Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 13-01-2016  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
4635

Jaume Ferrer de Blanes i Lope de Herrera. Són el mateix personatge?

Un emissari castellà que els Reis Catòlics envien des de Barcelona a Portugal per tractar temes d’índole cosmogràfica sembla que podria ser un desdoblament del cosmògraf català de nom semblant

Jaume Ferrer de Blanes al Monument a Colom (foto: viquipèdia)

Jaume Ferrer de Blanes passà aproximadament dues dècades (1458-1480) a la cort de Nàpols al costat del rei Ferran I i de la seva dona, Joana d’Aragó, germana de Ferran el Catòlic. Entre d’altres qüestions es dedicà al comerç marítim, a la navegació i --cosa important– a la cartografia. La seva opinió vers aquestes qüestions seria tan vàlida que, uns anys després, el mateix rei i el Papa Alexandre VI necessitarien els seus serveis com a cosmògraf-cartògraf.

Entre els anys 1493 i 1495, En Jaume Ferrer de Blanes participà de forma activa en la partició del Nou Món en dues zones d’influència. El 22 d’abril de 1493, assabentats els Reis Catòlics de la descoberta d’En Colom, envien des de Barcelona un representant anomenat Lope de Herrera a la cort de Portugal amb la missió de deixar clara que la zona descoberta recentment pertanyia en exclusiva a la corona de Castella-Aragó.

D’aquest personatge només sabem1 que tingué el càrrec de continu que, en temps dels Reis Catòlics, “es concedia a cadascun dels cent soldats de la Guàrdia Reial que vetllaven contínuament pels monarques i la seva família2.

En algun altre document hi surt només com a Herrera3. I, fins i tot, l’historiador portuguès Manuel Fernandes Costa, ens recorda que el cronista Rui de Pina parla del tal Lope de Herrera com a “Ferreira”4.

Deixant de banda que aquesta paraula podria ser simplement la traducció castellana de Ferrer, quin sentit tindria enviar davant el rei de Portugal un simple servidor dels reis –com seria el cas del tal Lope de Herrera– i no a una persona entesa en qüestions nàutiques i cartogràfiques, de la més absoluta confiança del rei Ferran i, per descomptat, del mateix Colom, com en Ferrer de Blanes? Per tant, només per lògica o sentit comú, l’enviat a Lisboa havia de ser necessàriament el Ferrer català.

En Ramon Comas recorda que “viatjà per mar durant trenta tres anys, resultant esser molt pràctich en la navegació, lo que donà lloch a creure que, havent recorregut les aigües dels mars més arriscats y perillosos com a bon mariner dotat de molt clar y gentil enteniment y sublilíssim ingeni, hagué d'acabar per esser un molt gran cosmògraf. Y per tal fou reconegut en aquella època en que'Is estudis geogràfchs atreyen l'atenció de les persones de major inteligencia 5.

La mateixa Wikipedia6 ens recorda que hi ha dues cartes del rei de Xipre datades el setembre de 1478 on manifesta la vàlua d’aquest personatge en la pràctica de navegar.

Així no és estrany que quan el mateix Papat hagué d’intervenir en la disputa entre les dues corones fos precisament en Ferrer de Blanes la persona escollida per assessorar Alexandre VI, de manera que la famosa butlla Inter Caetera i la partició definitiva en dues zones d’influència es basaven en les seves idees.

Jordi Indiano

1 Falta veure què diu en Zurita.

2 http://www.licorea.com/contino-reserva-1999-p-603.html

3 En una carta adreçada pels Reis Catòlics a Colom amb data 27 de juliol de 1493, aquests ja no diuen Lope de Herrera sinó simplement Herrera (MARTÍN FERNÁNDEZ DE NAVARRETE: Colección de los viages y descubrimientos, que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV, Madrid, 1825, tom II, p. 78).

4 MANUEL FERNANDES COSTA: O descobrimento da América e o Tratado de Tordesilhas, Instituto de Cultura Portuguesa, Biblioteca Breve, núm. 46, Lisbona, 1979, p.56.

5 RAMON N. COMAS: “Jaume Ferrer de Blanes”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 47, desembre 1898, p. 286.

6 http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Ferrer_de_Blanes




versió per imprimir

  1. Santo Job
    04-01-2019 09:48

    Lope de Herrera era alguacil de Casa y Corte al menos desde 1486, y se le dieron algunas mercedes.

