Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 17-03-2017  |  CERVANTES FOU MIQUEL DE SERVENT
5794

L'arquebisbe de Tarragona, cosí de l'autor del 'Quixot'.

Reproduïm l'apunt biogràfic realitzat per en Jordi Morant i Clanxet al «Diari de Tarragona» del 6 de març del 2017. Entre altres coses s'hi afirma que el cardenal-arquebisbe de Tarragona conegut com Gaspar Cervantes de Gaeta va ser el cosí de l'autor del "Quixot".

Gaspar Cervantes de Gaeta (font: wickipèdia)

Galeria de tarragonins distingits.
L'arquebisbe de Tarragona, cosí de l'autor del Quixot:
Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo 1511-Tarragona 1575).

Estudia a Salamanca i a Pa­rís i va ser inquisidor del Regne d'Aragó. De gran eloqüència, assisteix a les sessions del Concili de Trento (1535-1563). Va exercir com a inquisi­dor a Sevilla i Nàpols. Arquebisbe de Messina i Palerm a Itàlia, és amic de Felip II i el presenta com a arquebisbe a la Seu de Tar­ragona el 1568. Embarca des d'Itàlia. Posteriorment, la Santa Seu el nomena cardenal el 1572. Féu diferents fortificacions a la ciutat, entre les quals cal destacar els baluards de Cervantes, Je­sús, Sant Pau, Sant Joan, Ram­bla Vella i Santa Clara. El Portalet era un coll d’ampolla per l'existència d’un habitatge que impe­dia la fluida circulació ciutadana i que s'enderroca a instàncies del prelat. L'Hospital, situat ala Rambla Vella, passa a titular-se de Santa Tecla i Sant Pau. El patrici esdevé un referent ciutadà. Cervantes ordena constru­ir un temple dedicat als sants Reis d'Orient Melcior, Gaspar i Baltasar: un notable exponent del Renaixement català situat a la Rambla Vella. En Gaspar Cervantes de Gaeta morí abans de la seva finalització.

Funda la primera universitat a Tarragona, tot i que les aules universitàries no es van inaugurar fins a l'any 1577 sota el mandat del seu successor Antoni Agustí. En fou rector el bisbe auxiliar Joan Teres. Roma autoritza la fundació del centre universitari de Cervantes, però, posteriorment, l'Estat unifica els centres superiors en favor de Cervera, fidel als postulats del nefast mandat de Felip V. Aleshores, la universitat passa a ser Estudio General literario amb el mateix rang universitari. En Gaspar Cervantes de Gaeta constitueix el convent dels jesuïtes a la Rambla Vella. Funda parròquies a localitats com la Riera, Almoster, Cambrils i el 1575 estableix la Parroquial de la Pobla de Montornès. Funda vicaries i curats i celebra dos concilis provincials. Funda també el pri­mer Seminari Tridentí el 1569 amb l'ordenació jurídica de seminaris, compartint els espais universitat i seminaris a la Ram­bla Vella. Cervantes de Gaeta funda el convent de les Monges de San­ta Clara, trobant-se els llibres capitulars a l’Arxiu Historic Arxidiocesà de Tarragona, el pri­mer dels quals data del 1574. Aquest convent esdevé un lloc privilegiat, situat al costat del passeig de les Palmeres i fou destruït durant la guerra de 1936. El cardenal Cervantes és honorat amb una cèntrica via urba­na a prop de les restes romanes del Fòrum de la colònia de la nostra ciutat. Les despulles del patrici eclesiàstic reposen en un sumptuós sarcòfag funerari a la Catedral de Tarragona. Era cosí de Cervantes, l’escriptor del Quixot.

Jordi Morant i Clanxet.
Diari de Tarragona
6 de març del 2017

Enllaç a article original

Imatge preliminar: sepulcre del cardenal, a la catedral de Tarragona.



