Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La hist√≤ria s'assembla a un sord que contesta preguntes que ning√ļ fa."
Lleó Tolstoi
ARTICLES » 02-12-2016  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
2815

La biografia d’En Lorenzo Valla: algunes perplexitats

En Francesc Magrinyà, seguint les passes d’en Jordi Bilbeny, ha fet una mica de recerca sobre el nom real de l’humanista Lorenzo Valla i de la seva biografia, i hi observa un seguit de fets que el deixen perplex. Entre d’altres, aquest: era català?

Font: viquipèdia.

El passat dia 19 de novembre va tornar a tenir lloc el simposi anual que per aquestes dates organitza l‚ÄôInstitut Nova Hist√≤ria a Arenys de Munt. Enguany, la jornada ja no s‚Äôha dit ‚ÄúSimposi sobre la descoberta Catalana d‚ÄôAm√®rica‚ÄĚ. Ha estat necessari canviar el nom. S‚Äôha hagut d‚Äôeixamplar el significat deI t√≠tol. Ha calgut trobar una nova expressi√≥ que fos capa√ß d‚Äôabra√ßar tots els √†mbits de les gaireb√© quaranta pon√®ncies que hi van ser presentades. Quin √©s l‚Äôelement com√ļ que les pot aplegar a totes? Deixant de banda que totes elles fan refer√®ncia a la hist√≤ria de la Naci√≥ Catalana, el motiu unificador s‚Äôanomena censura. Censura sistem√†tica durant segles, censura eclesi√†stica, censura d‚Äôestat. A hores d‚Äôara l‚ÄôInstitut est√† en condicions d‚Äôafirmar que qualsevol espai del nostre passat fins a finals del segle XVII ha estat grav√≠sssimament, ocultat, desvirtuat, falsificat i en molts casos destru√Įt per sempre m√©s. En efecte, partint de l‚Äôescandalosa deturpaci√≥ comesa pels censors a l‚Äôentorn de la fonamental pres√®ncia dels catalans en la descoberta, exploraci√≥ i primera colonitzaci√≥ d‚ÄôAm√®rica, Nova Hist√≤ria, amb en Bilbeny al capdavant, ha anat descobrint astorada com tots els √†mbits de la nostra hist√≤ria han estat poc o molt capgirats. Per aix√≤ els organitzadors han encunyat el terme ‚ÄúSimposi de la hist√≤ria censurada de Catalunya‚ÄĚ, molt m√©s adient al contingut de les pon√®ncies.

Doncs bé, qui escriu aquestes notes va fer una mica de recerca sobre el veritable nom de l’humanista del segle XV conegut comunament com Lorenzo Valla i va presentar-hi unes conclusions provisionals al simposi d’aquest any. De retop, n’ha observat alguns aspectes que n’indicarien la possible catalanitat.

Per a la meva petita investigaci√≥ m‚Äôhe guiat en part per les sugger√®ncies i informacions que en Jordi Bilbeny m‚Äôha fet arribar. √Čs ell qui realment s‚Äôha endinsat, d‚Äôuna manera m√©s aprofundida i ordenada, en la biografia del personatge i en la seva possible catalanitat. Tanmateix, en aquesta recerca jo, pel meu compte, he trobat un seguit de fets interessant√≠ssims protagonitzats per aquest home de cultura, els quals no em s√© estar ara d‚Äôabocar aqu√≠, ni que sigui de passada i una mica pel broc gros. Per√≤ vet aqu√≠ all√≤ que m√©s m‚Äôha cridat l‚Äôatenci√≥ del que he trobat.

En Lorenzo Valla (1407-1457) √©s un gran fil√≤leg. Cerca i cerca per les abadies m√©s rec√≤ndites antics manuscrits d‚Äôautors cl√†ssics i basteix els fonaments de la cr√≠tica textual moderna.¬†Endem√©s, renova la manera de redactar textos en llat√≠ bo i apartant-lo de les solucions medievals i escol√†stiques i acostant-lo a la genu√Įna manera d‚Äôescriure‚Äôl de Quintili√† i Cicer√≥. A m√©s, redacta el llibre de les Eleg√†ncies de la llengua llatina (1444), un diccionari que resulta, oh casualitat!, que ser√† imitat pel valenci√†¬†Jeroni Esteve en el seu Diccionari llat√≠/catal√†. A m√©s, el nostre home apr√®n el grec cl√†ssic i en¬†tradueix al llat√≠ la Guerra del Pelopon√®s de l‚Äôatenenc Tuc√≠dides (s. V aC.), llibre cabdal quant al naixement de la hist√≤ria com a ci√®ncia i tamb√© pel que fa a l‚Äôinici dels estudis sobre teoria pol√≠tica. Per cert, no m‚Äôestranyaria gens que en Maquiavel, fos qui fos en realitat,¬†lleg√≠s aquesta obra en aital¬†traducci√≥ llatina. I √©s que en Tuc√≠dides i en Maquiavel (i tamb√© en Valla?) s√≥n √†nimes bessones pel que fa a la respectives visions d‚Äôall√≤ que representa el poder i de la manera d‚Äôaconseguir-lo i d‚Äôexercir-lo.

Aix√≠ mateix, en Valla √©s un intel¬∑lectual comprom√®s amb la seva √®poca. Critica el poder temporal de l'Esgl√©sia Cat√≤lica; √©s a dir, l‚Äôimmens poder dels monestirs i del Papat. Pel que fa a aquest darrer cas, escriu en 1439 una obra intitulada La Falsa Donaci√≥ de Constant√≠. Des del 1435 era secretari del rei Alfons el Magn√†nim. Aquesta obra fa refer√®ncia a una escriptura que hauria confegit l‚Äôemperador Constant√≠ segons la qual deixava a l‚ÄôEsgl√©sia de Roma el govern de la part occidental de l‚ÄôImperi Rom√†. En Valla demostra per mitj√† de raonaments filol√≤gics que aquest escrit √©s una falsificaci√≥ del segle VIII i que, conseg√ľentment, no hi ha cap mena de jurisprud√®ncia que legitimi el poder temporal dels papes. Amb aquesta cr√≠tica tan encertada, cient√≠ficament impecable i amb voluntat polemitzadora, en Valla pret√©n que l‚Äôestructura administrativa i pol√≠tica de l‚ÄôEsgl√©sia es manifesti davant dels feligresos per mitj√† d‚Äôuna ostentaci√≥ p√ļblica molt m√©s continguda i m√©s conforme als Evangelis, en paral¬∑lel a les doctrines c√†tares i, en certa manera, a les de Luter. Com sap tothom, aquesta protesta contra les riqueses de l‚ÄôEsgl√©sia ha esdevingut perenne. Arriba fins avui. Per√≤ la pe√ßa t√©, a m√©s, una intenci√≥ que va m√©s enll√† de la filologia i de la mera cr√≠tica a l‚ÄôEsgl√©sia Papal. Tamb√© li serveix per fer propaganda de les tesis del rei de qui √©s secretari: el Trast√†mara Alfons IV el Magn√†nim, monarca de la Naci√≥ Catalana des del 1416 fins al 1459. En aquells anys, Alfons estava en a lluita contra el Papat (i, segurament, contra Fran√ßa). Per tant, calia desprestigiar-lo. I qui ho fa √©s el nostre home amb l‚Äôesmentat escrit.

Aix√≤ a banda, en Valla √©s un fil√≤sof. Efectivament, publica un llibre sobre el plaer (De voluptate, a l‚Äôany 1431), obra¬†per mitj√† de la qual polemitza clarament contra la filosofia central del cristianisme.¬†√Čs a saber, l'ascetisme, la mortificaci√≥ i la resignaci√≥¬†talment com les defensen¬†Sant Pau,¬†Sant Agust√≠ i¬†Sant Tom√†s.¬†Dit altrament, en Valla reivindica el plaer i el goig de viure i pret√©n que els cristians visquin la religi√≥ amb m√©s alegria. Per a mi, aquest s√≠ a la vida √©s, per la seva contund√®ncia, tota una revoluci√≥ que recorda les paraules i actitud vital de Sant Francesc i d‚ÄôErasme.

B√©, per tot el que vinc dient, considero que en Valla √©s realment un humanista. El primer humanista tal com avui dia entenem el mot: un amant dels textos i de la cultura, un enamorat de la tradici√≥ cl√†ssica ‚Äďa partir de la qual busca models de conducta positius per als homes‚Äď, un llatinista, un hel¬∑lenista i un home comprom√®s amb el seu temps.

Des d‚Äôun altre ordre de coses, tamb√© √©s cert que aquest intel¬∑lectual va ser un aprofitat, un recomanat, un¬†endollat. Ho va ser d'Alfons IV d‚ÄôArag√≥. Ja he dit que va aconseguir ser-ne el secretari principal i tamb√© ho va ser del valenci√† Alfons de Borja quan aquest es va convertir en el papa Calixt III (1455-1458), car d‚Äôell n‚Äôobtingu√© en 1455 el c√†rrec de m√©s responsabilitat de l‚Äôadministraci√≥ de la Santa Seu. Aleshores en Valla arriba al zenit de la seva carrera professional. Jo me l‚Äôimagino parlant amb el rei Alfons dient: "Far√© el¬†que tu vulguis si d√≥nes una bona embranzida a la meva carrera professional de secretari, de manera que aconsegueixi obtenir el c√†rrec administratiu de m√©s prestigi en el teu reialme‚ÄĚ. I si fa no fa, devia dir el mateix a Alfons de Borja, el ja citat Calixt III. I, efectivament, en Valla va reeixir, per una banda, a ser secretari principal d‚Äôun rei poderos√≠ssim i, per l‚Äôaltra, a ser secretari apost√≤lic de l‚Äôautoritat religiosa m√©s poderosa d‚ÄôOccident. Aix√≤ explicaria per qu√® congenia tan estretament amb el rei catal√† i amb la fam√≠lia Borja, tamb√© catalana. I aix√≤ darrer, abans que aquesta nissaga aconsegu√≠s que un dels seus membres fos escollit papa: el citat Calixt III. Dit sense embuts, per mi, el fil√≤leg, l‚Äôintel¬∑lectual i el secretari reial i papal conegut com Lorenzo Valla va ser un home d‚Äôuna ambici√≥ insadollable.

I la cosa no acaba aqu√≠. Tot sembla apuntar que en Valla era catal√† i de ‚Äúbon sang‚ÄĚ, com diuen els occitans. Quant a la seva catalanitat, ja he parlat de seva estret√≠ssima relaci√≥ amb el rei catal√† de N√†pols i amb el papa Borja, Calixt. Tamb√© he relacionat el Llibre de les eleg√†ncies llatines de l‚Äôhumnista amb el diccionari del tamb√© valenci√† Jeroni Esteve. Per√≤ n‚Äôhi ha m√©s. Per quins set sous Alfons IV li demana que escrigui una biografia del seu pare Ferran I (1412-1416)? Per qu√® precisament a ell? ¬ŅAlfons encarregaria aquesta obra a un nadiu itali√† a qui la figura del vencedor de Casp li havia de quedar lluny√≠ssima? ¬ŅO potser la faria fer a alguna personalitat pro Trast√†mara que pogu√©s aconseguir informaci√≥ de primera m√† sobre la figura d‚Äôen Ferran I perqu√® n‚Äôhavia estat s√ļbdit i viu en els territoris on Ferran va regnar? Sembla m√©s raonable la segona opci√≥. D‚Äôaltra banda, ve un moment que en Valla, home que polemitza amb tothom i s‚Äôhi baralla, fuig a Barcelona. Per qu√® a Barcelona, precisament? Per qu√® a una ciutat del rei de Catalunya? Potser perqu√® era catal√†... I pel que fa a la seva noblesa, cal dir que la qualitat dels c√†rrecs que aconsegueix i el seu tarann√† breg√≥s, pinxesc, burleta¬†amb qu√® s'enfronta a segons quins poders en maj√ļscula nom√©s es poden explicar¬†si √©s noble i se sap ben protegit per unes autoritats de pes, com van ser, sobretot,¬†la del rei¬†Alfons i la de Calixt III.

I un √ļltim apunt. D‚Äôon surt el cognom Valla, si el seu pare el coneixem per Della Valle, si ell mateix es presenta en llat√≠ sota la forma Vallensis ‚Äďcom m‚Äôha fet avinent en Bilbeny‚Äď, paraula que es tradueix com Della Valle en itali√† o De la Vall o Desvall o fins i tot Desvalls en catal√†? ¬ŅVa existir a la Naci√≥ Catalana durant el segle XV un noble cult√≠ssim i secretari de reis i papes anomenat Lloren√ß de la Vall o Desvall o De la Vall o Desvalls? En tot cas no s‚Äôent√©n que si ell s‚Äôautoanomena sempre en llat√≠ Vallensis hom s‚Äôentesti a cognomenar-lo, tamb√© en llat√≠, Valla. Per qu√®?

Francesc Magrinyà




versió per imprimir

  1. Pedro Sanchez
    14-01-2017 16:23

    1. Es curioso, Francesc. Siempre haces afirmaciones sobre cómo se debe estudiar la historia, y luego dices que no sabes casi nada. Normalmente los que saben poco leen mucho, o como mínimo leen más de lo que escriben.

    2. Qué me dices de las "castellanadas" que Mikel ha encontrado en el texto de Ausias March? Para mí, es la misma metodología que utilizáis para encontrar vuestras "catalanades" por todas partes. La diferencia, claro, es que Mikel está consciente de lo ridículo que es.

    3. Con Colón el rey tenía que nombrar un virrei de América POR PRIMERA VEZ. O sea, no había tradición. No te parece lógico que haya podido nombrar a quien le diera la gana?


    4. Tu listado no demuestra que todos eran nobles. Para ser obispo no era necesario ser noble.
    5. Dices que tienes dudas. Muchas dudas. Es posible, para ti, que todas las conclusiones del INH sean falsas? Te lo pregunto, porque ning√ļn experto os apoya. El INH se dirige exclusivamente a personas sin formaci√≥n especializada. No es un poco sospechoso?

  2. Arturo Rodriguez
    13-01-2017 21:44

    En el caso de los virreinatos, el √ļnico en que hubo unos requisitos espec√≠ficos para el puesto fue el de Portugal, pues Felipe II al tomar posesi√≥n del reino (m√°s bien al volverse a Madrid, bien mirado) establece que en su ausencia los virreyes en Portugal ser√°n o miembros de la familia real o naturales del reino luso.
    Lo de optar por naturales es una cosa bastante cabal, ya que se trata de gente que conoce la tierra, sus leyes, y sus costumbres. Sin embargo, en el caso de Catalu√Īa, Arag√≥n, Valencia, u otros territorios administrados por virreyes, no parece que hubiese nada que le impidiese a los reyes nombrar a quien le pareciese. Escog√≠an nobles porque los nobles eran la gente m√°s allegada al rey, pero nada les imped√≠a nombrar a quien les pareciese mejor.

  3. Francesc 2
    13-01-2017 21:13

    No, el llistat no √©s meu. Jo l'he tret de la wikipedia i la wikip√®dia de la Gran Enciclop√®dia Catalana. S√≠,Pedro els virreis eren nobles o de la fam√≠lia reial. i la llista ho demostra. I, en principi, naturals de la naci√≥ Catalana. i aix√≤ es veu molt clar des del segle XIII fins a la tercera d√®cada del XVI, amb Carles I. Despr√©s, en efecte,apareixen nobles no naturals de la nostra Naci√≥. O sembla que no ho s√≥n. D'aquests nobles, caldria estudiar-ne cas per cas la proced√®ncia. √Čs a dir, si estaven emparentats amb cases nobili√†ries catalanes. De tota manera, el fet el considero estrany. Ara, els noms s√≥n els que s√≥n. Per√≤ pot ser cert. Sembla que des de Catalunya hi havia una gran t√≠rria contra aquests virreis forasters. A Catalunya es deia: visca la terra, fora el mal govern! Aquesta cr√≠tica als virreis forasters que arribaven al pa√≠s sense con√®ixer-ne les lleis quedaria reflectit en els episodis a l'Arag√≥ de don Quixot i Sancho. Sobretot als episodis en qu√® els aragonesos han escollit per xanxa Sancho com a virrei de l'insula Barat√†ria.

  4. Francesc 2
    13-01-2017 20:53

    No √©s a l'inrev√©s, Pedro. Com m√©s alg√ļ sap d'alguna mat√®ria amb m√©s casos de perplexitat es troba. Com diu Aus√†s march: "al qui m√©s sap li corre major dubte". O "creixent saber, ignor√†ncia es desperta".

