Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 19-03-2021  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1900 lectures

Lleida, la diòcesi amputada pel nacionalisme espanyol

L’amputació de la diòcesi de Lleida fou una operació de “conversió” de l’Aragó catalanoparlant a l’espanyolitat nacionalment rampant i confessionalment triomfant. Al més pur estil inquisitorial i contrareformista. L’espoli del Museu de Lleida es la culminació de l'operació. Article d'En Marc Pons a el Nacional.cat de dimarts 23 de febrer del 2021.

Gravat de Lleida (1563), obra de Wygnaerde / Font: Blog Quina la Fem

Lleida, 24 d’octubre de 1149. Després de set mesos de setge, les tropes de Ramon Berenguer IV Ermengol VIcomtes independents de Barcelona i d’Urgell, respectivament, conquerien Làreda (el nom àrab de Lleida); i restauraven la seu diocesana ilerdense. Els bisbes de Lleida retornaven al seu històric setial, disposats a administrar un territori que tenia un dibuix -a cavall de Catalunya i Aragó- que remuntava, pel cap baix, al segle IV. A partir de 1149, i durant vuit-cents sis anys, aquests límits no van ser alterats. Fins l’any 1955, amb el govern pastoral del bisbe Aurelio del Pino, confessor personal de Carmen Polo (l’esposa del dictador Franco). A partir de llavors, el territori de la diòcesi lleidatana ha estat repetidament amputat amb els pretextos més inversemblants. Una maniobra que culmina amb l’espoli del Museu de Lleida.

L’origen remot de la diòcesi lleidatana 
L’episcopologi (la llista de bisbes) de la diòcesi lleidatana remunta a l’any 200, i qui inaugura aquesta llarga nòmina és un personatge anomenat Itxió. Però aquells primers bisbes van dirigir la comunitat cristiana del territori des de la clandestinitat. Per tant, no disposem d’un dibuix de la diòcesi (del territori). En canvi, a partir de l’any 321 (amb el decret de llibertat de culte, signat per l’emperador romà Constantí); i, sobretot, a partir de l’any 380 (amb el decret, signat per l’emperador romà Teodosi; que elevava el cristianisme a la categoria de religió oficial de l’Imperi); s’articulen els mapes de les diòcesis d’arreu els dominis de la lloba capitolina. I el de la Ilerda romana no va ser una excepció. Les primeres noticies documentades de l’existència oficial d’una seu diocesana lleidatana, i d’un extens territori administrat pels seu bisbes; son del segle IV.

El primer dibuix de la diòcesi de Lleida
Els historiadors arreu del món destaquen que aquells primers mapes diocesans coincidien, curiosament, amb els de les velles nacions indígenes anteriors a la dominació romana. La lloba capitolina, fent gala de la seva brutalitat, havia desballestat el món autòcton; però, en canvi, a l’hora de traçar les divisions administratives, judicials, ... i religioses; s’havia inspirat en el mapa tradicional. En el cas de la Ilerda romana, la vella Iltirta nord-ibèrica; el primer dibuix de la diòcesi lleidatana coincidia amb el mapa de l’antiga nació nord-ibèrica dels ilergets (la més potent econòmicament i militarment del quadrant nord-occidental peninsular); i la seu quedava fixada a la capital històrica. Les fonts documentals revelen que aquell territori abastava les terres entre el Pirineu al nord, i l’Ebre al sud; i entre el Segre a l’est i el Cinca a l’oest.


Mapa dels pobles pre-romans. Situació de la nació ilergeta / Font: Universitat de Lisboa.

La restauració de la diòcesi de Lleida
Després de la conquesta àrab (714); els bisbes de Lleida es van refugiar a la petita població de Roda d’Isàvena, als peus del Pirineu ribagorçà, al nord del territori diocesà. Durant quatre segles (714-1149) la seu provisional de Roda va representar la continuïtat de la diòcesi ilerdense de l’època romana i visigòtica; i va administrar (cal dir, però, que de forma més nominal que efectiva) l’herència territorial dels bisbes primigenis. No obstant això, aquella continuïtat -més teòrica que pràctica- reveladorament tindria els seus efectes. L’any 1149, amb la conquesta catalana de la Làreda àrab; el pontífex Anastasi IV -a petició dels comtes independents de Barcelona i d’Urgell-, autoritzava el retorn dels bisbes de Roda a Lleida. Això no te cap relació amb el fet que Sant Anastasi sigui el co-patró de Lleida. Però no deixa de ser una curiosa coincidència.

