Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 16-09-2018  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
1907

La substitució de la vila de Cullera per la de Cuéllar en els textos de la història d'Espanya i de la descoberta d'Amèrica

Publiquem el resum que En Joanjo Albinyana va redactar de la seva comunicació presentada a l'11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica al novembre del 2011 a Arenys de Munt. Com pot ser que una vila de Castella hagi proporcionat governadors i almiralls al Regne de València, si aquest darrer no tenia políticament res a veure amb el primer?

Situació de Cuéllar. Cullera es troba al sud de València

INTRODUCCIÓ
En la majoria de les investigacions que els membres de l’Institut Nova Història portem a terme, ens adonem que un dels mecanismes del censor per canviar la nacionalitat de les personalitats catalanes és modificar una o dues lletres ja sigui d’un topònim ja sigui del nom o cognom del personatge en qüestió. I així se’ls fan seus. I així els fan, sobretot, castellans. Ho hem comprovat ja amb la substitució de Colom per Colón, de Cerdà per De la Cerda, de Cardona per Córdoba, de Servent per Cervantes, de Despuig per Vespucci. I un llarg etcètera.

En Jordi Bilbeny, a les seues investigacions sobre el Llàtzer de Tormos, ja va assenyalar que Cuéllar, localitat situada a uns 60 km de la ciutat de Segòvia i que apareix en aquesta primera novel·la picaresca, està amagant la vila valenciana de Cullera.

Doncs bé, posada la mirada en aquesta escletxa de la història oficial, he decidit cercar informació sobre la història de les dues poblacions per veure què puc treure de trellat sobre aquesta substitució.

HISTÒRIA DE CUÉLLAR
El primer que em crida l’atenció és que moltes de les conquestes fetes pels nostres avantpassats arreu de tota la Mediterrània siguen de cop i volta —a partir de mitjan segle XV— encapçalades per càrrecs castellans. Molts d’ells, de la vila castellana de Cuéllar, actualment inclosa dins la província de Segòvia. Així, hi ha un llarg llistat de ducs, governadors, virreis i almiralls que, segons uns documents, hi han nascut. Em resulta ben curiós. I no només ostenten aquests títols persones de Castella nascudes a Cuéllar sinó que, ja dic, també ho he observat en persones d’altres ciutats del Regne de Castella. És a dir, constate que hi ha molts càrrecs de govern castellans en possessions catalanes com Nàpols, Sicília, Sardenya, etc. I, fins i tot, són castellans de Cuéllar, segons textos de què disposem, alguns virreis de l’Aragó i de Catalunya.

Si tenim en compte que els alts càrrecs de confiança de la Corona Catalana com ara virreis o lloctinents generals, almiralls i governadors sempre han estat nomenats, per al càrrec en qüestió, després de mostrar el seu enginy militar en alguna o altra victòria naval, aleshores, ¿com va ser possible que tots aquests personatges segovians, de l’interior de la Meseta Central castellana, haguessen après a practicar l’art de la navegació? I si resulta que en el cas que ens ocupa, realment es tracta de la usurpació de la història de personatges nascuts tots ells a Cullera?

HISTÒRIA DE CULLERA
En canvi, quan acudim als llibres sobre la història de Cullera, comprovem, per exemple, que hi ha un gran castell. Ara bé, no resten els noms dels qui visqueren allí. Tan sols n’ha quedat el nom dels propietaris i poca cosa més. Ara bé, sabem que la conquesta de Nàpols es féu en 1442 des del Regne de València, quan la cort del rei Alfons el Magnànim sojornava al cap i casal del Regne. Aquesta empresa, encapçalada, doncs, per la Corona des del regne valencià, demanava, si hom en volia eixir-ne victoriós, la participació d’un exèrcit molt important en homes i armes i recolzat per una poderosa indústria naval i militar. És a dir, calien homes, armes i vaixells del Regne de València sencer ―i també de la resta de la Nació―. Per tant, cal deduir que la vila valenciana de Cullera hi participaria d’una forma important. A dia de hui, aquesta empresa militar, desgraciadament, encara no la tenim suficientment ben investigada. En tot cas, sí que em cal manifestar la meua perplexitat. En efecte, ¿com s’explica que els valencians de llavors tinguessen la tecnologia per anar a Nàpols, conquerissen tot el regne, engrandissen encara més l’imperi català del Mediterrani i que, per contra, llurs virreis fossen quasi tots castellans? En aquella època, Castella era un altre regne, el qual no tenia res a veure amb la Corona Catalana.

