Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
OPINIó » 21-07-2014  |  PROJECTE LLEONARD
8813 lectures

Patrícia Gabancho: 'Després de Colom, desmuntem Leonardo'

Patrícia Gabancho reconeix la tasca minuciosa d'en Jordi Bilbeny al voltant de la censura històrica i la compara amb la restauració d'una pintura repintada. L'escriptora, que d'entrada es declara escèptica, identifica l'existència d'unes pautes censores que evidencien l'espoli històric, i ens convida a no tancar la porta al dubte i a seguir fent-nos 'bones preguntes', no fos cas que això pogués acabar canviant precisament, la història

Patrícia Gabancho

Jordi Bilbeny està acostumat que, per comptes de considerar-lo un savi, la gent el prengui per boig. És el preu de caminar contra-corrent i sense l’aval de l’acadèmia, que representa el pensament convencional i acceptat. Aquest historiador que va per lliure s’ha especialitzat en un tema clau: la censura. Com, al voltant del segle XVI, però també abans i no cal dir després, es construeix una poderosa maquinària estatal que manipula la història per fer veure el que no és. Ni és una operació difícil ni és perfecta. En primera instància, els documents que s’han de reescriure per colar bou per bèstia grossa són relativament pocs (i controlats) però, en segon lloc, moltes mans tocant moltes pàgines fan que s’hi colen incongruències, errors, reiteracions i en definitiva, pistes. Doncs Bilbeny i un equip de col.laboradors més o menys espontanis s’han especialitzat a llegir amb lupa els documents –ara esdevinguts palimpsests—per saber què hi ha a sota. Com qui restaura una pintura repintada.

Servidora és de naturalesa escèptica però amb el temps i les converses he après a aplicar la suspicàcia a la versió oficial i no pas a les hipòtesis plantejades per l’Institut de Nova Història. És que hi ha unes pautes que estintolen aquestes suspicàcies. Per exemple, que un dels territoris “espoliats” –espoliat de la seva pròpia història—sigui la Corona d’Aragó; per exemple, que molts personatges clau de la història espanyola, i no només espanyola, siguin esmunyedissos, amb biografies trontollants i amb incongruències flagrants que, a sobre, es repeteixen. Ja ho hem dit: són pautes. Si tot plegat fos cert, tindríem una gent treballant de forma sistemàtica amb un patró: uns funcionaris amb instruccions. Doncs bé: avui ja és francament acceptada la teoria que Cristòfor Colom no era un genovès sense alcúrnia de cap mena sinó un noble català, un príncep de Catalunya, Joan Colom. La pertinença catalana –és a dir, de la Corona catalano-aragonesa—de la personalitat de Colom té una lògica difícil de contestar quan es ressegueixen indicis, rastres, traces, fets, documents, paraules, signatures i, sobretot, trajectòria. La cosa comença amb una bona pregunta: ¿pot un individu foraster, pobre, sense noblesa de cap mena, i en aquell temps!, arribar a la Cort i obtenir privilegis, complicitat, suport, etc., d’una “potència” que a sobre no tenia experiència en mar, com és Castella?

Les bones preguntes duen a les bones respostes. Però deixem Colom. El que fan Bilbeny & co és continuar interrogant la història, buscant altres biografies sospitoses, perquè si has començat una operació d’aquesta envergadura –com és canviar el signe de la descoberta d’Amèrica–, oi que la lògica és tirar endavant i continuar amb el joc? Doncs saltant de figura en figura, el grup d’historiadors planteja dubtes sobre el segle d’or espanyol (Cervantes, Santa Teresa…), sobre algunes figures universals també sense identitat clara (Erasme de Rotterdam) fins arribar, ara mateix, al Renaixement “italià”, és a dir, a Leonardo da Vinci, i no només, adverteixo. Clar, parlar d’Itàlia és recordar que “allò”, una bona part, era el Regne de Nàpols, que arribava a les envistes de Roma, és a dir, del Vaticà.  Regne de Nàpols i corona d’Aragó és tot u fins que Felip V fa fer saltar l’invent pels aires, però això és una altra història.

