ARTICLES » 22-02-2016 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
 25455
|
La conquesta catalana d'Aragó
En Lluís Batlle dóna a conèixer un text d'un cronista florentí de finals del segle XIII i la primera meitat del XIV en què s'explica, entre altres fets, una versió molt diferent a la coneguda sobre l'origen del Regne d'Aragó.
Si agafem qualsevol llibre d'història, veurem que la unió entre el Casal Català i Aragó es realitza amb la donació que fa Ramir II d'Aragó a Ramon Berenguer IV, a l'hora que aquest es casa amb la seva filla Peronella. De fet, fins avui hi ha cert debat sobre si és una donació directa del regne o bé no és més que la dot de la Peronella1. D'aquesta donació, doncs, Aragó prendria les antigues armes catalanes: les quatre barres. Tanmateix, val la pena recordar que aquest no és l'únic relat que ens explica el domini de la nissaga catalana sobre el Regne d'Aragó.
He d'agrair el coneixement del següent text a un amic, que me l'ha fet arribar recentment. Cito l'explicació que dóna del cas el florentí Giovanni Villani (1275-1348), reputat cronista i proper a l'època dels fets, a la seva Crònica. Primer, transcriuré el text en florentí, tal com l'he llegit (edició de Trieste del 18572) i, després, en donaré una traducció:
CAPITOLO LXXVI
Chi fu il primo re d'Araona cristiano.
Quelli della casa d'Araona non furono anticamente di legnaggio reale, ma grandi conti furono, cioè di Barzellona e di Valenza; e, come dicemmo addietro, l'antico loro [progenitore, origine], ciò fu il conte Amfus, fu sconfitto e morto da' Franceschi all' oste a Carcasciona, al tempo del re Filippo il Bornio re di Francia. E dicesi che anticamente quelli d'Araona furono d'uno legnaggio col conte di Tolosa e del buono conte Ramondo di Proenza; ma poi il buono conte Giamo figliuolo del detto Amfus, e padre che fu del re Piero che prese Cicilia, onde tanto avemo parlato, per sua prodezza e valore prese sopra i saracini di Spagna il reame d'Araona, e uccise il loro re, e del loro reame si coronò, e popolò de' suoi Catalani, e fecelo uno colla Catalogna, e fu egli e sue rede confermato re d'Araona per la Chiesa di Roma. E poi appresso per simile mod conquistò sopra i saracini il reame e l'isola di Maiolica e di Minorica, e per avere pace co' Franceschi diede la figliuola per moglie al re Filippo figliuolo che fu del buono re Luis di Francia, e in dote parte della signoria di Perpiguano [sic] e di Monpelieri.
CAPÍTOL LXXVI
Qui fou el primer rei d'Aragó cristià
Aquells de la casa d'Aragó no foren antigament de llinatge reial, sinó que foren grans comtes, concretament de Barcelona i València; i, com diem més endavant, el seu antic (origen) fou el comte Anfós, que fou vençut i mort pels francesos enemics a Carcassona, en temps del rei Felip el Borni rei de França. I es diu que antigament aquests d'Aragó van ser d'un llinatge amb el comte de Tolosa i del bon comte Ramon de Provença; però després el bon comte Jaume, fillol del dit Anfós, i pare que va ser del rei Pere que va prendre Sicília, d'on tant hem parlat, per la seva proesa i valor va prendre dels sarraïns d'Espanya el regne d'Aragó, i va matar el seu rei, i del seu reialme es va coronar, i va poblar dels seus catalans, i el va fer un amb Catalunya, i fou ell i els seus hereus confirmats rei d'Aragó per l'Església de Roma. I, més tard, va prendre de manera similar dels sarraïns el regne i illa de Mallorca i de Menorca, i, per tenir pau amb els francesos, va donar la fillola per muller al rei Felip fillol que fou del bon rei Lluís de França, i en dot part de la senyoria de Perpinyà i de Montpeller.
Així doncs, segons Giovanni Villani, el rei Jaume I va conquerir el Regne Aragó als sarraïns d'Espanya i el va repoblar de catalans. No seria estrany, doncs, que aquest regne incorporés les armes catalanes. També veiem que abans de conquerir Aragó ens parla dels comtes de Barcelona i València, un fet que permetria aclarir les sospites exposades per en Marià Grandia, entre d'altres, sobre la presència del català a València i Balears abans de Jaume I3. Així doncs, potser la famosa conquesta de Jaume I no seria de València, sinó d'Aragó? I no seria estrany que aquests comtes, que no serien de llinatge reial, volguessin lluir el seu primer títol de reis, Reis d'Aragó, i així amb aquest títol fossin llavors coneguts arreu. Això sí, un títol que només haurien de lluir de Jaume I en endavant.
Pot ser que Giovanni Villani mentís, o no conegués els fets de què parla? El que ens descriu ha passat vora cinquanta anys abans del seu naixement, i per tant, sense conèixer-ne cap motiu aparent per a la distorsió històrica, sembla que n'hauria de tenir bona font. L'explicació d'en Villani fins i tot podria encaixar bé amb el relat que el 1252 el rei de França sobtadament declararia Montpeller feu francès4.
