres (la Lucia té una mica
    més de seny i, com a mínim, no insulta) diuen que és la veritat històrica; no tenen
    més referències. Totes les evidències, indicis, documents, escrits, etc, relatades i
    molt ben referenciades pels historiadors de l'INH es veu que no són res: igual que
    el Tirant, eximia obra de la literatura castellana, segons les mateixes fonts
    acreditades en tots els altres temes, fins que es va descobrir l'original en català.
    O com el Colom genovès, invent del fascisme italià, que ha estat demostrat per en
    Merryll, l'Ulloa, el Bilbeny i d'altres que no podia ser més que català.

    Algú diu que el censuren: per aportar opinions diferents, argumentar, o referenciar
    dades no es censura; per insultar, menystenir o tergiversar no es censura, es neteja
    la pàgina.

  34. Lluís
    29-05-2015 19:10

    Ets lliure de creure el que vulguis. Però hauràs d'aportar alguna cosa més que prèdiques per convèncer, aquí.

  35. Cesc
    29-05-2015 17:47

    A mi no em sembla que es tracti de caragirats o traïdors. A l'època de Felip II, i abans, no existia el nacionalisme català. El nacionalisme català apareix amb Prat de la Riba més o menys. Si que existia la nació catalana. Eren els que seguien al rei d'Aragó.

    El que va passar és que unes elits catalanes van ser fidels al rei o lleials si vols. Segurament ells pensaven que eren lleials.
    En aquell temps se seguia al rei. El rei i la seva cort decidien: La capital a Madrid, i la capital s'instal·lava allà, el rei deia la documentacón s'escriurà en una sola llengua i els nobles o la cort que seguien al rei no tenien problema, doncs endevant. Altra altra cosa eren els intel·lectuals, escriptors, científics, poble ras que s'adonaven sense ser catalanistes que aquestes lleis perjudicaven a una nació i altra coasa era la llengua en que parlaven aquells mateixos nobles mentre escribien en castellà.
    Aquest és el cas de Cervantes que parla de nació catalana i posa a Barcelona pels núvols. Cervantes menysté Madrid al Quixot. Madrid no apareix Madrid per a res. Amb el franquisme es va tornar a veure. Els cortesans catalans es van passar al castellà sense cap problema. Si no ens hem mogut. Estem en el mateix lloc. Unes elits que poblen les corts de Madrid decideixen les lleis. A Catalunya hi ha uns sectors que estan d'acord en què la capital de Barcelona sigui Madrid. Llegiu Madrix. en Pep Mayolas ho explica molt bé

  36. Ivan Gimenez
    29-05-2015 15:19

    Resumint:

    Tato: Crec que ha estat contestada en el missatge d'ahir a les 23:47h. Bo i així, la qüestió, crec, que no és tant quan s'esfumà Castella, Aragó, Catalunya... sinó més aviat quan van sorgir com a regnes catòlics.

    D'altra banda, opinió personal, no crec que sigui una disputa entre catalans, castellans... seria Europa en general i el poder de l'església... és a dir, unitaris contra trinitaris. Evidentment guanyen els cristians trinitaris... i aquests tindran el control de l'impremta, un organisme (Inquisició) per tot Europa, que primer atacaren als unitaris i després als anomenats cristians vells...etc...

    Salut!

  37. Lluís
    29-05-2015 15:09

    Castella no desapareix. El que fa és aparèixer. :)

  38. Lluís
    29-05-2015 13:17

    Els castellans podrien haver estat els més llepes, i els més disposats a defensar el seu rei a mort. El rei, clar, és qui té el control de les forces de l'ordre (exèrcit i companyia). Això encaixaria amb la descripció que fan diversos cronistes quan concretament assenyalen els trets dels castellans (s.XIV-XVI). Com diu en Francesc, els catalans haurien tingut les de perdre, en una situació així.

    Mirat a l'engròs (a cada casa hi ha grupets dissonants, per un costat i per l'altre, clar), comparant amb la nació catalana i castellana actual, no hauria canviat tant.