El mapa històric de la diòcesi de Lleida
Els mapes disponibles més antics del territori diocesà de Lleida daten de la centúria del 1600, quatre segles després de la restauració de la seu lleidatana. Aquells mapes confirmen l’abast territorial que descriuen les fonts documentals del segle XII . Dit d’una altra forma, el territori de la vella Ilergècia nord-ibèrica; o del comtat medieval de la Ribagorça; edificat, a partir del segle VIII, buscant aquells vells límits; aquella remota unitat cultural -i, fins i tot, aquell memòria identitària!!!-, que ni els romans, ni els visigots, ni els àrabs; havien aconseguit esborrar. En aquells mapes observem que la diòcesi de Lleida s’estenia a cavall del Principat de Catalunya i del regne d’Aragó. I observem que Roda, Graus, Benavarri, Tamarit, Montsó (que va ser catalanoparlant fins els 1640), Fraga, o Sixena, son dins dels límits ilerdenses.


Fragment del mapa diocesà de Catalunya (1660) / Font: Cartoteca de Catalunya.

Una diòcesi a cavall de dos països
El territori de la diòcesi de Lleida va ser a cavall de dos països (Catalunya i Aragó) durant més de vuit segles. Això no va representar cap problema. De fet, amb la formació medieval i moderna de països i estats, aquesta particularitat era bastant més general del que pugui semblar. Fins ben entrat el segle XIX, la Val d’Aran va estar adscrita a la diòcesi de Sant Bertrand de Comenge (Occitània-França); i l’Alta Cerdanya (que la monarquia hispànica va obsequiar graciosament a França en la revisió del Tractat dels Pirineus,1660) va ser pastoralment administrada des de la Seu d’Urgell. Encara en l’actualitat, per exemple, les comarques gallegues de Valdeorras, Viana, Trives, i Caldelas, son de la diòcesi lleonesa de Astorga; o les comarques valencianes de l’Alt i Baix Maestrat, dels Ports i part de la Plana, son de la diòcesi catalana de Tortosa.


Fragment del mapa diocesà d'Aragó (1707) / Font: Cartoteca de Catalunya

Un argument que és una mentida 
Llavors, per què, a partir de 1955, es van amputar les parròquies aragoneses de la diòcesi de Lleida?. L’explicació oficial seria perquè la Conferència Episcopal Espanyola havia decidit ajustar els territoris diocesans als límits “provinciales” i “regionales”. I si be es cert que, a Catalunya es van impulsar petites alteracions que ho pretenien justificar (per exemple, la sots-comarca de la Baixa Segarra, amb capital a Santa Coloma de Queralt; passava de la diòcesi de Vic a la de Tarragona); també ho és que, passat més de mig segle, el mapa eclesiàstic actual no coincideix ni amb els límits “provinciales”, ni amb els de les modernes comunitats autònomes. Als tres exemples anteriors s’hi suma el cas de Toledo, capital política de Castella-la Manxa; que estén els seus límits eclesiàstics sobre les comarques sud-orientals d’Extremadura.

El “desembarcament” de l’Opus Dei
Segons el periodista i investigador lleidatà Eugeni Casanova, l’amputació de la diòcesi de Lleida s’inicia a partir del govern del bisbe Del Pino; estretament relacionat amb la família del dictador Franco i amb el règim nacional-catòlic franquista. Però del Pino només va ser el “col·laborador necessari”. La pretesa “segregació” (que no es tal cosa, perquè les parròquies aragoneses de Lleida no es van segregar per a crear una nova diòcesi, sinó que van ser incorporades al bisbat de Barbastre), es començà a ordir amb l’ascens al poder de l’Opus Dei. L’any 1955, s’obria la “caixa dels trons”: eren “segregades” Mequinensa i Faió, mentre del Pino, ocupat a perdonar els pecats de “la collares”, callava com una tomba. Els anys 1995 i 1998, i reveladorament en ple regim constitucional, es completava l’amputació amb la “segregació” de la resta de parròquies aragoneses.


