Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan al món apareix un geni, es pot identificar per aquest senyal: tots els necis es conjuren contra ell"
Johnathan Shift «Thoughs on various subjects, moral and diverting».
ARTICLES » 14-10-2021  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
1111 lectures

Molins de Rei, el bressol de l’heroïna de Sardenya

Elionor d'Arborea (1340-1404) és una de les figures mítiques de Sardenya. En l’imaginari col·lectiu dels sards representa la unitat nacional pel seu intent d’unir els quatre regnes medievals contra la dominació catalanoaragonesa. Bo i així, Elionor va néixer a Molins de Rei. La casa d'Arborea té les arrels a la Garrotxa. Article d'En Martí Crespo a Vilaweb, publicat el 30 d'abril d'enguany.

Detall del monument dedicat a la jutgessa Elionor d’Arborea a la plaça que porta el seu nom a Oristany.

Imatge de portada: Plaça d'Elionor d'Arborea, Oristany (Sardenya).

Dimecres 28 d'abril, Sardenya va commemorar la diada nacional en record de la insurrecció popular del 28 d’abril de 1794 contra el virrei i els funcionaris de la Casa de Savoia, arran de la negativa del govern piemontès de reconèixer els drets històrics del poble sard. Les anomenades Vespres Sardes són un episodi més de rebel·lió a l’illa contra les nombroses dominacions estrangeres que ha experimentat al llarg de la història. Quatre segles abans, sense anar més lluny, els qui intentaven controlar l’illa eren els catalans i també van topar amb una forta oposició local, encapçalada pel jutjat d’Arborea, un dels quatre regnes en què es dividia la Sardenya medieval juntament amb el de Càller, el de Gal·lura i el de Torres.

El jutge Marià IV d’Arborea (1317-1375), que s’havia educat a Barcelona i amb les autoritats de la qual mantenia bones relacions, va trencar l’amistat amb la corona catalanoaragonesa el 1353 arran de la conquesta de l’Alguer. Conscient de les ganes creixents de Pere el Cerimoniós d’ocupar tota l’illa, va decidir de plantar-hi cara coalitzant-se amb la poderosa família Dòria i els genovesos. El conflicte, que es va desenvolupar amb alts i baixos durant set dècades, el va heretar la seva filla Elionor, com a jutgessa regent del territori després de la mort de Marià IV. Elionor d’Arborea (1340-1404), de la qual ens ha arribat informació limitada, és de fet una de les figures mítiques de Sardenya: en l’imaginari col·lectiu representa la unitat nacional dels sards pel seu intent d’unir els quatre jutjats o regnes medievals contra la dominació catalanoaragonesa. Per reforçar els vincles amb Gènova, el 1376 es va casar amb Brancaleó Dòria, que en una de les negociacions amb Barcelona acabaria convertit en ostatge i moneda de canvi dels catalans per a mirar d’assolir un acord de pau favorable als seus interessos.

Durant el seu regnat des del palau d’Oristany, la capital d’Arborea, a més d’estar pendent dels moviments bèl·lics i diplomàtics, Elionor va promulgar la Carta de Logu, el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat d’Arborea i considerada una de les col·leccions de lleis més antigues i alhora avançades d’Europa. Amb la batalla de Sanluri, el 1409, es va posar fi a setanta anys de conflicte amb la desfeta sarda i el domini catalanoaragonès sobre l’illa. Però Elionor ja no va veure la derrota: s’havia mort l’estiu del 1404, probablement d’una epidèmia de pesta, en algun lloc de l’illa. Amb tot, el seu llegat va perviure gràcies a l’esmentada Carta de Logu, vigent al Regne de Sardenya durant més de quatre segles, i la seva figura, amb aurèola d’heroïna sarda, encara es manté ben viva sis segles després.

