Era Urraca de Castella la muller d’En Ramon Berenguer IV, Peronella de Barcelona?

La conferència d'en Víctor Cucurull s'ha centrat en el període de la formació de la unió dinàstica dels Bel·lònides i els Ximena d'Aragó, amb una recerca centrada en la figura de Peronella.

Víctor Cucurull

Víctor Cucurull ens porta en aquesta conferència els resultats de la seva recerca sobre el context i la figura de Peronella.
Durant l'etapa que duu a l'unió dinàstica entre els Bel·lònides i els Ximena d'Aragó, Cucurull demostra que la reconquesta es produeix en direcció est a oest, liderada per la casta nobiliària dels comtats pirinencs que no gaudeixen de rendes comercials i depenen de les conquestes militars per a la millora de les perspectives econòmiques i de poder. Això ho recolza resseguint els llinatges de les elits que lideren les conquestes de Castella la Vella i Lleó, els quals són plens de nobles dels comtats de Ribagorça, Sobrarb, Pallars, Urgell i Aragó.
Entre ells, hi troba incongruències i mancances en la documentació de la identitat de la muller de Ramon Berenguer IV, Peronella. Al llarg de la conferència veiem com la figura de Peronella correspon a Urraca de Castella, de la qual s'han manipulat copiosos aspectes de la seva biografia.

Autor: Víctor Cucurull

versió per imprimir

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

Videus recentment publicats:

	Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
	11a UNH - Presentació de la universitat

HO SABIES...?

Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
'Del Ter al Túria', d'En Lluís M. Mandado i En Pep Mayolas.
Us presentem una novetat per aquest Sant Jordi. Es tracta "Del Ter al Túria", un llibre escrit conjuntament per...[+]

El tortosí Cristòfor Despuig assegurava a mitjan segle XVI que els castellans no van participar de cap manera a la descoberta d'Amèrica
Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+]

Josep Palau i Fabre i la Celestina
En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava...[+]

En Colom contra el rei Ferran el Catòlic
Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+]

	1.	Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
	2.	La fòrmula valenciana de la Coca-cola
	3.	Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
	4.	El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
	5.	Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
	6.	Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
	7.	Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
	8.	Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
	9.	Els enregistraments del 23è Simposi ja són al web
	10.	Una exposició reivindica la figura de l'humanista alacantí del segle XVI Gosalbes de Cunedo

	1.	Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
	2.	La fòrmula valenciana de la Coca-cola
	3.	Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà

	1.	Miquel Servet, català universal
	2.	Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
	3.	Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
	4.	Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
	5.	Cervantes, català
	6.	“Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
	7.	La barretina i la seva implicació a Amèrica
	8.	'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
	9.	La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
	10.	La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla

SECCIONS

PROJECTES

L'INSTITUT

A LA XARXA

Era Urraca de Castella la muller d’En Ramon Berenguer IV, Peronella de Barcelona?

La conferència d'en Víctor Cucurull s'ha centrat en el període de la formació de la unió dinàstica dels Bel·lònides i els Ximena d'Aragó, amb una recerca centrada en la figura de Peronella.