  5. Pedro Sanchez
    02-01-2017 18:34

    Los ignorantes ven "perplexitats" por todas partes, no?

  6. Pedro Sanchez
    02-01-2017 18:33

    Es interesante. El INH siempre ha insistido que los virreis tienen que ser nobles y naturales de la Corona de Aragón (o sea, para vosotros, catalanes). Pero mirando el listado de Francesc veo que la mayoriia son castellanos. Y Francesc ya ha dicho que los reyes pueden convertir los plebeyos en nobles. Llegamos, entonces, a ver que cualquier persona puede ser nombrado virrei.
    A lo mejor los expertos entienden algo que no entiende Francesc.

  7. Pedro Sanchez
    02-01-2017 18:16

    Francesc, lo que haces no se parece en nada a lo que hace un estudioso serio. Con tanto escribir no has tenido el tiempo necesario para leer.

  8. Antón Martín
    02-01-2017 17:54

    Qué obsesión tan enfermiza con la nobleza y la heráldica. Dejáis al ¡Hola! a la altura de un fanzine okupa.

  9. Francesc 2
    02-01-2017 14:39

    √Čs que la cosa √©s senzilla. I √©s exacte: els historiadors oficials no hi veuen cap anomalia. El que he fet, posant tota la rastellera de noms dels lloctinents o virreis de Catalunya no ha estat sin√≥ de mostrar uns fets, la prova pr√†ctica, que els virreis eren membres de la noblesa (ducs, comtes, pr√≠nceps etc..) o de la fam√≠lia reial. En aix√≤ hi ha concord√†n√ßa amb la hist√≤ria oficial. I passava el mateix amb els Virreis del Regne de Val√®ncia, Arag√≥, Sardenya, Sic√≠lia i els Virregnats d'Am√®rica. Podria posar-los aqu√≠ fent, efectivament un altre "tallar i enganxar". Per√≤ es molt pesat. Ara: tens ra√≥ en una cosa. Aquestes evid√®ncies han de ser recollides per llei, √©s a dir per les Constitucions o un altre corpus legal del pa√≠s o pa√Įsos de la naci√≥ catalana. I aix√≤ ho he de buscar.

  10. Josep Vila
    31-12-2016 18:43

    (Obviament, el rei podia donar un titol al virrei, abans o despres de fer el nombrament)

  11. Josep Vila
    31-12-2016 18:16

    Com sempre escrius molt ("cortar y pegar", es clar) sense dir gaire res. Explica'm com saps que un plebeu NO PODIA ser nombrat virrei, FINS I TOT SI VOLIA FER-HO EL REI.

    I si tot es tan senzill com ho veus, com es que tots els historiadors professionals no veuen cap anomalia? Son mes tontos que vosaltres? No m'ho crec, Francesc.

  12. Francesc 2
    31-12-2016 17:19

    Lloctinents o Virreis de Catalunya des de Carles I fins a la Guerra de Successió.
    1521 ‚ÄĒ 1523: Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona i bisbe d'Urgell
    1523 ‚ÄĒ 1525: Antonio de Z√ļ√Īiga y Guzm√°n, prior de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a Castella
    1525 ‚ÄĒ 1539: Fadrique de Portugal i de Noronha, bisbe de Sig√ľenza
    1539 ‚ÄĒ 1543: Sant Francesc de Borja, marqu√®s de Llombai i duc de Gandia
    1543 ‚ÄĒ 1553: Juan Fern√°ndez-Manrique de Lara y Pimentel, marqu√®s d'Aguilar de Campoo
    1554 ‚ÄĒ 1558: Pedro Af√°n Enr√≠quez de Ribera y Portocarrero, duc d'Alcal√° de los Gazules
    1558 ‚ÄĒ 1564: Garc√≠a √Ālvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, marqu√®s de Villafranca del Bierzo
    1564 ‚ÄĒ 1571: Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, duc de Francavilla i pr√≠ncep de Melito.
    1571 ‚ÄĒ 1580: Fernando de Toledo, Gran prior de l'orde de l'Hospital a Castella
    1580 ‚ÄĒ 1581: Francesc de Montcada i Folc de Cardona, marqu√®s d'Aitona
    1581 ‚ÄĒ 1582: Carles d'Arag√≥ i Tagliavia, pr√≠ncep de Castelvetrano i duc de Terranova
    1583 ‚ÄĒ 1586: Juan de Z√ļ√Īiga y Avellaneda, comte de Miranda del Casta√Īar
    1586 ‚ÄĒ 1590: Manrique de Lara y Gir√≥n, comte de Val√®ncia de Don Joan
    1590 ‚ÄĒ 1592: Pere Llu√≠s Galceran de Borja i de Castre-Pin√≥s, mestre de Montesa i marqu√®s de Navarr√©s
    1592 ‚ÄĒ 1596: Bernardino de C√°rdenas y Portugal, duc de Maqueda
    1596 ‚ÄĒ 1602: Lorenzo Su√°rez de Figueroa y C√≥rdoba, duc de Feria

    1602 ‚ÄĒ 1603: Joan Ter√®s i Borrull, arquebisbe de Tarragona
    1603 ‚ÄĒ 1610: H√®ctor de Pignatelli i Colonna, duc de Monteleon
    1611: Pedro Manrique, bisbe de Tortosa
    1611 ‚ÄĒ 1615: Francisco Hurtado de Mendoza y C√°rdenas, marqu√®s d'Almazan
    1615 ‚ÄĒ 1619: Francisco Fern√°ndez de la Cueva, duc d'Alburquerque
    1619 ‚ÄĒ 1622: Fernando Af√°n de Ribera y Enr√≠quez, duc d'Alcal√†

    1622 ‚ÄĒ 1626: Joan Sent√≠s i Sunyer, bisbe de Barcelona (inter√≠)
    1626 ‚ÄĒ 1627: Lu√≠s D√≠ez de Aux de Armend√°riz, bisbe d'Urgell (inter√≠)
    1627 ‚ÄĒ 1629: Miguel de los Santos de San Pedro, bisbe de Solsona
    1629 ‚ÄĒ 1630: G√≥mez Su√°rez Figueroa y C√≥rdoba, duc de Feria
    1630 ‚ÄĒ 1632: Enric d'Arag√≥ Folc de Cardona i C√≥rdoba, duc de Sogorb
    1632 ‚ÄĒ 1633: Ferran d'Habsburg, cardenal i infant d'Espanya
    1633 ‚ÄĒ 1638: Enric d'Arag√≥ Folc de Cardona i C√≥rdoba, duc de Sogorb (2a vegada)
    1638 ‚ÄĒ 1640: Dalmau de Queralt i Codina, comte de Santa Coloma
    Lloctinents de Felip III
    1640: Enric d'Arag√≥ Folc, duc de Sogorb i comte d'Emp√ļries (inter√≠) (3a vegada)
    1640: Garcia Gil de Manrique y Maldonado, bisbe de Barcelona i president de la Generalitat
    1640 ‚ÄĒ 1641: Pedro Fajardo de Z√ļ√Īiga y Requesens, marqu√®s de los V√©lez 1641 ‚ÄĒ 1642: Urbain de Maill√©, lloctinent de Llu√≠s I
    1641: Federico Colonna
    1641: Juan Ramírez de Arellano, marquès consort de la Hinojosa
    1642 ‚ÄĒ 1644: Pere Antoni d'Arag√≥ Folc de Cardona i C√≤rdova
    1644 ‚ÄĒ 1645: Andrea Cantelmo.

    1645 ‚ÄĒ 1647: Diego Mes√≠a Fel√≠pez de Guzm√°n, marqu√®s de Legan√©s
    1647 ‚ÄĒ 1648: Guillem Ramon de Montcada i Castre, marqu√®s d'Aitona 1647:
    1648 ‚ÄĒ 1650: Juan de Garay Ota√Īez 1649 ‚ÄĒ 1651:
    1650 ‚ÄĒ 1652: Francisco de Orozco, marqu√®s de Mortara


    1652: Francisco de Orozco, marquès de Mortara
    1653 ‚ÄĒ 1656: Joan Josep d'√Äustria, infant d'Espanya
    1656 ‚ÄĒ 1663: Francisco de Orozco, marqu√®s de Mortara (2n cop)
    1663 ‚ÄĒ 1664: Francisco de Moura Corte-Real e Mero, marqu√®s de Castel Rodrigo
    1664 ‚ÄĒ 1667: Vincenzo Gonzaga e Doria

    1667 ‚ÄĒ 1669: Gaspar T√©llez-Gir√≥n y G√≥mez de Sandoval, duc d'Osuna i Uceda, marqu√®s de Pe√Īafiel
    1669 ‚ÄĒ 1673: Francisco Fern√°ndez de Cordoba Cardona y Arag√≥n, duc de Sessa
    1673 ‚ÄĒ 1675: Francisco de Tutavila y del Rufo, duc de Sant Germ√†
    1675 ‚ÄĒ 1676: Juan Antonio Pacheco Osorio Toledo y de la Cueva, marqu√®s de Cerralbo i de Sant Lloren√ß
    1676 ‚ÄĒ 1677: Alexandre Farnese, pr√≠ncep de Parma
    1677 ‚ÄĒ 1678: Juan Domingo de Z√ļ√Īiga y Fonseca, comte de Monterrei
    1678: Diego Dávila Mesía y Guzmán, marquès de Leganés (interí)
    1678 ‚ÄĒ 1684: Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville
    1685 ‚ÄĒ 1688: Diego D√°vila Mes√≠a y Guzm√°n, marqu√®s de Legan√©s
    1688: Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, comte de Melgar
    1688 ‚ÄĒ 1690: Carlos de Gurrea Arag√≥n y de Borja, duc de Vilafermosa
    1690 ‚ÄĒ 1693: Juan Clar√≥s P√©rez de Guzm√°n y Fern√°ndez de C√≥rdoba, XI duc de Medina Sidonia
    1693 ‚ÄĒ 1694: Juan Manuel Fern√°ndez Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Z√ļ√Īiga, marqu√®s de Villena i duc d'Escalona
    1694 ‚ÄĒ 1696: Francisco Antonio de Agurto, marqu√®s de Gasta√Īaga
    1696 ‚ÄĒ 1697: Francisco Antonio Fern√°ndez de Velasco y Tovar, comte de Melgar
    1697 ‚ÄĒ 1698: Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, comte de la Corzana
    1698 ‚ÄĒ 1701: Georg von Hessen-Darmstadt, landgrave de Hessen-Darmstadt (pr√≠ncep Jordi)

    1701 ‚ÄĒ 1703: Luis Fern√°ndez de Portocarrero, comte de Palma
    1703 ‚ÄĒ 1705: Francisco Antonio Fern√°ndez de Velasco y Tovar, comte de Melgar (2n cop)
    1705: Jos√© Antonio de Mendoza Caama√Īo y Sotomayor, marqu√®s de Villagarc√≠a

  13. Francesc 2
    31-12-2016 17:10

    Lloctinents o Virreis de Catalunya:des de finals del XIII fins a Ferran II

    1285 ‚ÄĒ 1296: Pere d'Arag√≥ i de Sic√≠lia, infant d'Arag√≥
    (1355): Pere d'Aragó i d'Anjou, infant d'Aragó, comte de Ribagorça i de Prades
    1363 ‚ÄĒ 1387: Joan d'Arag√≥ i de Sic√≠lia, duc de Girona i futur rei Joan I
    1387 ‚ÄĒ 1396: Mart√≠ d'Arag√≥ i de Sic√≠lia, infant d'Arag√≥ i duc de Montblanc, futur rei Mart√≠ I
    1407 ‚ÄĒ 1410: Jaume d'Arag√≥ i Montferrat, comte d'Urgell
    1416-?: Joan d'Aragó i d'Albuquerque, infant d'Aragó, duc de Montblanc i futur rei Joan II
    1420 ‚ÄĒ 1423: Maria de Castella i Lancaster, reina consort d'Arag√≥
    1432 ‚ÄĒ 1453: Maria de Castella i Lancaster, reina consort d'Arag√≥ (2a vegada)
    1453 ‚ÄĒ 1454: Galceran de Requesens i de Santacoloma
    1454 ‚ÄĒ 1458: Joan d'Arag√≥ i d'Albuquerque, infant d'Arag√≥, duc de Montblanc, rei consort de Navarra i futur rei Joan II (2a vegada)
    1461: Carles d'Arag√≥ i d'√Čvreux, pr√≠ncep de Viana
    1461 ‚ÄĒ 1462: Joana Enr√≠quez i Fern√°ndez de C√≥rdoba, reina consort d'Arag√≥ (en nom de l'infant Ferran, pr√≠ncep de Girona, futur rei Ferran II)
    1462 ‚ÄĒ 1468: Joana Enr√≠quez i Fern√°ndez de C√≥rdoba, reina consort d'Arag√≥ (en nom de l'infant Ferran, pr√≠ncep de Girona, futur rei Ferran II)
    1468 ‚ÄĒ 1472: Ferran d'Arag√≥ i Enr√≠quez, pr√≠ncep de Girona i futur rei Ferran II
    1462 ‚ÄĒ 1464: Joan de Beaumont, lloctinent d'Enric I, rei de Castella
    1464 ‚ÄĒ 1466: t√≠tol vacant sota Pere IV, conestable de Portugal
    1466 ‚ÄĒ 1470: Joan d'Anjou i de Lorena, lloctinent de Renat I, duc d'Anjou i comte de Proven√ßa, i fill seu
    1470 ‚ÄĒ 1472: Joan de Cal√†bria, lloctinent de Renat I, duc d'Anjou i comte de Proven√ßa, i n√©t seu
    1472 ‚ÄĒ 1479: Ferran d'Arag√≥ i Enr√≠quez, pr√≠ncep de Girona i futur rei Ferran II
    1479 ‚ÄĒ 1493: Enric d'Arag√≥ i de Pimentel, dit l'Infant Fortuna, duc de Sogorb i comte d'Emp√ļries
    1493 ‚ÄĒ 1495: Joan de Lanuza
    1495 ‚ÄĒ 1496: Juan Fern√°ndez de Heredia
    1496 ‚ÄĒ 1501: Joan d'Arag√≥, duc de Luna, comte de Ribagor√ßa i castell√† d'Amposta
    1501 ‚ÄĒ 1514: Jaume de Luna
    1514 ‚ÄĒ 1520: Alfons d'Arag√≥ i Roig d'Ivorra, arquebisbe de Saragossa

  14. Francesc 2
    31-12-2016 17:01

    El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles XV, XVI i XVII.[1]
    De:V√≠ctor FERRO : El Dret P√ļblic Catal√†. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta; p. 53-57; Eumo Editorial; Vic; reimpressi√≥ del maig de 1999; ISBN 84-7602-203-4

  15. Jose2
    18-12-2016 15:54

    Al final Francesc no nos va a explicar el secreto de como podemos saber eso de los virreis. Otra mentira del INH, desmontada.

  16. Jose2
    15-12-2016 13:14

    Los insultos ad hominem...el recurso preferido del INH.

  17. Joan3
    15-12-2016 12:40

    No sé perquè... però llegint l'infame article de l'ABC m'ha semblat estar llegint "Blancanieves y los siete enanitos" :))

  18. Jose2
    15-12-2016 04:30

    Estamos esperando. Hace falta tanto tiempo para inventar una excusa para explicar ese documento?

  19. Jose2
    14-12-2016 21:30

    Pero si el documento afirma que Cervantes era ""vecino y natural de Alcal√° de Henares" tiene que ser--si entiendo las ideas del INH--falso. Los censores crearon documentos falsos que indicaban que Cervantes hablaba catal√°n? Vaya credulidad....

  20. Arturo Rodriguez
    14-12-2016 19:31

    Guerau:
    Muy interesante ese documento. Probablemente Cervantes comprendiese el valenciano debido a su cautiverio en Argel en compa√Ī√≠a de otros presos valencianos. Tambi√©n resulta llamativo que en ese documento se dice que Cervantes es "vecino y natural de Alcal√° de Henares" y "dice ser de edad de 32 a√Īos", que siendo en noviembre de 1580 nos se√Īala que o bien Cervantes naci√≥ a finales de 1547 y no hab√≠a cumplido a√ļn los 33 en noviembre, o bien que naci√≥ en 1548 antes de noviembre.

  21. Jose2
    14-12-2016 17:40

    Fascinante, Guerau. Si este documento indica que Cervantes era catalanoparlant, y los censores no lo destruyeron, demuestra que a los censores no les interesaba destruir documentos que demostraban la catalanidad de Cervantes. La idea central del INH, desmontada. Gracias!