D’altra banda, al segle XV, segons que argumenta l’investigador Luís Pablo Martínez Sanmartín a l’article ”Les drassanes de Cullera i la gran estratègia naval d'Alfons el Magnànim”, Cullera gaudia de port i drassanes. [1]

Així mateix, al 1707 Felip V crea el marquesat de Cullera [2]. La data per a mi és sospitosa. No serà que aquest marquesat ’havia estat creat molt abans? No serà que hi hauria hagut anteriorment la usurpació del marquesat de Cullera pels castellans? Ens hauran, aquests, segrestat terres, noms, història, personatges, guerres i virreis? Podria ser que tota la història de Cullera hagués estat traslladada a la història del marquesat de Cuéllar, en ser creat públicament el marquesat de Cullera?

Al 1830 la propietat dels dos marquesats coincidix en una mateixa persona: Nicolás Osorio y Zayas, 15è duc d’Alburquerque, també el 13è marquès de Cuéllar i el 4t marquès de Cullera, la qual cosa no fa més que augmentar la meua sospita que el marquesat de Cuéllar ha usurpat la història del marquesat de Cullera.

Actualment, l’ajuntament de Cuéllar té la documentació històrica de Cullera. Si acudim al web municipal de l’ajuntament de Cuéllar [3], allí ens informen que en aquella localitat tenen l’arxiu de la casa ducal d’Alburquerque i que també hi ha, entre d’altres, integrada, la documentació generada pels marquesats de Cuéllar i de Cullera.

PROVES DOCUMENTALS DE LA MANIPULACIÓ
I arribem a la molla de la qüestió. Es tracta d’una obra de caràcter històric: les Décadas, redactades per un cronista nascut, segons es diu, a Cuéllar: l’historiador conegut com Antonio Herrera de Tordesillas. Ara bé, a la seua obra Historia general de los hechos de los castellanos hi trobem una sèrie de gravats. En concret, n’hi ha dos que manifesten de forma clara la manipulació, el retoc i la censura. En els gravats en si i en la informació que hi ha al peu d’aquests gravats, se’ns aporta informació que contradiu el text central, escrit, en la versió que ens ha arribat, en castellà.

DOS GRAVATS DE «LAS DÉCADAS» D'ANTONIO HERRERA DE TORDESILLAS
1r gravat.- Ferran el Catòlic sobre la vila de Pals

Es tracta d’un gravat investigat ja per Jordi Bilbeny en el qual podem veure-hi dibuixat l’efígie del rei Ferran el Catòlic i el que és en realitat el poble de Pals. En el cas d’aquesta vila, cal posar atenció a l’orientació correcta que tal gravat reflecteix pel que fa al nord, sud, est i oest. I totalment incorrecta en el cas de Palos.



Palos de la Frontera: eixida a mar oberta pel sud


La vila de Pals i eixida a mar oberta per l'est


La vila de Pals, l'estany de Pals i eixida a
mar oberta per l'est

2n gravat.- Diego Velázquez de Cuéllar sobre Santiago de Cuba?
Posem atenció ara en el segon gravat. El segon gravat mostra el retrat de l’anomenat Velázquez de Cuéllar i uns trets topogràfics: la ciutat de Santiago de Cuba i l’orientació i accidents geogràfics de la terra i les aigües de la població des d’on En Velázquez ix a descubrir. La llegenda de sota diu que ho fa des de Santiago de Cuba. Ara bé, jo he comprovat que la població no es correspon en absolut a la ciutat de Santiago ni a la seua orientació. En canvi, sí que s’assembla moltíssim i sí que respecta l’orientació de Cullera. A més a més, en aquest segon gravat hi observem d’altres trets geogràfics que coincidixen amb accidents de paisatge propers a Cullera: el riu Xúquer, el golf de Cullera, les muntanyes que l’envolten tant pel nord com per l’oest, el castell damunt la muntanya, la torre del Marenyet, etc.