Llavors arribem al que Jordi Bilbeny anomena, amb un somrís murri, “el triangle de les Bermudes”, compost per Madrid, París i el Vaticà. Què hi ha al mig? Catalunya. Una Catalunya que en la teoria oficial no té Renaixement –sí els prolegòmens, precisament de la mà del rei Magnànim—i encara una sobtada decadència, no només econòmica i política, sinó també de creativitat. Per dir-ho curt, passem del Tirant i Ausiàs al no res en dos dies. Si a això sumem que Leonardo torna a ser un pagesot humil, fill il·legítim, criat entre vaques en un llogarret perdut, per saltar immediatament a tocar el poder més poderós; que a Itàlia també hi ha una disputa històrica entre el nord i el sud, que afavoreix en definitiva Florència; que existeixen els papa Borgia / Borja, que no han pogut ser esborrats però sí bescantats amb tota mena de llegendes; que Leonardo és també heterodox, i reivindicat pels esoterismes diversos; que l’extensa casa reial catalana no s’extingeix de cop, sinó que s’escampa pels regnes… en fi, si anem sumant peces, resulta que ens podem qüestionar si Leonardo no tenia lligams amb aquesta (esdevinguda) fantasmagòrica casa reial catalana.

Això ens duu a replantejar qui és la Monna Lisa, qui és Leonardo, quin és el paisatge que emmarca moltes de les seves pintures, per què té els coneixements que té en totes les matèries decisives de la ciència del moment i tantes altres coses. Si en voleu fer un tast, perquè us agraden les preguntes, ara mateix hi ha a les pantalles un documental de factura impecable, “Desmuntant Leonardo”, que planteja tots aquests interrogants, en contesta alguns i deixa per una futura segona part el fet de desvelar la identitat definitiva del geni. Us puc donar fe que tantes preguntes maregen i al final surts del cinema preguntant “i si fos…?”. Doncs a vegades un bon “isifos” canvia la història. Literalment. Us atreviu a jugar-hi?


Patrícia Gabancho

article publicat al NÚVOL, diari digital de cultura 
http://www.nuvol.com/opinio/despres-de-colom-desmuntem-leonardo/




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Bienvenido Prados
    03-09-2014 20:21

    Molt bon article, Patricia.

  2. Lluís
    08-08-2014 00:40

    Marc: ho sento, però poc et puc donar, més enllà de l'evident. Hi ha quixots anotats d'en Francisco Rico, Diego Clemencín, Juan Bowle, ... I Germà Colon ha fet comparacions amb traduccions. Si mires les xerrades d'en Pep Comajuncosa sobre el Quixot, ell cita algunes obres més. La tònica és "italianismos", "francesismos", "como en la celestina", "creatividad de Cervantes", etc. segons convingui. A mi no em serveixen gaire, però ja tinc intenció d'incloure els seus comentaris a quixot.cat. N'hi ha molt pocs de seus, de moment. De fet solen ser força pèssimes les anotacions del Quixot, perquè es limiten a traduir-te a castellà actual les expressions, sense explicar com ho saben, què vol dir. En diversos casos veus que ho han deduït pel contexte, en altres diversos autors es contradiuen, ... Queda clar que no ho saben, però no tenen collons d'escriure que no ho saben. En part, per això jo insisteixo en marcar d'on trec les coses, i si és una impressió personal, ho marco com impressió personal. Els Quixots comentats que he vist em semblen fatxenderia lingüística. Els treballs de Germà Colon no els he llegit encara, tot sigui dit.

  3. Xavier
    07-08-2014 14:11

    Taga, ahí va això!, com vulgarment es diu, que déu ens agafi confessats!


    Ben poc sabem d'aquest Martí Cortès d'Albacar. Ens el presenten com un aragonès que de ben jove es va traslladar a Cadis on es formà com a cosmògraf i escriptor nàutic, oficis als que es va dedicar en exclusiva durant la seva vida i amb els que va excel·lir. Açò sobta amb la declaració que fa a la epístola final dirigida al valencià Johan "Parent", on diu que escriu aquesta obra "hallándome unos dias de negocios desocupado", donant a entendre que tenia altres ocupacions principals i, desocupat d'aquestes i no podent estar ociós ni tan sols uns dies, com a mena de "hobby", empren aquest treball.
    Si agafem la hipòtesi d'identificar a aquest Cortès d'Albacar amb el fill del Ferran Cortès, o sigui, amb Martí d'Aragó-Gurrea, erudit, numismàtic, antiquari, amb coneixements d'italià, francès, llatí, grec i hebreu, amb gust pel món clàssic i conegut pel sobrenom de 'el Filòsof Aragonès', doncs, en principi, no sembla cosa tan descabellada sinó fos per les dates de naixement d'ambdós, però vaja, ja sabem com va tot açò de les dates en tota aquesta "història".