Mapa episcopal d'Aragó (1707). A la part baixa del mapa, encerclats en vermell, les diocesis de Lleida i de Barbastre /
Font: Cartoteca de Catalunya.

Escrivà de Balaguer
Segons Casanova, Escrivà de Balaguer jugà un paper fonamental en l’amputació de la diòcesi de Lleida. Nascut a Barbastre (1902); va ser, també, el promotor de Torreciudad (1975), el gran santuari de l’Opus Dei, situat a Secastella dins el límits històrics de la diòcesi ilerdense. Escrivà de Balaguer tenia molt interès a  controlar i convertir el bisbat de Barbastre en la base de l’expansió -i del poder !!!- de la prelatura; i li convenia molt garantir el futur d’una diòcesi en perill de desaparició a causa del despoblament. El mateix Casanova, en la seva investigació, localitza a la cúria vaticana un mínim de tres personatges al servei de la “operació Barbastre”: els cardenals Martinez SomaloHerranz Casado; i l’arquebisbe López Quintana; que destaquen per la seva radical ideologia nacionalista espanyola, per dir-ho d’una manera suau.


Gravat de Barbastre (segle XVIII) / Font: Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico.

La por a Lleida
La “operació Barbastre” també posa de relleu la fabricació d’una estratègia clarament anti-catalana. Lleida és, des de fa més de 2.000 anys, la capital demogràfica, econòmica i cultural d’un ampli territori de l’actual Aragó. No oblidem, per exemple, que -durant l’Edat Mitjana- la projecció de la llengua i la cultura catalanes sobre la Ribagorça (la substitució del protobasc autòcton que havia resistit la romanització), es va produir amb l’evangelització dirigida des de Lleida. I no oblidem que -modernament- la conservació del català a la Franja, es deu a la projecció de Lleida sobre el territori. L’amputació de la diòcesi de Lleida fou una operació de “conversió” de l’Aragó catalanoparlant a l’espanyolitat nacionalment rampant i confessionalment triomfant. Al més pur estil inquisitorial i contrareformista. L’espoli del Museu de Lleida, es la culminació de la operació.


Mapa de la diòcesi de Lleida (1908). Font Cartoteca de Catalunya.

Barcelona. Diumenge, 21 de febrer de 2021
Actualitzat Dimarts, 23 de febrer de 2021
Marc Pons/El Nacional.cat

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/lleida-diocesi-amputada-nacionalisme-espanyol_585087_102.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Franquinspain
    22-03-2021 20:31

    Per al Pepsicola i d'altres trols desinformats (o que estan tan ben informats que temen perdre els privilegis que la manipulació castellana els ha dut): podeu llegir el llibre "La invención de pasado" (Verdad i ficción en la historia de España); de l'historiador Miguel-anxo Murado: tot queda molt clar. Però eviteu llegir CAP en aquest espai que escrigui en castellà, doncques és provocació i insult de troll. Jo no ho faig mai. Admeto que veig els seus noms i un text escrit, tanmateix MAI els llegeixo. Són aquí per enmerdar, provocar, insultar,... en definitiva crear un espai en els que molts se n'estiguin d'intervenir , en veure aquests caragirats i tota l'ambient enrarit que provoquen. Ambient Xacacà, quinqui, purriota,.... Com entrar en un bar que sembla que està bé, i trobar els quillos, sempre cridant i creant malrotllo. VOlent sempre ser el centre d'atenció i sempre volent cridar l'atenció.NO ELS LLEGIU. NO LLEGIU EN CASTELLÀ.

  2. Hola Pepsicola
    22-03-2021 19:27

    @Mir de Tost creo que ese libro no es el mejor ejemplo que podrías haber elegido, pues lo que el libro pretende demostrar esque la historia no es un buen argumento para discutir sobre el presente, que es lo absolutamente contrario de lo que hacéis vosotros. Además no se yo qué pensar de un autor que dice que la Rendición de Breda no se produjo, cuando está documentada por cronistas no españoles con gran precisión y además se considera el cuadro de Velázquez una representación fiel gracias a estos testigos extrangeros.

  3. Mir de Tost
    22-03-2021 18:51

    Per al Pepsicola i d'altres trols desinformats (o que estan tan ben informats que temen perdre els privilegis que la manipulació castellana els ha dut): podeu llegir el llibre "La invención de pasado" (Verdad i ficción en la historia de España); de l'historiador Miguel-anxo Murado: tot queda molt clar.