Santiago de Cuba en l'actualitat: eixida a mar oberta pel sud


Diego de Velázquez i Santiago de Cuba segons el llibre de l'Herrera: un cap al nord, una badia
i eixida a mar oberta per l'est


La vila de Cullera: un cap al nord, una badia i eixida a mar oberta per l'est


La vila de Cullera: una badia i eixida a mar oberta per l'est. El riu Xúquer.

DIEGO VELÁZQUEZ INTRODUÍ EL SUCRE A CUBA
Des d’un altre ordre de coses, la segona década de l’obra que venim comentant, quan l’autor esta presentant En Diego Velázquez de Cuéllar i els seus, ens diu: “[Fueron] los primeros que llevaron a las Indias cañas de açucar […]”. Però, ¿on es produïa sucre a la Península? El professor José Pérez Vidal ens diu en un llibre en què analitza el sucre dins l’entorn hispànic [4] que aquest aliment es fabricava al Regne de València. A més a més, el ducat dels Borja era conegut com el ‘ducat del sucre‛.

“E los senyors de trapigs de fer sucre en les viles de Cullera, de Gandia e de Oliva ...”, Actes y pronunciació... (1437), f. 98”.


Portada  del llibre Castells, torres i fortificacions
a la ribera del Xúquer d'Antoni Furió, Josep Aparici, etc.
Vegeu nota [1]


A més a més, trobem que la ciutat de Cullera era anomenada Sucro en temps dels romans i estava mullada per les aigües del riu també anomenat Sucro (l’actual Xúquer), la qual cosa voldria dir que en temps dels romans la vila de Cullera ja es deia Sucre, a l’igual que el riu Xúquer o SucreSucro (caldrà esbrinar en futures investigacions quina vinculació té aquest topònim amb l’origen europeu del terme sucre).

DRASSANES A SANTIAGO DE CUBA
L’historiador Óscar Ruiz Miyares, en l’obra Cronologia de Cuba, ens aporta les següents dades: “Al 1515 arriba a la ribera del riu Parada En Diego Velázquez i al 1516, per reial cèdula, se li concedeix a Santiago de Cuba l’autorització de construir vaixells”.

CONCLUSIONS
Si d’una banda tenim que la documentació de Cullera es troba a Cuéllar, si a Cullera es cultivava sucre des del S. XV (1437), si aquesta vila valenciana tenia drassanes al S. XV; si de l’altra banda tenim que En Diego Velázquez quan arriba a Cuba planta canya de sucre i demana autorització per construir vaixells i, sobretot, el veiem dibuixat damunt la vila de Cullera, aleshores...

podem afirmar que En Diego Velázquez és de Cullera, i que, per tant, no és de Cuéllar.

Així mateix, també podem concloure que l’Antonio de Herrera, l’autor de les Dècades, seria també de Cullera. En efecte, dibuixa una vila amb tants de detalls que es corresponen a la realitat, que és forçós deduir-ne que la sentia com a molt propera. I la coneixia molt bé per representar-hi no sols el seu veí Diego Velázquez (o la persona que aquest nom amaga), sinó també els familiars emparentats amb aquest 1r governador de Cuba, els quals viatgen amb ell a Amèrica. També en podem treure la conclusió que seria igualment de Cullera la resta de personalitats suposadament nascudes a Cuéllar que hem esmentat més amunt. És a dir, els alts càrrecs de Sicília, de Nàpols, de l’Aragó o de Catalunya.

Novembre del 2011
11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica
Arenys de Munt
Joanjo Albinyana

Notes:
1.- Article editat al llibre Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer, VIII Assemblea d'Història de la Ribera, (Cullera, novembre de 2000) Autors: Antoni Furió Diego (coord.), Josep Aparici (coord.) Editorial: Universitat de València, 2002.
2.-“Representación que haze D. Christoval de Moscoso y Montenayor, conde de las Torres, Marqués de Cullera, señor de la Albufera, etc.  DIEGO MARTÍNEZ ABAD 1722 f. 87
3.-Web de l’ajuntament de Cuéllar: http://www.aytocuellar.es/cultura-y-educacion/archivo-municipal/archivo-ducal-de-la-casa-de-alburquerque/
4.- La cultura de la caña de azúcar en el levante espanyol,. JOSE PEREZ VIDAL;. F. 2 Madrid. Consejo Superior de Investigacions Científicas. 1973. ISBN: 84-00-03951-3




versió per imprimir

  1. Johan Padró
    22-09-2018 13:56

    Una frase feta més, "el fin justifica los medios".