Per últim, m'agradaria assenyalar que aquesta crònica no és l'única que s'adiu amb aquesta versió. Podem anar fins a 1752, quan l'historiador Pedro Murillo descriu el Regne d'Aragó a la seva obra magna Geographia Historica. Del Regne d'Aragó ens diu5:
En lo antiguo parece hablaron la Lengua Limosina, que llevò de Limoges el Rey Don Jayme el Conquistador; pero con la union à la Corona de Castilla, ya hablan, y bien, la Lengua Castellana;
Entenc que l'autor vincula l'ús del castellà a Aragó exclusivament a la unió amb Castella, amb Ferran el Catòlic, i fins llavors (en lo antiguo) haurien fet servir la llengua catalana, que els va dur Jaume I, potser en la conquesta descrita per Giovanni Villani.
Segurament, hi ha més testimonis documentals que contradiuen la versió de la unió matrimonial de Peronella i Ramon Berenguer IV, tan sovint representada amb un quadre del s.XIX, còpia d'un retrat perdut fet per Filippo Ariosto el 1586. Cal sumar, doncs, el testimoni de Giovanni Villani a la documentació contradictòria al relat canònic de la fundació d'Aragó.
Lluís Batlle
14 de febrer del 2016
REFERÈNCIES
1 SERRANO DAURA, JOSEP. La donación de Ramiro II de Aragón a Ramon Berenguer IV de Barcelona, de 1137, y la institución del «casamiento en casa». Revista Hidalguia, núm 270, Madrid. http://blogs.iec.cat/scej/wp-content/uploads/sites/22/2011/05/5654_DonacionRamiroII.pdf
2 Chroniche di Giovanni, Matteo e Filippo Villani secondo le migliori stampe. Trieste, 1857. Pàg 143. https://archive.org/stream/cronichedigiova00villgoog#page/n135/mode/2up
3 GRANDIA, MARIÀ. Gramàtica Etimològica Catalana. Barcelona, 1901. Pàg. xxxvi. https://archive.org/stream/gramaticaetim#page/n39/mode/2up
4 https://ca.wikipedia.org/wiki/Senyoria_de_Montpeller (14 de febrer del 2016)
5 MURILLO, PEDRO. Geographia Historica. Madrid, 1752. Libro Segundo, pàg. 206. Biblioteca Digital Hispánica de la BNE.
Autor: Lluís Batlle
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Curiós text.
Crec que hauríem d'analitzar conjuntament amb el que sabem de Jaume I.
Fou captiu per Simó de Montfort. Hagué de lluitar i batallar per recuperar el seu dret a regnar i tingué diverses revoltes nobiliàries i dels sarraïns.
Per altra banda sabem que a la mort de Pere el Catòlic el regne queda en una difícil situació política, militar i financera.
Però i si ho veiem des d'una altra òptica.
Des de la meva ignorància penso:
No podria ser pas que els sarraïns haguessin pres control de bona part del regne d'Aragó aprofitant la situació d'inestabilitat política del regne veí?
No sembla desgavellat pensar en una incursió militar pel sud mentre el veí es troba distret en una guerra a la seva frontera nord.
La versió oficial de la unió entre Peronella i Ramon Berenguer continuaria sent vàlida i el que ens diu aquest text també.
Si afegim l'origen del mot Aragó basat en Tarraco potser el que Jaume I va reconquerir als sarraïns és més que el que avui en dia coneixem com Aragó o pot ser és una part de territori diferent.
I potser podríem acabar de lligar el tema dels comtes de Barcelona i Valencia com a origen de la casa, que és el tema que més em balla.
Salut
Esto es una mierda en serio lo escribo bien y se publica mal que le den a esta mierda .
No se por qué se ha publicado mal el comentario, repito, mi comentario respecto a este y algún que otro artículo más escrito por catalanes frustrados los cuales tragiversan la historia y calumnian la Corona/Reino de Aragón por envidia de nuestras obras de arte(que bien se las habían apropiado) de nuestra bandera que por cierto tiene escudo y de nuestra historia es..Já, já, já y mi comentario será tan basura para algún que otro catalán como este tipo de artículos.
Mi comentario respecto a este y algún que otro artículo escrito por autores catalanes frustrados los cuales envidian y por eso calumnian la Corona/ Reino cuya bandera tiene escudo y cuyas obras ha envidiado Cataluña que por eso bien que se las había apropiado al como maña que soy es..JÁ JÁ JÁ .Posdata si mi opinión resulta basura para quien sea será tan basura como este artículo tan falso.
Pedro, simplement volia dir que la nota que aportes és igual de discutible que el text que volies refutar.
No dóno per cert el contingut del text comentat, però tampoc descarto que es puguin trobar més coses en aquesta direcció.