  39. Lluís
    29-05-2015 09:19

    Guerau: l'anomalia lingüística peninsular és el castellà modern. La resta són llengües ben properes, tant per fonètica com per vocabulari. Els bascos s'expliquen clar com a reminiscència pre-romana.

    En això treballem, en esbrinar d'on surt aquest castellà que, al contrari d'altres lengües, sembla incorporat al passat peninsular per reial decret de reescriptura de la història.

  40. Guerau
    29-05-2015 03:33

    En el cas del nord d'Hispania la semblança de l'accent (llengua) del portuguès i l'astur-lleonès amb l'occità-català és molt sorprenent.

  41. Guerau
    29-05-2015 03:18

    ja tenim situat la família Jofré de loaisa (relacionats amb expedicions, càrrecs i conquestes d'amèrica) és tractac del I senyor de Petrer, casat amb Jacometa Jufré III de Loaisa, cavaller aragonès. Del mateix lloc del futir comte d'Elda i protonotari d'aragó que signà amb Colom En Joan de Coloma.

    http://www.geni.com/people/Jufre-III-de-Loaiza/6000000008825968523

    http://www.jdiezarnal.com/castillodepetrer.html

    http://www.geni.com/people/Jacometa/6000000008825937435

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Garc%C3%ADa_Jofre_de_Loaisa

  42. Xavier
    29-05-2015 00:12

    Gràcies Ivan, t'ho agraeixo, queda aclarit i és mes profund del que m'imaginava.

    Menuda feina!

    Enhorabona i salut!!

  43. Xavier
    28-05-2015 23:52

    Doncs que jo sàpiga no, no va deixar de ser un estat mai, però el que anava dient-te és que al llibre, article (que no recorde ben bé que era) que et comentava abans, l'autor deia que la historia de Castella al s.XI estava falsificada i d'això en parlem aquí, de falsificar i adulterar la història.

    Per això mateix li preguntava a l'Ivan si les seves recerques el feien sospitar allò que he dit anteriorment de l'afebliment de Castella fins desaparèixer com a estat. Perquè clar, si Enric IV pensa que pot ser Alfons V de Portugal i Juan II, el nostre Joan II, doncs això em fa pensar a mi, així, en una ullada ràpida, que d'això es tracta i del que ell sospita, i que després, com van fer al XI, des de l'Escorial ho referen tot. I li ho pregunto per si és o no és això el que pensa, per saber si vaig jo molt mal encaminat en aquests pensaments o no.

    Respecte a lo que dius d'Alcalá, doncs no ho recordo si no dius quin article és, però coneixent-me, no m'estranya que ho hagués pogut dir!
    Si poses l'article t'ho aclareixo.

  44. Ivan Gimenez
    28-05-2015 23:47

    Xavier: És un error hauria de posar -hem tapat-. Aprofito per demanar que ho canvien i ho posin correctament.

    On dius:

    Pel que veig, tot aquest desdoblament en el que treballes, si fos així, ens portaria a pensar que des de finals del XIV (entronització dels Trastamara) fins a finals del XV, Castella hauria caigut en un declivi per guerres dinàstiques, etc., i que no existia com a regne pròpiament dit, sinó que restaria repartit entre Portugal i Catalunya i la història que llegim ara és tot una recreació feta als "despatxos", no? Va per aquí l'assumpte?

    Resposta:

    Va per aquí... sí i no... Intentaré resumir al màxim, ja que és un comentari, en una visió general.

    Don Pelayo i tot el que ens expliquen d'Astúries i dinastia derivada... inventat. Ja fa temps en un altre comentari vaig exposar les semblances que hi havien entre Don Pelayo i Carles Martell...Astúries i Austràsia... Reis mandrosos merovingis i reis mandrosos asturians...etc...
    A més, tenim el biògraf de Carlemany que ens diu que el l'emperador Franc va conquerir des de Finisterre fins Cap de Creus, és a dir, directament es carrega Astúries, i ens dóna una altra visió de l'extensió que ocuparia l'anomenada Marca Hispànica... no el nord de Catalunya, sinó tot el nord d'Hispània.

