Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 07-06-2024  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
1085 lectures

La no unitat d’Espanya vista per un franquista

José Larraz, historiador de l’època més fosca del franquisme, qüestionava la unitat d’Espanya sota els Reis Catòlics.

Imatge de Ferran II i Isabel I, els anomenats Reis Catòlics ARXIU.

El 1943, l’economista i historiador aragonès José Larraz López, membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, va escriure, tot referint-se a la no unitat d’Espanya sota els Reis Catòlics i durant els temps de la monarquia dels Àustries –és a dir, entre els segles XV i principis del XVIII– que mentre Galícia, Astúries, Lleó, Castella, Extremadura, Múrcia i Andalusia formaven part d’un únic Estat, amb fronteres comunes, Corts comunes, idèntica legislació, els mateixos tributs, idèntica moneda i també la mateixa política econòmica, no succeïa el mateix en altres indrets de la Península.

Pel qui va ser procurador en Cortes i ministre de Franco el 1939, tot just acabava la guerra civil –per tant, home compromès fins a la medul·la amb el pensament i la pitjor pràctica política de la dictadura– la realitat política en els segles referits era ben diferent, tant que no era possible parlar de l’existència d’un mateix Estat, Espanya, durant aquelles centúries.

Larraz (1904-1973) ho va deixar ben clar en el seu interessant llibre La época del mercantilismo en Castilla, 1500-1700, Madrid. Ediciones Atlas, 1943 en escriure: “Navarra, Aragó, Catalunya i València estaven en unió personal, sota el mateix rei de Castella, però eren Estats diferents, amb una legislació distinta [les Constitucions a Catalunya, los Fueros a Aragó i els Furs, al regne de València], distinta moneda i fronteres duaneres que les separaven de Castella (...). La unificació juridicopolítica no es va produir fins als Borbons, i, essent aquesta la realitat, no és lícit designar, ambiciosament, com espanyol allò que fa referència només a Castella”.

Per Larraz, aquesta manca d’integració dels pobles mediterranis a la política de Castella entre 1500 i 1700 ajuda a entendre moltes coses, particularment en termes econòmics.

Contra allò que serà dogma oficial del franquisme sobre la unitat d’Espanya sota els Reis Catòlics, fe que mantenen intangible els creients nacionalistes espanyols –i no només de dretes– i alguns historiadors, Larraz, insistint en la idea, va deixar escrit: “Aquest aclariment era necessari perquè la majoria dels autors que s’ocupen de l’economia castellana dels segles XVI i XVII es fan presents als ulls del públic com si s’ocupessin de tot Espanya, quan, per regla general, acostumen a prescindir d’Aragó, Catalunya i València”, és a dir, dels tres principals estats que formaren la perfecta confederació que anomenem Corona d’Aragó.

Que hàgim de recórrer a un historiador de l’època més fosca del franquisme, per combatre la colossal desinformació o ignorància volguda de l’espanyolisme actual hauria d’avergonyir una bona part de la nostra classe política, que una i altra vegada, des de les supremes tribunes de les dues institucions més representatives, no s’han cansat de proclamar l’existència d’una Espanya unitària des de fa cinc-cents anys. Acostumen a ser els mateixos que recorden amb enyor els “25 años de paz” que va viure Espanya quan manaven els seus predecessors, i els mateixos –alguns es troben avui en un procés accelerat de reconversió, cosa sempre benvinguda– que, el seu dia, per defensar la centenària unitat d’Espanya, amenaçada de mort, van donar suport –aleshores il·lusionant– a l’aplicació sense pal·liatius de l’article 155 d’una Constitució que voldríem en avançat procés d’extinció.

En un altre ordre de les coses, Larraz, jo diria que contra el corrent historiogràfic més generalitzat d’aquella Espanya dominada ideològicament per la doctrina franquista, va gosar denunciar la política econòmica grandiloqüent de la monarquia castellana en relació amb Amèrica, basada en uns objectius desmesurats, “d’estimació hiperbòlica de les possibilitats nacionals de caràcter econòmic i de grans errors en aquest àmbit”. La conclusió, en versió original, és suggeridora: “Con Don Quijote solo no se puede mantener un dilatado imperio”.


Jaume Sobrequés i Callicó

Podeu llegir l'article origina a través del següent enllaç: 
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/2350934-la-no-unitat-d-espanya-vista-per-un-franquista.html



Autor: Jaume Sobrequés i Callicó




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Antoni Abat
    09-06-2024 07:42

    Exacte. El percentatge més gran d'alcaldes franquistes reciclats de tot Espanya es va donar a les files de CiU. La repressió de la dictadura es va exercir a tot el territori, és un insult a la memòria de les víctimes del franquisme pretendre que no hi va haver catalans participant i beneficiant-se del règim.

  2. Alvaro Prim
    08-06-2024 18:45

    Amnistia que se pidio en la manifestacion por el estatuto de 1977. Ya sabes Llibertat, Amnistia , Estatut d'Autonomia
    ¿La razon? Tal vez la cantidad de altos cargos franquistas que se presentaron por los partidos nacionalistas para alcaldes Y claro tambien hubo ministros franquistas catalanes

  3. Frede
    07-06-2024 19:24

    D'aquest període tan nefast del franquisme, a banda del que es comenta a l'article, hi ha un element que volguda i malèvolament s'ha volgut deixar oblidat en els llimbs. Es tracta de la repressió franquista durant la guerra civil i posteriorment en la dictadura. No hi ha un consens exacte en la xifra que varia dels 150.000 als 400.000 morts. No deixa de ser curiós que els hereus actuals del franquisme, dreta, ultradreta i afins, abraonats contra l'amnistia del procés obviïn l'amnistia del 1977 que va amnistiar a militars, policies, funcionaris, polítics i jutges responsables de, com a mínim, 150.000 assassinats i que a resultes d'això van continuar exercint, en democràcia, els càrrecs a la policia, exercit, funcionariat, política i tribunals.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35800 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Prop de 30.000 manifestants occitans han recorregut els carrers de Carcassona. Els carrers han estat bloquejats...[+]
En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant...[+]
La investigació d'En Jordi Bilbeny sobre En Lleonard sembla que avança amb fermesa i decisió. Ara, un pas més...[+]
Era mort En Joan Colom al 1484 com insisteixen a demostrar des del Centre d'Estudis Colombins, perquè així...[+]