Jopep, me limito a incluir una nota bibliográfica relativa al tema que nos ocupa. Al menos para mi, el Institut d'Estudis Catalans tiene la sufiente solvencia, no sé para tí.
Ahora bien, si prefieres creer a un señor que dice que Jaime I era hijo del conde Alfonso, que inició la reconquista de Aragón y que fué coronado como primer rey de Aragón, por el mero hecho de decir que reconquistó Aragón para repoblarlo de catalanes, allá tú.
Iván, si la reina Petronila no existió y Jaime I fué el primer rey, ¿qué sentido tiene todo lo que aquí se ha escrito sobre la cesión de Ramiro II a Ramón Berenguer IV y el nacimiento de la Corona catalano-aragonesa?
Jajajaja que os habéis fumado?
Per a Pedro Saputo.
Encara és més inversemblant "que fuera de la Península se tuviesen pocas y confusas noticias, no soportadas por ningún texto escrito, sobre la historia catalana", com si això fos l'Àfrica subsahariana de l'època. Com si no existís el comerç amb els ports italians, o com si a les potències estrangeres, com França o els Estats Pontificis no els interessés el que passava al voltant!
Ufff ese Eduard es peligroso, además de pro-etarra quiere censura para que nadie que piensa diferente o discrepa con él pueda decir nada. ¿Que tendrá que ver Otegui aquí?
Definitivamente esto no es para mi, esto de historia no tiene nada, no es más que una gran paja mental para resentidos y separatistas. Los franceses a veces somos ingenuos por querer ser demasiado abiertos y racionalistas.
Limitar-se a realitzar exclusivament comentaris relacionats amb el contingut de l'article citat.
Que se aplique la norma al pro-etarra de Eduard. Quedaos a gusto con vuestra historia, historias e histeria ¡ADIOS!
Me quiere decir alguien porqué a Ramiro II de Aragón le llaman aquí "Ramir". Además de todas las tonterias que aquí se dicen catalanizar los nombres de reyes aragoneses como Ramiro, que muy probablemente nació en Huesca, es totalmente inapropiado.
Por otra parte veo que las normas de este foro son lo más reaccionario, disparatado y antidemocrático que he visto, absolutamente contrarias a la libertad de expresión: Evitar tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic... ¿Que sois del OPUS? creo que este no es sitio para mi.
Algo de bibliografía:
Obra HISTORIOGRAFIA, PROPAGANDA I COMUNICACIO AL SEGLE XIII: BERNAT DESCLOT I LES DUES REDACCIONS DE LA SEVA CRONICA
de Stefano Maria Cingolani
Editado por INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS - BARCELONA 2006
En una nota al pié de página (en la 32 concretamente) se dice:
"Ahora bien, que fuera de la Península se tuviesen pocas y confusas noticias, no soportadas por ningún texto escrito, sobre la historia catalana es un hecho indudable, sólo daré dos ejemplos....."
Pues bien, el segundo de esos ejemplos de textos plagados de inexactitudes es precisamente el que aquí analizais y dais por correcto.
Ecs! Pudor! Adeu! Per cert, i canviant de tema alegrem-nos-en que ja és al carrer Arnaldo Otegui!
Tots estareu dacord que una persona de pau i de llibertat no és bó que sigui a la presó, NO?
Esperem que aquesta nova forma de controlar els comentaris, serveixi per evitar que els elements, molts a sou, no els sigui tant fàcil empastifar-ho tot. Bon dia.
....i en Urrusolo Sistiaga podria ajudar.lo. Cal q entre tots de manera practica i rentable desmontem i ens deslliurem d una imposicio a sang d una idea dunio i de uniformitat q voreja la infantilitat, aixo si amb molta violencia i tres segles de vividors q desde madrid roben sense mesura. Una mentida construida en uns segles a base de legitimarse amb robatoris i apropiacions, com el "seu" nom, com la "seva" bandera, les "seves" gestes, literatura,...
Ja falta poc per la sortida de Arnaldo Otegui. Que impulsara la llibertat d euskal herria. Cal tenir en compte q superar la mentida imposada amb sang, es a dir, el pais de cunills, com a unio per la gloria i benefici castella, senfonsara millor si ens ajuden des del nord. Bondia.
Almogaver: lo de Callar de Cerdeña, Zaragoza de Sicilia y hasta Rígioles (Reggio Calabria) lo he vistoen un texto de un autor leonés de los siglos XVI-XVII, así que algo de verdad habrá en lo que digo. El libro se llama "Manual y plática de la artillería", el autor es Diego de Prado y Tovar, y el manuscrito está en la BNE, signatura MSS/9024 (o 9042, no estoy seguro y cito de memoria)
Que no home. Mira Orto. El que dic de gegantina magnitud l'Arxiu, no és una opinió. Si no un fet. I aquest fet, afortunadament, del tot demostrable.