  4. Franquinspain
    22-03-2021 13:23

    Correcte, NO CAL LLEGIR RES, sinó és en Català. NO CAL.

  5. Hola Pepsicola
    22-03-2021 11:41

    @Franquinspain no hace falta ser tan reaccionario, al final vas a hacer honor a tu nombre.

  6. Franquinspain
    22-03-2021 11:12

    Correcte, NO CAL LLEGIR RES, sinó és en Català. NO CAL.

  7. Frede
    22-03-2021 11:05

    Sí, sí. Insisteixo. Molt xerrar i vosaltres seguiu entrant a una pàgina d'internet catalana i en català i, mancant a totes les normes de l'educació i les bones maneres, us expresseu en castellà. Només aquest fet ja us deslegitima de totes totes. Sense entrar al fons de la qüestió que planteja l'article. Com és habitual, no paga la pena considerar les vostres desbarrades. Proveu d'anar a pàgines en alemany (vist que us interessa tant, suposo per afinitats feixistes) i escriviu en castellà. A veure que passa. És ben bé que on no n'hi ha no en raja.

  8. Hola Pepsicola
    21-03-2021 23:34

    @Alvaro Prim es su doble rasero, ellos a tí te pueden censurar por lo que consideren pero tú a ellos no puedes ni tocarlos. Al final de este vídeo el ponente afirma que negar la existencia de la Nación Catalana y defender que es un Condado de Aragón debería ser considerado un crímen penado por ley, y pone a la gente que opina de esta manera al nivel de los negacionistas del holocausto nazi:https://www.inh.cat/arxiu/vid/19e-Simposi-sobre-la-Historia-censurada-de-Catalunya/2019-INH-04-A-lex-Vilarroig-Del-relativisme-al-negacionisme-

    Este es el nivel, esto es fascismo en estado puro, meter a alguien en la cárcel por pensar diferente.

  9. Alvaro Prim
    21-03-2021 20:24

    Por lo pronto la censura se la han aplicado a hola Pepsicola dos veces. Eso demuestra una cierta forma de pemsar.

    Francec D, Afirmaciones extraordinarias requieren pruebas extraordinarias. HAsta el momento no se ha publicado en esta web las pruebas extraordinarias que demostrarian las afirmaciones. Y no, no vale el comodin de la inquisición y la censura con alcance global

  10. Hola Pepsicola
    19-03-2021 22:53

    @Francesc D. Acabas de definir a la perfección el hilo conductor de vuestros razonamientos, negáis todas las evidencias con el argumento de que son obra de la censura y listo. Se cree el ladrón que todos son de su condición. Yo no he negado las evidencias, sólo te he explicado por qué esas evidencias o no las has cogido bien o son inválidas. A ver en cuántos documentos del siglo XIII se habla de Reino de Cataluña, segregado del de Aragón.

  11. Francesc D.
    19-03-2021 21:57

    Hola Pepsicola, jo no tinc que demostrar-te rés. Ets tu el que s'ha d'informar ja que no vols entendre rés. A més, per més arguments que s'exposin,sempre trobaras la sol.lució fàcil per a negar les evidències. Que si erratas, que si un reino de una sola corona,etc... que carai t'empatolles noi. No tens ni punyetera idea del que parlas i només fas que embolicar la troca. Si vols més informació te la buscas. Jo ja la tinc.

  12. Hola Pepsicola
    19-03-2021 21:23

    Francesc D. Por puntos:
    Pues si está tan claro nómbrame una corona que esté compuesto por un solo reino y el resto señoríos de menor categoría, entonces te daré la razón.

    En el primer documento que me has adjuntado está bien claro que lo de reino fue una errata y está tachado, y de hecho no vuelve a referirse a Cataluña como reino en lo que queda de documento.

    En el segundo enlace no sale nada.

    En el tercero pues supongo que el que escribió ese libro alemán desconocía la repartición política de España, porque Cataluña no es un reino, y los documentos peninsulares de la época así lo atestiguan. Los mapas extrangeros de aquella época solían tener muchas erratas, ya que el escritor recibía informaciones de quinta o sexta mano, de otros libros que a su vez venían de otros libros y los errores se iban acumulando.