    Per altra banda, em sembla estrany que en aquesta obra de "l'Sphera", no ja que es dediqui a dues persones com l'Álvaro de Bazán "el vell" i a Johan 'Parent', sinó que es faci amb elogis semblants per no dir calcats i sobretot, que a ambdós se'ls demani per a que la "corrijan i enmienden". Si jo soc l'Álvaro de Bazán i m'assabento que havent corregit jo l'obra, desprès l'autor li l'envia a un tercer per esmenar-la de nou, L'ENVIO A GALERES!!! Penso que el Cortès, amb aquesta acció, corria el perill d'enemistar-se amb algú d'ells sinó amb els dos. Per aquestes raons tendeixo a pensar que aquestes dues dedicatòries són en realitat una de sola i els dos personatges un de sol, el mateix vaja.

    Doncs bé, arribats aquí podríem preguntar-nos, tenia Martí d'Aragó algun Parent de nom Joan, valencià, que fos de nissaga de navegants, militars, etc., i que encaixes amb el perfil dels de Bazán? Dons sí, el seu cosí germà Joan II de Montcada, 1r. Comte d'Aitona de la rama de Xiva, Senescal de Catalunya i Virrei de Sicília.

    Són diversos els paral·lelismes que hi han comparant a l'Álvaro de Bazán "el vell", l'Álvaro de Bazán 1r. Marqués de Sta Cruz, l'Álvaro II de Bazán amb l'Hug de Montcada i Cardona, el nomenat Joan II de Montcada i Tolsà, Francesc I de Montcada i Cardona 1r Marqués d'Aitona i Francesc II de Montcada i Montcada.


    Bibliografia selecta:

    - http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_Cort%C3%A9s_de_Albacar

    - http://es.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_de_Arag%C3%B3n

    - http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0220279.xml?s.q=Mart%C3%AD+d%27Arag%C3%B3-gurrea#.U-NlkON_vJ0

    - http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81lvaro_de_Baz%C3%A1n_el_Viejo

    - http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81lvaro_de_Baz%C3%A1n

    -http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81lvaro_de_Baz%C3%A1n_II_marqu%C3%A9s_de_Santa_Cruz

    - http://ca.wikipedia.org/wiki/Hug_de_Montcada_i_de_Cardona

    - http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0043623.xml?s.q=Pere+de+Montcada#.U-No1eN_vJ1

    - http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0043652.xml#.U-NpLON_vJ0

    - http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Montcada_i_de_Cardona

    - http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0043651.xml#.U-Np_-N_vJ0

    - http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Montcada

    - http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0043662.xml#.U-Np2-N_vJ0

  4. Marc
    07-08-2014 00:44

    Per cert Lluis, em pots passar una bibliografia que tracti la llengua del Quixot? T'ho agrairia.

  5. Lluís
    07-08-2014 00:15

    Amb temps ho anirem fent. I que cadascú ho faci com li sembli convenient, perquè com arreu, hi ha gustos per tot. :)

  6. Marc
    07-08-2014 00:06

    Lluis, és que no hi ha altra manera que fer-ho seriosament. Si no es fa seriosament és que senzillament no es fa. En lloc d'agafar el Quixot i anar elucubrant (no t'ofenguis) potser fóra més encertat dedicar-se a una sola expressió o paraula i exhaurir-la per tal de provar la seva catalanitat o si no es pot, mostrar la inconsistència de la filologia castellana. Crec que poc però rigorós és millor que deixar-se anar amb tot el text sencer del Quixot. Perquè és que a més és contraproduent.

    Si trobo un poc de temps ja en faré qualque cosa ;)

  7. Lluís
    06-08-2014 23:53

    Marc: passa que ho voldríeu tot fet. :) Esperem que algú en faci l'anàlisi amb més profunditat. Jo ho intento a quixot.cat , i amb més feines que tinc a mitges i algun dia sortiran, però tot això vol temps i dedicació. No vols pas fer-lo tu l'estudi en profunditat? Serà benvingut. Ni que sigui per desacreditar-ho; tot serveix. Quan gent com en Francisco Rico fa anàlisis absolutament pèssimes de certes expressions, és com si ens fessin la feina, per exemple, perquè es nota com no se'n surten d'explicar-ho si no és de maneres rocambolesques.

  8. Marc
    06-08-2014 22:43

    Xavier, amb simples llistes de paraules no anem enlloc. Ho has de justificar, cada una l'has de justificar. Això no val per a res home, que no ho veieu?