Autor: Jordi Morant i Clanxet




versió per imprimir

  1. Francesc 2
    20-03-2017 21:46

    Mercès a tu, Arturo, per fer-nos adonar de l'error. Rep una forta encaixada

  2. Arturo Rodriguez
    19-03-2017 19:37

    Gracias por la rectificación de la foto, que se me olvidaba mencionarlo. La qye se ve ahora sí es la tumba de Gaspar Cervantes de Gaeta.

  3. Arturo Rodriguez
    19-03-2017 19:35

    Pedrito: ¿Quién dice que Gaspar Cervantes era de Córdoba? El texto que das dice que fue colegial del Colegio Mayor de San Salvador, también conocido como Colegio Mayor de Oviedo, o Colegio Mayor de San Salvador de Oviedo.
    De Córdoba procedía la familia de Miguel de Cervantes. De la de Gaspar no te sé decir, pero no es impensable que de Andalucía pasase a Extremadura en algún momento. Lo que parece claro es que los Cervantes (o parte de ellos) tenían cierto arraigo en Andalucía.

  4. Pedrito F
    19-03-2017 18:46

    Primer necessitem saber qui es realment aquest home:

    "... dentro) Paso luego el Padre Xuarez à vilitar à Don Gaspar Cervantes de Salazar, que otros llaman Cervantes de Gaeta, ilutre Hijo, y Blafon immortal del Sabio Mayor Colegio de San Salvador de Oviedo, defde ..."

    Uns diuen que es de Trujillo, altres de Còrdova ... Com sempre molt per descobrir.

  5. Arturo Rodriguez
    19-03-2017 17:38

    El escudo de la placa de la RAE nadie lo toma como prueba de nada respecto a Cervantes. Ese escudo fue una suposición de unos eruditos de hace 100 años, basados en que Cervantes decía ser hidalgo. Y como decía poseer esa condición, les pareció que su blasón tenía que haber sido ese, ya que en el siglo XV y en el XVI hubo dos individuos que compartieron apellido y parrte del escudo.
    Sin embargo, no hay constancia de que Miguel haya usado un escudo de armas, y su hidalguía es algo discutible.
    No es impensable que tanto Gaspar como Miguel tuvieran un parentesco algo lejano con Juan, pero no es algo que esté demostrado. Puede que los tres descendiesen del linaje Cervantes, de Galicia, y que en algún momento algunos miembros del mismo se asentasen en Andalucía.
    Lo de Andalucía es seguro. La familia de Miguel procedía de Córdoba, y el obispo Juan era de Lora del Río. Puede ser que alguien del linaje se trasladase a Extremadura, que es de donde era el obispo Gaspar.
    Lo que sí que está claro es que Miguel de Cervantes era de Alcalá de Henares y su familia era de origen cordobés, amén de que Rodrigo de Cervantes afirmaba ser hidalgo de solar conocido (aunque no tuviese una ejecutoria que lo certificase).

  6. Francesc D.
    19-03-2017 16:44

    Ergo, si l'escut den Cervantes, el que hi ha a las trinitàries, és de 300 anys després de la seva mort, no entenc com la historiografia oficial el dona per bo i el mostra com si fos veritablement den Cervantes, sense cap mena de pudor acadèmic i de rigor històric. Algú podria pensar que, la historia oficial d'Escanya està falsejada i feta a mida. Només m'he limitat a observar un escut i un altre i son iguals.La conclusió a la que hom pot arribar és que si veritablement son les armes den Cervantes,aleshores podrien ser familiars i si no ho son, la historia oficial no te cap mena de rigor.

  7. Arturo Rodriguez
    19-03-2017 15:18

    Aquí va un artículo sobre la ejecutoria de hidalguía de Rodrigo de Cervantes, o la probable inexistencia de la misma, escrito por Krzystof Sliwa. Espero que sirva para aclarar alguna cosa.
    http://cvc.cervantes.es/literatura/cervantistas/congresos/cg_IV/cg_IV_14.pdf