  22. Guerau
    14-12-2016 12:40

    Els subterfugis esperpèntics de l'ABC per evitar reconèixer que Cervantes parlava català:
    http://www.directe.cat/noticia/558560/els-subterfugis-esperpentics-de-l-abc-per-evitar-reconeixer-que-cervantes-parlava-catala

  23. Mag
    13-12-2016 17:32

    Un altre humanista per revisar: Bartholomeus Facius?, Facio, Faccio? o Fachs, rival d'en Laurentius Valla. Genovès? o valencià, també present a la cort d'Alfons V. Per en Viciana, Garibay, entre d'altres, valencià.

    https://books.google.es/books?id=xNUTAAAAYAAJ&pg=PA40&dq=Fachs+facius&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Fachs%20facius&f=false
    a: "Escritores del reino de Valencia..." de Vicente Ximeno

    La seva obra sobre la història del rei Alfons fou impresa 130 anys més tard de la seva creació!!!

    Segons Onofre Esquerdo, al seu manuscrit "Ingenios valencianos", en Bartholomé Fachs va escriure un llibre en llatí sobre les disputes de les famílies valencianes Vilaragut i Centelles. Molt estrany que un genovès se'n fes càrrec! Aquesta obra no existeix en la biografia oficial de l'humanista "genovès".

    A banda d'això i com a curiositat, al seu manuscrit, Esquerdo esmenta"el ingenio encubierto" "Ricardo de Turia = Juan de Rejarte i Toledo, valencià" de qui Cervantes fa elogi a "Viaje al Parnaso". També molt sospitós que un castellà conegués tan bé la vida (vegeu notícia ABC sobre Cervantes) i el món literari valencians!

    https://books.google.es/books?id=auxFAAAAcAAJ&pg=PA321&dq=%22ingenios+valencianos%22&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjw0cWcvPHQAhVC1RoKHbunAfoQ6AEITDAG#v=onepage&q=%22ingenios%20valencianos%22&f=false
    a: "Cat√°logo bibliogr√°fico y biogr√°fico del teatro antiguo espa√Īol..." de Cayetano Alberto de la Barrera


  24. CescT
    13-12-2016 13:04

    Ivan, la informació que aportes és preciosa i precisa.
    Cap rei d'Aragó des del famós compromís de Casp porta incorporat en els seus títols nobiliaris el de Comte de Trastàmara, però si que tots ells són Comtes de Barcelona. Així s'entén per que Alfons el Magnànim i També Ferran d'Antequera fan servir exclusivament els colors del casal de Barcelona, el quatre pals
    Jo penso que el que han fet els historiadors oficials és una sobre utilització del nom Trastàmara associat a una família amb la intenció de crear un relat imaginari que castellanitzés la Corona catalano - aragonesa
    Llegeixo a la wikipedia ..... " Poco despu√©s Enrique y sus hombres pasaron a militar en las filas de Pedro IV de Arag√≥n (Pere Ter√ß), en la guerra que √©ste mantuvo contra Castilla (1358)‚ÄĚ ....
    Sembla com si en Pere Terç ajudés a que Enric esdevingués el nou rei de Castella. Ferran I d'Aragó (d'Antequera) fou nét d'en Pere Terç i del rei Enric II de Castella,

    També sabem que el fill d'Enric II de Castella anomenat Joan I de Castella ja no és Comte de Trastàmara i que aquest, es va casar amb Elionor d'Aragó (filla d'en Pere Terç i mare d'en Ferran I d'Aragó), per tant, podem deduir que el que fa Joan I de Castella (nascut a Tamarit de Llitera) és acostar-se a la Casa de Barcelona. ...., En Pere Terç si que era Comte de Barcelona, també ho fou Joana la boja i mai varen ser Comtes de Trastàmara. També Ferran I d'Antequera va ser Comte de Barcelona i mai fou Comte de Trastàmara

  25. Joan3
    13-12-2016 12:09

    Borrell:
    No, que així queda retratat. Però sí que caldria impedir l'accés als trolls, com el Tigre.

  26. Borrell
    12-12-2016 21:48

    S'haurien d'esborrar tots els comentaris de Jordi2.

  27. Jordi2
    12-12-2016 21:43

    Que curios. Tothom vol parlar de tot, pero ningu vol explicar com se sap que nomes podien ser virreis els nobles catalans. Es una afirmacio molt repetida pels investigadors de l'INH, pero sembla que no hi ha cap fonament. Aixins son els mentiders. Qualsevol excusa serveix...qualsevol distraccio....

  28. Ivan Gimenez
    12-12-2016 21:25

    Cesc, respecte la concessi√≥ del comtat de Trast√†mara t'enganxo el seg√ľent:
    Es interesante ante todo observar que el primero de los t√≠tulos castellanos, el condado de Trast√°mara otorgado por Alfonso XI a Alvar N√ļ√Īez Osorio (1325), sigue inmediatamente a las concesiones de t√≠tulos condales hechas por Jaime II en favor de los infantes Pedro (1322 y 1325) y Ram√≥n Berenguer (1324). T√≠tulo el de Trast√°mara √ļnico concedido por Alfonso XI, que, tras su ef√≠mera posesi√≥n por Alvar (m. 1329), es otorgado de nuevo m√°s tarde por el mismo rey a su hijo bastardo Enrique, en fecha no precisada entre 1334 y 1350.
    L'estudi parla sobre la concessi√≥ de t√≠tols nobiliaris tant a Castella com Arag√≥, al llarg del segle XIV, donant com a resultat que l'√ļnic t√≠tol que concedeix Alfons XI √©s el de Trast√†mara...
    Sí que és cert que buscant al PARES vaig trobar aquesta carta que data de l'any 1363;
    Convenio entre Pedro III y el conde de Trastamara, don Enrique, para conquistar el reino de Castilla, comprometiéndose el rey a ayudarle en ello, y el conde a darle en franco y libre alodio con regalías de rey la sesena parte de lo que conquistara.
    Signatura: ACA,COLECCIONES,Autógrafos,I,1,Ea
    On es llegeix perfectament de banda del rei catal√† el seg√ľent:
    El rey daragon
    Prometemos a vos don ENRICH CONTE DE TRASTAMARA que os ayudaremos a conquerir el regno de castiella....
    I al final de tot Enric de puny i lletra escriu:
    Yo el conde don enrique prometo a vos....
    I finalitza amb un:
    Yo el conde
    Després, a l'any 1366 el comtat de Trastàmara passa a ser Ducat i Enric II li concedeix a Fernando de Castro, i acte seguit a Du Guesclin el mateix 1366. Després al 1371 torna a ser comtat i Enric II li concedeix a Pere, el nebot del rei.
    √Čs a dir, que el comtat-ducat-comtat no √©s ni tant sols un territori de rellev√†ncia pels propis denominats Trast√†mares.... Al menys la impressi√≥ que jo tinc...
    Salut!

  29. Joan3
    12-12-2016 19:48

    ".. soc catala, independentista i d'esquerres. El PP es completament corrupte--es l'enemic de tots els catalans (i de tots els castellans). No em paga ningu. No em presento com expert en res."

    Després de llegir això podríem riure fins al dia del judici final. No cal emprar tantes paraules per dir-nos rucs, mira que fàcil resulta només amb una: TROLL

    Tigre... hahahaha...

  30. Joan3
    12-12-2016 19:40

    Ja tots sabem perfectament que darrere del nom 'Jordi2' hi ha el mateix personatge que abans es feia dir 'Tigre', la qual cosa diu molt del mateix, per exemple que fa molta pudor, com tots els tigres en captivitat.
    No enganyes a ning√ļ, tigret√≥n... hahaha ( qu√® tal, com v√° el Google translate? ;)

  31. Jordi2
    12-12-2016 13:48

    "He estat fora aquests dies i només tinc un mòbil petit. Sento haver-te deixat sol Francesc"
    Per a vosaltres, es questio de jugar amb l'equip, no pas de trobar la veritat.

  32. Jordi2
    12-12-2016 13:33

    Ah...perfecte. Ara soc el Tigre. No es veritat, pero es molt mes facil dir aixo que justificar la mentida dels virreis, i les altres mentides. No escric amb accents perque es complicat amb el meu telefon...i perque no he estudiat en catala. El meu avi va lluitar contra Franco i va anar a l'exili. Si. I les vostres families? Llepant el cul de Franco, oi? O fent "resistencia" escrivint que Cervantes era catala? Molt valent, nois!

  33. Francesc 2
    12-12-2016 12:53

    Exacte, el Tigre. Ho hauria d'haver vist abans.

  34. Exodus
    12-12-2016 11:01

    Això de la subvenció va amb el personatge, Jordi2. T'hi hauràs d'acostumar. Als de l'INH també ens diuen sempre que estem subvencionats per la Generalitat, és mentida i ho saben, però la idea ja ha fet fortuna i l'antiindependentisme s'ho creu... i algun independentista també.

    O sigui que ets català, independentista i d'esquerres. Collons, que ben etiquetat...! Sembla el títol de la fitxa del perfil que has d'assumir. Ves que no siguis de l'IEC. En els teus comentaris, si hi ha alguna cosa que et fa més nosa que en Bilbeny i l'INH, són els accents. Com si no te n'haguessin parlat, gairebé. Com si no sabessis que existeixen. O com si no estiguessis acostumat a posar-ne, talment un anglosaxó.

    Ben tornat, Tigre. Però no ho reprenguis allà on ho vas deixar. Et vas fer tan pesat amb els insults i la fixació pel telegrama que et vas fer fàstic a tu mateix i has necessitat vora dos anys per desintoxicar-te. Critica i aporta i recomana lectures (ah, potser no, que ara no ets "expert". Bueeennuuuuu...), però per cantar la mala cançó del Tigre, és millor el silenci.

  35. CescT
    12-12-2016 10:57

    He estat fora aquests dies i només tinc un mòbil petit. Sento haver-te deixat sol Francesc. Afortunadament a aparegut l'Ivan.

    Volia afegir una consideració sobre el tema dels Trastàmara. Entenc que utilitzar l'apel·latiu de Trastàmara, efectivament és un conveni que han decidit els historiadors per identificar els reis catalans després del Compromís de Casp. Un conveni que intoxica més que aclareix, perquè com es pot comprovar ser Trastàmara no tenia la més mínima importància per a la reialesa catalano-aragonesa.

    Fixeu-vos: Així es defineix a Joana filla de Ferran II el catòlic i Isabel (filla de dos Trastàmara)

    ¬† Coneguda tamb√© com a Joana la Boja (Juana la loca, en castell√†), princesa d'Ast√ļries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lle√≥, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555). Ostent√† tamb√© els t√≠tols de comtessa de Barcelona, reina d'Arag√≥, de Val√®ncia, de Mallorca, de Sardenya i de N√†pols (1516-1555), tot i que el govern efectiu estava en mans del seu fill Carles d'Habsburg, que tamb√© feia servir, conjuntament, els mateixos t√≠tols. Era filla del rei d'Arag√≥ Ferran el Cat√≤lic i la reina de Castella Isabel la Cat√≤lica.

    Zero refencias a cap comtessa de Trastàmara

  36. Jordi2
    11-12-2016 23:47

    Gracies pel deliri conspiracionista, Exodus. Que sapigas que soc catala, independentista i d'esquerres. El PP es completament corrupte--es l'enemic de tots els catalans (i de tots els castellans). No em paga ningu. No em presento com expert en res.

  37. Exodus
    11-12-2016 23:25

    L'operación Diálogo arriba a l'INH. Ja ho heu vist aquestes setmanes: el govern espanyol ha fet gestos darrerament per demostrar que ells fan propostes d'acostament i "los cerraos son los indepes". Ja ho sabeu: fer dir al president del TC que això de judialitzar-ho tot no és bo, posar un paio que parla català com a delegat del govern a Catalunya, esbombar que CR7 ha comès irregularitats amb Hisenda (però ell no és un capo mafiós ni se'l persegueix judicialment com a Messi, això ni en somnis), assenyalar exjugadors i exentrenadors del Madrid com a presumptes defraudadors del fisc, obrir un despatx a Barcelona per a la vicepresidenta Santamaría... i tota una sèrie de detallets més destinats a estovar-nos el cor.

    Aquesta setmana tamb√© hem sabut, aleshores, que dins d'aquesta operaci√≥, s'ha renovat la subvenci√≥ a l'antic "forero" conegut en aquest web com el Tigre, amb la conseg√ľent pujada de visites electr√≤niques que col¬∑locaran l'INH entre les m√©s webs de temes hist√≤rics m√©s consultades amb difer√®ncia. En el marc de l'operaci√≥ "Di√°logo", cal recon√®ixer l'esfor√ß que s'ha obligat a fer a aquest "macho alfa" del m√≥n dels "expertos" per tal que en almenys una de les seves noves personalitats s'expressi eficientment en catal√†.
    El llenguatge √©s el mateix, el personatge continua igual de presumptu√≥s i despectiu, no pot evitar fer autorefer√®ncies, troba p√®ls i desautoritza qualsevol argumentaci√≥ i quan no sap qu√® dir provoca i insulta. √Čs a dir, segueix sense donar per m√©s. Per√≤ ha tornat. I a l'INH tamb√© tenim "Di√°logo". A la seva manera, √©s molt alta la distinci√≥ que ens fa el govern espanyol (uns que tampoc donen per m√©s, per√≤ aix√≤ no √©s cap novetat).

  38. Jordi2
    11-12-2016 23:15

    De la viquipedia:
    "Existi√≥ una evoluci√≥n en la Corona Espa√Īola respecto a la calidad de la persona que deb√≠a ocupar dicho cargo. Para los Habsburgo los virreyes deb√≠an ser personas de alta alcurnia (generalmente militares), en cambio para los Borbones, los virreyes eran preferentemente de clase media (generalmente funcionarios de carrera que sean letrados)."
    De "nomes de l'alta noblesa" res de res. De "nomes catalans" res de res.No, no em paguen, Francesc. Una curiositat. No hi cap expert del mon que consideri que cap membre de l'INH sigui expert en res. Quines proves et fan falta per arribar a la mateixa conclusio? O es que la teva religio es acritica i permanent?

  39. Francesc 2
    11-12-2016 22:19

    I noblesa catalana vol dir noblesa de tota la Nació Catalana. De tots els regnes que la componen.

  40. Francesc 2
    11-12-2016 22:17

    Et veig molt i molt agressiu. ja no m'és interessant aquesta polèmica amb tu. No sé si et paguen o no per estar aquí. Tant se val. Mira, ves a la wickipèdia i fes la cerca virreis de Catalunya, virreis d'Aragó, virreis del Regne de València i observa'n el títol.També cerca el mot virrei tot curt i observa quina mena de persones i de quin estament procedien. Res més.

  41. Jordi2
    11-12-2016 19:48

    Ara t'he demanat 5 vegades--5!--com saps que nomes podien ser virreis d'America els membres de l'alta noblesa catalana, i no m'has pogut contestar. Interressantissim, Francesc! I m'he fixat que dius "l'alta noblesa i família reial" com si la familia reial no fos de l'alta noblesa. Prenc nota, Francesc. Realment hauries de ser catedratic.

  42. Jordi2
    11-12-2016 19:26

    Entenc. Et demano com saps que nomes podien ser virreis els membres de l'alta noblesa catalana, i m'envies a fer ricerca. Molt bona metodologia, Francesc! Aixins no has de fer res. Impresentable, Francesc.

  43. Francesc 2
    11-12-2016 15:25

    S√≠, en efecte, nom√©s podien ser virreis l'alta noblesa i fam√≠lia reial de la Naci√≥ Catalana sencera. Efectivament, en Ferran el Cat√≤lic i els seus successors van estendre la instituci√≥ del virreinat a America. Aix√≠,hi havia en temps de Ferran II, el virrei de Catalunya, el d'Arag√≥ el de S√≠c√≠lia, el de N√†pols el de Sardenya i el de les Antilles. El dret p√ļblic catal√† va passar a tamb√©, a Am√®rica, en conson√†ncia amb la conquesta. Ah! Mira tamb√© el llibre d'en Joan Regl√† intitulat els Virreis de Catalunya.

  44. Jordi2
    11-12-2016 15:03

    (I em sembla coherent pensar que aixo de "nomes nobles" es un invent de Bilbeny)

  45. Jordi2
    11-12-2016 15:01

    No m'has contestat, Francesc. O vols dir que Vincens Vives va afirmar que NOMES els nobles catalans podien ser virreis? Pero si Vicens Vives pensava aixo, com es possible que no es va adonar que Colom havia de ser un noble catala?
    Em sembla que la idea de "virrei" nomes existia a la Corona d'Arago (o, si vols, El Imperi Universal Catala) fins Colom. I despres, va ser adoptat pels Reis Catolics, perque era necessari. Em sembla completament coherent.

