Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 02-01-2022  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
943 lectures

La visió hispànica d’En Sebastian Münster

Comunicació que En Pau Mora va presentar al 20è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya. Per En Sebastian Münster, Catalunya i Aragó serien el mateix concepte.

En Sebastian Münster (1488-1552) va ser un cosmògraf alemany i un humanista estudiós de la llengua hebrea. Del 1962 al 1997 el seu rostre va aparèixer als bitllets de 100 marcs de la República Federal d'Alemanya (1).

La Cosmographia (2) del 1544 va ser la primera descripció del món en alemany. En Münster hi relata com de la Hispània Tarraconense en van sorgir quatre regnes: Catalunya, Castella, Navarra i Galícia.

Per si no havia quedat clar, l’autor rebla el clau poc després afirmant que ''Catalunya, que també s'anomena Aragó''.

Per En Münster, Barcelona seria la capital de l'Aragó, així com Lisboa ho és de Portugal i Pamplona de Navarra:

A la versió en francès del 1552 s'hi arriba a afirmar, sorprenentment, que l'Aragó ha estat annexionada per Catalunya (3).

En una versió posterior d'aquesta Cosmographia en alemany (1567), hi podem trobar a l'índex que ''Aragó és Catalunya''. També trobem aquesta menció en pàgines interiors: ''Aquí s'ha de fer notar que l'Aragó amb un altre nom s'anomena Catalunya'' (4):

Així ho mostra també la versió francesa de la Cosmographia Universalis del 1575, on s’hi diu ''Aragó és anomenat Catalunya'' i “aquí també cal destacar que l'Aragó és també anomenada Catalunya (Cathaloigne) i que, tanmateix (com alguns han escrit), s'hauria d'anomenar Gatalunya (Gathaloigne) com si hi hagués una composició d'aquests dos mots: Gòtia i Alània” (5).

Al llistat de ciutats de Catalunya, en comptes de Tarragona s’hi esmenta Arragonia. Aquest fet abonaria la tesi de l’Ivan Giménez segons la qual el nom «Tarragona» es va anar corrompent fins a obtenir Aragó. L’Ivan Giménez ha desenvolupat aquesta tesi en una sèrie d'articles al web de l'INH (6).

Pau Mora

Fonts:

(1): https://de.wikipedia.org/wiki/Sebastian_M%C3%BCnster
(2): https://books.google.com/books?id=G3JOAAAAcAAJ
(3): https://books.google.com/books?id=d95EAAAAcAAJ
(4): https://books.google.com/books?id=2ylFY76jyGkC
(5)https://books.google.com/books?id=rwiUXaFANWMC
(6):
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-I
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-II-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-III-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-V-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-VI-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-VII-la-ciutat-mediterrania-d'Arragun






versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. LluísLluís
    05-01-2022 15:19

    Interessantíssim !!!

    Sembla que els arxius on romanen aquests documents, no han estat "organitzats i ordenats" com el de Simancas o el General d'Índies.

  2. Ivan Gimenez
    05-01-2022 14:47

    Per cert, per En Munster Aragó seria annexionada per Catalunya perquè per l'autor alemany Aragó és Tarragona.

    Salut!!

  3. Ivan Gimenez
    05-01-2022 14:41

    Molt interessant Pau!

    A continuació us facilito les anotacions que tinc de l'obra d'En Munster per si algú volgués comparar les diferents edicions i/o estirar el fil:

    SEBASTIAN MÜNSTER (1488-1552, Alemanya)

    Cosmographiae universalis libri sex

    Alemany: 1544, 1546, 1548, 1550, 1553, 1556, 1558, 1561, 1564, 1567, 1569, 1572, 1574, 1578, 1588, 1592, 1598, 1614, 1628

    Llatí: 1550, 1552, 1554, 1559, 1572

    Francès: 1552, 1556, 1560, 1565, 1568, 1575

    Italià: 1558, 1575

    Capítol d'Hispania…mirar també les formacions dels regnes. Observar com la primera edició de 1544 (alemanya) no hi apareix la lingua sarda. Apareix a partir de l'edició llatina de 1550.

    ARQUER, SEGIMON D'. (1523-1571). Sardiniae brevis historia et descriptio, a l'interior de l'obra Cosmographie quan parla de Sardenya, 1550…

    "...Sunt autem duae praecipuae in ea insula linguae, una qua utuntur in civitatibus, & altera qua extra civitates. Oppidani loquuntur serè lingua Hispanica, Tarraconensi seu Catalana, quam didicerunt ab Hispanis, qui, quinque magistratum in eisdem gerunt civitatibus: alii vero genuinam retinent Sardorum linguam...”
    Traducció:
    "...Altrament, hi ha dues llengües principals en aquesta illa: una que s'empra a les ciutats i l´altra fora de les ciutats. Uns ciutadans parlen generalment en llengua hispànica, tarraconense o catalana, llengua que han après dels hispans que s'encarreguen dels càrrecs públics a les mateixes ciutats. Uns altres mantenen la genuïna llengua dels sards. Això, quant a la llengua dels sards..."