    18/10/1486: AGS, RGS,LEG,148610,80. Ordenando a Lope de Herrera, alguacil de Casa y Corte, que vea la sentencia dada a favor de Constanza García, sobre los bienes que debían heredar sus hijos de Esteban Fernández .

    14/5/1489: AGS, RGS,LEG,148905,221. Mandamiento a Lope de Herrera para prender a Diego de Horozco.

    18/2/1494: AGS, RGS,LEG,149402,123. Merced a Lope de Herrera, alguacil de Casa y Corte, de un solar en el camino que va de Granada a las ciudades de Úbeda y Baeza; y facultad para edificar en él y poseer una venta, que ha de estar sujeta a ciertas condiciones, que se expresan.

    22/5/1494: AGS, CCA,CED,1,43,3. Tenencia de la fortaleza de Beas para Lope de Herrera, alguacil real.

    9/7/1494: AGS, CCA,CED,1,71,3. Conflicto entre la tenencia de Beas y los propietarios colindantes.

    26/10/1494. AGS,CCA,CED,1,170,4. Orden a los alcaldes de casa y corte para que paguen de las penas de cámara en que fueron condenados los plateros de Toledo 20. 000 mrs a Lope de Herrera, alguacil de la corte, en concepto de ayuda de costa.

    20/7/1495: AGS, RGS,LEG,149507,72. Confirman SS.AA. a Lope de Herrera, alguacil de Casa y Corte, la donación 'de la Casa de Alcudía nonbrada de Alhaje Mugegar con todas sus rentas...' hecha por Muley Baudili, hijo del rey de los moros Albuhaçen, según el capítulo que se inserta, fechado a 'cinco dias de Jumer el primero año de ochoçientos e noventa e ocho'

    20/7/1495: AGS, CCA,CED,2,2-2,26,6. A la ciudad de Granada confirmando la donación que hizo el rey Mulay Boavdili a Lope de Herrera, alguacil de Casa y Corte, de 'toda la casa de Alcudia nombrada de Alhaje Mugejar con todas sus rentas y cosas' (fechada en 'çinco dias de jumer del presente año de ochoçientos e noventa e ocho')

    Por cierto, Jerónimo Zurita también nombra al emisario como Lope de Herrera (véase Historia del Rey Don Fernando, Libro I, cap. XXV)

  2. Joan
    09-02-2016 13:53

    Molt bona Guerau.
    A la FAES se li estan acabant els torrons.

  3. Guerau
    27-01-2016 19:48

    Un tal Pedro Dolese és en realitat el metge Pere d'Olesa, Ciutat de Mallorca, 1460.https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Dolese

  4. Guerau
    27-01-2016 19:43

    un tal Benito Pereira resulta que és el filòsof Benet Perer, Russafa, València, 1535.

    https://es.wikipedia.org/wiki/Benito_Perer

  5. Guerau
    21-01-2016 01:27

    El que queda clar, és que la societat econòmica capitalista actual és un invent català, és un invent del jueus catalans i de la societat catalana del segle XIV Amb la xarxa mundial encetada pels Colom barcelonins a Amèrica.

  6. Guerau
    20-01-2016 15:52

    un altre conqueridor de les Canàries nascut a la Corona d'Aragó, Pedro de Algaba. a Juan Rejón conqueridor de les canàries que era de la Corona d'Arago fa poc ja l'han fet de León.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_del_Algaba

  7. Lluís
    18-01-2016 17:35

    No he comptat gaire bé, certament. :)

  8. Guerau
    18-01-2016 16:23

    Libro de la camara real del Principe Don Juan e offiçios de su casa e seruiçio ordinario
    de Gonçalo Fernandez de oviedo

    Imposible trobar un llibre amb més catalanades
    https://archive.org/stream/librodelacamarar00fernuoft#page/56/mode/2up

  9. Guerau
    15-01-2016 14:10

    Qualsevol persontage que treballés per la monarquia hispànica se'l castellanitzava de manera immediata, així ho diuen els historiadors i així ha estat durant 500 anys.

  10. J.R
    14-01-2016 15:23

    Quan pujareu els vídeos de l'últim simposi?

    Gràcies.

  11. Lluís
    14-01-2016 15:15

    Segons quin cronista agafes, diu "Por Castilla y Aragón, nuevo reyno alló Colón".

