La mort del comte càtar Trencavell i els genocides de la flor de lis

Carcassona (domini vescomtal dels Trecanvell); 10 de novembre de 1209. Fa 813 anys. Roger Trencavell, vescomte de Carcassona, de Rasés, d’Albi i de Besiers; vassall i cunyat —per aquest ordre— del comte-rei Pere I de Barcelona i II d’Aragó (les respectives esposes eren les germanes Montpeller); i primer senyor feudal que havia proclamat la seva confessió càtara; moria enverinat per ordre de Simó de Montfort, cap militar de la Croada Albigesa. La vida i, sobretot, la mort de Roger Trencavell desemmascara la maniobra francesa —oportunament disfressada de croada contra la pretesa heretgia càtara— per conquerir i dominar Occitània. I revela un sorprenent eix polític entre les classes dirigents del país que professaven el catarisme i la cancelleria de Barcelona, en el projecte de creació d’un estat catalanooccità.