  13. Franquinspain
    19-03-2021 20:41

    Però Francesc crec que això t'ho inventés, o potser ho malinterpretes. Pensa que a Europa s'equivoquen també, i quan fan per exemple series Històriques, algú els hauria de dir que quan parlen de Catalans o de reis catalans, ho haurien de canviar per aragonesos, com amb tota la raó tradueixen a Espanya. No saps valorar Francesc, fins a quin punt en el fons hem d'agrair que l'Estat Hispànic i les seves gents, així com les empreses dobladores ens façon aquest aclariment, i ens protegeixin d'aquesta colla de ....Protestants? No se a que collons juga el senyor Borrell, que no influeix i intervé en un afer com aquest i aclareix a les productores i tal aquesta averració. Ah! i que de passada afegeixin als llibres de text d'america, que els anglesos ho van tenir fàcil, doncs només van haver de matar 4 indis, i que esborrin la paraula genocidi, evidentment falsa per no respectar els fets.

  14. Francesc D.
    19-03-2021 20:24

    Hola Pepsicola, Das Königreich Catalonia pag 172. El regne de Catalunya.(en Alemany) https://books.google.com/books/about/Atlas_minor_das_ist_Eine_kurze_jedoch_gr.html?hl=ca&id=8t7HI31SHasC

  15. Francesc D.
    19-03-2021 20:16

    Hola Pepsicola. Hi ha un tou de documents oficials espanyols que esmenten Catalunya com a regne. Només linkaré aquest exèmple. https://www.archivesportaleurope.net/es/ead-display/-/ead/pl/aicode/ES-D708/type/fa/id/ES-47186-ARCHV-UD-184149/unitid/ES-47186-ARCHV-UD-184149+-+ES-47186-ARCHV-UD-7140793/search/0/_QUOTE_reino+de+catalu%C3%B1a_QUOTE_

  16. Francesc D.
    19-03-2021 20:10

    Hola Pepsicola, De los Títulos del reyno principado de Cataluña. Pag 164. http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=137376&page=14

  17. Francesc D.
    19-03-2021 19:57

    Hola Pepsicola, No és el que tu entenguis o el que creguis. En aquest sentit i en referència al que és una Corona, el diccionari és ben clar. I ja ho he deixat escrit abans.

  18. Hola Pepsicola
    19-03-2021 19:47

    @Francesc D. me sigues dando la razón con lo de los enterramientos, porque como tú mismo dices afianza esa relación en todos los aspectos entre Cataluña y Aragón. ¿Entiendo que me quieres decir que el Reino de Aragón era más bien el Reino de Cataluña por pesar esta región políticamente más que la otra? Respecto a la definición de principado que se me olvidó responderte en el anterior mensaje, no existe que yo sepa una corona conformada por solo un reino y lo demás señoríos, tengo entendido que para que haya corona tiene que haber por lo menos otro reino.

  19. Toni Marimon
    19-03-2021 19:42

    Ah, entesos, Franquinspain. Era per a abreujar el nom. Com que és tan llarg. El drector aquest va actuar com s'esperava: és un d'aquests que podria tenir els 10 cognoms catalans (o no) que tan bé apliquen la política de la coecció i la repressió. Com qualsevol règim colonial. Tot molt com era d'esperar. Però no era al revés, segons alguns? En tot cas, si m'ho permets, jo no em referiria a cap enquesta. La pura percepció directa és prou evident. El pensement únic ja no és que sigui una realitat, sinó que ja deixa pas al No-pensament.

  20. Hola Pepsicola
    19-03-2021 19:37

    @Francesc D. Cataluña era un reino, el de Aragón. He buscado en internet esa dirección en alemán y no la he encontrado, lo que he encontrado es esto: https://de.wikipedia.org/wiki/F%C3%BCrstentum_Katalonien
    De todos modos yo no encuentro "españolista" decir que Cataluña no fue un reino, sino un territorio subyugado a la corona de Aragón, de hecho es un consenso internacional. De todos modos no entiendo eso de "españolista", qué significa.