  12. 15 Júliol 1099
    14-01-2016 13:00

    ''Por Castilla i León Nuevo Mundo Halló Colom'' ¿Tenia vida pròpia el regne de Lleó al segle XV? Reino de Castilla? Corona de Castilla? Reino de Castilla i León?, tot depènt ! Ai, si aixequès el cap el ''VIEJO CATALANOTE''

  13. Marquesito
    13-01-2016 20:16

    Lo de que deja las posesiones americanas a Juana se puede entender de forma clara. Fer era el regente de Castilla en nombre de su hija, así que dejando de ser regente por causas definitivas, no le quedan más narices que dejarle que las administre ella como quien es: la reina doña Juana I de Castilla.
    Poco le duraría la alegría a Juana, pues al año siguiente se hizo cargo del tema su hijo Carlos de Gante.
    Por cierto, el tratado de Tordesillas (copia del archivo de la Torre do Tombo) menciona como procuradores a tres hombres de Castilla: Enrique Enríquez, mayordomo mayor; Gutierre de Cárdenas, comendador mayor de León; y el doctor Rodrigo Maldonado.
    Siguiendo con Tordesillas, el tratado se firma en nombre tanto de Isabel como de Fernando y todas las referencias son a ambos con todos los títulos.

  14. Cesc
    13-01-2016 15:48

    Davi, pensava que et feiem riure. Ja que t'ho prens tan seriosament, et recordaré el testament de Ferran II el Catòlic, qui a la seva mort l'any 1516 va deixar a la seva filla Joana tots els regnes catalans incloses les possessions al nou món Ara mateix no tinc la dada exacte de quan Amèrica passa a mans castellanes.

  15. Divi Filius
    13-01-2016 13:49

    Cuales fueron los motivos por los que las Indias se incorporaron al reino de Castilla y no al reino de Aragón?
    El rey Fernando el católico permitió la incorporación del Nuevo Mundo a Castilla porque en dicho reino, la monarquía no se encontraba tan controlada o mediatizada por la nobleza y podría administrar tierras y recursos con más comodidad. Contrariamente, las Cortes aragonesas tenían suficiente poder como para imponer al monarca una estructura feudal que beneficiara a la nobleza en perjuicio de los intereses del monarca.
    Sin perjuicio de lo anterior, es incuestionable el echo de que al existir una disputa territorial entre Portugal y Castilla, basada en un tratado de reparto de zonas de influencias (Tratado de Alcáçovas) y contar ambas partes con la mediación del PP Alejandro VI, la entrada de Aragón en un conflicto favorable a Castilla no era políticamente conveniente porque reforzaba las pretensiones de Portugal. Por otra parte, es posible que Cristóbal Colón, cuyos bienes y territorios habían sido expropiados por la corona aragonesa tras la condena por un delito de lesa majestad, prefiriera tratar con Castilla y no con Aragón para evitar nuevas disputas patrimoniales.

    Sin embargo, el problema no fue éste sino el de la justificación de la conquista, es decir, la búsqueda de unos <> títulos que ampararan los derechos de Castilla a colonizar las Indias y a exiguir obediencia a sus habitantes.

  16. Lluís
    13-01-2016 09:17

    Molt ben vist, Cesc.

  17. Cesc
    13-01-2016 09:10

    Davi. D'això que dius, re de re. El " manual de història de la Órden de la merced" ens s'assabenta d'això que ve a continuació:

    " concedidos a los Reyes Católicos por el papa Alejandro VI, en mayo de 1493, los derechos de conquista sobre las islas y tierra firme del continente americano, con la condición de que enviasen varones temerosos de Dios para adoctrinar a los indígenas en la fe católica y buenas costumbres".

  18. Lluís
    13-01-2016 09:07

    Divi: quins problemes?

  19. Divi Filius
    13-01-2016 01:57

    Las tierras descubiertas pertenecieron la la corona de Castilla, y no de Aragon, para evitar problemas con la Corona Portuguesa.
    Seguid así, me hacéis reir un rato.

  20. Lluís
    13-01-2016 00:55

    Posats a buscar transformacions... la ela és dues lletres enllà de la j. La p és dues lletres enllà de la m. I "au" llatí es transforma a "o" fàcilment. :)

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
24481
2018 S INH Maria Badia
2018 S INH Marc-Vicent Adell
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Nombrosos errors a la grafia dels topònims delaten la intervenció d'un copista poc atent o atent només a...[+]
el poble català fou l’únic poble que perdé la Guerra de...[+]
En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i...[+]
Com és que tant En Vicenç Garcia com Cervantes van escriure uns elogis tan desmesurats a En Perot Rocaguinarda?...[+]