Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan llegeixis una biografia, tingues present que la veritat mai és publicable."
George Bernard Shaw
ARTICLES » 06-03-2014
11423

L'eclipsi de sol de «La Celestina»

Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, l’Àlex Sendra creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al regne de València.

Les autoritats en literatura han notat de sempre que La Celestina havia d’haver sigut escrita anys abans del 1499, data de l’edició prínceps de Burgos. En Julio Cejador y Frauca comenta aquestes paraules de Sempronio, que semblen parlar de fets pels voltants de l’any de la creació de l’obra:

“SEMPRONIO: Cada día vemos nouedades e las oymos e las passamos e dexamos atrás. Diminúyelas el tiempo, házelas contingibles. ¿Qué tanto te marauillarías, si dixesen: la tierra tembló o otra semejante cosa, que no oluidases luego? Assí como: elado está el río, el ciego vee ya, muerto es tu padre, vn rayo cayó, ganada es Granada, el Rey entra oy, el turco es vencido, eclipse ay mañana, la puente es lleuada, aquél es ya obispo, a Pedro robaron, Ynés se ahorcó. ¿Qué me dirás, sino que a tres días passados o a la segunda vista, no ay quien dello se marauille? Todo es assí, todo passa desta manera, todo se oluida, todo queda atrás”.

Intentant amb això acotar l’any de creació de l’obra, En Julio Cejador comenta:

“Ganada es Granada. Esto indica para Foulché-Delbosc que la Comedia se escribió antes del 1492, en que Granada se ganó y después de 1482, en que comenzó la guerra y aun poco después, acaso el 1483 o 1484, cuando no parecían todavía esperanzas de rendirse la ciudad. Confírmase, según él mismo, con lo del turco es vencido, que lo refiere al sitio de Rodas en 1480; lo de la puente es llevada, que supone es el hundimiento de uno de los arcos de la Alcántara, en Toledo, reparado en 1484; lo del eclipse de sol, que pudiera ser el del 17 de mayo de 1482; lo de aquel es ya obispo, que cree aludir a D. Pedro González de Mendoza, que comenzó a serlo de Toledo en 1482. Realmente a estos hechos parece aludirse, por lo menos, a algunos; pero si todos eran pasados, ¿por qué sólo la toma de Granada no lo era? Por eso Bonilla saca de aquí que se escribiera esto después de 1492”.

És a dir, l’obra es va escriure abans del 1492. O no. Poguera ser des del 1483, o 84, amb comentaris de fets del 80, 82, etc.

Però com que a aquests acadèmics no te’ls pots deixar sols sense que te la facen, vaig pensar de comprovar l’eclipsi per si de cas. Efectivament, d’aquest eclipsi de sol no pot ser que en facen referència a La Celestina. Primer, perquè va ser un eclipsi de sol anular, bastant menys espectacular que un eclipsi de sol total, i si s’hagués vist a la península Ibèrica, no haguera quedat en la memòria com un fet a recordar uns quants anys. I segon, perquè no es va veure des de la Península.


eclipsi

 

Estrictament parlant, s’ha de dir que es va veure des de la Península coincidint amb l’ocàs i que la lluna va tapar el disc solar de manera pràcticament tangencial, realment inapreciable.


eclipsi

 

Com que eclipsis totals de sol observables a prop d’una zona concreta són ben escassos al llarg del temps, vaig buscar quants en van passar per la península Ibèrica en la segona meitat del segle XV. I trobem que se’n van produir només 2: el 16 de març de 1485 i el 29 de juliol de 1478. A més, els dos són totals i no anulars, i, per tant, ben espectaculars i memorables per a la població en general.

A http://www.calsky.com/cs.cgi vaig poder comprovar per quines zones van ser visibles les seues ocultacions totals. Pel que fa a l’eclipsi del 16 de març de 1485:

 

eclipsi

 

Es va veure a la vesprada, i amb una ocultació total màxima de poc menys de 5 minuts. Va ser un bon eclipsi total de sol, millor que la mitjana.

Pel que fa al del 29 de juliol de 1478, aquest eclipsi va ser encara millor que l’altre. No només la duració màxima de l’ocultació total va ser de més de 5 minuts, sinó que va ser un 29 de juliol, la qual cosa fa molt probable que el cel estiguera ras i, a més, va ocórrer al ple del migdia hora peninsular. Això vol dir que la Península era el millor lloc de tot el planeta per observar l’eclipsi amb el màxim d’espectacularitat, ja que la mida aparent del disc lunar fou més gran respecte a la mida aparent del disc solar que en cap altre lloc de la terra i, per tant, l’ocultació es degué observar millor.