  46. Francesc 2
    11-12-2016 14:52

    Vull dir que no tinc aquesta referència bibliogràfica en el lloc on ara em trobo.

  47. Francesc 2
    11-12-2016 14:48

    Jordi, respecte al teu darrer comentari. Sobre la catalanitat de la institució del virrei com a exclusiva de la Nació Catalana, busca en els llibres d'en Jaume Vicens Vives. la referència bibliogràfica completa ara no te la puc donar perquè no la tinc. Suposo que et podrà ajudar anar a la wickipedia i cercar-hi Jaume Vicens Vives. I, allí, mirar la bibliogafia.

  48. Jordi2
    11-12-2016 10:35

    Estic mirant...d'on heu tret aixo de "el virrey nomes podia venir de la noblesa catalana"? Citeu el font, per favor! Em sembla que s'inventa tot aqui.... O es que no pot ser mentida...les mentides venen nomes dels castellans?

  49. Jordi2
    11-12-2016 02:40

    https://es.wikipedia.org/wiki/Virrey
    No veig cap contradiccio, Francesc, pero es clar, no soc expert. Segurament has mirat tota la documnetacio i saps molt. Molt mes que tots els historiadors junts. Perque no expliques tota la historia del carrec de "virrey"? Segurament has anat a tots el arxius. Segurament estas qualificat per nombrar tots els catedratics de la universitat de Barcelona. Ets un gran home, tu. Un gran intel.lectual. Un filoleg classic! I tens un diploma per demostrar-ho! Un diploma de l'Estat Espanyol!

  50. Jordi2
    11-12-2016 02:35

    Veig que no dius res dels meus comentaris, Francesc. Quan veus una prova qui va en contra de les tevas idees absolutistes (feixistes?) ni la veus.

  51. Jordi2
    11-12-2016 02:33

    Com saps aixo dels carrecs que poden tenir o no tenir els estrangers, Francesc? Em pots citar un llibre? (Un llibre escrit, clar, per un no-mentider.) Com saps que no hi ha casos excepcionals? Com es que la censura no va tenir aixo en compte? Com es que dius "humil opinio" i et creus expert en tot? Es curios, oi?

  52. Francesc 2
    11-12-2016 01:00

    T'has deixat això, Jordi en la teva citació "Com un estranger va poder optar a tenir els càrrecs més importants de la Nació Catalana, si es donaven només a membres de la realesa i de la noblesa del país?

  53. badu
    11-12-2016 00:48

    Sembla que el diàleg que imposa la dona aquesta, S. S. Soraya, comença a tenir efecte. De moment ha fet reviure a uns mixets, un de bo i un de dolent, com els polis.
    El que √©s interessant de les converses anteriors, el tema Trast√†mara i el no reconeixement d'aquests com a tals, i amb l'√ļs del terme pels historiadors espanyols amb intencions pol√≠tiques (per dir-ho de manera concisa), pot quedar ocult i dilu√Įt entre les boirines que creen.

  54. Jordi2
    10-12-2016 22:08

    Francesc: em recordo ara.... Aquest poema (en catala!) que va escriure el Tigre! Molt bo, oi? Tens una copia?

  55. Jordi2
    10-12-2016 22:01

    "√Čs estrany que n teixidor llegeixi aix√≤, per√≤ admetem-ho"

    Quina sort que tenim el Francesc per dir-nos quins llibres llegien els fills dels teixidors del s. XV! Ets molt humil, Francesc! I sense humiltat--com el gran humiltat del Bilbeny--no hi ha coneixement!

  56. Ivan Gimenez
    10-12-2016 21:57

    Arturo;
    Enric no fou assassinat pel seu germanastre ja que des del 1350 Enric s'exilià. Només va haver-hi un moment de concòrdia que fou quan es casà Pere amb Blanca, però durà molt poc i des d'aquell moment fins el 1366 (guerra civil castellana) Enric fou d'un indret a un altre. Passant a les ordres del rei francès, i sobretot a les ordres de Pere Terç, durant la guerra dels dos Peres, etc...
    Referent a la import√†ncia de Pere Ter√ß √©s que si treus de l'equaci√≥ al rei catal√†, Enric literalment no hagu√©s sigut rei de Castella. Si Pere no suporta econ√≤micament a Enric, Du Guesclin no recolza a Enric ja que eren mercenaris... anaven a qui els hi pagaven... i el rei franc√®s no hi tingu√© cap rellev√†ncia directe. Tamb√© s'ha de deduir que la import√†ncia de Pere en el conflicte fou cabdal, ja que sin√≥ fos aix√≠ les condicions reclamades per Pere no serien el Regne de M√ļrcia, i la sisena part de les conquestes a Castella, i l'acceptaci√≥ d'Enric en aquestes...
    Retornant al tema d'Enric, em de pensar que fins la mort de Ferran, germanastre de Pere Terç, ocorreguda a l'any 1363, Enric no fou quan es postulà com possible hereu al tron castellà.
    El germans d'Enric la majoria es varen exiliar a València...
    Salutacions.

  57. Francesc 2
    10-12-2016 21:56

    Suposem que el Colombo teixidor va legir Pierre D'Ailly, Marco Polo,i Eneas Silvio Piccolomini. √Čs estrany que n teixidor llegeixi aix√≤, per√≤ admetem-ho. Com unn estranger va poder optar a tenir els c√†rrecs m√©s importants de la Naci√≥ Catalana, si es donaven nom√©s a membres de la realesa i de la noblesa del pa√≠s? Que escriv√≠s en castell√† als seu compatriotes, quan, segons la hist√≤ria oficial, es movia entre comunitats de genovesos all√≠ on anava, no sembla gaire l√≤gic.Decoraci√≥ de mapes amb figures noper decoraci√≥ en bona part. Nom√©s en bona part. Per√≤ i en l'altra part? I perqu√® hi surten tamb√© banderes catalanes, precisamentI els mapes que no tenen decoraci√≥ com els de Domingos Teixeira? Tot ple de banderes catalanes per tot arreu? El cas √©s que no hi ha const√†ncia coet√†nia que Feran I etc... eren Trasta√†mares. Es postula una edici√≥ en catal√† del Lltatzer de cap als anys trenta si no recordo malament. Altrament, com pot ser que un senyor mengi un enciam murci√† a Toledo durant el segle XVI? No t√© solta ni volta.

  58. Jordi2
    10-12-2016 21:52

    Francesc, realment hauries de parlar amb un expert. I no precisament un dels "experts" autodenominats de l'INH. Un expert de veritat.

  59. Jordi2
    10-12-2016 21:50

    1. Em sembla que Bilbeny va dir en la tele que molts autors dels segles passats van dir que Colom era catala. Mentida, no?

    2. Pel que fa als documents catalans antics, com saps que no son TOTS falsificacions? Com saps que no son TOTS del segle XVIII? Si els castellans, ben tontos com penseu, podian falsificar tota la historia, els nacionalistes catalans no podien falsificar uns quants documents? Em pots demostrar que la generalitat existia abans de Franco? I el Consell de Cent, realment va existir? I Ramon Llull? Com ho saps? Hi ha moltes falsificacions, Francesc! Pero veig que tu saps tot, Francesc. Ets expert en tot. Molt impressionant. Saps exactement com determinar si un document es autentic. Realment hauries d'escriure un centenar de llibres per compartir tots els teus il.limitats coneixements.

    3. "Comentaris del Tigre. Sí, hi són, hi són. T'hauràs de carregar de paciència i anar buscant perquè escrivia molt i per tot arreu."Pero que dius, Francesc? He de tenir paciencia peruqe hi ha molts comentaris? Pero Francesc...no en trobo cap! Esborrats TOTS. Quina censura! Veig "dialegs" on l'autor d'un article sembla parlar tot sol, perque s'han esborrat molts comentaris! No em vinguis amb aixo de "hi ha comentaris del Tigre a tot arreu". On son?

    4. "Parles de si mil milions de persones pensen que Cervantes era castella i de si aix√≤ √©s una prova. B√©, quants milions de persones pensaven que el sol girava a l'entorn de la Terra al segle XVI i quantes ho pensen ara? La proporci√≥ ha canviat radicalment, perqu√® alg√ļ ha provat que la primera affirmaci√≥ no √©s certa i se n'han explicat les raons. Unes raons clares precises i demostrables."
    Finalment estic d'acord amb tu, Francesc. Dir que l'opinio de mil millons de persones es una prova es ridicul. Un "argumentum ad populum". I mil millones de vegades mes ridicul creure alguna cosa perque UNA SOLA PERSONA ho creu, oi?https://www.inh.cat/articles/Lluis-Ulloa-sempre-present "I m'ho va explicar amb un convenciment tan profund, que vaig pensar que deuria ser veritat"Vols dir que respectes el pensament de l'autor d'aquestes paraules?

  60. Francesc 2
    10-12-2016 21:24

    Prou telegrama home. Quines altres mentides?
    Documents notarials s√≠. Al llibre de Protocols, per exemple, a la casa de l'Ardiaca O al fons antic de la Universitat de Barcelona.. S√≠, Joan Colom i Bertran realment va existir i s√≠, se n'ha fet l'arbre geneol√≤gic. A veure, si tenim posem per cas el testament d'una persona Z que parla del fet que t√© dos fills X i Y i m√©s endavant aquests fan testament i anomenen el pare Z i els fills d'un dels fills que anomenarem T i Y i es va repetint la sequ√®ncia afegint-hi les persones noves que van naixent i desapareixent les velles generacions ja difuntes i els c√†rrecs, oficis, estament es van mantenint i el format dels documents √©s el mateix i tamb√© el mateix tipus de lletra i que no es vegi cap ratlladura o nom esborrat, s√≠ que es pot acceptar com aut√®ntic. Oi m√©s si per exemple aquests noms apareixen amb els c√†rrecs corresponents en, posem per cas el Dietari de la Generalitat o del CVonsell de Cent. Aleshores no hi ha aparentment cap ra√≥ de dubtar de l'autenticitat del document. I sobretot si no han estat impresos. No fujo d'estudi,, com veus, per√≤ tu s√≠. Comentaris del Tigre. S√≠, hi s√≥n, hi s√≥n. T'haur√†s de carregar de paci√®ncia i anar buscant perqu√® escrivia molt i per tot arreu. Un consell. All√≠ on vegis que hi ha molts comentaris en una entrada hi trobar√†s el Tigre. Va ser operatiu en aquest web en els darrers tres anys, si no m'erro. Amb aquestes dades pots comen√ßar a fer la cerca. Parles de si mil milions de persones pensen que Cervantes era castella i de si aix√≤ √©s una prova. B√©, quants milions de persones pensaven que el sol girava a l'entorn de la Terra al segle XVI i quantes ho pensen ara? La proporci√≥ ha canviat radicalment, perqu√® alg√ļ ha provat que la primera affirmaci√≥ no √©s certa i se n'han explicat les raons. Unes raons clares precises i demostrables.

  61. Jordi2
    10-12-2016 21:23

    "Cristóbal Colón era hijo de un tendero-lanero, pero no era analfabeto en absoluto."

    Asi es, Arturo. Los del INH nunca leen los libros de los historiadores profesionales, asi que cuando Bilbeny les dice "los historiadores dicen que Colon era analfabeto" se lo tragan acriticamente. Lo divertido es que tachan los historiadores profesionales de acriticos...y cuando Bilbeny se les miente a la cara, se lo tragan. Si Bilbeny les dice que es mas grande que un elefante, se lo tragan. Si Bilbeny les dice que tiene un telegrama, se lo tragan. :)
    Apa, Xicots! A ver si sois capaces de escribir algoq ue se editara en una revista profesional! Ya lo se, ya lo se, mai no editaran un article si l'Estat Espanyol esta en contra. Les proves? No fa falta! Es de sentit comu! Proves? Proves? No necesitem proves!

  62. Arturo Rodriguez
    10-12-2016 21:17

    Cristóbal Colón era hijo de un tendero-lanero, pero no era analfabeto en absoluto. El tipo aprendió a leer y a escribir, y leyó bastante sobre lo que le interesaba: como mínimo leyó a Pierre D'Ailly, a Marco Polo, y Eneas Silvio Piccolomini. Sí, en la corte del Moro estaba Leonardo en la época en la que pululaba por allí Oviedo, y también estaba Luca Pacioli, a los cuales conoció y de quienes tiene buen recuerdo. Incluso dice que Leonardo (al que llama florentino) alababa el buen arte de Oviedo en el dibujo con tijeras, llegando Oviedo a hacer una caricatura del Moro y otra de Fernando el Católico simplemente recortando sin necesidad de dibujo. Suena a talento raro, pero era un buen divertimento. Fernández de Oviedo menciona este incidente en las Batallas y Quincuágenas, lamento no poder citar en cuál de los diálogos porque no tengo el libro a mano. Siendo que Colón llevaba algunas décadas fuera de su patria, probablemente sin hablar con nadie en la lengua de Génova y haciéndose entender en portugués o castellano de aquella manera, ni siquiera me sorprende que hubiese perdido en parte su lengua materna, fenómeno que ocurre.

    La decoración de los mapas sirve para hacer bonito en buena parte. Piensa en todas las bestias, animales, hombres, etc que se ponen para decorar. Y hay banderas que están ahí para decorar, como la del reino del Preste Juan, el escudo de Persia, banderas de dos colores sin ninguna identificación lógica...

    De las casas reales, te digo y te repito, esos reyes eran conscientes de pertenecer a las casas reales de sus respectivos reino: Francisco I de Francia s√≥lo firmaba como Angulema cuando a√ļn no era el rey, sino el conde de Angulema. Mar√≠a I de Inglaterra era eso, la reina de Inglaterra, no se llamaba Mar√≠a Tudor, sino Mar√≠a de Inglaterra por m√°s que fuese nieta del usurpador Enrique Tudor (m√°s conocido como Enrique VII).

    Lo que dices de que Villal√≥n, Enzinas, Mendoza, los Vald√©s, Justiniano eran valencianos o catalanes no es verdad. No hay pruebas que avalen su catalanidad m√°s all√° de las que busc√°is partiendo de una conclusi√≥n y buscando datos que los respalden. Pero si las pruebas fueran tan s√≥lidas, seguro que se podr√≠an escribir art√≠culos muy solventes y mandarlos a revistas de verdad como la Hispanic Review, el Bulletin of Spanish Studies, el Bulletin Hispanique, Atalanta, Eti√≥picas, etc. Sin embargo, esas pruebas no pasan ning√ļn filtro cient√≠fico.

    En cuanto a lo que Francisco Rico pueda decir sobre ediciones anteriores, me temo que el se√Īor Rico se equivoca, igual que se equivocaba negando taxativamente la existencia de una edici√≥n de 1553, que calificaba literalmente de "supercher√≠a". Y tambi√©n tiene errores de bulto como interpretar el "caer la √ßopa en la miel" como "caer la copa en la miel" en lugar del correcto "caer la sopa en la miel", y otros errores de gran calibre. Rico no sospecha que haya una edici√≥n muy anterior, eso es cosa de Rosa Navarro, Rico es de la opini√≥n de que la "princeps" es la edici√≥n de Burgos, cuando la de Burgos realmente est√° muy abajo en el stemma.


    Ivan: no he dicho que no tuviera importancia el apoyo de Arag√≥n, sino que no s√≥lo fue el apoyo de Arag√≥n lo que puso a Enrique de Trast√°mara en el trono usurpado a su hermano. Sin los nobles rebeldes de Castilla, el apoyo de Francia, el apoyo de Arag√≥n y la extra√Īa compasi√≥n del rey Pedro de Castilla no habr√≠a acabado en el trono. Me resulta extra√Īo que Pedro no hiciese ejecutar a Enrique como s√≠ hizo con otros de sus hermanos bastardos. Se me escapa por qu√© a Enrique no lo mat√≥.

  63. Jordi2
    10-12-2016 20:37

    Francesc, no entenc per quin motiu fas les teves ricerques. Ja saps la conclusio. Qulasevol document que no t'agradi es, per definicio, una falsificacio. Realment hauries de fer alguna cosa mes util amb la teva vida. Potser ho fas, com molts altres del l"INH, per tenir menys temps amb la familia?
    Veig que no vols contestar les meves preguntes....