  2. Johan Padró
    22-09-2018 13:54

    Pels que afirmen que no hi ha mala fe en les institucions ni en els governs, article interessat sobre Galileo i la seva relació amb la Inquisició.

    https://www.lavanguardia.com/cultura/20180922/451961220055/carta-galileo-galilei-hereje.html

    "El texto no estuvo exento de polémica ni en su propio envío. Las siete cartas llegaron a manos de la Inquisición, pero Galileo sospechaba que la misiva había sido alterada y así se lo expresó a su amigo Piero Dini. Como prueba, Galileo Galilei adjuntó una supuesta copia del original, más presentándola como la verdadera. El documento encontrado por Ricciardo muestra que el científico habría corregido y edulcorado sus propias palabras, para evitar la ira de la Inquisición." La Vanguardia

    La mala fe a estat sempre present amb els que ostenten el poder, subornar, manipular, censurar, eren el pa de cada dia.

  3. Guerau
    18-09-2018 15:56

    Amb els trastàmara a partir de Ferran d'Antequera 1410 són introduïts a Catalunya, València Aragó mes de 300 nobles castellans seguidors fidels dels reis Trastàmara, com els Rojas, els Sandoval, els Velázquez de Cuéllar, els Dàvalos, els Dàvila, que prenen possessions feudals dels nobles urgellistes que són empresonats o apartats pels trastàmar. Aquest seran una quinta columna perfecta per anar castellanitzant poc a poc els títols catalans. Com va dir l'emperador Carles: hem de seguir la política de ferran del catòlic barrejant famílies nobles castellanes i catalanes per enfortir l'estat central que era absolutista i vaticanista per tan castellanòfil i catalonfòbic. Els Àustria no suportaven les corts catalanes ells es creien que devien governar el món de manera absoluta, vaja igual com els reis francesos.

  4. Antón Martín
    18-09-2018 10:14

    Las mujeres pueden heredar, tanto títulos como lo que sea, siempre y cuando se rijan por el derecho castellano, en el que manda la herencia igualitaria y no el mayorazgo, optativo en Castilla, tan pérfida ella.

  5. Santo Job
    18-09-2018 09:19

    Hay una razón muy sencilla por la cual una casa noble puede acumular tantos y tan vastos feudos en España: las mujeres pueden heredar los títulos. Si el duque de Medina Sidonia tiene una hija como heredera, ella va a heredar ese colosal patrimonio. Esa hija se va a casar, y lo hará con alguien de su mismo rango, con lo que pasa a haber una casa nobiliaria que ahora tiene muchas más posesiones.
    Tampoco hay ninguna casa noble gallega de relevancia, por poner un caso. Los títulos de conde de Andrade, conde de Lemos, conde de Sarria, conde de Gondomar, todo eso ha ido pasando por alianzas matrimoniales a otras casas, y no pasa nada. No obedece a ningún plan maligno cocinado en las sombras por una fantasmagórica conspiración internacional encabezada por la vil y taimada Castilla. No es otra cosas que el proceso de Galton-Watson.

  6. Johan Padró
    17-09-2018 21:49

    Y termino afirmando que la história la han escrito los vencedores.

  7. Johan Padró
    17-09-2018 21:48

    En todo delito hay un móbil, aquí el móbil era premiar a las casas leales castellanas y por otro lado castigar a las casas rebeldes y periféricas. El resultado es brutal, no ha quedado ninguna casa noble catalana que pase de barón. Todas han sido absorvidas por casas nobles castellanas, no puede ser esto pura casualidad es algo planificado y ejecutado con la bendición de la monarquía borbónica.

  8. Johan Padró
    17-09-2018 21:26

    Per cert, en les primeres expedicions no hi va haver cap expedició de mariners de procedència de les illes canàries, i si nombrosos personatges de possible origen valencià.

  9. Johan Padró
    17-09-2018 21:20

    Les probes de que les monarquies imposaven una Espanya centralitzada i castellana són nombroses. Sols tenim que llegir el decret de Nova Planta. Fou un decret llei de obligat compliment.