25-02-2016 02:32
"En cuanto a la Zaragoza" (Saragossa)" de Sicilia, es una cosa del idioma castellano, igual que Callar" ( Càller; no Callar) "de Cerdeña" (Sardenya).
26-02-2016 09:13
Iván: de la Zaragoza de Sicilia voy a corregirme. No es una peculiaridad única del castellano, sino de los habitantes de las coronas de Castilla y de Aragón. En resumen, de los españoles.
Doncs fracament, no hi veig cap peculiaritat del "castellano" ni inclús canviant els noms, com fraudulentament, fa de Càller per Callar ni Zaragoza en lloc de Saragossa. És del tot deshonesta, aquesta estrambòtica i castellanista afirmació. Que podem esperar companys d'aquest amateur, deshonest i demagog castellanista?
No oblidem que el Català, fou la llengua oficial de la Corona, tant a Barcelona i Mallorca; València i Saragossa; Nàpols i Modica. Càller i Salses. El català, fou la llengua de la cort així com, tota la toponímia i correspondència interna i internacional de l'Imperi, que va tenir com tots sabem la seu a Barcelona.
I això i així, esta molt, però que molt, ben documentat a l'Arxiu Reial de Barcelona. Que després del Vaticà, és l'arxiu més complert i fiable de tota L'Edat Mitjana.
Marquesito, será una "pájara" pero llama la atención. Los barcos con cruces rojas por los océanos son comunes en los mapas de los siglos XVI y XVII. Y las cruces de paté (templarias) que rememoran el descubrimiento de Colón añade todavía más pruebas para pasar de la especulación a una duda razonable.
Sobre la cruz de Alcoraz lo que me pregunto es si es normal que un símbolo tan importante aparezca en contadas ocasiones.
Andreu: el escudo de la cruz con las cabezas de moro tal vez no aparezca en ningún mapa, pero sí se encuentra en libros armoriales como el de Gelre, por poner un ejemplo. Item más, la cruz con las cabezas ya aparece en el siglo XIII en un sello de plomo del rey Pedro III de Aragón.
El resto que pones es una pájara mental. La cruz de San Jorge es algo bastante extendido: la encuentras en los escudos o banderas de Milán, Génova, Inglaterra... Es un santo que tuvo bastante veneración porque era un santo militar.
Agor, has llegit Cervantes/Servent sota aquest prisma?
Lluís, pel que he vist no apareix l'escut de la creu vermella amb quatre caps de moro en cap mapa de l'Edat Mitjana. En algun cas apareix la creu vermella, genovesa. Sembla que es tracti d'una invenció de Filippo Ariosto. Als segles XVI i XVIII els genovesos van ser aliats dels Habsburg i van finançar part de la conquesta d'Amèrica després d'haver expulsat el control dels francesos (oficialment), en una època on curiosament els banquers catalans no hi van participar.
Més tard un Bonaparte neix al segle XVIII tot just quan França annexiona Còrsega (genovesa) i esdevé un emperador que es proposa ocupar el Món, des d'Egipte a Rússia fins a Espanya i Anglaterra. És com si la història hagués ocultat que al darrera d'aquesta història es troba Gènova i el misteri de... l'Imperi Romà. Oficialment Gènova era tot poderosa a l'Imperi Romà, després de restituir-hi els Paleòleg al segle XIII. Hi penso i hi veig un poder desmantellat, que potser té a veure amb els templers i amb Gèneve (Ginebra), on els poders del món hi són representats i es troba la Creu Roja. Només són suposicions, però fan pensar.
Guerau: ¿qué corona catalana?
Muy interesante el site de Artifara, Marquesito
Iván: de la Zaragoza de Sicilia voy a corregirme. No es una peculiaridad única del castellano, sino de los habitantes de las coronas de Castilla y de Aragón. En resumen, de los españoles.
Lo de Sarakusta, supongo que el nombre antes de que llegasen los musulmanes ya se había corrompido hasta Saragusta, y la k es una adaptación propia de su fonética. Piensa en Gadafi, que no todos los que hablan árabe dan la misma transcripción: Gadafi, Kadafi, Khadafi...
Marquesito,
L'evolució Cesaraugusta-Sarakusta-Saragossa... crec que no m'he oposat, només he puntualitzat l'última forma abans de que quedés com Saragossa... que fou Sarakusta... i potser si no haguessin estat el musulmans no hagués acabat el nom de Cesaraugusta com Saragossa...
Lo de Saragossa de Sicília... dius:
En cuanto a la Zaragoza de Sicilia, es una cosa del idioma castellano, igual que Callar de Cerdeña (Cagliari).
Però si són els catalans que l'anomenen a l'antiga Siracusa com la Saragossa de Sicília... a que et refereix amb lo de que es una cosa del idioma castellano?
Gràcies.
Salut!
Cesc,
Hi ha un primer testament a l'any 1152 (quan neix el primer fill) que diuen que és fals. Després a l'any 1164 hi ha el document d'abdicació de la reina Peronella a favor d'Alfons el Cast, probablement fals... ho diuen perquè la lletra no és del s.XII sinó com a mínim de mitjans s.XIV... però curiosament reconeguts a l'arxiu com originals...
