Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la"
Nicolás Avellaneda (1837-1885)
ARTICLES » 09-04-2020  |  DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
5725

La imatge del bosc com a origen de l’arquitectura catalana

Al port de l'Havana (Cuba) hi ha un convent de Sant Francesc. En Xavi Llobet, arquitecte, hi troba semblances amb esglésies barcelonines.

Pintura del convent de Sant Francesc de l'Havana (Cuba)

REFLEXIONS A PARTIR DEL CONVENT DE SANT FRANCESC DE L’HAVANA

Escric aquest text a petició de Jordi Bilbeny per reflexionar sobre l’origen i el sentit de l’arquitectura catalana, així com de la seva influència al món.

L’arquitectura romànica i gòtica té el seu origen a Catalunya, concretament a l’Empordà i el Rosselló[1]. Aquesta arquitectura va anar evolucionant i es va anar estenent per Europa, on ja arribaven les formes més evolucionades i anaven desapareixent aquelles formes més primitives del romànic.

Això fa que l’arquitectura gòtica catalana i occitana conservin alguns trets del romànic, com per exemple la construcció d’un mur perimetral per davant dels contraforts que amaga la construcció interior (imatges 1, 2 i 3). És el cas, per exemple, de la Catedral de Barcelona, la Basílica de Santa Maria del Mar i la Capella Reial de Santa Àgata, que gaudeixen d’uns interiors diàfans i de gran amplitud que representen la imatge mítica del bosc original, mentre que l’exterior no ens fa endevinar com és l’interior i s’adapta a la textura urbana del seu voltant. Uns edificis que arriben gairebé a desaparèixer barrejats amb les edificacions veïnes.


Imatges 1, 2 i 3: Sant Francesc (l'Havana, Cuba), Santa Àgata (Barcelona) i Santa Maria del Mar (Barcelona)

En canvi, les esglésies més allunyades del bressol català, com ara la catedral de Chartres o la de Lleó, han perdut aquesta inpronta romànica i els contraforts queden vistos per fora de dalt a baix. O com a la basílica de Saint Denís, de la qual encara es diu equivocadament que va ser l’origen del gòtic, on aquest efecte murari desapareix per la gran dimensió de les finestres. És cert que l’amplitud de les vidrieres d’aquestes basíliques més allunyades representa un moment decisiu del gòtic, però no el seu origen.

Una altra característica del gòtic català, poc o gens esmentada, és l’efecte saló provocat per la gran alçada de les naus laterals. Una alçada molt semblant a la de la nau central i del creuer que permet veure els pilars exempts de dalt a baix com una metàfora del bosc original (imatges 4, 5 i 6). Això fa que els interiors de les esmentades Catedral de Barcelona i Santa Maria del Mar semblin llotges o sales. Antigament, davant la Llotja de Barcelona hi havia la Hala dels Draps[2] o Halla dels Draps[3], construïda a sobre de la Llotja del Blat, que després es va convertir en Palau del Virrei i posteriorment en Palau Reial. És fàcil establir el paral·lelisme Sala = Hala = Halla = Hall. I m’aventuro encara més a forçar un paral·lelisme amb Val-Halla, Vall-Hala, Vall-Sala o fins i tot Vall-Llotja, una vall on allotjar-se després de mort. En canvi, a les catedrals o basíliques més allunyades de Catalunya, la nau central i el creuer són molt més altes per augmentar l’entrada de llum, la qual cosa fa que es perdi una part molt important de l’efecte espacial d’amplitud en el sentit horitzontal.


Imatges 4, 5 i 6: Catedral de Barcelona, Sant Francesc (l'Havana, Cuba) i Santa Maria del Mar (Barcelona)

Mirant les imatges de l’església de Sant Francesc de L’Havana i veient el seu mur o façana perimetral no puc deixar de pensar en la basílica de Santa Maria del Mar i la Capella de Santa Àgata. A més a més, el sostre de Sant Francesc està construït directament amb una sèrie de voltes gòtiques catalanes. És com si aquesta església s’hagués concebut directament des de Catalunya. A diferència de les catedrals de Chartres o de Lleó que formen part de l’evolució lenta del gòtic, la basílica de Sant Francesc de l’Havana seria més aviat com una exportació ràpida de les tipologies més conegudes del moment a Catalunya.

La diferència de Sant Francesc amb la catedral de Barcelona i Santa Maria del Mar, apart de la seva dimensió més petita, la trobaríem en el llenguatge clàssic superposat, propi del Renaixement i el Barroc que apareix a la composició de les portes i balustrades exteriors, així com als pilars i capelles interiors. Un llenguatge que es va interioritzar a l’arquitectura catalana a partir de les troballes de les restes arqueològiques d’Itàlia. Un nou llenguatge “de moda” que es va incorporar amb el canvi de dinastia dels Bel·ló als Trastàmara o Aragó i que va ser normalitzat, entre d’altres, per Lleó Battista Alberti a Florència i Màntua[4].

Barcelona, 5/4/2020
Xavi Llobet

Notes Bibliogràfiques:
[1] Deulofeu, Alexandre: L’Empordà, bressol de l’art romànic. Figueres: Editorial Emporitana, 1961
[2] Saurí, Manuel; Matas, José: Manual histórico-topográfico, estadístico y administrativo ó sea Guia General de Barcelona. Dedicado a la Junta de Fábricas de Catalunya. Barcelona: Imprenta i Libreria de D. Manuel Saurí, 1849
[3] Perelló, Maria Antònia: L'arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. Monistrol de Montserrat: L’Abadia de Montserrat, 1996
[4] Aragay, Ignasi: Apareix un manuscrit en català de l'humanista Leon Battista Alberti, article sobre la descoberta feta per l’arquitecta i historiadora de l’art Magda Saura. Barcelona: Diari Avui, 23 juny 2000. Resenyat amb el mateix títol per Albert Codinas. Arenys de Mar: INH Projecte Lletres Catalanes, 2013



Autor: Xavi Llobet




versió per imprimir

  1. Hola Pepsicola
    14-03-2021 12:49

    Corrección a mi anterior comentario, la Catedral de Sigüenza no se comenzó en estilo gótico, sino en estilo románico. La de Cuenca sí.