I això que la majoria d’historiadors coincideixen a situar-ne el naixement no pas a l’illa on és idolatrada, sinó en terres de la seva gran rival en vida, Catalunya. En efecte, es té constància que el 1334 la casa d’Arborea, amb arrels llunyanes a la Garrotxa i aleshores encara aliada de Barcelona, havia comprat els castells de Mataró i de Gelida, a més de la vila de Molins de Rei. I en aquest municipi, justament, sembla que va néixer cap al 1340 l’Elionor, filla del jutge i governant suprem d’Arborea Marià Bas-Serra, i de la catalana Timbor, pertanyent al noble llinatge dels Rocabertí de l’Empordà.

I una mica més: El nom d’Elionor d’Arborea també ha passat a la posteritat, més enllà i tot de l’illa de Sardenya, per la seva passió per la falconeria. De fet, al capítol 87 de la Carta de Logu apareix una de les primeres disposicions legals per a protegir els ocells rapinyaires, motiu pel qual una espècie rep el nom de falcó d’Elionorde la reina (Falco eleonorae).

30.04.2021

Per: Martí Crespo

https://www.vilaweb.cat/noticies/com-a-casa-molins-de-rei-el-bressol-heroina-de-sardenya-elionor-arborea/



Detall del quadre d’Antonio Benini que representa Elionor d’Arborea signant ‘La carta de Logu’.


Bust que representa Elionor d’Arborea a l’església de Santu ‘Engiu.


Un exemplar de falcó Elionor o de la Reina.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Hola Pepsicola
    21-10-2021 15:19

    Era una broma hombre tranquilo. O he dicho alguna mentira. Si nunca se consume más droga que ahora.

  2. Edmund Cooke
    21-10-2021 10:34

    Trobo injustificable que s'oculti un comentari gens ofensiu i fins i tot pueril com ara "pixes fora" i "ves patinant", i per contra es deixi com a normal un comentari xenòfob com tants i tants altres als que ens te acostumat en cola-coca!...la pregunta es:

    ¿per que el web master no dona de baixa definitiva a aquests troll-usuaris?....

  3. Hola Pepsicola
    18-10-2021 19:37

    Sí que se manejaba heroína en Molins sí, en todo el entorno de Barcelona básicamente. Ahora es más la cocaína y el hachís de los moritos buenos.

  4. Gil de Vas
    18-10-2021 18:14

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  5. Bernal Francés
    17-10-2021 21:22

    Cesc, de momento, nadie sostiene que el Quatrocento y el Quinquecento italianos sean obra castellana. Sería ridículo. Sois vosotros los que atribuís a catalanes cualquier logro en cualquier sitio. Hasta los romanos reconocían la primacía cultural griega. Lo siento, pero en revoluciones artísticas Italia no tiene parangón, sin que pinten nada en el asunto ni catalanes ni castellanos.

  6. CescT
    17-10-2021 19:54

    Dir que tots son castellans ho trobes normal. Tots catalans impossible.
    El canuto... el canuto ...

  7. Frede
    16-10-2021 10:37

    Molt interessant. Estic a l'espera que un suport econòmic caigut del cel i l'augment d'investigadors a l'INH obri un dia la caixa dels trons del pas dels catalans per Itàlia. Voldria entendre millor el quatrocento i el cinquecento, que és tan sospitós com el Siglo de Oro escanyol. Entendre com ha desaparegut de la historiografia italiana aquest període tan llarg i important. Entendre com és possible que els papes fossin catalans i a ningú els estrany i es passi de puntetes o es menysprei aquests personatges. Tots tenim dret a somniar! Però quanta feina!.

  8. LluísLluís
    16-10-2021 10:14

    Interessant biografia per la meva desconeixença

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
27733 lectures
Montse Montesinos - La creu de Sant Jordi, armes del Principat de Catalunya
Manel Capdevila - Manipulació i censura a la Wikipèdia: casos i evidències
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'escut de la US Navy amb els colors de la...[+]
Sabies que el fundador de la ciutat d'Odessa va ser un català que va exercir d'Almirall de la flota imperial...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]
En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i...[+]