  64. Francesc 2
    10-12-2016 20:26

    Arturo, b√© el que sabem √©s que tenim const√†ncia que en Francesc I, Maria Tudor, Pere III el Cerimoni√≥s o Felip IV de castell√†/Arag√≥ i V de Castell√† o Llu√≠s XIV o Frederic II sabien de quina casa provenien. Per√≤ no hi ha const√†ncia que Ferran I, Alfons IV de Catalunya i V d'Arag√≥ fossin trast√†mara. Del que heu dit es dedueix aix√≤ mateix "Los reyes de la casa de Trast√°mara eran Trast√°maras por definici√≥n de los historiadores‚ÄĚ Aix√≤ es el que escriviu. Pels historiadors. En canvi els reis que s'esmenten ells mateixos, sense necessitat d'historiadors parlen naturalment del seu casal. Sembla que sobre en Ferran I etc. no hi ha aquesta const√†ncia En fi, ves qu√® hi farem‚Ķ Torno a deixar aix√≤ dels blasons i ensenyes perqu√® ja se n'ha parlat, com he dit i repetit.
    De deb√≤ et creus que √©s m√©s raonable pensar que un analfabet llaner no noble entronqu√©s amb reis i esdevingu√©s Capit√† General Almirall i Virrei de la Nostra Confederaci√≥ a perpetu√Įtat per a ell i els seus descendents fins a la fi dels temps, que no pas que qui obtingu√©s aquests c√†rrecs catalans fos una persona noble, d'alta nissaga, amb grans coneixements mar√≠tims i natural del pa√≠s? La primera afirmaci√≥ √©s m√©s raonable que la segona? Segur? No es d√≥na un t√≠tol nobiliari a un estranger i no noble o de sang real. El document Assereto √©s fals. En Harrisse el millor colombista d'entre els genovesistes ja ho va dir.

    L'obra d'en Gonzalo Fernández de Oviedo, editada a Saragossa i que parla d'en Cortès, com tu dius d'en Casaus etc… va ser requisada per la inquisició i mutilada., I és cert L'Oviedo va conèixer l'almirant. Et sembla que l'almirant descubridor que va conèixer era un pobre analfabet teixidor i estranger? No, tots dos eren de la nostra Confederació catalanoaragonesa A un de Cogoleto, a un estranger, li donen els càrrecs més importants de la Nació? I segurament és cert que l'Oviedo era perfectament capaç d'identificar la procedencia de quallsevol Italia. A la cort del Moro també hi va ser en Leonardo. Sí aquell geni que tenia com a escut les barres reials de la confederació. Segurament l'Oviedo s'hauria estranyat, en ser a Gènova, saber que en Colombo escrivia als seus compatriotas no pass en genovès o toscà… sinó en castellà…

    Els termes del corde a qu√® feu refer√®ncia resulta que sonen molt b√© en catal√† i que estranyament al segle XVIII l'acd√®mia que l√≠mpia fija i da esplendor no els va ficar al seu primer diccionari d'autoritats. Potser perqu√® no eren "limpios‚ÄĚ ni "puros‚ÄĚ ni dan esplendor‚ÄĚ a la llengua castellana‚Ķ I devia fer bona feina perqu√® en castell√† ja no existiesen. Mentre que en catal√† existien al XVI al XV al XIV i al XX i al XXI. De Francisco de Enzinas, d'Alfonso de Vald√©s, de Crist√≥bal de Villal√≥n, de Diego Hurtado de Mendoza, ja se n'ha parlat. Valencians o catalans. En quina llengua havien d'escriure espont√†niament sin√≥ en la llengua que predominava del tot com el catal√†?
    Si llegeixes la Vida d'en Lltazer de Tormos veur√†s que el mateix Rico sospita que hi va haver una edici√≥ molt anterior d'en Ll√†tzer de Tormos. Bonaventura Carles Aribau. Curi√≥s va escriure: "plau-me parlar la llengua d'aquells savis que ompliren L'UNIVERS de llurs costums e lleis. √Čs a dir que la llengua dels svis catalans es va estendre per tot el planeta i no nom√©s la llengua sin√≥ els seus costums i lleis . Els costums i la legalitat catalana escampada per tot arreu, diu. Curi√≥s, no? Aribau, l'home que va fundar la Biblioteca de Autores Espa√Īoles‚Ķ Haches home en sabia un niu sobre llibres que parlen d'Am√®rica del XVIi que van ser impresos per primera vegada al XIX. En castell√†, es clar. En efecte Nova √Āmsterdam √©s molt trdana. Qu√® hi havia abans quan el territori, ple de banderes catalanes, com mostren els mapes, pertanyia al rei de les Espanyes? Aix√≠ que la bandera catalana ‚Äďi de l'Arag√≥-- d'Am√®rica s√≥n per fer bonic? √Čt sembla? per aix√≤ serveixen els mapes, Senyor Arturo?

    Ara miraré això que em dieu de Neerlandica Monumenta Cartographica o els Portugaliae Monumenta Cartographica. Salutacions.

  65. Ivan Gimenez
    10-12-2016 20:11

    Senyor Arturo Rodriguez,
    Sap molt bé que sense el recolzament econòmic de Pere Terç a Enric, aquest, mai hagués assolit el tron castellà.
    Les tropes comandades per Du Guesclin (mercenaris) son pagades per Pere Ter√ß, √©s clar que no era a condici√≥ de res... Pere Ter√ß ajudava a Enric a la conquesta de Castella a condici√≥ de que Enric una vegada en el poder castell√† aquest li retorn√©s el Regne de M√ļrcia al rei catal√† i li don√©s la sisena part de tot el conquerit, cosa que mai es produ√≠ i es pos√† fi en aquest conflicte a l'any 1375, amb el tractat d'Almazan, on es concorda el matrimoni de Joan I de Castella amb l'infanta Elionor, no entrarem en els sense sentits que varen ocorre des del 1369 (quan assoleix el tron de Castella Enric) fins l'any 1375...
    Tamb√© Du Guesclin, sin√≥ recordo malament, fou comte o marqu√©s de Montblanc, com a conseq√ľ√®ncia de part del pagament de Pere Ter√ß...
    Respecte l'exili d'Enric, crec que tinc bastanta més informació que no pas tu, ja que precisament he enllestit un estudi de l'exili d'Enric des de l'any 1350 arran de l'assassinat de la seva mare, Leonor de Guzmán, a Talavera, fins l'any 1366...
    Respecte al recolzament del rei franc√®s citar√© a Francisco de Mox√≥ i Montoliu, en el seu estudi; JAIME II Y LA NUEVA CONCESI√ďN DE T√ćTULOS NOBILIARIOS EN LA ESPA√ĎA DEL SIGLO XIV, on diu al final de l'escrit;
    En todo caso, y a la vista de los datos aqu√≠ expuestos y debidamente ordenados y relacionados entre s√≠, lo que no deja de resultar sorprendente es que un ilustre genealogista de la talla de Fern√°ndez de Bethencourt haya podido afirmar que Alfonso XI, y sobre todo Enrique II, hab√≠an iniciado la concesi√≥n de t√≠tulos en la Espa√Īa del siglo XIV; y otros autores m√°s recientes parezcan ignorar o minimizar la prolongada y profunda conexi√≥n del primer Trast√°mara con la Corona aragonesa antes de subir al trono de Castilla, atribuyendo la subsiguiente eclosi√≥n de t√≠tulos nobiliarios simplemente al influjo franc√©s.
    En √©ste, como en tantos otros temas, se echa de menos una visi√≥n m√°s equilibrada de la historia de la Espa√Īa medieval, no centrada desmesuradamente, con inflacci√≥n del escenario propio, en uno u otro de los reinos peninsulares, sino penetrada de una constante y atenta consideraci√≥n de su interrelaci√≥n y rec√≠procos influjos. Una labor m√°s ardua sin duda, tanto por el m√°s vasto horizonte a cuyo examen obliga como por la ponderada ecuanimidad que postula, pero que constituye un reto permanente para todo historiador.
    √Čs a dir, com en el cas que dius... abans Enric √©s rei de Castella gr√†cies sobretot pel rei franc√®s i un l√≠der d'un exercit mercenari, Du Guesclin, que per un rei catal√†, Pere Ter√ß... quan a banda de tot plegat √©s demostrat que fou aix√≠, reconegut sin√≥ recordo malament pel mateix Julio Valde√≥n, especialista en l'√®poca Trast√†mara.
    Salut!

  66. Jordi2
    10-12-2016 19:54

    Ara em recordo. Un comentari del Tigre que no heu contestat mai. Mes o menys aixo:

    Doncs Durer, Bosch, Rafael, Colom, Vespucci, Cabot, Carlos V, Erasme, Baldassare Castiglione y Leonardo eren tots catalans. Tots vivien al mateix temps. Com es que no s'ha conservat cap document--CAP--de tota Europa on es fa constancia d'aquest fet increible? Com es que no tenim cap carta, de cap pais, on algu diu, "Verge Santa! Els nobles catalans son increibles!"Que dius, Francesc? Els censors castellans anaven a totes les cases privades DEL MON per destruir documents? I ho havien de fer cada any....
    Explica'm, Francesc.

  67. Jordi2
    10-12-2016 19:36

    Si, a vegades el Tigre insultava. Pero sempre, o gairebe sembre, desmontava els arguments dels articles. No pots negar que savia molt mes que no pas vosaltres. Molt mes. I sempre deia que no era cap expert!

  68. Jordi2
    10-12-2016 19:34

    1. El telegram és una cosa privada? Clar. Per aixo el Bilbeny en parla sovint. Parla (i escriu) dels continguts. Pero mai ens mostra el document. Et sembla be, Francesc? et sembla honest? I les altres mentides de Bilbeny? Tambe son una cosa privada?
    2. "Joan Colom i Bertran realment va existir. Se n'ha fet l'arbre geneològic. ja fa molts anys a partir de documents notarials." De documents, Francesc? Pots demostrar que son documents autentics? No fugis de l'estudi, Francesc. Explica'm com saps que son autentics. Mostra'm com ets expert. Explica'm com saps que Joan Colom no sigui un invent de catalans nacionalistes del s. XVI.3. "Exacte, hi havia el Tigre.i escrivia en castellà. Si busques pel web, encara trobaràs els seus escrits."Be, Francesc. Has fet una afirmacio. Si no es veritat, ets mentider, oi? Doncs explica'm com trobar els escrits de "Tigre". No veig cap escrit seu.4. Una cosa, Francesc. Si et dic que mil millons de persones pensen que Cervantes era castella, aixo es per tu una prova?

  69. Arturo Rodriguez
    10-12-2016 19:27

    Enrique, conde de Trastámara, no sube al trono gracias a Pedro el Ceremonioso aunque sin él lo habría tenido difícil. Enrique sube por el apoyo de los nobles antipetristas de Castilla, el apoyo de Pedro el Ceremonioso, el apoyo del rey de Francia, y las tropas de Betrand du Guesclin.
    Enrique se exilió a Aragón donde contó con el apoyo de Pedro el Ceremonioso, que le dio protección y también apoyo militar. A Pedro le convenía más Enrique como rey, pues tendría un aliado en el trono de Castilla, con lo que no tendría que vigilar su retaguardia. La boda de Juan I con una hija de Pedro es comprensible, una boda es una forma de sellar una alianzay en este caso de eso se trataba, de la misma manera que Enrique III tuvo una boda con una nieta de Pedro I de Castilla porque eso reforzaba la dinastía.
    Juan I hizo condestable de Castilla a un noble de la corona de Aragón, lo cual no hizo ni pizca de gracia a los magnates de Castilla, que forzaron rápido su destitución y exilio. El tipo al que le concedió tal honor fue uno de los hombres que ayudaron a su padre a ganarse el trono, la recompensa era justa, de la misma manera que Enrique había hecho duque de Soria a Bertrand du Gueaclin o aumentado los feudos de los Andrade en Galicia.

  70. Francesc 2
    10-12-2016 19:03

    Exacte, hi havia el Tigre.i escrivia en castell√†. Si busques pel web, encara trobar√†s els seus escrits. Per√≤ passa que era una persona sovint molt mal educada i no complia les normes de conducta m√≠nimes per a una conviv√®ncia. Constru√Įa massa sovint arguments ad hominem. Insulta, dius, Exacte. I aix√≤ √©s per a tu diversi√≥? I aix√≤ s'ha d'acceptar en un f√≤rum de cultura? Curi√≥s, el teu argument. Com a m√≠nim curi√≥s.. Insults d'en Bilbeny: "nen de bolquers" i "covard". S√≥n paraules teves. Aix√≤ s√≥n insults?

  71. Ivan Gimenez
    10-12-2016 19:01

    Respecte el tema dels Trastàmares recordo una carta, ja la buscaré de nou al PARES, on Pere Terç escriu a Enric, comte de Trastàmara com tal. Deia una cosa així com;
    Enrich conde de Trastamara....
    La carta data durant la guerra dels dos Peres, és a dir, abans de la coronació d'Enric com a rei de Castella.
    Però això és el de menys, el que no quadra pas són totes les duplicitats ( triplicitats...) de personatges, els mateixos fets que passen a Catalunya passen pocs anys després a Castella o viceversa, etc...
    La dinastia Trastàmara assoleix el poder a Castella gràcies a Pere Terç (molt resumidament)
    La dinastia Trastàmara es consolida amb Joan I de Castella, nascut a Tamarit de Llitera, població de parla catalana, durant l'exili del seu pare Enric. Aquest és criat a la cort de Pere Terç. Joan I també es casarà amb la filla de Pere Terç, catalana...
    El primer conestable de Castella, escollit per Joan I, serà un catalano-aragonès... i després resulta que es castellanitzarà Catalunya...
    Etc...etc...etc...

  72. Francesc 2
    10-12-2016 18:53

    S√≠, qualsevol pot trobar dades curioses per construir una narraci√≥ rid√≠cula. Per√≤, es clar si √©s rid√≠cula de seguida es pot demostrar la poca consist√®ncia dels arguments..Que quines proves acceptaria per recon√®ixer que el Quixot va ser escrit en castell√†? Totes. Si s√≥n contundents, convincents i ens guien cap a la veritat dels fets.La meva religi√≥ no va per aqu√≠. Deixo la cosa del telegrama perqu√® √©s una cosa privada. Per tant, no hi hem de fer res. Amb tot, si et prens la mol√®stia d'anar espigolant pel web en trobar√†s les respostes.. Joan Colom i Bertran realment va existir. Se n'ha fet l'arbre geneol√≤gic. ja fa molts anys a partir de documents notarials. Llegeix el llibre d'Enric Mitjana de las Doblas sobre l fam√≠lia Colom. L'arbre geneol√≤gic es va fer cap als anys quaranta si no vaig errat i l'ha editat llibres de l'√≠ndex recentment. El que fa la censura es falsificar i manipular documents o destruir-los Per√≤ destrueix¬īi manipula, en principi, nom√©s els que consideren comprometedors.

  73. Jordi2
    10-12-2016 15:36

    Ara em recordo dels comentaris esborrats. Hi havia un "Tigre". Escrivia en castella. Sabia mil vegades mes que tots vosaltres junts. I molt divertit. Insultava a vegades, pero no tant com el Bilbeny. Hi havia d'altres tambe.

  74. Jordi2
    10-12-2016 15:32

    Si no tens clar el tema de Shakespeare-Cervantes, realment no hauries de parlar de res, Francesc.

  75. Jordi2
    10-12-2016 15:30

    "Això és el que et passa a tu."

    QUIN COMENTARI MES SAVI, FRANCESC!

  76. Jordi2
    10-12-2016 15:28

    Francesc, qualsevol pot trobar dades curioses per construir una narració ridícula. 1. Quines proves acceptaries per reconeixer que el Quixot va ser escrit en castellà? Cap ni una. La teva religio es imbatible.2. "S'ha parlat molt del telegrama de Bilbeny"? Aixo vol dir que quan "s'ha parlat molt", una mentida ja no es mentida?3. Francesc, com saps que Joan Colom i Beltran realment va existir? Documents, oi? I tots el documents poden ser falsificacions, oi?

  77. Francesc 2
    10-12-2016 15:17

    Recórrer a la retòrica de la confrontació entre veritat i ignorància
    No estudiar els errors
    Interpretació deficient de les proves
    Simplificació i idealització
    Conclusions amb biaix ideològic
    Acceptació acrítica de nous conceptes
    Errors de context per no tenir en compte tota una s√®rie de q√ľestions:
    socials o culturals
    de contingències humanes
    d'idees antecedents
    d'idees alternatives


    Això és el que et passa a tu.

  78. Francesc 2
    10-12-2016 15:15

    No la tinc gens clara.