    Com referencies addicionals a l'article:

    HERMANNUS TORRENTINUS (1450-1520, Païssos Baixos), Elucidarius Carminum et historiarum, Vel vocabularius poeticus cõtinens Fabulas Historias Prouincias Vrbes Jnsulas Fluuios et Montes illustres: Diligẽter denuo reuisus. Jtem vocabula et interpretationes Graeco[rum] & Hebraicorum: vna cum vocabulis cõmunibus Sarraceno[rum] in latinũ translatis: & alijs in fine adiunctis., Argentina, 1516, Taraco
    - Dictionarium poeticum quod vulgo inscribitur Elucidarius carminum. Accesserunt synonyma poetica per Joannem Ravisium Nivernensem collecta, Jan. Hillenius, 1541

    Mols possiblement hi ha una edició de 1498
    "...Taraco, a curta, urbs Hispaniae citerioris a Scipionibus condita, a qua provincia Tarraconensis est dicta, quae vulgo vocatur Catalonia...”

    ZACHARIAS LILIO (1452-1522, ¿¿??), Breve descrittione del mondo tradotta per Francesco Baldelli, Gabriel Giolita de Ferrari e fratelli, 1551, p.118r.

    "...Quella parte, che verso Ponente e chiamata hora il regno di Aragona, o di Catalogna...”

    GERONIMO CARDANO (1501-1576, Itàlia), De rerum varietate: libri XVII, Petri, 1557, p.119.

    "...In Tarraconensi Hispania, nunc vocant Cataloniam...”

    ROBERT ESTIENNE (1503-1559, França), Dictionarium propriorum nominum virorum, Ex officina Roberti Stephani, 1512, p.256.

    "…Tarraconensem tertiam, à Tarracone, à Scipionibus condita urbe dictam. In ea hodie regna sunt Tarraconia seu Aragoniae, vel Cataloniae, Navarrae, Castellae: in Baetica, Granate…”

    Traducció:

    "La tercera província és l'anomenada Tarraconense, a partir del nom de la ciutat de Tarraco i fundada pels Escipions. En aquesta, hi ha avui en dia els regnes següents: el de "Tarracònia" o bé "Aragònia" o Catalunya. I també el de Navarra i Castella: a la Bètica, el de Granada. Lusitània abasta si fa no fa Portugal, damunt del qual hi ha Gal.lícia i el poble dels vascons, situat cap al Nord."

    WOLFGANG LAZIUS (1514-1565, Austria), De gentivm aliquot migrationibus, per Joannem Oporinum, 1557, p.737.

    …Va alliberar exitosament amb les armes el regne de Catalònia o bé Arragònia de la tirania del rei Bamba de Toledo…

    JUAN DE MARIANA (1536-1624, Castella), Historiae de rebus Hispaniae... libri XX, typis Petri Roderici, 1592, p.7.

    Veure l'edició de 1601 traduïda al castellà pel mateix Mariana.
    ...Aragoniae regnum in Catalunos, Valentinos, & qui peculiari nomine Aragonii dicuntur, tributum es Mediterraneo mari

    PETRI DE OUTREMANNI, P. D'Outremanni Constantinopolis Belgica, sive de rebus gestis a Balduino et Henrico Impp. Constantinopolitanis ortu Valentianensibus Belgis libri quinque. Accessit de excidio Græcorum liber singularis. Cum uberrimis ad utrosque notis, 1643, p.466.

    ...Tres duintaxat equites ex Rogerii comitibus evasere. In pluribus aliis Graecie urbibus Catalani, seu Tarraconenses a plebe item furiose necati sunt...

    LUCIUS JOHANNES SCOPPA, Spicilegium, seu thesaurulus latinae linguae atque italicae noviter ab auctore recognitus atque locupletatus, Petrus Bosellus, 1558, p.348.

    "...Hispania citerior Catalogna, regnum d'Aragona...”

  4. Eva Ona
    03-01-2022 18:19

    Hola!
    Només volia saludar, agrair-vos la feina que feu orgullosament i desacomplexadament; donat que cal anar a la contra, desmentir, enderrocar i ressistir, almenys dueu la ment el cor i la mà ferms.
    Un plaer llegir-vos!

  5. Leandre2
    03-01-2022 12:05

    Ramon Berenguer IV rebé Aragó per donació de Ramir I i treballs va tenir per a recompondre el regne, desmembrat de Navarra, ocupat a Saragossa per rei Alfons VII de Castella i hipotecada la sobirania als ordes militars, segons el forassenyat testament d'Alfons el Bataller. Ateses aquestes circumstàncies complementàries, és encara més evident el despropòsit que significa parlar d'absorció o annexió de Catalunya per part d'un Aragó que amb prou feines existia com a tal després de la mort del Bataller. Nosaltres creiem que la realitat és inversa, però ens referirem sempre a la unió dels dos regnes, terme que no menysté ningú.
    Copia literal de:
    HISTÒRIA DE LA MONEDA DE L'OCCITÀNIA CATALANA (S. XI-XIII).
    M. CRUSAFONT I SABATER. Pàg 37

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
28309 lectures
Sebastià Sardiné - Presenta la seva novel·la El Conde de Tlapancalco
Gustau Adzerias - Manipulant el territori. Com ajustar un territori al relat: el cas de Domremi le Pucelle
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Sabies que el fundador de la ciutat d'Odessa va ser un català que va exercir d'Almirall de la flota imperial...[+]
Amaga el Persiles d'En Servent missatges en clau? On passa l'acció? Té alguna cosa a veure amb Xixona, Catalunya...[+]
Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi...[+]
Segona Part: La restauració de la...[+]