  2. Hola Pepsicola
    10-03-2021 00:15

    Tampoco entiendo esa mezcla entre gótico y románico en los edificios góticos catalanes, ya que en Santa Ágata, Santa María del Mar o la Catedral de Barcelona el sistema constructivo es plénamente gótico, no hay nada románico. Es cierto que el gótico catalán es un estilo muy original y característico, con esa sorprendente sobriedad estilística sobre todo en el exterior. Sí que sería un tema interesante a tratar el por qué de esta sobriedad. Pero esa sobriedad de por sí no tiene por qué significar románico.

    A parte me pica la curiosidad de saber cómo es posible si el gótico se origina en Cataluña que haya edificios góticos cronológicamente mucho más anteriores en el norte de Francia que en Cataluña. De hecho se podría decir que a España los grandes edificios góticos comenzaron a construirse antes en Castilla que en Cataluña, por ejemplo las catedrales de Cuenca o Sigüenza, ambas comenzadas en estilo gótico primitivo a finales del siglo XII.

  3. Hola Pepsicola
    09-03-2021 23:37

    Efectivamente uno de los edicios góticos más influyentes fue la Basílica de San Denís, pero no el edificio actual del siglo XIII, sino otro anterior del siglo XII, del que apenas quedan rastros. Ya si omitimos que el autor desconoce este simple y conocido detalle me da a mi que poco conocimiento de arte y arquitectura medieval tiene el autor de este artículo.

  4. Arnau AF
    01-06-2020 22:48

    L'Alexandre Deulofeu ja deia que va néixer a Sant Pere de Rodes, el més antic.
    També que Catalunya hauria de ser recordada com el germen d'Europa.

  5. Francesc2
    09-04-2020 23:24

    Molt interessant. Sempre m'ha cridat l'atenció que les nostres catedrals gòtiques siguin per fora més aviat pobres arquitectònicament. La porta principal de la seu de Barcelona no és sinó de finals del XIX . En canvi, desperten una gran sensació d'amplitud i altitud per dins. Això ha de respondre a una filosofia determinada.

  6. J0
    09-04-2020 21:50

    Veig que creieu en Déu. Déu és a tot arreu. Sempre canvia de lloc però sempre és el mateix. Per favor. Però no veieu que heu substituït una idea diguem-ne franquista per una altra! Perdoneu-me, no us vull pas ofendre, però és que realment us ho dic amb el cor a la mà. Digueu-ne Déu i llestos.

    Però tant informats que esteu... No sabríeu donar-me raó de la tal Saura?

    Gàcies

  7. Guerau
    09-04-2020 19:47

    La càbala fenicia-jueva i sumèria va construir l'imperi català medieval, com va construir els imperis anteriors i els posteriors. Les elits simplement van canviar de lloc, sempre canvien de lloc, però són els mateixos. L'orde de Montesa i els jesuïtes catalans són els que van muntar l'imperi espanyol i després van canviar de lloc, a Holanda, a Anglaterra i a Amèrica. Aviat se sabrà tot.

  8. 09-04-2020 15:12

    Bon dia Guerau,
    Jo no seria tant agosarat per a dir això car no ho sé. El que sí puc dir que l'Estat espanyol és un invent català fins i tot el que siga d'arrel castellana, un invent de les elits valenciano-barcelonines no en disputa sinó ben coordinades.
    Si ens fixem en la història i les conseqüències hom pot vore com les diferents guerres entre entre catalans han capolat la nostra nació:
    -La guerra civil va ser un primer intent i mercès a Ferran II que va mantindre la Confederació catalana
    -La 2a guerra civil o Germanies (conjuntament al conflicte del Justícia d'Aragó) va separar el regne d'Aragó (de fet al meu parer l'elecció de Carles I fou un colp d'estat per part d'aquesta elit saltant-se els pactes i les institucions)
    -La guerra del segadors va separar el nord de Catalunya
    -La guerra de successió va separar la Franja
    -Les guerres carlines van servir per crear les províncies i la separació del País Valencià

    Mentrimentres mirem les elits "espanyoles", no veiem que són les elits valencianes (en Madrid) i les elits barcelonines (i/o andalusines)- i alguna elit basco-castellana- les qui realment ens trinxen i ens deixen morir.

    Salutacions,

    Gustau

    Ps: sinó mireu com la secta catòlica (Opus) és plena de catalans i valencians benestants.

  9. Guerau
    09-04-2020 10:43

    Encara no saben els catalans que la càbala jueva catalano-occitana i els jesuïtes catalans dominen el món avui?

  10. J0
    09-04-2020 10:10

    Veig la nota 4: què se'n sap de tals manuscrits? La Magda Saura ni havia de treure'n la transcripció i estudi? Algú en sap res?

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34932
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Leandre Martí ens aporta una prova més de la reelaboració del passat, aquesta vegada centrada en...[+]
Castella és Espanya? Espanya és i ha estat Castella? Els catalans érem espanyols? Massa sovint cometem l'error...[+]
Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]
Si com exposa en Jordi Bilbeny, els Della Rovere són els Rovira de Morella, llavors Sixte IV hauria d’haver...[+]