  79. Francesc 2
    10-12-2016 15:15

    Rees de religi√≥, noi. No s√© qu√® t'empesques. Quixot: hi ha moles indicis per justificar-ne la catalanitat. Els pots trobar si busques. Si busques. El nombre de notes diuen molt√≠ssim. Molt. I notes extretes d'autors de tota mena, tant si defensen la catalanitat d'en Colom com si no. Indiquen, almenys una persona que ha fet una feinada extens√≠sima. O no? Tu no estaries impressionat pel nombre d'anotacions en algun treball de recerca? Les notes volen dir que el que `¬īautor que sentencia aix√≤ √©s fruit de treball de recerca. I que, per tant les deduccions que se'n treuen no s√≥n meres intu√Įcions. √Čs de sentit com√ļ. Arxius ? Doncs s√≠, a molt√≠ssims arxius !! Molt√≠ssims. I biblioteques no cal dir-ho. Les notes a peu de p√†gina indiquen, entre altres coses els documents que ha consultat. Llegeix el llibre Petit manual sobre la descoberta catalana d'Am√®rica. All√≠ hi trobar√†s la reproducci√≥ de m√©s d'un centenar de documents manuscrits i/o editats , moltes d'ells aragonesos que parlen de la descoberta d'Am√®rica d'en Colom i els "beneficis‚ÄĚ que tota la Confederaci√≥ Catalanoaragonesa en va treure. Ara, s'hi nota la m√† de la censura. Per√≤ la censura esborra fragments canvia paraules. Per√≤ al final el conjunt del relat revela lala manipulaci√≥.? Els documents manipulats s√≥n en el llibre que t'he dit. Buff‚Ķ. El telegrama ‚Ķ Busca b√©, home ja se n'ha parlat. Doncs et dic: comenta d'una vegada les afirmacions sobre la figura d'en Colom que defensen la Varela i en Ru√≠z Dom√©nech!. Per√≤ tens por. Quines catalanades s'han desmuntat? On? Qui? Ens en pots mostrar fragments? Ja t'he desafiat a comentar 20 catalanades del Quixot per comentar-les, per√≤ tu et fas l'orni.
    Rocaguinarda. √Čs clar que molt√≠ssims lectors entenien l'episodi d'en Rocaguinarda, que acaba per tenir m√©s protagonisme que el propi Quixot! Els censors no van destruir el Quixot perqu√® √©s una obra mervellosa. i els est√† molt b√© prestigiar el castell√† amb aquesta obra tradu√Įda, fent-la passar per original. Per qu√® √©s a la segona part ? Home, doncs perqu√® la primer passa segurament al Pa√≠s Valenci√†, mentre que a la segona el personatge √©es mou cap a l'Arag√≥ on, per cert, els mateixios aragonesos es riuen d'un Sancho virrei i que no coneix els costums de la terra i despr√©s ve a Catalunya. S√≥n coses de la narraci√≥, ves. Exacte el personatge Don Quixot es un desgraciat castell√† que nomes fa el tonto, i parla b√© de Barcelona. Aqu√≠ hi ha la gr√†cia del Quixot. "Recupera el seny a Barcelona" Si, i la mort espiritual, com tu molt b√© dius. Per qu√®? Aix√≤ ha de tenir un sentit.
    Parlo del que hi havia abans de Nova √Āmsterdam. Ja ho saps! Cap document en catala. Cap no ho s√©, per√≤ b√© que la censura s'ha carregat el segle d'Or catal√† traduint-lo al castell√†. Llegeix els article "Amagau lo Valenci√†‚ÄĚ! Referencia als catalans? Per ara hi ha les banderes dels mapes recollits per en Guillot que tu no vols contemplar. Manhattan i la Costa Est dels futurs EUA plenes de banderes catalanes. S√≠, s√© llat√≠. S√≥c fil√≤leg cl√†ssic. Recordes molt b√© que hi havies comentaris que desmuntaven les tesis de NH, per√≤ no en saps l'argument de ni un. Curi√≥s. Buda: no hi ha cap conclusi√≥. Hi ha investigaci√≥ i encara no s'ha arribat a cap conclusi√≥ m√©s o menys definitiva, pel que jo s√©. M√®tode Cient√≠fic. Busca la confer√®ncia de l'Albert Fortuna sobre ix√≤. Tamb√© la ots trobar a la cr√≤nica del simposi de l'any passat. Cap actitud determinista. Si es troben altres explicacions que ens descobreixin la veritat dels fets s'hauran d'acceptar.

  80. Jordi2
    10-12-2016 14:52

    Francesc, veig que no has donat la teva opinio de "Shakespeare es Cervantes"....

  81. Jordi2
    10-12-2016 14:10

    1. Quesio del pont. Si vols creure en la religió de l"INH, val. Una pregunta. Suposem que ens trobem amb una carta, amb data de 1650, escrit per un holandès. L'autor de la carta diu que el seu pare un cop va parlar amb Miguel de Cervantes, castellà, autor del Quixot. Què vol dir això? Res, per descomptat, perquè, òbviament, es tracta d'una falsificació, oi? Pero si l'autor diu que el seu pare un cop va parlar amb Miquel de Servent, l'autor català del Quixot? Es la prova definitiva, oi? El mètode científic de l'INH! Ara veus perque es impossible parlar amb vosaltres? No et molesta que heu trobat DOS Erasmus catalans? No t'estranya gens? No et fa pensar una mica?
    2. Els teus comentaris sobre Bilbeny ho diuen tot. √Čs molt f√†cil enganyar a alg√ļ que est√† impressionat pel nombre de notes al peu.Bilbeny ha anat a tots els arxius, oi? I ha vist tots el documents, oi? I ha trobat molts documents manipulats, oi? Doncs on son aquests documents manipulats, trobats per Bilbeny? En aquesta web no veig cap. "All√≤ que es descobreix abans un mentider que un coix". Si. On es el famos telegrama de Bilbeny, Francesc?
    3. S'han desmontat moltes, o totes, les "catalanades". I vosaltres: "N'hi ha moltes mes..."
    4. Rocaguinarda? De veritat creus, Francesc, que les persones que estaven llegint el Quixot en 1615 no entenien l'episodi de Rocaguinarda? I els censors? I si era tant, tant important, , per què és a la segona part? I si el personatge Don Quixot es un desgraciat castellà que nomes fa el tonto, com es que parla be de Barcelona? I aixo dels homes penjats? "Recupera el seny a Barcelona"? Si, la mort espiritual. Que be.
    5. Els teus comentaris sobre Nova Amsterdam son realment ignorants, Francesc. Has de llegir una mica! Han descobert els arxius. Documents...en holandes! Cap document en catala! Cap referencia als catalans!

    6. Dubito...que be, Francesc, Saps llati...
    7. Em recordo molt be...hi havia molts comentaris que desmontaven les vostres teories. Aixo si.
    8. Sí, Francesc. Es comença amb la conclusió: la bandera de Buda és català. I a continuació,s' intenta trobar els detalls. "El mètode científic."
    9. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pseudohist%C3%B2ria "



    Mostrar una actitud determinista que faci creure en fets inevitables
    Recórrer a la retòrica de la confrontació entre veritat i ignorància
    No estudiar els errors
    Interpretació deficient de les proves
    Simplificació i idealització
    Conclusions amb biaix ideològic
    Acceptació acrítica de nous conceptes
    Errors de context per no tenir en compte tota una s√®rie de q√ľestions:
    socials o culturals
    de contingències humanes
    d'idees antecedents
    d'idees alternatives

    Veus, Francesc?









  82. Arturo Rodriguez
    10-12-2016 11:52

    Francesc: Los reyes de la casa de Trast√°mara eran Trast√°maras por definici√≥n de los historiadores, pero los de Castilla eran la Casa real de Castilla y como tales usaban sus armas, y los que luego suben al trono de Arag√≥n (y dominios asociados: condado de Barcelona, reino de Mallorca, reino de Valencia) eran la Casa real de Arag√≥n y como tal usaban sus blasones, ense√Īas, banderas y sellos.
    Francisco I de Francia usaba la referencia de Angulema antes de subir al trono de Francia porque Angulema era su se√Īor√≠o, pero √©l era de la casa real de Francia, igual que su prima Claudia. Esto es igualmente v√°lido para los reyes de Inglaterra posteriores a Enrique VII. No usaban el apelativo Tudor, sino su t√≠tulo de Inglaterra, y as√≠ Mar√≠a Tudor era Mar√≠a de Inglaterra, mujer que fue de Felipe II antes de que Felipe II usase ese numeral.

    Bilbeny no es un experto en Cristóbal Colón de ninguna manera. Por mucha controversia que haya sobre los orígenes del navegante, lo más razonable es pensar que era de Génova o alrededores, como atestiguan hechos tan obvios como el Documento Assereto o los testamentos del propio almirante. También decían que era genovés gente como Gonzalo Fernández de Oviedo, que conoció en persona al almirante y a tantísima gente (el duque de Calabria, el duque de Borbón, Hernán Cortés, Bartolomé de las Casas, Mercurino Gattinara, y un etcétera absurdamente largo), aunque Oviedo era de la opinión que el marino debía ser de Cogoleto. Oviedo era perfectamente capaz de identificar la procedencia de cualquier italiano, pues estuvo en Italia, en Milán, en la corte de Ludovico el Moro, y también en Génova y más lugares.

    Sobre el Lazarillo y las "catalanadas", no son m√°s que sesgos de los investigadores del INH. El castellano del siglo XVI usaba t√©rminos bien distintos de los que usamos hoy en d√≠a, algunos de los cuales han ca√≠do en desuso o directamente en la sepultura del olvido. Si se miran esos textos y se contrastan las "catalanadas" en el CORDE se puede encontrar que esos t√©rminos aparecen multitud de veces en varios autores de la √©poca: Francisco de Enzinas, Alfonso de Vald√©s, Crist√≥bal de Villal√≥n, Diego Hurtado de Mendoza, Juan Justiniano (este ilustre era profesor en Valencia pero era de familia genovesa de los Guistiniani se√Īores de Qu√≠os), Gonzalo de Oviedo y otros tantos.
    Voy a hacer notar que el Lazarillo de Tormes tiene su más importante circulación inicial fuera de la Península Ibérica, destacando en especial Flandes y la cuenca del Rin. Las ediciones que nos han llegado de 1554 son relativamente tardías: en 1553 hubo dos ediciones en Amberes, pero antes tuvo que haber, como mínimo tres ediciones (la princeps, una edición de 1551 y una de 1552, probablemente salidas de Estrasbugo, Basilea y/o Colonia). Es más, el texto de una de las ediciones de 1553 lo conocemos gracias a que Bonaventura Carles Aribau hizo una edición siguiendo ese texto, aunque no sepamos dónde tuvo acceso a él, pero podemos suponer con un aceptable grado de certeza que fue en Madrid, París, o Londres, si tomamos en consideración las ediciones que cita en la introducción.

    Nueva Amsterdam es una colonia muy tard√≠a y no es, ni por asomo, la primera. La fundan colonos holandeses que no ten√≠an vinculaci√≥n con las Espa√Īas y que nada quer√≠an saber de ellas. No s√≥lo Harlem tiene nombre holand√©s Brooklyn es una adaptaci√≥n inglesa de Breukelen, no nos olvidemos.

    Lo de los mapas y las banderas: esas "banderas catalanas" no son más que relleno para hacer bonito, igual que los escudos de Persia, China, o el reino del Preste Juan. Puedes contrastar estos datos con los mapas presentes en los Neerlandica Monumenta Cartographica o los Portugaliae Monumenta Cartographica, no te debería costar encontrar esos libros.

  83. Francesc 2
    10-12-2016 04:48

    .
    1.Questio del pont. Hi passes, el travesses. Dura anys i panys. Murs sòlids. També el ferm. Es truca l'enginyer si el pont s'esquerda. O és que per qualsevol cosa hem de trucar un tècnic. Truques lel tècnic quan la cosa no funciona, no? Doncs és això mateix el que es fa des de Nova Història.

    2 A veure, que no siguis expert d'en Colom no vol dir que no puguis respondre les afirmacions que jo he posat. No fugis d'estudi. Per qu√® no les vols comentar? Que et fa por, potser? Jo tampoc en s√≥c expert, Per√≤ les conec molt b√©, les teories, perqu√® les he estudiades. En Bilbeny √ČS UN EXPERT sobre en Colom. I quan dic un expert √©s que √©s un expert. Nom√©s cal que llegeixis en "Colom, Pr√≠ncep de Catalunya‚ÄĚ o "Totes les preguntes sobre en C. Colom‚ÄĚ o "La Brev√≠sima Relaci√≥ sobre la Destrucci√≥ de la Hist√≤ria‚ÄĚ. "Del Pr√≠ncep de Catalunya‚ÄĚ hi ha m√©s de dos mil notes i de la "Brev√≠sima‚ÄĚ no s√© si gaireb√© cnc-cents llibres consultats. Despr√©s de cada frase, una nota apeu de p√†gina. I busca per aqu√≠ els seus articles, per exemple, sobre n'Eimeric Despuig.. Tamb√© una quantitat de notes que fan feredat o el llibre sobre la Sardana. El mateix. Aixa √©s com fa la feina un cient√≠fic. El que fa la censura √©s manipular. I √©s manipula la realitat. I quan es manipula, es manipula all√≤ que d'un conjunt no es vol que aparegui. Per√≤ les manipulacions sempre deixen rastre. All√≤ que es descobreix abans un mentider que un coix. Tot all√≤ que dissona en un relat que s¬°aparta del sentit com√ļ, de la versemblan√ßa, de la l√≤gica dels fets, ha de ser revisat en profunditat.Altra cosa √©s la destrucci√≥. Destrucci√≥ de documents, de milers de documents. Que tamb√© n'hi ha hagut. .

    3.- ¬ę Nen de bolquers ¬Ľ √©s un insult? ¬ęCovards¬Ľ tamb√©? Es clar, els que insulten i no donen la cara i s'amaguen rera un pseud√≤nim... Aix√≤ no √©s covardia? Diu una realitat.


    4.-Per què són imaginàries les catalanades? Per què? Demostra-ho Vinga comenta'n vint, per exemple. Et desafio. Escriu-ne vint i les comentem..


    5.-.-El Quixot el tinc llegit i rellegit, gr√†cies. Que et sembla en Rocaguinarda? Est√° lloant un enemic de la monarquia! Per qu√® el Quixot recupera el seny a Barcelona? Per qu√® √©s tan realista l'estada del Quixot a Barcelona? I all√≤ dels cortesos catalans, gent enutjada, terrible, pac√≠fica, suau; gent que amb facilitat d√≥na la vida per l'honra, i per defensar totes dues, s'avancen a si mateixos, que es com avan√ßar-se a totes les nacions del m√≥n‚ÄĚ Aix√≤ ho diria un castell√† de l'√®poca? La seva partida de naixement a Alcal√† es una falsificaci√≥ i tothom ho sap i tanmateix encara hom s'entesta de fer-lo d'Alcal√†. Per qu√®? Elogia Barcelona, Val√®ncia, N√†pols, totes elles ciutats de la nostra confederaci√≥. La seva mare √©s qui des de Val√®ncia intercedeix davant del virrei perqu√® alliberin en Sirvent d'Alger. Considera El Regne de Val√®ncia la seva p√†tria. Era en Joan Miquel Sirvent de Xixona, una familia noble procedent de Puigcerd√†.

    6.-Nova Holanda, en efecte, Nova √Ämsterdam. Encara Nova York t√© el barri de Harlem, una ciutat holandesa. √Čs que parlem d'abans de Nova √Ämsterdam. √Čs a dir, de la primera col√≤nia hispana, perqu√® aquell territori de primer va pert√†nyer al rei de les Espanyes. Carles i Felip. I, precisament els mapes del XVI i del XVII omplen amb banderes catalanes tota la Costa Est de Nordam√®rica.

    6.-"Dubito‚ÄĚ que la teva gr√†cia faci gr√†cia.

    7.-Això que dius és una falsia, de dalt a baix. Què deien, segons tu, els comentaris esborrats? Alguna cosa podràs recordar, no ?

    8.- En efecte, hi ha una bandera catalana a la ciutat de Buda, dins de Budapest. Aix√≤ va sorpendre un senyor angl√®s i ens ho va fer part√≠cip al simposi de l'any passat. La q√ľesti√≥ encara est√† molt verda. El comunicant postula que pot tenir a veure amb Violant d'Hungria del XIII, o d'una princesa napolitana del casal catal√† de N√†pols que es va casar amb el rei Matias Corb√≠ d'Hongria i, finalment, amb el fet que hi va haver una emigraci√≥ catalana al segle XVII cap a Hongria. O potser es tracta d'exilats despr√©s de la Guerra de Successi√≥.