  10. Johan Padró
    17-09-2018 21:15

    Todo lo contrario de la democracia y el respeto a los derechos humanos que se basan en proteger al débil frente al abuso de los fuertes.

  11. Johan Padró
    17-09-2018 21:13

    "La Casa de Alba tiene documentos históricos de sus vastísimos feudos, todos ellos en el Palacio de Liria, en Madrid".
    Precisamente, ¿Como es posible que la casa de Alba y las otras, hayan podido acumular tal número de títulos?
    Esto no hubiera sido posible sin la colaboración de la monarquía centralista y totalitaria de los Borbones. Ha sido un trabajo de décadas imponiento el imperio español, usurpando títulos, moviendo documentos y destruyendo pruebas documentales.
    Si, la monarquía borbónica ha sido muy generosa con quienes le han sido leales, por eso la casa de Alba tiene sus vastísimos feudos.
    Todos los imperios se basan en lo mismo, uniformizar la cultura, la religión y la història.
    Una sola cultura
    Una sola religión y
    Una sola lengua.

  12. Santo Job
    17-09-2018 20:25

    Voy a repetirlo, porque estoy seguro de que ya lo dije una vez:
    Los archivos de Cullera no están en Cuéllar, sino en Cullera. Lo que está en la noble e imponente villa segoviana son los documentos relativos a la administración señorial de los distintos feudos de la casa ducal de Alburquerque, que a lo largo del tiempo fueron acumulando muchos feudos, entre ellos Cullera.
    Esto mismo vale para los documentos de administración señorial de un montón de villas, que están en posesión y custodia de las grandes casas nobiliarias. La Casa de Alba tiene documentos históricos de sus vastísimos feudos, todos ellos en el Palacio de Liria, en Madrid. La Casa de Medina Sidonia tiene los documentos de sus feudos en su palacio de Sanlúcar de Barrameda, la Casa del Infantado conserva sus documentos en su castillo de la Monclova, la Casa de Medinaceli tiene sus documentos en el pazo de Oca...

    Los grabados de la portada del libro de Antonio de Herrera y Tordesillas carecen de todo valor probatorio, son dibujos esquemáticos para transmitir una imagen general de la escena que se menciona en la viñeta.

    No sólo en Cullera se cultivaba la caña de azúcar, también se cultivaba en Canarias, donde era particularmente rentable y con un clima similar al de Cuba. Sabiendo que Canarias era parada obligada en la ruta a América, no es de extrañar que alguien viese la ocasión del negocio.

  13. Johan Padró
    17-09-2018 18:09

    Ja ho deia Cristòfor Despuig:

    "Per no publicar la gloria dels españols que no son castellans, zelen la veritat y per ser gloriosa la sua propia nació, no dupten de escriurer mentires, y asó tant en lo poch com en lo molt; mes mirau Floriando Campo que ab tota sa autoritat y gravetat no ha duptat de dir en les sues histories á son propósit que lo Rey D.Felip pare del Emperador D.Carlos, fonch Rey de España, perque era de la Castella no mirant á la autoriat del Rey catholich D.Fernando que les hores regnava en los Regne de Aragó y Granada y al Rey D.Manuel que regnava en Portugal, y al Rey D.Juan de Labrit que regnava en Navarra que son tots estos Regnes la major part de España y també casi tots los Historiógrafos castellans estant en lo mateix de voler nomenar á Castella per tota España; per Meixa en la sua Crónica imperial en lo segon capítol de la vida del Emperador Maximiliano fá pijor que posar lo regne de Nápols sots lo domini y Corona de Castella, esent com estant clarament de la Corona de Aragó, que los minyons nou ignoren."

    Los col-loquis de la insigne ciutat de Tortosa Cristofor Despuig 1557

  14. Francesc 2
    17-09-2018 18:04

    És quelcom que encara ara em sorprèn. Molt bé Joanjo!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
24075
Presentació de la Universitat
Neus Rossell - La història: unes creences que generen bloqueig, enuig i ràbia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]
L'Àlex Sendra ens presenta un exemple, a través d’un conte de la Josefina Làzaro, de com ha quedat memòria...[+]