 

eclipsi

 

Després d’haver trobat tanta valencianada, fins i tot una possible “castellonada” (allò d’anar a pregar a Déu a “la Madalena”) , si ara agafem aquest mapa i li sumem allò que la Melibea podia veure navíos des de la torre de sa casa, i que en eixa mateixa ciutat, son pare, Pleberio, va fabricar naus, no puc evitar de mirar només un costat del mapa i comprovar que el fenomen va poder ser admirat des de les ciutats d’Alacant fins a Castelló, ambdues incloses.


eclipsi

 

I vull agrair que la censura castellana no haja arribat mai a dominar l’astronomia, ja que molt em temo que si fóra per ells tots els eclipsis de la Península tindrien un recorregut molt semblant al del 5 d’abril del 1437.


eclipsi

 

Àlex Sendra



Autor: Àlex Sendra




versió per imprimir

  1. Lluís
    10-11-2015 14:24

    Marquesito: l'eclipsi és total només entre les franges blaves: http://eclipse.gsfc.nasa.gov/SEsearch/SEsearchmap.php?Ecl=14780729" target="_blank" class="linkc">http://eclipse.gsfc.nasa.gov/SEsearch/SEsearchmap.php?Ecl=14780729'>http://eclipse.gsfc.nasa.gov/SEsearch/SEsearchmap.php?Ecl=14780729. El mateix dia que diu Bernáldez, a les 13h i poc, a València. Bernáldez: https://books.google.es/books?id=dFkU3Ux7KdYC&pg=PA78

    A Sevilla el cobriment és d'un 92% (pots clicar a la web que t'he donat). La viquipèdia diu que un eclipsi, per a que la gent tan sols el noti, ha de cobrir un 90%. I diu que un 99% de cobriment equival a llum crepuscular. Si et fixes en la crònica d'en Bernáldez, parla d'un eclipsi total que dura força estona i que es va fer com de nit, veient-se les estrelles. O la NASA falla, o no pot ser de cap manera Sevilla.

    (Aquest error del text d'en Bernáldez el van trobar en Pep Mayolas i l'Àlex Sendra, que recordi. Mèrit seu.)

  2. Marquesito
    10-11-2015 14:16

    Wiseman:
    Y Andrés Bernáldez, el cura de Los Palacios, no podía enterarse de ninguna manera de que hubiese ocurrido un eclipse que se podía haber visto desde otros puntos ¿no?

  3. Wiseman
    10-11-2015 13:54

    La Historia de los Reyes Católicos de l'Andrés Bernáldez, tom I, cap. 34, parla de l'eclipsi de Santa Marta de 1478 (29 de juliol), només visible des d'una franja de territori de la península ibèrica que no incloïa Sevilla, tampoc Barcelona... però sí en canvi Madrid i València. Podria ser perfectament l'eclipsi al qual fa referència la Celestina.

    Bernáldez és natural de Sevilla, la seva carrera eclesiàstica la fa a Sevilla i escriu des de Sevilla. Ell es troba a Sevilla quan hi neix el príncep Joan el 30 de juny de 1478, i pel juliol fa referència a un eclipsi que no es va veure a Sevilla. És la Historia de los Reyes Católicos de Bernáldez una obra de ficció? (A l'INH ja deuen saber que sí, però la pregunta és per als apollardéitors...)

  4. Hatshepruth
    07-06-2014 10:30

    1) La toma de Granada, efectivamente, no se producjo en 1492, sino más tarde... y de forma progresiva y no por una toma militar. Esto esta reflejado en la obra. 2) Fernando DE ROJAS, el pseudónimo es muy significativo: Fernando es uno de los nombres preferidos para la conversión, pero DE ROJAS es toda una declaración de intenciones: Fernando de "Al-Hamra"; del reino de las banderas rojas: Granada. 3) A mi en el colegio me obligaron a decir que se trataba de un judío converso -a pesar de que como su pseudónimo indica su procedencia no da lugar a dudas- pero basta con leer la obra y uno se da cuenta de que el idioma original es un latin/levantino de la época (el mozárabe de las kharjas?) más una densidad abrumadora de términos arabes/granadinos que de haber sido escrito en cualquier otra zona del norte de la península el autor hubiese optado por sus sinónimos de raíz latina.

  5. Pedrito
    24-03-2014 11:34

    Por cierto, no me extraña que el "alguien" que buscaba el famoso cuadro de Hopper en Chicago no lo encontrara. Las escenas norteamericanas de los cuadros de Hopper están situadas en New York, nunca residió en Chicago. Esta es tu metodología: la frivolidad y superficialidad en la documentación y después a dar lecciones. Créeme cuando te digo que no te desprecio por tu mediocridad, pero si por tu arrogancia.

  6. Brussel-ler
    09-03-2014 16:25

    Certament un anàlisi encertat i verificable. Molt bona feina!

  7. Joan S.
    07-03-2014 10:59

    Interessant aportació per poder entendre cert context de l'obra. Igual que d'altres dades que ens atorga la lectura del llibre

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34993
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Era mort En Joan Colom al 1484 com insisteixen a demostrar des del Centre d'Estudis Colombins, perquè així...[+]
Sabies que la dona del gran compositor rus Seguei Prokófiev va ser la catalana Carolina Codina? En Bartomeu...[+]
Durant un parell d'anys, En Lleonard va estar al servei d'En Cèsar Borja, en tant que enginyer militar. Gairebé...[+]