  21. Francesc D.
    19-03-2021 19:30

    Hola Pepsicola, tots els reis de la Corona d'Aragó, o reis de la Tarraconensis,(Aragó o Arragona ve de Tarragona) estan enterrats a Poblet i a Santes Creus. A Catalunya. No pas a Sant Joan de la Penya. Aquesta és un altre evidència que reforça la importància del Principat en rel.lació als altres territoris. Al segle XV la governació es va traslladar a València però, sempre habia estat a Barcelona. Principatus Catalonie, en llatí vol dir govern de Catalunya. O sigui, des d'on es tallava el bacallà. Un altra trampa de l'estat escanyol, fer creure que Principat fa referència als dominis d'un príncep o quí sap que.

  22. Francesc D.
    19-03-2021 18:36

    Hola Pepsicola, D'altra banda i en rel.lació a la corona, és la persona jurídica de dret públic, de caràcter supraestatal, que agrupa diversos territoris,siguin regnes o senyorius varis.(Ducats,marquessats,Comtats,Principats,baronies,etc...) i que tenen un mateix monarca en comú. No ho dic jo, ho diu el diccionari. El mateix Ferran el Catòlic, per possar només un exèmple, era comte de Barcelona, comte de Ribagorça, Duc de Montblanc, Príncep de Girona, rei de Navarra,rei de València, rei de Sicília, regent de Castella,etc... Tots aquestsxterritoris son la Corona. O sigui! que, tornes a estar mal informat. Et recomano llegir a en Caius Parellada i Cardellach i no les històries del florido pensil. La trampa del nacionalisme escanyol, és confondre el comtat de Barcelona amb l'esborrat regne de Catalunya. Esborrat per la censura d'estat. La veritat sempre sura. Salut!

  23. Francesc D.
    19-03-2021 18:05

    Hola Pepsicola, que Catalunya era també un regne, horas d'ara només ho neguen els ignorants. Malgrat els intents malaltissos de l'estat escanyol de totes les èpoques, per a fer dessapareixer el regne de Catalunya, encara s'hi troven referències. Si fas una cerca al google en Alemany, sobre Königreich Catalonia et duras una grata sorpresa. Si fas la cerca en llatí o en Italia, més del mateix. Jaume I ho va deixar ben clar al llibre dels fets, així com Servent i d'altres autors. Aquesta mateixa web ha demostrat fins a la sacietat que Catalunya va ser un regne,t'agradi a tu o no! Llegei una mica i que la teva dèria espanyolista no t'inpedeixi veure la realitat. Salut!

  24. Hola Pepsicola
    19-03-2021 14:16

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  25. Franquinspain
    19-03-2021 14:14

    Per cert, als que sou en aquest espai i sou respectuosos i educats, no llegiu ni contesteu res dels participants que no ho són. Em refereixo a aquells que escriuen en castellà. Aquests que intervenen en castellà, sempre són Trolls provocadors i us prego que NO els LLEGIU. Ens fareu un favor a la resta. Poden rebaixar el seu grau d'odi en alguns moments, per tal que algun despistat els respongui, però sempre acaben insultant. Comproveu-ho en els diferents espais de lINH. La forma de saber qui són, ja que canvien de nom és que ho fan en castellà, sense respectar la llengua vehicular.

  26. Hola Pepsicola
    19-03-2021 14:09

    @Franquinspain ¿tú te has leído la novela de Mary Shelley? Porque el monstruo era muy inteligente y poseía sentimientos, y en varios pasajes de la novela se pretende demostrar que el ser tenía más humanidad que muchos personajes humanos con los que se cruzaba. Desde luego el director ese te definió perfectamente, eres un supremacista linguístico, un totalitario, una persona que guarda un odio y un rencor hacia todo lo que no es catalán digno de la Alemania de los años 40.

  27. Hola Pepsicola
    19-03-2021 14:00

    @Francesc D. me parece que la confusión la tienes tú entre lo que es un reino y una corona. Las coronas se refieren a unión de reinos, no de principados ni condados. De ese modo no existirían reinos y todo serían coronas. La Corona Aragonesa se refiere a los Reinos de Mallorca o de Valencia, el Principado de Cataluña estaba perfectamente subyugado al reino de Aragón, y tú mismo me estás dando la razón al decir que como parte misma del reino en Cataluña era donde se cortaba el bacalao del Reino de Aragón, porque eran una misma entidad política al fin y al cabo.