  8. Francesc 2
  9. Francesc 2
    19-03-2017 14:44

    Antón, he clicat l'enllaç que ens has ofert. I allí hi diu que l'escriptor era un noble procedent de la família Cervantes de Toledo. Però en canvi, la "communis opinio", que ens ha fet avinent amablement l'Arturo, no el fa noble. Això és contradictori del tot.I, per tant, tot plegat ha de tenir una explicació. Ah, una altra cosa, Tigre, el que s'intenta fer des de Nova Història és partir sempre de documents. Aplegar tots els que parlin d'un tema en qüestió. Els diferents documents sobre un tema tenen el propòsit de parlar de fets que van passar. El problema sorgeix quan un document explica un fet i a continuació un altre document explica un altre fet que nega del tot el primer. Per exemple, en el cas d'en Cervantes. Si és noble com diu un document, no pot ser a la vegada una persona no noble. O na cosa o l'altra. Totes dues alhora no pot ser. .

  10. Francesc 2
    19-03-2017 14:22

    D'acord, a veure si puc fer canviar aquesta foto, Arturo. Pel que hem sabut, es deia que aquesta tomba era la de d'en Gaspar Cervantes de Gaeta. Excuses..

  11. Francesc 2
    19-03-2017 14:18

    A símbols heràldics semblants, sembla obvi un parentiu comú. Un és la casa principal i l'altre secundària perquè no hi ha ascendència directa: és a dir, un és brisura de l'altre. No, Antón., un mateix cognom i un mateix escut, no. La qüestió és: una mateixa família un mateix escut. Hi ha molts escuts dels Garcia. Uns Garcia són d'una família i uns altres d'una altra.

  12. Arturo Rodriguez
    19-03-2017 14:10

    Francesc: Miguel de Cervantes no usó nunca un escudo, o al menos no consta que lo usara. Puede que fuese hidalgo, conforme a declaraciones judiciales de su padre y su abuelo, que decían ser hidalgos, pero nunca mostraron una ejecutoria que así lo acreditara.
    En el caso del obispo Juan y el cardenal Gaspar sí usaban escudo y en ambos casos portaban los ciervos.
    Sin embargo, el blasón de Gaspar Cervantes de Gaeta tiene más elementos, los propios de los Fernández de Gaeta, supongo.
    Sobre por qué la RAE le pone ese escudo a la placa, especularé un poco. Considerando hidalgo a Miguel de Cervantes, supusieron que tendría escudo. Como hubo dos Cervantes que usaron escudo, decidieron atribuirle también a Miguel esas armas, un par de ciervos, que serían, a grandes rasgos, armas parlantes. ¿Es posible que Miguel de Cervantes estuviese emparentado con el obispo Juan de Cervantes? Puede ser, la familia de Miguel procedía de Córdoba y el obispo Juan era andaluz. Pero insisto, esto son conjeturas.
    Ya que estoy, voy a reiterar que la imagen del sepulcro que ilustra en portada la vista previa de este artículo no es de Gaspar Cervantes de Gaeta, sino de Juan de Cervantes. Sería un detalle cambiar esa foto.

  13. Antón Martín
    19-03-2017 13:39

    http://heraldica.laopiniondemurcia.es/cervantes/

    Seguro que Remedios Cervantes comparte blasón con el autor del Quixot, y también el actor Álvaro Cervantes. Anda, pues este último es natural de Barcelona. Aquí hay gato encerrado, seguro...

  14. Antón Martín
    19-03-2017 13:34

    Mismo apellido, mismo escudo. Todos los Garcías comparten escudo, todos los Velascos comparten escudo, todos los Llopis comparten escudo... y así ad nauseam. Chocolate por la noticia, Francesc.

  15. Francesc 2
    19-03-2017 12:29

    Escut d'en Cervantes: http://dibujoheraldico.blogspot.com.es/2012/03/escudo-de-miguel-de-cervantes.html.

    Escut d'en Gaspar Cervantes de Gaeta:https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Escudo_Cervantes_de_Gaeta.jpg.

    Ja es veu que són escuts molt semblants.

    Arturo, si en Cervantes, l'escriptor, no tenia escut per què se li posa un escut que,casualment és tan semblant al de Gaspar Cervantes de Gaeta?