D'altra banda, és curiós com Ramon Berenguer IV i Peronella realitzen testaments orals... transcrits dies després...
Guerau,
Referent al tema de Ferran d'Antequera com a pretendent al compromís de Casp, a qui realment li pertanyia aquest dret era al seu nebot, fill d'Enric III de Castella -germà de Ferran-, Joan II ·de Castella· (menor d'edat)...
Salut!
Andreu: ep merci. Jo no he entès mai gaire l'escut amb quatre caps de moro... si és el que més tard Pere posa a Sardenya, el més normal és que el quadre d'en Filippo Ariosto sigui d'algú de Sardenya, no?
D'on surt que en Filippo Ariosto va pintar la Petronella i Ramon Berenguer? Algú ho sap? Apart de que el quadre és refet del XIX i el de l'Ariosto perdut.
Marquesito, mercès per la teva informació. Molt amable.
Agor, hi són, hi són. Hauré de fer un article sobre això. Bufff, més feina..... Agor, saps bé el català? El parles? En tens bona competència? Ho dic perquè una feina semblant la podries fer tu en qualsevol novel.la exemplar.
No deixa de ser curiós que Ferran d'Antequera es base en Peronella per legitimar la successió femenina a la corona catalana. Ell mateix Ferran I era descendent reial català per part d'Elionor d'Aragó.
Ivan. el testament que va fer Peronella va ser un testament sacramental (oral i davant testimonis) a l'altar de S. Felix a l'Església de Sant Just i Pastor el 12 o 14 octubre 1173 segons consta a l'arxiu diocesà de Barcelona. Aquesta església era una catedral i es regia encara per lleis gòtiques.
Foren publicades ( el testament) deu dies després, el 24 d'octubre del 1173, i en les seves darreres voluntats deixava el seu regne al seu fill el rei Alfons II d'Aragó
Si el testament va ser publicat més tard vol dir que pot ser cert o fals. Això ho he tret d'un llibre comprat a la mateixa Església de S. Just i Pastor.
El llibre diu referent a la capella de S. Fèlix.- Hi ha constància del testament de la Reina Peronella al 1173.
Pues seguir la edición de Rico es ir por muy mal camino, porque él sostiene erróneamente que la princeps es la edición de Juan de Junta, cuando hay como mínimo dos ediciones anteriores hechas fuera de España, que Rico tilda de "supercherías".
Bé, Marquesito, veig que tu hi entens més que no jo. L'edició que segueix en Bilbeny, si no recordo malament, és la d'en Rico. Només un darrer apunt: quan dic això que s'hauria d'aprendre català, és a dir un coneixement actiu de la llengua, per a estudiar el Segle d'Or és que s'explquen per mitjà d'aquesta llengua moltes de les lectures corruptes o estranyes en el castellà d'en Llàtzer de T. Salutacions.
Francesc: el catalán lo entiendo sin ningún problema, pero nunca lo he estudiado formalmente. Pero cuando conoce el castellano, francés e italiano, el catalán es extremadamente fácil de entender. En cuanto a la transmisión textual del Lazarillo, los textos que se han de usar son Velasco, Aribau y Sánchez, que son los que más se acercan al arquetipo de arquetipos que dice Ruffinatto. Obviamente estaría genial que apareciese la prínceps, que yo sostengo que es Estrasburgo 1550, aunque puedo estar equivocado y que sea de Basilea o Amberes. Pero lo que importa es que las de 1554 están demasiado abajo en el stemma. El mes que viene veréis un artículo mío en que propongo varios índices de fijación del stemma.
Marquesito, bon dia. De primer et voldria felicitar perquè en general les teves intervencions són generalment respectuoses, Veig que ets filòleg, oi? D'allò.... podries escriure en català, que per a tu no ha de ser gaire difícil.. Bé, bromes a banda --o no, he, he-- t'asseguro que al llibre Vida de Llàtzer de Tormos en Bilbeny es preocupa sobretot de la transmissió textual. Te'l recomano de veritat. El llibre té més de mil notes a peu de pàgina. Ara ho dic de cor --de memòria--. D'altra banda, si t'hi fixes, en el fons bona part del que es fa aquí, amb més fortuna o menys, és crítica textual. Mira, ara m'estic llegint les novel.les exemplars d'en Servent/Cervantes, en concret la ilustre fregona i... és que esta ple de catalanades. Veus? Això que et deia que hauries d'aprendre català.,Et serviria per comprendre amb més coneixement de causa els textos del segle d'Or. Agafes el Criticón de Gracián.... i tres quarts del mateix. T'ho dic amb tota sinceritat, és una cosa que impressiona. Salutacions
Super: desde luego que descifrar la lengua íbera sería impresionante y maravilloso desde un punto de vista historiográfico. Igual que descifrar el disco de Phaistós, por otro lado. En cuanto a lo de la Iberia caucásica, puede ser coincidencia, no sé. La historia del Cáucaso o de la Iberia prerromana no son mis áreas de especialización, lo mío es el Siglo de Oro y ahora ando con el Lazarillo, con los problemas de fijación y transmisión textual, algo de lo que sospecho que Jordi no se ha preocupado.