  84. Jordi2
    10-12-2016 02:10


    1. Em sento a veure la gent a construir un pont. Crec que ho han fet correctament. Estic qualificat per certificar la solidesa del pont, o hauríem de trucar a un enginyer?
    2. Pel que fa a Colom, jo no sóc un expert. Ni tu, ni Bilbeny. Les vostres afirmacions estan basades en documents, oi? I els documents poden ser manipulats i falsificats, oi? Doncs com saps que Colom no va anar cap a Andorra per jugar amb el Real Madrid?

    3. Em pots explicar la bandera de Buda (ara la meitat de Budapest)?
    https://en.wikipedia.org/wiki/Buda#/media/File:Flag_of_Budapest_District_I.svg
    Catalans, oi?
    4. Com justifiques els insults constants de Bilbeny? "Nens amb bolquers"..."covards".... I el seu victimisme?
    5. Les vostres "catalanades" son imaginaries. Ho sento molt.
    6. Una obra de Cervantes que defensa els catalans a mort? Em sembla que no has llegit Don Quixote.
    7. Realment creus que Bilbeny es expert pel que fa a la colonitzaci√≥ d'Am√®rica? Sense saber quins pa√Įsos estaven involucrats? Has vist alguna vegada la bandera holandesa? T'han parlat alguna vegada de Nova Holanda, amb la seva capital, Nieuw Amsterdam (ara es diu Nova York). Cap importancia, oi?

    8. "Dubito"? De tot, Francesc? O tan sols dels altres, que son experts de veritat?
    9. Una cosa final, Francesc. Aixo que dius dels comentaris esborrats ES MENTIDA. ES UNA MENTIDA COM UN TEMPLE. La gran majoria dels comentaris esborrats no insultaven a ningu. Nomes desmontaven les teories de l'INH.

  85. Francesc 2
    10-12-2016 01:31

    D'acord, Arturo. Molt b√©. Ara: Felip V√® de Castella i IV de Catalunya i Arag√≥, sabia molt b√© a quina casa reial pertanyia: la casa de Borb√≥. O Enric de Bolingbrooke o Enric IV. O la reina Maria Tudor. O Francesc I de Valois. O l'Alfons Felip d'Arag√≥-Gurrea-Torrelles (Ferran Cort√®s, nascut a Saragossa), o Felipa de Co√Įmbra/Av√≠s i Urgell . Ells tamb√© ho sabien O l'emperador Frederic II Hohenstaufen. I no cal dir Llu√≠s XIV de Borb√≥ o el mateix Pere ter√ß --com elll s'anomenava-- el Cerimoni√≥s, qui va fer fer l'arbre geneol√≤gic, que es conservava a Poblet, de la seva fam√≠lia fins a Guifr√© per la banda paterna i Asnar Galindo per la banda materna. En canvi, sembla que, cinquanta anys despr√©s no consta enlloc que Ferran I d'Arag√≥ sab√©s que era un Trast√†mara. Ni tampoc que ho sab√©s Alfons, ni Joan II ni Ferran II. O podem dir que aquest fet, a difer√®ncia dels reis i pr√≠nceps suara esmentats, no consta entre la documentaci√≥ contempor√†nia. I, es clar, tamb√© hi ha la possibilitat que, a la vista de la manca de documentaci√≥ en aquest sentit, no fossin Trast√†mares..

  86. Francesc 2
    09-12-2016 23:59

    Ah, Jordi, i encara una altra cosa. Sobre el paper del senyor Ruíz-Domènec i de la senyora Consuelo Varela llegeix, si us plau, l'article d'en Pep Mayolas intitulat "De debò volien descobrir en Colom?", en el qual m'he basat jo. L'autor hi fa una bona crítica de les argumentacions que aquests investigadors oficials defensen en unes intervencions a la Vanguardia dels Godó. .

  87. Francesc 2
    09-12-2016 23:01

    Ah, Jordi! Quins comentaris s'han esborrat? Sobre què parlaven? Això de "fes clic per veure el comentari" és censura? De debò t'ho creus? Però si es podien llegir! I saps perfectament que allò que s'ha esborrat ha estat així perquè eren comentaris especialment ofensius i adreçats "ad hominem" i no complien les normes de comportament aquí sota especificades..Estigues segur que els teus ni els del senyor Arturo Rodríguez no ho seran. Per què? Perquè no ataquen directament la persona.

  88. Francesc 2
    09-12-2016 22:38

    No, Jordi. Jo parlo de la gent que ha treballat en coses d'her√†ldica. Jo observo les persones que hi han treballat i han fet les coses b√©. Seguint elk m√®tode cient√≠fic. Exactament, qu√® vols dir amb el terme "qualificat"? Qui √©s que "qualifica qui?" En base a qu√®? Posem per cas, per√≤, gent "qualificada": La senyora Consuelo Varela o el professor de la universitat senyor Ru√≠z Dom√®nec, per exemple. Aquestes persones encara ara defensen que un Colombo estranger i de classe humil, teixidor d'ofici, i genov√®s, aconsegueix amb 21 anys ser capit√† de vaixell i, el millor cosm√≤graf i que s'emparenta amb la reialesa de Portugal i aconsegueix els t√≠tols m√©s importants de la Naci√≥ Catalana com Almirall General, Virrei i Governador General a perpetu√Įtat per a ell i les seva descend√®ncia fins a la fi dels temps. Uns c√†rrecs, reservats exclusivament per a l'alta noblesa i reialesa del pa√≠s... I aix√≤ resulta que ho aconsegueix una persona estrangera i no noble i gaireb√© analfabeta. Aix√≤ √©s el que defensen aquestes persones qualificades. M'agradaria que tu donessis la teva opini√≥, d'aix√≤, √©s a saber, si tenen trellat les tesis sobre en Colom que defensen aquests experts. Et sembla que estan qualificats? D'altra banda has llegit els treballs de l'Ivan Jim√©nez, en Bilbeny o d'en Juanjo Albinyana? Me'n podries si us plau donar la teva opini√≥?. Jo s√≥c com tothom i faig servir el raonament m√©s b√© o m√©s o no tant. I miro de dilucidar si un fet o conjunt de fets grinyolern o no i miro d'apartar al m√†xim els meus apriorismes.Mira, m'encantaria dir que els catalans van anar a Am√®rica i es van comportar com a cavallers amb els nadius. M'encantaria que hagu√©s estat aix√≠. Per√≤ tot apunta a pensar que els catalans --o molts catalans-- van fer exactament el contrari (en Colom, en Joan Crist√≤for Colom i Bertran,el descobridor no). √Čs a dir, que eren esclavistes i van cometre matances esfere√Įdores a Am√®rica, tal com relata el pare Cases en una obra tradu√Įda al castell√† i plena de catalanades. Tamb√© podria dir que un dels puntals de la riquesa econ√≤mica de Catalunya va ser el tr√†fic d'esclaus subsaharians des de la descoberta, i abans, fins al segle XIX. Un Xifr√©, un G√ľell, un Ramon Mart√≠, un Antoni L√≥pez en serien els individus m√©s coneguits i fins i tot hi ha monuments a Barcelona que els recorden! I pensar que en Verdaguer, el pare de la Renaixen√ßa va navegar amb els vaixells d'en L√≥pez! No en sabia res en Verdaguer de l'"ofici" d'en L√≥pez, el seu senyor? No m'estranya que a en Verdaguer li pass√©s el que li va passar a mitjan segle XIX! √Čs que √©s perqu√® se't giri el cervell!!. Et sembla que aix√≤ que van fer els "meus" m'agrada? Et sembla que m'agrada que a Barcelona molts prohoms de l'alta burgesia nostrada i eclesi√†stics de gran volada i l'Institut Catal√† de Sant Isidre constitu√Įsssin el 1871 la Lliga antiabolicionista???. El 1871! S'ha de ser miserable, collons!!! Doncs tots aquests eren catalans. M√©s coses. Qu√® hem de dir d'un Leonardo que resulta que t√© escut i aquest escut s√≥n les barres catalanes??? Qu√® en diries tu? I d'un Cort√®s que tamb√© t√© al mig del seu escut les quatre barres? I d'una obra de Cervantes, que defensa els catalans a mort i fins i tot els seus literats, plena i replena de catalanades i errors de traducci√≥, com tamb√© li passa al Ll√†tzer de Tormos, la Celestina o a en Baltasar Graci√°n!!! Et sembla que tot aix√≤ m'agrada? √Čs a dir que a una certa edat de la vida alg√ļ o alguns et trenquin els esquemes i el sistema de creences personal perqu√® han descobert la veritat dels fets, que et trenquin els esquemes amb qu√® sempre has funcionat? I damunt, haver-ho d'explicar a una fam√≠lia, a uns amics a una societat que encara no est√† gens avesada perqu√® li trenquin el seu sistema de creences format a la infantesa, a l'adolesc√®ncia i a la primera joventut? No viuria m√©s tranquil? No hi viur√≠em tots, davant dels problemes i conflictes que qui m√©s qui menys tothom t√© en la seva vida quotidiana? Doncs b√©, tot aix√≤ que he dit m√©s amunt no s'ha de revisar? Qualificat jo per determinar experts en filologia o en hist√≤ria? No, ni m'interessa. En tot cas, jo faig la meva qualificaci√≥ personal d'investigadors atenent a la quantitat i qualitat de la informaci√≥ que aporten i a la plausibilitat dels seus arguments. I aix√≤ ho faig jo i ho fa ja molt√≠ssima gent. Per sort, no s√≥c l'√ļnic. I hi ha persones que han fet i fan un gran treball. Hi ha carretades de persones que de fa temps que comencen a dubtar del relat hist√≤ric o filol√≤gic que els ha arribat i investiguen pel seu compte..Doncs s√≠, la bandera dels Estats Units √©s molt probable que vingui de la catalana.Tens el llibre de l'Enric Guillot La descoberta catalana d'Am√®rica, una hist√≤ria reescrita pels castellans?Has contemplat els mapes i quines banderes hio ha? En aquest sentit, tamb√© et recomano la comunicaci√≥ d'en Joan Canadell presentada al Simposi d'enguany. Quan es pengin totes al web, et demanaria que l'escoltessis. O b√© que la llegeixis quan es publiqui per escrit..D'altra banda, vols dir que t√© gaire gr√†cia el que em dius que he de fer? Mira. Dubito. Salutacions.

  89. Arturo Rodriguez
    09-12-2016 16:30

    Francesc: Como te he dicho antes, el concepto de Casa de Trast√°mara, Casa de Borgo√Īa, Casa de Avis, Casa de Borb√≥n, etc es una convenci√≥n historiogr√°fica para distinguir ramas de un √°rbol geneal√≥gico. Los reyes o sus parientes se denominaban por el t√≠tulo del territorio: Enrique de Castilla, Pedro de Castilla, Fernando de Arag√≥n, Mar√≠a de Inglaterra, Luis de Francia...

  90. Jordi2
    09-12-2016 15:36

    Francesc, fa dos anys que no entro en aquesta web. Veig que tots els "experts" segueixen sent humils. També veig que molts comentaris s'han ocultat ("fes click per veure el comentari"), però els comentaris realment devastadors, els que demostraven la falsedat de les idees de l'INH, s'han eliminat completament. Bona decisió! La censura existeix!

  91. Jordi2
    09-12-2016 15:31

    Estic molt impressionat, Francesc. Estàs qualificat per determinar qui és un expert en heràldica! Segurament també estàs qualificat per determinar qui és un expert en filologia i història. Les universitats podrien salvar-se una gran quantitat de diners simplement demanant-te que seleccionis tots els professors.
    Bilbeny √©s un "expert"? Vols dir l'autor de l'article que afirma que la bandera dels Estats Units es basa en la senyera?√Čs curi√≥s. En aquell article ni tan sols √©s capa√ß de nomenar els principals pa√Įsos que van colonitzar els Estats Units....

  92. Francesc 2
    09-12-2016 15:13

    Aleshores, Arturo, sembla que no hi ha cap registre que indiqui que els reis esmentats s'anomenen, de la forma que sigui, Trastàmara, no? Salutacions.

  93. Francesc 2
    09-12-2016 15:09

    Sí, en Bilbeny, sobretot, que s'ho ha mirat tot. L'Ivan Giménez o en Joanjo Albinyana.

  94. Arturo Rodriguez
    09-12-2016 15:09

    Francesc 2: Ninguno de esos reyes ten√≠a el t√≠tulo de conde de Trast√°mara. A la dinast√≠a se la ha llamado Trast√°mara porque su fundador, antes de ser rey, ten√≠a el t√≠tulo de conde de Trast√°mara, de la misma manera que a la dinast√≠a Borb√≥n se le llama as√≠ porque ese era el se√Īor√≠o de su fundador.
    Cuando Enrique II usurpa la corona a Pedro I, el título de Trastámara que tenía Enrique pasa a ser parte del patrimonio de la Corona, aunque luego Juan II de Castilla conceda ese título a otra persona y lo haga a título hereditario. Incluso Enrique II cedió el condado de Trastámara a Bertrand du Guesclin de forma vitalicia, título que luego volvió a la corona.
    http://corpus.rae.es/cordenet.html
    Ah√≠ tienes el CORDE. La b√ļsqueda que yo he hecho ha sido "Trast√°mara" (con may√ļscula y acento, que no arrojaba resultados) y "trastamara" (min√ļscula y sin acento, que da 12 casos en 6 documentos, de 6 autores distintos).

  95. Jordi2
    09-12-2016 14:45

    Francesc, dius que "hi ha col·laboradors d'aquest web que són realment experts en heràldica". Estàs qualificat per fer aquest judici? Em pots identificar aquests experts?

  96. Francesc 2
    09-12-2016 13:56

    Bon dia, Arturo. Aleshores, Ferran I i Alfons i tota la pesca eren o no comtes de Trastàmara? D'altra banda, en els documents del corde que has consultat, hi apareixen els reis citats, autoanoment-se comtes de Trastàmara o bé indicant d'alguna manera el seu origen Trastàmara? Salutacions.

    Per cert, Jordi, el llibre tractat d'Armoria ha servit a la investigadora Montse Montesinos per descobrir un papa d'origen catal√†: Nicolau V. Aquest papa va beatificar Teresa de Jes√ļs, Francesc Xavier i Ignasi de Loiola.

  97. Francesc 2
    09-12-2016 13:37

    Jordi, bon dia. Dit amb tot l'afecte: em sembla que parles amb ironia, oi? Ja m'est√† b√©. La veritat √©s que hi ha col¬∑laboradors d'aquest web que s√≥n realment experts en her√†ldica. Jo, no. Ni de bon tros. A mi nom√©s se m'acut ara una obra d'en Mart√≠ de Riquer que s'intitula Her√†ldica Catalana. I,√©s clar, tota l'obra de l'Armand de Fluvi√†. Per√≤ n'hi ha un feix, d'obres sobre her√†ldica en els pa√Įsos que ens enrevolten. De casa nostra, tamb√© et s√© recomanar el llibre del segle XVII rom√†s in√®dit --feli√ßment?-- d'en Jaume Ramon Vila. S'intitula "Tractat d'armoria". Tamb√© √©s important l'Armorial de Gelre del segle XIV, segons que he vist a la wickip√®dia. Per qu√® no cerques a la xarxa la p√†gina web que s'intitula Her√†ldica de la Gran Enciclop√®dia Catalana? All√≠ hi trobar√†s molta m√©s informaci√≥. Salutacions.

  98. Jordi
    08-12-2016 22:20

    Francesc, vull ser un expert com tu. Quins llibres he de llegir per esdevenir un expert en heràldica?

  99. Arturo Rodriguez
    08-12-2016 20:25

    Francesc 2: El concepto de Casa de Trast√°mara (igual que Casa de Borgo√Īa o Casa Tudor) es una convenci√≥n historiogr√°fica a posteriori, pues en su √©poca lo que usaban era la denominaci√≥n del reino: Enrique de Castilla, Alfonso de Arag√≥n, Mar√≠a de Inglaterra, etc.
    Acabo de echar un vistazo al CORDE para ver cu√°ntas veces aparece el concepto "Trast√°mara", y de 1300 a 1700. 12 casos en seis documentos, y ninguno de ellos acompa√Īado de "casa". En todos los casos es "conde de Trast√°mara" o "el conde x de Trast√°mara". Lo dicho, la denominaci√≥n "Casa de Trast√°mara" es un concepto que hemos desarrollado los historiadores para distinguir la rama enrique√Īa de la rama petrista, pero no exist√≠a sino la idea de reyes de Castilla, familia real, etc.
    Sobre el no poner brisuras, no deja de ser normal. Enrique pasó de ser "el hijo bastardo del rey Alfonso" a ser el rey de Castilla, así que es comprensible que usase las armas plenas de la corona de Castilla. Además, no olvidemos que se ocuparon de ganar legitimidad dinástica cuando un nieto de Enrique II casa con una nieta de Pedro I.