  28. Franquinspain
    19-03-2021 13:59

    Marimon per cert, el nom de Franquispain, l'utilitzo per mirar d'esbombar la idea que Espanya, des de fa segles és un artefacte lleig, malgirbat, apedaçat, violent, curt de gambals,... com ho és el mític FRANKSTEIN. Aleshores vaig pensar que usar aquest nom, faria publicitat d'aquesta idea. Tanmateix m'ho estic replantejant. Fins fa molt poc, sempre usava el meu nom real. Però prefereixo no donar pistes. M'explico. Pensa que abans que aquest Pepsicola, hi havia trolls, amb més nivell, tot s'ha de dir, pagats segur per l'estat, que tenen accés a informació, d'arxius policials,... i m'ho van demostrar en el passat en aquest espai, per amenaçar-me. Per això crec que convé no facilitar-los cap pista. Pel que fa a la llengua. He de dir que aquesta idea que t'he explicat, la defenso obertament des que tinc us de raó. I m'han comportat molts inconvenients. L'últim en un xat de professors d'un institut. Obertament mentre feien mofa de les faltes d'ortografia de la canalla en llengua castellana, jo obertament els vaig recriminar, que com podien estar tant preocupats per això, si les últimes estadístiques demostraven que a Barcelona el català ja era residual en els usos de la majoria de franges d'edat. Alhora vaig afegir que no m'importa massa, que les meves dues filles, que cursen en aquest institut, fessin faltes en castellà. I que preferiria que les meves filles no la coneguessin aquesta llengua. I que jo era partidari de que la canalla no havia d'aprendre el castellà, com passa al cantó italià de Suissa, que no és pas obligatori saber alemany, o com a Quebec,.... En fi, que vaig haver d'abandonar el grup. L'administrador, director, em va definir entre altres coses, de supremacista, i extremista lingüístic. En fi les coses més lògiques no entren, en aquelles societats en les que la humiliació i l'autoodi, ha estat abonat, i patit per tantes i tantes generacions. El resultat? Un autoodi i un emboirament mental títpic del poble gairebé colonitzat que som . Passa com en la història i la idea que en tenim d'ella. Surten proves i més proves, que contradiuen la versió oficial, i la majoria no vol ni escoltar-les, ni llegir-les. És realment preocupant.

  29. Hola Pepsicola
    19-03-2021 13:51

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  30. Gil de Vas
    19-03-2021 13:19

    "Los idiomas no pertenecen a los teritorios. Los idiomas pertenecen a las personas que viven en el territorio".

    Els idiomes no són de les persones ni dels territoris,i, si més no, les llengues porten el nom dels territoris on s'han originat.
    O és que a l'Argentina parlen argentí?

  31. Toni Marimon
    19-03-2021 12:44

    En aquest cas anem entesos, Spain. Quan el castellà sigui com l'italià, aleshores el tractarem com l'italià. De moment no. Mirarem de vistar aquest poble. Segur. Salutacions.

  32. Franquinspain
    19-03-2021 12:13

    Toni Marimon, caldria que l'estat català facilités, en una visió clarament no castellanista, que aquells centres que tinguessin possibilitats, donessin la opció d'aprendre el castellà, com ho fan amb el llatí, el francès o l'alemany. Però parlo de la possibilitat d'aprendre'l. Ara bé això vol dir que el que s'han de crear ara, és aquelles circumstàncies que facin que el català s'imposi com és natural. Per tant vol dir que l'estat hauria de provocar amb el seu treball, que els nous catalans no aprenguessin el castellà, altrament el català desapareix. Si aquestes circumstàncies a on hem de retornar, signifiquen o fan necessari que el castellà sigui apartat de l'ensenyament per urgència lingüística, em sembla bé. Tanmateix en un futur ideal, on com és lògic i natural cal desconeixer la llengua invasora, si algú vol aprendre el castellà, s'ha de permetre, bó i informant del que ha significat per mig món aquesta llengua invasora i assassina. I pel que fa a Montanyana, es evident que no va ser construït per fer bonic. Muntanyana va ser abandonat massivament cap a 1900, i és ara que la gent torna a la casa dels avis, per tal de recuperar aquest passat. Jo et convido que el visitis. I parlo de Muntanyana i no Pont de Muntanyana.

