Origen romano-carolingi de la bandera catalana

Segons la llegenda, el rei Carolingi Lluís el Pietós va impregnar els dits a la ferida del comte Guifré el Pilós i en recompensa pel seu valor davant els normands va donar-li un escut d’armes, senyalant les 4 barres a l’escut daurat.

Una bonica llegenda, però possiblement falsa, perquè Lluís el pietós va morir el mateix any que va néixer Guifré el Pilós i Carles el Calb va morir abans que Guifré protagonitzés aquest episodi èpic vers l'any 895.

Precisament per això, segons l'historiador Borja de Riquer, la llegenda de Guifré el Pilós, va ser inventada per l'historiador valencià Pere Anton Beuter, l'any 1555, inspirant-se en una crònica castellana de l'any 1492 que narra al "Nobiliario Vero" de Hernan Mexia, la presa de Còrdova per Ferran III l'any 1241, el qual va voler premiar un dels seus millors cavallers, sucant amb els dits la sang de l'esquena i fent tres franges vermelles sobre el seu escut daurat. Així doncs, l'historiador valencià, hauria imaginat una història igual per explicar l'origen de la senyera catalana.

Tanmateix, el 26 de desembre del 795, durant l'enterrament del Papa Adrià II i coronació del nou Papa Lleó III, aquest últim, a la carta que va enviar a Carlemany, li prega que li doni les claus del confessionari de Sant Pere i l'estendard de Roma, que era l'emblema dels estats pontificis i, per extensió, de la cristiandat, amb els colors groc i vermell (OR i FLAMA), heretats de l'imperi romà.

A partir d'aquesta data, el 795, l'imperi carolingi passa a ostentar els colors de la cristiandat, groc i vermell, i d'aquí, inevitablement, arribarien en el seu moment els colors de Barcelona i posteriorment de Cathalunya.

Cal recordar també, que l'any 799 el PAPA LLEÓ III va fugir de ROMA, on justament els cavallers de Carlemany destacats a la ciutat li varen salvar la vida i el varen portar a la vila de PADERBORN, que Carlemany havia fundat l'any 776. Durant aquesta estada a Paderborn, el Papa i Carlemany varen pactar la protecció del pontificat a canvi de la coronació a ROMA de Carlemany. El 25 de desembre de l'any 800, Carlemany va ser coronat Emperador Romà d'Occident.

Per aquest motiu, tota la dinastia carolíngia i les seves ciutats més destacades tenen els colors groc i vermell als seus escuts. Com passa a Herstal, Lieja, Paderborn o Barcelona entre d'altres.

I justament a la ciutat de Patrisbrunna, l'arxidiòcesi Patherbrunnensis, avui PaderBorn, és des d'on Carlemany realitzarà el seu primer Reichstag al 777, anomenada Dieta de Paderborn.

Ciutat on d'entre d'altres qüestions, va decidir-se l'alliberament de Barcelona, Saragossa, Osca i Girona a petició dels seus Valí's o governadors musulmans d'aquestes ciutats, que s'havien revoltat contra el poder del Califat de Còrdova de l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.

Com molt bé ho demostra, la ciutat de Paderborn i l'arxidiòcesi Patherbrunnensis, que encara avui conserva en el seu l'escut les barres catalanes i els nostres mateixos colors.

I també són singularment interessants els escuts d'armes de les famílies nobles de Bulemast i Stapel, que reproduïm a continuació, i són l'origen d'aquest escut de la ciutat, sobre les quals tenim moltes sospites que varen participar a la reconquesta de Catalunya, com a Cathals, o Caps de Guerra, de PadenBorn al servei de Carlemany.

De fet, les 4 barres poden correspondre a les 4 puntes de la creu en al·lusió a la cristiandat, ja que aquesta era l’ensenya de la Generalitat, o bé a la signatura abreviada de Carlemany (KRLS), ja que, curiosament, el nom Carlemany en català, té 9 lletres i es correspon perfectament amb el nombre total de barres de la bandera catalana.

Un altra dada interessant és el fet que Carlemany era nat a l’entorn de Lieja (Valònia), província que també fou un Principat des de l’any 985 fins al 1795, ciutat que porta també els colors groc i vermell.

Podeu consultar l’article sencer amb imatges incloses al web personal d’en Jordi Castellà: http://cathalania.blogspot.com/2020/08/origen-dels-colors-de-la-senyera.html?m=1