Marquesito... ja sé que la teoria oficial, la més extesa, ens diu que saragossa ve de cesar augusta... això tothom ho sap... només dic que podria tenir un altre origen, que el nom pot venir de l'iber... que no és tan casual que hi hagi topònims molt semblants en una mateixa zona com la conca de l'ebre, en una zona que abarca des d'aquesta conca fins als pirineus... coi, si fins i tot a la iberia de l'est, a georgia, es parla d'un riu anomenat aragó... també és casualitat? espero que algun dia es pugui arribar a traduïr la llengua dels ibers... crec que ajudaria molt a explicar, encaixar i inclús modificar l'actual versió de la història
Es verdá lo que dice aquí. No hay nadie que lo pueda dudar. Este es el Santo Grial de la Verdá...
Yo me subí a un pino verde por ver si la divisaba, por ver si la divisaba...
El Jorge Bilbeny es el profeta mandado por Dios (por la Patria y el Rey) para enseñar al mundo la auténtica verdá.....¡el Crisol de todas las culturas katalanas!...
¡Aupa Bilbeny!
Et felicito Lluís, m'agrada molt la teva exposició. Tot plegat, com apunta també l'Ivan, convida a pensar que la manipulació és absoluta.
Però mireu més enllà, per exemple als mapes medievals. Quan trobeu un escut que representi els dominis del rei d'Aragó m'aviseu, i el mateix dic amb els dels Reis Catòlics. En cap mapa surten, i n'hi ha dotzenes. Tampoc surt la bandera de l'Aragó ni la de Navarra. Els escuts quarterats amb unions de banderes apareixen per primer cop ben entrat el segle XVI, representant els collars del Toisó d'Or (Habsburg) o el de l'Esperit Sant (França). Vist així, ni Peronella ni Corona d'Aragó ni Reis Catòlics.
Llorenç e Iván: ¿Y el nombre de Sarakusta sale de la nada?
De Cesaraugusta cae la primera sílaba porque es átona y dista mucho del acento,RYPZ y Sara queda en Sara. El resto va rodado por sí mismo incluso inserando la toponimia árabe como fase intermedia. En cuanto a la Zaragoza de Sicilia, es una cosa del idioma castellano, igual que Callar de Cerdeña (Cagliari).
Las victoriosas tropas carolingias, atravesando el Cinca, derrotaron a los desharrapados e ignorantes pobladores de las tierras orientales y en tiempo record llegaron a la muga del reino de Navarra, concretamente a la villa de Exea. Un almogavar, natural de Ripoll,
descubrió una esparraguera de la que extrajo un enorme espárrago tan grueso como un calçot, ignorante de que el rey Sancho de Navarra habia alquilado tierras para cultivar los hermosos Espárragos de Navarra con D.O. que el mismo promovió. Tan gordo era el espárrago que lo llamaba esparragón, y recogió bastantes más con lo que empezaron a asociar el territorio con el fruto, por lo que fue derivando:
esparragón > es arragon > es Aragón > Aragón
No tengo ningún documento que certifique la narración, pero agradecería alguno que
que la invalidara.
Respecte Saragossa, tenia entès que era per la taifa de Sarakusta. A Itàlia trobem, a partir del segle XIII (crec recordar), l'antiga ciutat de Siracusa anomenada com la Saragossa de Sicília.
Per això en diverses cròniques fan distinció quan anomenen Saragossa... puntualitzen Saragossa d'Aragó o de Sicília...
Per cert, el rerefons de tot plegat, del que ens mostra En Lluís amb aquest retall, és una història totalment diferent a la que ens descriuen de la unió d'Aragó amb Catalunya a través de Peronella i la donació de Ramir II el monjo... i hi ha bastants cronistes, els quals tenim referenciats, que també van en aquesta direcció.
Fins i tot hi ha algun estudi modern que ens mostra a una Peronella com un personatge ·fantasma·... a més tenim que l'únic document (1164, si no em falla la memòria) on ella apareix exercint autoritat quan cedeix el regne a Alfons el Cast, ja diuen que és totalment fals...
A cròniques com per exemple la de Pere Tomich no hi apareix ni cap Peronella, ni cap Urraca, com a vegades apareix anomenada en les cròniques castellanes, navarreses, fins i tot aragoneses...
Salut!
Ara que ho dieu... S'ha de tenir molta imaginació per fer venir Saragossa de Caesar-augusta. Cesar=Sara? Augusta=Gossa?. Realment, l'acadèmia ha tocat fons.
Cita per Jordi Bilbeny:
Albertet de Sistaron, Trobador de Gap, Provença on nomena als occitans com a catalans, en contrast amb els francesos.