    França amb Hug Capet (iniciador de la dinastia Capet), Ramon Borrell (Comte independent de Barcelona) i el ducat i comtat de Borgonya, estan relacionats, i en el cas que es tingui raó en tots aquests desdoblaments, s'ha d'observar que tant a Castella (1126), com a Portugal (1112), s'iniciarà la dinastia Borgonyona. A Castella per part comtal (crec recordar) i a Portugal la ducal. Els iniciadors de totes aquestes dinasties es diran Alfons, a Portugal i Castella, a més, tenim Alfons Jordà i Alfons el Batallador, tots en la mateixa línia.

    Els normands (homes del nord) juguen un paper important en tot aquest trencaclosques... tenim com a coincidència els reis Noruecs (o Suecs, no recordo bé) amb els d'Aragó, 1094-1104 i 1134... a banda de -l'extermini- que es produeix, de figures reials, a nivell europeu, l'any 1035. Igual com passarà justament 250 anys després l'any 1285...

    Referent a la creació de Castella i Aragó, són gairebé idèntiques. I d'entre aquestes històries paral.leles ens trobem amb la de l'any 1076, quan el rei de Navarra és assassinat pel seu germà, precipitant-lo al buit per un barranc, com succeeix amb Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a l'any 1082, on el Fratricida empeny al Cap d'estopa al buit també... i així successivament.

    Quan vaig començar amb la hipòtesis que a Hispània només hi hagué un rei o emperador (desdoblaments de reis, patró numèric, etc...), encara no havia aprofundit en el tema de la Tarraconense, i si la Tarraconense estava formada com diuen els autors, per Castella la Vella, Aragó, Catalunya, València, Múrcia, Navarra i part de Castella la Nova, i tenim que els reis són anomenats reis de la Tarraconensis, potser és que només hi havia un rei/emperador en aquesta banda d'Hispània. Per aquest motiu, Joan Margarit, a la seva obra publicada a finals del XV i coetani dels reis Catòlics, ens descriu que quan es casen Ferran i Isabel, els reis Catòlics, s'està unint la Hispània Citerior (Tarraconensis) amb la Hispània Ulterior (Bètica i Lusitània), que en aquelles dates seria només la Lusitania i part d'Andalusia.

    A tot això, el que hi hauria seria una necessitat de crear, llinatges, personatges, mites, com Pelayo, Iñigo Arista, Otger Cataló, Jaume I, Lluis IX el Sant, Ferran el Sant, etc... tots ells Catòlics i reconqueridors de la fe Catòlica a Hispània, o Carles Martell a França...

    Bé, ras i curt...salut!

  45. Lluís
    28-05-2015 17:00

    Ivan: merci. Per a la teoria té molt de valor que anotis les errades que trobes que NO són entre els personatges relacionats. Que no sembli que només assenyales els que s'adiuen a la teva hipotesi. :)

  46. Xavier
    28-05-2015 11:43

    Ivan, on poses "han tapat" vols dir "hem tapat", no?

    Pel que veig, tot aquest desdoblament en el que treballes, si fos així, ens portaria a pensar que des de finals del XIV (entronització dels Trastamara) fins a finals del XV, Castella hauria caigut en un declivi per guerres dinàstiques, etc., i que no existia com a regne pròpiament dit, sinó que restaria repartit entre Portugal i Catalunya i la història que llegim ara és tot una recreació feta als "despatxos", no? Va per aquí l'assumpte?

  47. Ivan Gimenez
    28-05-2015 00:00

    Lluís: Que m'hagi adonat no. El que sí que hi ha més és de noms canviats pels que estan relacionats numèricament. Per exemple, a l'obra de Paolo Emili, meitats del XVI, anomena diverses vegades a Pere el Catòlic, si no recordo malament, com Alfons..etc...

    Això no treu que possiblement hi hagi d'altres noms canviats per error que no ens haguem fixat, sense estar relacionats els personatges.

    Salut!

  48. Lluís
    27-05-2015 16:24

    Ivan: has trobat "errades" de noms (com la que exposes) que no siguin just amb el nom del "duplicat"?

  49. Lluís
    26-05-2015 21:50

    Quan van ser "los hechos" és ben poc important. El que val és quan s'inventen "los hechos".

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18118 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant...[+]
Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut...[+]
El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+]