Crea el teu compte
Accedeix
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
HO SABIES? » PROJECTE LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
Data de publicació: 11-02-2026  676

Marc Pons

Es constitueix la unió dinàstica de Catalunya i Provença

Durant un segle i mig, Catalunya i Provença van estar governades pel Casal de Barcelona.

Enciclopèdia Catalana.

El 3 de febrer de l’any 1112, fa 914 anys, a Arle (comtat independent de Provença), es casaven Ramon Berenguer III (1082), comte independent de Barcelona, Girona, Osona i Besalú, i Dolça (1095), comtessa-titular independent de Provença, Millau, Carlat i Gavaldà. Amb aquest matrimoni, les cancelleries de Barcelona i d’Ais posaven les bases de la creació d’un gran domini sobre l’arc mediterrani entre els Alps marítims i el Camp de Tarragona. El projecte de Ramon Berenguer III era restaurar el domini del Casal de Barcelona sobre els comtats de Narbona, Carcassona i Besiers (que s’havien perdut amb la mort del seu pare i antecessor, Ramon Berenguer II) i unir territorialment els comtats catalans i provençals per a impedir la sortida de França a la Mediterrània.

Aquell projecte es va negociar com una unió dinàstica. A Ais, Ramon Berenguer només seria el comte-consort i, a Barcelona, Dolça només seria la comtessa-consort. Després de la mort de Dolça (1129) i de Ramon Berenguer III (1131), el primogènit de la parella, Ramon Berenguer, va heretar els comtats catalans i va esdevenir Ramon Berenguer IV de Barcelona. el cabaler, Berenguer Ramonva heretar els comtats provençals i va esdevenir Berenguer Ramon I de Provença, A partir d’aquell moment, els dominis independents de Barcelona i de Provença passaven a ser governats per la mateixa nissaga, el Casal de Barcelona, amb l’objectiu posat en una futura unificació política (que s’hauria de materialitzar amb un matrimoni entre cosins germans o entre cosins segons).

Aquesta definitiva unió no es va produir de la forma prevista. Passats trenta-cinc anys de la mort de Ramon Berenguer III, i ja desapareguts els seus dos fills (Ramon Berenguer IV de Barcelona i Berenguer Ramon I de Provença), Alfons I de Barcelona-Aragó (fill del primogènit) va usurpar la seva cosina Dolça II de Provença (filla del cabaler) i va incorporar els dominis provençals a la branca principal del Casal de Barcelona (1167). Ho justificaria esgrimint que Dolça era una nena petita de tan sols dos anys i els seus regents projectaven polítiques favorables a França que posaven en perill l’obra dels avis. El 1184, Alfons I de Barcelona cediria Provença al seu fill segon, nomenat Alfons II de Provença i creador d’una segona branca provençal del Casal de Barcelona que governaria fins al 1267.

Marc Pons

Podeu accedir a l'article original a través del següent enllaç: 
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/es-constitueix-unio-dinastica-catalunya-provenca_1546444_102.html



Autor: Marc Pons




Descarregar PDF de l'article

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    41063
    24è Simposi sobre la història censurada de Catalunya
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional...[+]
    Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]
    Es confirma, a nivell pràctic, la tesi que els catalans eren coneguts o confosos per...[+]
    Quin paper van tenir els Rovira a la Cúria Vaticana? Van ser aquests mateixos Rovira o de la Rovira anomenats...[+]