  33. Alvaro Prim
    19-03-2021 11:39

    Los idiomas no pertenecen a los teritorios. Los idiomas pertenecen a las personas que viven en el territorio. En Cataluña no se hablaba catalan hasta que colonos de los pirineos empezaron a ocupar la actual Cataluña. NO en Valencia ni en Baleares se hablaba catalán hasta que llegaron los colonos catalanes..

  34. Francesc D.
    19-03-2021 11:20

    Hola Pepsicola, confons el reino de Aragón, amb la Corona de Aragón. El comte de Barcelona era també el rei d'aragó així com, el titular de la corona d'Aragó. ( Tots els regnes , dignitats i territoris de la confederació) i des de el Principat de Catalunya s'hi tallava el bacallà. Salut.

  35. Toni Marimon
    19-03-2021 10:53

    Fer el castellà opcional és mentalitat d'esclau. Com si fos rus o italià! Que no, que no. Que és la llengua del pensament únic. Això fora. No volem el pensament únic, que és el que és la castellanització.

    I ja pots comptar si aquests pobles són físicament com eren a l'Edat Mitjana! No es dedicaven a fer pesebres vivents i publicitaris, llavors.

  36. Franquinspain
    19-03-2021 09:27

    Us equivoqueu, no hi ha culminació amb les obres de Xixena, la voluntat d' exterminar la llengua catalana, i tot el que olori a catalanitat no s'aturarà, amb la diocesi. Mireu jo tinc les arrels a Montanyana, i he visitat aquest bonic poble Ribagorça algunes vegades, i l'antiga casa familiar (en runes). Tothom s'escarrassa, com és normal i lògic a recuperar, respectar, protegir,... totes les tradicions d'aquelles contrades. Cases medievals, amb teulades de pissarra, cases de pedra, carrers, sants, tradicions... Us recomano que visiteu el poble. És increible. És tal i com era a l'edad mitjana. S'hi podria filmar una peli. Doncs bé considero que és sà, voler consevar i recuperar tot del passat , i ves per on?, tot, no. La llengua, sembla que no els importi perdre-la. No en són gens conscients del patrimoni i tresor que significar la llengua. Tot i que la universitat de Lleida, l'Arnau de Vilanova, juga una mica, a favor de la conservació i protecció de la llengua, però és insuficient. He estat present amb famílies d'aquest poble, en el que hi ha proves d'exterminar la llengua (sin que se note el cuidado), s'assemblen molt al que passa a la Catalunya del Nord, i de fet el que passa arreu del pais, encara que els del principat ens creguem diferents. Jo a Montanyana, he vist com els padrins enraonen en castellà a les seves filles, en canvi entre padrins en Ribagorçà (català), i amb alguns nets els enraonen amb català. Els vaig pregunatar per que ho feien, i la resposta era que ho vivien com a normal. No tenim eines per evitar la mort de la llengua, però ni per la desaparició a Barcelona, com tampoc a Montayana com arreu. No som diferents. Les diferències són irrisòries, i els resultats ho demostren. Entre moltes eines, com la de recuperar el nostre estat i institucions, i hi ha la necessitat, com es fa arreu del món, que en els paisos del català, la llengua castellana sigui optativa i no indispensable. Tanmateix tenim anima d'esclau, i entre la majoria de catalanoparlants, veuen el bilinguisme, (arma indispensable per assassinar el català), una cosa positiva. Estem com l'esclau que veu en el seves condicions miserables, coses positives per justificar la seva pèrdua de voluntat d'alliberament, que hauria de ser granítica i es desfà com un terrós de sucre en la castellanitat.

  37. Hola Pepsicola
    19-03-2021 01:15

    Ramon Berenguer IV y Ermengol VI no eran condes independientes, estaban subyugados al Reino de Aragón. Eso es plana y llanamente mentira. Pero por qué engañar a la gente, si podéis defender vuestra tesis sin soltar esas trolacas como la copa de un pino.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27055 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si els Della Rovere eren els Rovira, llavors tindria sentit que al 1471, any que Francesco della Rovere esdevé el...[+]
Salvador Dalí va manifestar que el filòsof i estudiós de la ciència Giambattista della Porta era català....[+]
Article publicat al butlletí «Sobirania i Justícia», núm. 20 el 14 d'octubre del...[+]