Monges, cauzets: Segon vostra ciensa,
qual valon mais, catalan o francés?
Et met deçai [du côté de Catalogne] Gascuenha e Proença,
e Limosin, Alvernha e Vianés »
(Albertí de Sisteron, anno 1220)
https://it.wikipedia.org/wiki/Albertet_de_Sisteron
Pobladors del Regne de Múrcia de Jaume I que dona el regne a la seua filla en la seua majoria Catalans i aragonesos amb la xifra essotèrica de 333 pobladors (tots els comptes oficials de l'edat mitjana es fab en xifres essotèriques, l'essència de la religió i la creença) p. 37
https://books.google.es/books?id=LDCNwjRiU9kC&pg=PA36&lpg=PA36&dq=Sancho+Martinez+d%27Oblitas&source=bl&ots=PLIiOq5fyz&sig=REg7D74vBYR3EWsQs5XLL-q3q4c&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj95e2DqpHLAhXGExoKHR8oCuAQ6AEIKjAC#v=onepage&q=Sancho%20Martinez%20d'Oblitas&f=false
La proposta dels erudits castellans d'aquí és la de sempre: no ensenyeu aquests documents. Sembla que per a alguns, els segles no passen.
Super: Lástima que el nombre de Zaragoza no tenga nada que ver con Aragó, sino que deriva de Caesaraugusta->Cesaraugusta->Saragusta, etc.
orto... cipango i nipon venen del mateix origen, un origen xinès... els europeus coneixien el nom per marco polo, i els japonesos l'adoptaren després d'estar sota la influència cultural xinesa... cipan-go, regne d'on neix el sol... nipon, on neix el sol... un japonés no diria mai que el sol neix al japó, diria que neix al mar o a califòrnia...les diferències venen per com pronuncien els mateixos caràcters escrits... per això tenim cipan, nipon i inclús japó...
amb la ciutat d'aachen passa quelcom semblant... aachen, aquis-gran i aix volen dir aigua referint-se a aigües termals...
anglaterra se la coneix així degut al nom d'una tribu germànica que habitava unes terres a 1500 km de distància...
cesc... jo fins i tot hi podria afegir saragossa (s-arago-ssa)... tot està conectat amb el riu ebre... igual només és casualitat
Jo no dic "bobadas"
Beatrice d'Aragona i el seu pare Ferdinando d'Aragona.
Eduardo, bon dia. És que és el que passa quan de cop i volta surten fonts d'informació per tot arreu. Pensa que aquesta mateixa notícia és tot un repte per a nosaltres, els catalans del Principat. Trenca esquemes. Des d'aquí, des de NH es trenquen esquemes de tot arreu, però a nosaltres també ens toca el rebre. Aquesta notícia és tot un senyor repte per a la nostra història, també,
Hartica me tenéis los del Institut con tanta falacia.
Por si no fuera poco el tener que convivir con el nacionalismo español tenemos que lidiar con vuestra supuesta "historia". Dais verdadera pena intentando montar una supuesta nación catalana a costa de vuestros vecinos, y os lo dice un nacionalista aragonés, no un españolista. Intentad mirar al futuro pero no reinventéis la historia ya que los hechos que sucedieron tiempo atrás son irrecuperables. Lo que pasa es que estos montajes goebelianos solo sirven para el agrado de oídos que no distinguen la realidad de la ficción. Saludos desde Aragón y relajaos un poco.
Ja sé que el monòlit és actual. Per quina raó l'ajuntament de Sabadell escriu - "Arragona" - en aquest monòlit?
Jo he estat a la Salut de Sabadell més d'una vegada.
Fixa't, l'antiga " Arragona " ara porta per nom La Salut. No s'estaven de res aquests romans. Hi ha un paisatge meravellos a Sabadell i a Terrassa. Es veu Montserrat.
ep! ... Beatrice d'Aragona i el seu pare Ferdinando d'Aragona.
Jo et parlo d'igualtats i tu em parles de diferències. Ja sé que hi ha noms diferents que es refereixen al mateix lloc o a la mateixa persona. Justament en aquesta pàgina intentem trobar un nexe comú entre aquestes diferències
En aquest cas et parlo de noms iguals. Convindràs amb mi que no deixa de ser curiós que entre tanta desigualtat aparegui una igualtat
https://ca.wikipedia.org/wiki/Arraona
Arraona --> Arrahona i el monòlit diu Arragona.
Beatrice d'Aragona i el seu pare Ferdinando d'Aragona.
En català (i occità llenguadocià) també passen coses amb els finals amb ena, sovint perdent-la.
Sí, els italians tenen molts de problemes per pronunciar acabaments amb consonant, en general. En anglès se'ls reconeix perquè afegeixen sempre una vocal al final de les paraules.
Senyor Aragonès, està bé que se sàpiga que no tots els documents antics expliquen la mateixa cançó. Aqui només li he ensenyat un d'aquests documents antic. Tothom el pot interpretar com li sembli. Si té cap problema amb el senyor Villani, l'haurà de resoldre amb ell.