    En resumen: la Casa de Trastámara no usaba esa denominación, pues no tenían conciencia de ser una dinastía distinta, así que usaban su título sin más. (Lo mismo sirve para la casa de Valois, la de Tudor, o la de Avis).

  100. Francesc 2
    08-12-2016 18:58

    Bona tarda, Arturo,S√≠ em sembla estrany, com v√≥s dieu, que no hi hagi cap brisura en els s√≠mbols her√†ldics de Ferran I i els seus successors que indiqui la casa comtal de proced√®ncia, que per cert, sembla que no tenien escut propi. Una casa comtal sense escut propi al segle XIV i XV √©s, si m√©s no, curi√≥s..A m√©s a m√©s penso que la q√ľesti√≥ clau √©s trobar testimonis antics i fiables que diguin expl√≠citament que en Ferran I, Alfons, Joan sens Fe i el rei Ferran II eren trast√†mares. Qui ho diu? En llibres impresos de la segona meitat del XVI? En llibres manuscrits? En quins documents apareix aquesta denominaci√≥? Quan? On es troben? I sobretot, cal saber si ells mateixos s' autodenominaven aix√≠.I √©s clar, com sempre cal saber i demostrar si hi ha intervingut o no la m√† de la censura o no.

    Deixo de banda, altrament, això de la casa regnant de Castella i Aragó, (és a dir la casa que regna al regne, només, d'Aragó, en paral.lel al regne de València o de Mallorques,o Principat/Regne de Catalunya, cap d'els quals estava supeditat a un altre, com sabem) perquè també ja n'hem parlat prou. Salutacions.

  101. Arturo Rodriguez
    08-12-2016 16:57

    Francesc: Vamos a no confundir las cosas. Algunas puntualizaciones sobre el título de conde de Trastámara:
    El título, en su más reciente creación, data de 1445. Sin embargo, el título había sido creado con anterioridad en más de una ocasión, en uno de los casos a favor de Enrique, uno de los numerosos hijos que tuvo el rey Alfonso XI de Castilla con Leonor de Guzmán. Lo de que un título se cree en distintas ocasiones no es raro, piensa en el título de duque de Cádiz, que ha aparecido y desaparecido varias veces. Alfonso no recibe el título de conde de Trastámara en 1445, sino que lo crea Juan II de Castilla en esa fecha a favor de un Osorio.
    A la casa real reinante en Castilla y Aragón a finales de la Edad Media se la denomina Casa de Trastámara porque Enrique II era conde de Trastámara en el momento en que se lanza a usurpar el trono de su hermano el legítimo rey de Castilla Pedro I.
    De la misma manera, en Portugal se habla de la Casa de Avis, que no deja de ser parte de la Casa de Borgo√Īa en funci√≥n de que Juan I era maestre de la orden de Avis antes de acceder al trono. En ambos casos creo que se deber√≠a de hablar de Casa de Borgo√Īa o casa de Borg√Īa-Trast√°mara en uno y Borgo√Īa-Trast√°mara en otro, de la misma manera que en Francia se habla de los Capetos directos, Valois (rama de los capetos), Valois-Angulema, etc, siendo todos ellos de la Casa de los Capeto.
    Que usasen las armas de los reinos que gobernaban es lo normal, los escudos de armas dan m√°s legitimidad y muestran continuidad. Lo mismo hac√≠a la Casa de Avis en Portugal, que usaba los escudos de Portugal sin ning√ļn tipo de distinci√≥n en el caso de los reyes, si bien en justicia deber√≠an haber usado alg√ļn tipo de brisura por ser rama bastarda.

  102. Francesc 2
    08-12-2016 14:58

    Bon dia, Arturo. B√©, potser teniu ra√≥ quant a la cosa de legitimitat. Des del meu humil punt de vista, es pot entendre que un rei suposadament d'origen foraster i fundador d'una nova dinastia en el nou pa√≠s on ha d'exercir el seu poder abraci nom√©s els senyals her√†ldics d'aquest nou pa√≠s. Entre altres coses, segurament perqu√® el(s) parlament(s) del nou pa√≠s aix√≠ li ho devia(en) obligar. Per√≤ tamb√© hi ha les armes estrictament personals. D'altra banda, √©s curi√≥s que Pere III el Cerimoni√≥s incorpori en la seva armadura, a banda de les barres, el senyal dels reis d'Arag√≥ antics: la creu d'Ainsa, si no vaig errat ‚Äďo potser els qautre caps de moro, ara no me'n recordo--. I es clar, no cal ni parlar de Carles I i els seus successors √†ustries. Les respectives ensenyes recullen tots els senyals her√†ldics dels territoris que dominen. Unes ensenyes immenses, llargu√≠ssimes, que causa mareig contemplar-les. I encara passa el mateix amb els Borbons... fins a Isabel II! Encara m√©s coses, en Cesc Garrido ens informa que Ferran I era de Tamarit de Llitera i no ostenta, pel que he vist a la wickip√®dia, com a senyal her√†ldic, els signes dels reis d'Arag√≥ antics (i aix√≤ suposant que Tamarit form√©s part aleshores d'Arag√≥, sobre el qual fet tamb√© hi ha una llarga pol√®mica en la qual tamb√© em fa mandra entrar-hi, perqu√® tamb√© ja se n'ha parlat a bastament en aquest web) ni els suposats senyals dels reis de Castella. En canvi, el Cerimoni√≥s s√≠, pel que fa als primers. Per qu√® no els ostenta en Ferran? Q√ľesti√≥ del t√≠tol Trast√†mara. Dieu que el t√≠tol en si va ser creat en 1445. B√©, aleshores hem de concloure que Ferran I i Alfons el Magn√†nim no eren Trast√†mares, El segon, si m√©s no, fins l'any 1445. Alfons conquereix el Regne de N√†pols sense saber que era un Trast√†mara! Com tampoc ho sabia el seu pare! Ho eren, per√≤ no ho sabien! Costa de creure, aix√≤. Per√≤ suposem que s√≠, que Alfons el 1445 rep el t√≠tol de Trast√†mara. Suposem-ho. La pregunta que ve a continuaci√≥ √©s √≤bvia. Hi ha algun document que ho certifiqui o que algun cronista en digui alguna cosa,, a la seva cr√≤nica, de l'atorgament d'aquest t√≠tol a Alfons III de Catalunya i IV d'Arag√≥?Jo, des de la meva ignor√†ncia, ho desconec. Mai no n'he sentit a parlar. Sembla, doncs, que t√© ra√≥ en Cesc Garrido quan ens adverteix que aix√≤ de Trast√†mara √©s un intent de castellanitzar la nova dinastia.Talment com si alg√ļ volgu√©s fer entrar amb cal√ßador Castella en les conquestes italianes d'Alfons i, d'aquesta manera, fer part√≠cip Castella i el castell√† √©n el m√≥n del Renaixement (un Juan de Mena, un marqu√©s de Santillana, un Jorge Manrique)... Res m√©s, per ara, Arturo.. Salutacions cordials

  103. Arturo Rodriguez
    07-12-2016 23:22

    Francesc 2:
    A m√≠ me parece normal√≠simo que usasen las armas de los reinos que gobernaban, es una forma de dar continuidad y ganar legitimidad. No olvidemos que los Trast√°mara proceden de Enrique II de Castilla, hijo bastardo de Alfonso XI y Leonor de Guzm√°n. Uno de los hijos bastardos, que Alfonso tuvo 12 con do√Īa Leonor. A√ļn con ello, ramas menores de los Trast√°mara usaronvariaciones de las armas de Castilla y Le√≥n (tal es el caso de los Enr√≠quez, cuyas armas son de Le√≥n mantelado de Castilla).
    El título de Trastámara de 1445 es la creación más reciente, pero antes tuvo varios poseedores y solía ir vinculado a Lemos y Sarria.

  104. Francesc 2
    07-12-2016 22:12

    Bona nit, Arturo. Merc√®s per la vostra explicaci√≥. No ho sabia. B√©, d'altra banda cal dir que no s√≥n les barres dels reis d'Arag√≥ antics, ans les barres dels pr√≠nceps coneguts per nosaltres com Comtes de Barcelona. Hi ha molts testimonis sobre aix√≤. Molts d'ells aragonesos. D'altra banda, en aquest web ja se n'ha parlat a balquena, sobre aquesta pol√®mica. No hi haur√≠em d'entrar de nou. Ja tenim l'entrada https://www.inh.cat/articles/Reis-d'Arago,-de-la-Corona-d'Arago,-o-Reis-de-Catalunya-. Fa molta mandra,tornar-hi de nou, la veritat. El que s√≠ que em sorpr√®n, en vista del que en Cesc Garrido ens explica, √©s que si Alfons fos un Trast√†mara, el fet hauria de quedar reflectit en el seu escut d'armes. Per√≤ aquest escut s√≥n els pals de gules vermells amb fons d'or. Fins i tot, pel que he vist a la wickip√®dia, el seu pare Ferran I hi √©s representat nom√©s amb les quatre barres. ¬ŅCom √©s que no hi ha cap senyal her√†ldic que n'indiqui l'origen Trast√†mara? D'altra banda, veig tamb√© a la wickip√®dia que els comtes de Trast√†mara no tenien, pel que es veu, escut propi. Llur escut era el de Castella i Lle√≥. Per qu√®? Salutacions.

  105. Arturo Rodriguez
    07-12-2016 17:44

    Francesc2: El condado de Trastámara está en Galicia y son las tierras más al norte del río Tambre. El título lo ostentaba el linaje de los Osorio junto con los títulos de conde de Lemos y conde de Sarria.
    Sobre por qu√© usa Alfonso V el Magn√°nimo las barras de Arag√≥n como escudo, la explicaci√≥n es muy pedestre, porque es el rey de Arag√≥n, por mucho que sea de la Casa de Tr√°stamara, que no deja de ser la Casa de Borgo√Īa. El mismo razonamiento vale para el rey Jacobo I de Inglaterra y VI de Escocia y sus usos her√°ldicos.

  106. CescT
    07-12-2016 15:41

    Comtat de Trastàmara, és un títol nobiliari espanyol concedit el dia 4 de febrer de 1445 a San Martín de Valdeiglesias pel rei, Joan II de Castella,

    Si segueixes una mica el fil del l'Ivan, només sentir nomenar a en Joan II de Castella ja t'en pots pensar una

    A mi em sembla que el que han fet (els inventors de la història) amb del comte de Trastámara és un paral·lelisme o un simetria conceptual, és a dir, aquí tenim un Comte de Barcelona que esdevé Rei d'Aragó, doncs ells també tenen un Comte de Trastàmara que esdevé en Rei de Castella.
    Han copiat la seq√ľ√®ncia. Comte de Barcelona √©s a Comte de Trast√†mara i Rei d'Arag√≥ √©s a Rei de Castella.

    Potser a la guerra civil catalana el que va passar és que els catalans del principat van voler treure la familia Aragó i posar a la familia Urgell, però els historiadors ens han col·locat en mig de l'embolic als Trastàmara . Estan una mica col·locats amb calçador em sembla al mi.
    Pensem-hi un minut, o dos.

    El que √©s sorprenent √©s que quan Alfons el Magn√†nim conquesta N√†pols i construeix l'Arc de Triomf al Castell Nou per perpetuar a la seva persona associada a l'√®xit de la vict√≤ria, nom√©s esculpeix un √ļnic escut d'armes. Els quatre pals catalans.
    Però no era Trastàmara ?... o és que els Trastàmara també usaven els quatre pals catalans?

  107. Francesc 2
    07-12-2016 14:18

    D'acord, Cesc,
    No sabia que el pare d'en Ferran I hagu√©s nascut a Tamarit de Llitera. Ni que l'avi ho hagu√©s fet a Sevilla. El que em t√© encuriosit √©s aix√≤ del preceptor Rodrigo √Ālvarez, comte de Trast√†mara, per a Enric II. Aleshores s'imposa la pregunta seg√ľent: on √©s el comtat de Trast√†mara?

  108. CescT
    06-12-2016 09:48

    Rascant una mica en els Tratàmara, i concretament en el pare i l'avi d'en Ferran I o d'Antequera he trobat això:

    El pare d'en Ferran I fou Joan I de Castella (Trastàmara) però curiosament neix a Tamarit de Llitera o Epila, per tant a Aragó o Catalunya ( com vulguem dir-ho)

    L'avi d'en Ferr√†n d'Antequera ‚Äď Enric II de Castella (Trast√†mara) - neix el 1336 a Sevilla a l'√®poca que els mercedaris tenien convent a Sevilla (els mercedaris tenien convent a Sevilla des de 1245-1260 fundat per Fra Guillem d'en Bas).
    A m√©s a m√©s sabem que el retrat d'Enric II de Castella( Trast√†mara) el va fer un catal√†, en Jaume Serra al retaule de ‚Äď La virgen de Tobed

    Enric II de Castella fou el primer rei Trastàmara, per que:
    per ordre expressa del seu pare l' infant Enric, va ser criat i educat pel preceptor reial Rodrigo √Ālvarez, comte de Trast√†mara i parent seu.

    Les armes que sempre s'associen a Enric II de Castella (Trastàmara) son les de Castella i Lleó.

    El Magnànim no feia servir les armes de Castella i Lleó

  109. Francesc 2
    05-12-2016 19:57

    D'acord, Cesc. Les preguntes que jo formulo s√≥n les seg√ľents: qu√® vol dir "Trast√†mara"? Qui √©s el primer a parlar-ne? Quan? Per qu√®? Alg√ļ ho sap?

  110. CescT
    05-12-2016 15:12

    Francesc, √©s que a mi aquest tema de les families em crida l'atenci√≥. A m√©s a m√©s de tot el que he dit dels parents de Ferran I anteriorment, la pregunta clau √©s la seg√ľent:
    Quin escut d'armes utilitzava Alfons el Magnànim? Resposta: Les quatre barres a seques.

    Podríem dir que Carles I era un Aragó ?. Jo penso que si, però el seu avi Maximilià que era un Habsburg va ser Emperador, per tant penso que Carles I va preferir prendre el nom d'Habsburg, però malgrat tot Carles I, utilitzava l'escuts d'armes dels seus diferents llinatges. Les quatre barres incloses.

    Insisteixo: Alfons el Magnànim en el seu escut d'armes no utilitzava cap color Trastàmara, si és que hi ha hagut mai algun color Trastàmara

  111. Francesc 2
    05-12-2016 14:23

    Sí, cert, Cesc. Mercès pel matís. No hi vaig parar prou atenció.

  112. CescT
    05-12-2016 10:06

    Francesc, estàs insistint en que Alfons el Magnànim era un Trastámara entenent que el seu pare Ferran I, el guanyador per punts a Casp (tal com ho enfoques) també ho era.

    Ferran I era el nét d'en Pere Terç i fill d'Elionor d'Aragó. Els reis catalans Martí l'humà i Joan el caçador foren els seus oncles.
    Em sembla que l'apel¬∑latiu - Trast√†mara - sobre la reialesa despr√©s del Comprom√≠s de Casp √©s un intent de remarcar que la Corona catalana o Corona d'Arag√≥ s'havia castellanitzat. √Čs una maniobra
    Ferran I, el seu fill Joan, el seu fill Alfons, el seu n√©t Ferran II, la germana s'aquest √ļltim Joana reina de N√†pols etc, etc s√≥n identificats amb l'apel¬∑latiu d'Arag√≥ a tot arreu. Si no recordo malament Alfons el Magn√†nim no s'identifica mai com a Trast√†mara.
    Si tens en compte que Alfons el Magnànim fou un Aragó és més fàcil entendre que en -Valla- era català



  113. Francesc 2
    03-12-2016 19:43

    Ui, cert!

  114. Gracienc
    03-12-2016 19:11

    Excel·lent article Francesc; només cal que esmenis la data del pontificat del Papa Calixt III: és de1455 al 1458.......

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
16781

Aconseguits 705€
de 3500€


Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Qui era Hernán Cortés? Va ser també fill d’un home corrent? Va tenir uns estudis escassos? O, altrament, tal...[+]
√Čs m√©s probable que l'orxata mexicana fos portada a M√®xic pels primers colons catalans de Val√®ncia que hi van...[+]
Al n√ļm. 27 de la revista dDona, del febrer del 2012, la seva directora Eug√®nia Carrasco hi publica un article...[+]
La història oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les...[+]