  16. Arturo Rodriguez
    19-03-2017 10:20

    Francesc D: la placa que está en el convento de las trinarias de Madrid es 300 años posterior a la muerte de Miguel de Cervantes, el escudo que pusieron es mucho suponer. Lo más probable es que Miguel de Cervantes no tuviese escudo ni ejecutoria de hidalguía, como apunta Krzystof Sliwa.
    La imagen que ilustra la noticia en portada (un sepulcro con escudos que muestran ciervos) no corresponde a la tumba de Gaspar Cervantes de Gaeta, sino a la tumba del arzobispo de Sevilla Juan Cervantes (del siglo XV).
    Lo que sí es verdad es que tanto Juan como Gaspar lucen ciervos en sus escudos, aunque de manera distinta.

  17. Francesc D.
    19-03-2017 10:02

    David Segarra , no et cal cap llibre que t'il·lustri,, només que recordis el capítol de barri sèsam on s'expliquen les diferències entre,igual,semblant i diferent. Si compares l'escut de Miguel de Cervantes de la placa del convent de las trinitàries de Madrid,(història oficial) amb les armes de l'arquebisbe de Tarragona, son les mateixes.Si no les veus iguals, fes t-ho mirar.

  18. Francesc D.
    19-03-2017 07:30

    Si més no, tenen el mateix escut d'armes,molt interessant!

  19. Arturo Rodriguez
    17-03-2017 15:44

    Lo de que Gaspar Cervantes de Gaeta era primo de Miguel de Cervantes me parece que tiene que obedecer a una confusión, y voy a desarrollarlo un poco.
    Miguel de Cervantes era hijo del médico cirujano Rodrigo de Cervantes y de Leonor de Cortinas.
    Rodrigo de Cervantes, por su parte, era hijo del licenciado Juan de Cervantes y de su mujer Leonor de Torreblanca. Este matrimonio tuvo otros tres hijos: Juan (que murió niño), María (amante que fue del duque del Infantado), y Andrés.
    Gaspar Cervantes de Gaeta fue hijo de Francisco de Gaeta y María Alonso de Cervantes, extremeños.
    El ver el parentesco entre Miguel y Gaspar debe producirse por ver en ambos casos a una María de Cervantes. Sin embargo, la tía de Miguel vivía cómodamente en Alcalá de Henares, habiendo vivido antes en Guadalajara como amante del duque del Infantado, señor mujeriego pero que regaló bastante a María, la cual pudo comprar unas cuantas casas en Alcalá, con los dineros y bienes que le había regalado el duque y vivir de las rentas.

  20. Francesc 2
    17-03-2017 14:08

    Aquesta és la qüestió. Aquest senyor --per cert la imatge reproduïda a l'article fa por... (es clar, era un inquisidor-- era dels de dalt: un cardenal-arquebisbe. Va tractar amb papes i el rei Felip II el recomana. Era un noble.Mentre que l'home d'Alcalà --anomenat, segons la partida de naixement, Carbantes i amb un "Miguel de" fora del cos del text, un nom situat al marge esquerre del document i amb cal·ligrafia diferent-- un senzill metge. I resulta que eren cosins! Si en Gaspar Cervantes de Gaeta era una mena de "grande de Espanya", els seus familiars també ho havien de ser.I reforça més aquesta teoria les greus irregularitats de la partida de naixement d'Alcalà, que la història oficial postula com la partida de naixement de l'escriptor. En Cervantes/Servent era un noble dels de molt amunt.

  21. Francesc 2
    17-03-2017 01:19

    La wikipedia en català, en castellà i en anglès també ho diuen. Tigre, mira els enllaços següents:

    www.diarimes.com/.../el_embrion_la_urv_empezo_hace_445...
    https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-culturas/20161231/281797103661942
    https://www.youtube.com/watch?v=F0btxT8xDk0

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34932
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la...[+]
Al 1511, en editar-se l'Elogi de la Follia, Erasme ja hi denuncia la pràctica consolidada de la censura, on els...[+]
En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar...[+]