A ver que haga cuentas... Nos han robado la historia, el escudo, las obras de arte, a Servet, el nombre de nuestro reino y ahora directamente nos conquistaron y trajeron la civilización. En fin, pon buenas vallas y tendrás buenos vecinos.
Els més gran experts en la història de Catalunya són de la nació castellana que fa segles que intenten negar la seua existència, però el que no saben es que amb la seua obssessió per negar la existència el que estan fent és donar-li rang de cosa real i política fet que exaspera als més nacionalistes espanyols.
En el comentari anterior he fet una errada. Havia de dir: Arraona (Escrit antigament Arrahona)
Per tant, segons la página esmentada --> Arraona --> Arrahona --> Arragona.
Beatrice d'Aragona (com la citen a Itàlia) podria ser Beatriu de la vila d'Arragona
Porser els Aragó venen de la vila d'Arragona. És una especulació, però mai se sap.
Entre Tarragona, Arragona i Aragó hi ha molta semblança
https://ca.wikipedia.org/wiki/Arraona
Kind regards
Joaquimet: También había caballeros navarros, por ejemplo. Cuenta Fernández de Oviedo en sus Batallas y Quinquagenas que desde que se ganó Valencia hubo allí caballeros Corellas, pues entre los primeros caballeros del rey Jaime estaba Simón de Corella. Luego alcanzaron el condado de Cocentaina. Si miráis las Quincuagenas encontraréis buenos caballeros tanto aragoneses como catalanes, como de todas partes. Donde más caballeros de la Corona de Aragón veréis es en la segunda parte publicada por Avalle-Arce en los años 80. Espero que os guste la lectura.
Ivan ara que me'n recordo. Sobre el nom Aragó.
Arraona (Escrit antigament Arraona) és un jaciment arqueològic d'època romana, no anterior a la primera meitat del segle I aC, Situat a l'actual barri de la Salut de Sabadell. És va descobrir a Principi de segle XX.
Hi ha un Monument dedicat a la vila romana d'Arragona, prop del Santuari de la Mare de Déu de la Salut
https://ca.wikipedia.org/wiki/Arraona
Fa temps, estudiant un llinatge, vaig comprovar com molts cavallers que anaren amb Jaume I a la conquesta de València van signar donacions reials. Pels serveis prestats se'ls donaven territoris aprop de València amb alqueries i la gent que hi vivia. Lo curiós es que tots els testimonis signants de l'acte de donació éren nobles de l'Aragó.
Potser hi ha quelcom darrera, o no.
¿Soy el único al que le llama la atención el topónimo Maiolica para Mallorca? Es un bonito trasvase semántico. En Mallorca siempre se ha hecho buena cerámica de tradición morisca, y de ahí tenemos la mayólica, por corrupción del nombre. A día de hoy en italiano se llama Maiorca (Majorca si quien escribe es piamontés) a la isla, pero si preguntas, nadie sabrá que esa cerámica procede de la isla.
Ep Ivan,
re, jo no hi entenc ben re d'en Villani. Un amic m'ha passat el text i m'he afanyat a fer-ne una nota per al web -amb el seu permís. A mi el que m'agrada és en Grandia, i amb aquest tema l'he pogut fer sortir.
Això dels regnes i regnants t'ho deixo per tu. Referent a la traducció, tota traducció té un punt d'interpretació, i jo he traduït els noms a allò que m'ha semblat més directe. Ja he mirat de donar el text original tal com l'he trobat (i els enllaços pertinents) perquè tothom se'n pugui fer la seva, d'interpretació. Segur que això de les erres ja t'ho sabràs fer quadrar.
Merci!
Lluís:
Primerament agrair-te les aportacions que ens dónes d'En Villani, i Murillo.
Entrant al text que descriu Villani, quan diu:
...per la seva proesa i valor [Jaume I] va prendre dels sarraïns d'Espanya el regne d'Aragó, i va matar el seu rei, i del seu reialme es va coronar...
Deixant de banda la capgirada explicació de la història que fa, dient-nos que Jaume I conquerí Aragó, a quin rei sarraí es refereix que mata?
Tinc algun document, un dels quals ja te'l vaig fer arribar per mail, que parla de la conquesta d'Aragó als sarraïns per part de Ramon Berenguer IV... però en aquest fragment és curiós la menció que fa En Villani del rei sarraí... i com allarga aquesta hipotètica conquesta catalana fins època de Jaume I...
D'altra banda, m'he fixat en el text original que l'autor escriu ·d'Araona· i ho tradueixes com Aragó, i transformes el mot al masculí. En canvi, quan l'autor escriu ·saracini· ho tradueixes com saRRaïns...
Per cert, saps alguna cosa més referent aquest autor? Podries donar alguna dada addicional, o anotar-nos alguna referència per cercar més informació sobre ell?
Felicitats i gràcies per les cites.
Salut!