  9. Francesc
    06-08-2014 13:49

    Exactament!, El significat del mot 'Espanya no és el mateix. El terme Espanya basculava entre un concepte geogràfic i una confederació de regnes. Agafem aquesta segona accepció. Bé: cada regne era de jurídicament independent, amb els seus poders legislatiu, executiu i judicial diferents. Et sembla que actualment la situació es la mateixa? No..Som hereus del "justo derecho de conquista" de la guerra de successió. Carles I tenia dominis per tot arreu d'Europa: Flandes, Holanda, Nàpols Sicília, Milanesat Alemanya. Àustria ... Aquests. territoris participen d'aquest sentiment d'unitat peninsular? És evident que no. Altrament, per què et sembla que moltíssims catalans volem decidir sobre el nostre futur? 2n) Tu ho has dit!: Pertànyer a la noblesa, de la petita per amunt. Precisament el que li passa a en Leonardo que es noble (el seu escut ho testimonia i no precisament de la baixa noblesa, sinó d'algú que, com testimonia l'escut, pertany d'alguna manera a la casa reial catalana).. La història oficial diu que era fill d'una pagesa... on és la noblesa que tu mateix reconeixes? Em pots posar exemples de personatges del segle XV i XVI que essent humils van arribar molt amunt? Et sembla que ara passa el mateix? Què és ser nacionalista per a tu, Tagareno?. N'ets tu, de nacionalista (nacionalista espanyol panxcastellà)?

  10. Xavier
    06-08-2014 12:47

    Amb lo dels vents m'he passat de llest. No ho havia llegit ben bé.

  11. Pujolet
    06-08-2014 09:52

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  12. Tagareno
    06-08-2014 02:02

    Francesc, dos respuestas: 1ª políticamente no es lo mismo . Pero es a finales del XV con la unión de las dos monarquías cuando empieza a tomar forma una conciencia de unidad peninsular y es Carlos V el heredero directo de esa unión . Y son los intereses particulares de las noblezas y clases dominantes de cada reino las que mantienen el statu quo medieval durante dos siglos mas. Pero desde luego no se hubiera llegado a la España del siglo XXI sin esa voluntad de unión del XVI que ahora os queréis cargar. 2º Todas las sociedades de cualquier época son clasistas , hasta las comunistas, somos animales gregarios. Pero en el siglo XVI si pertenecías a la pequeña nobleza , tenias talento y algo de suerte podías llegar a cualquier lado. Igualito que ahora. En Cataluña sin ir mas lejos hasta hace pocos años . Si eras de buena familia, nacionalista , católico y le caías bien a Marta Ferrusola. Podías acabar de conseller o en algún puesto bien pagado de la Gene en un pis pas.

  13. Tagareno
    06-08-2014 01:45

    Esas son tus "catalanadas". Como sabes que son catalanadas ¿ por que no siguen las normas ortográficas actuales de la RAE . Si eso son catalanadas , entonces no hay ni un solo libro de la época que fuera escrito en castellano. De hecho todos ,absolutamente todos, son traducciones del catalán. Cosa que tampoco me explico, ya que seguramente no debía haber ni un castellano que supiera escribir. ¡Ya lo sé ! eran traducciones del catalán al castellano pero traducidas por catalanes botiflers. Vuestro pecado original con respecto a la lengua de los libros de esa época es hacer cree que catalán y castellano eran dos compartimentos estancos que no se influían del uno al otro y que no tenían ningún contacto,. Y el segundo error es hacer creer que entonces había una normativa ortográfica clara para el castellano y otra para el catalán . Entonces pasáis el corrector ortográfico y cuando surge una discordancia achacarla a la censura. Vosotros que sois casi todos filólogos, Debíais saber que eso nunca fue así y que en un mismo texto podía aparecer la misma palabra escrita de varias maneras , ya que la ortografía no estaba ni mucho menos normalizada y cada uno escribía como sabia o como podía.Pero eso vosotros ya lo sabéis .Pero si lo reconocierais se os desmontaba el chiringuito. Con respecto a los vientos te lo vuelvo a repetir MEDITERRANEO, seguro que los vientos del cantábrico no estaban escritos en catalán. Que en el siglo XVI los vientos propios del Mediterraneo se nombraran en España con su nombre catalán tiene toda la lógica del mundo.¿ Por que los vientos oceánicos no tenían nombre catalán?, ¿curios ,oi?. La genealogía de Cortés de Albacar; evitatela, así no tendré que mandarte a tomar por donde "amargueixen les cogombres".Me doleria ya que te he cogido cariño.

  14. Xavier
    05-08-2014 21:38

    L'emparentament del Cortès "d'Albacar" per a demà, si puc és clar.

  15. Xavier
    05-08-2014 21:16

    Tagareno, segons es diu, el llibre va ser escrit pels anys 50 del XVI, a Sevilla, ciutat atlàntica, i en castellà. Que no tenia noms la gloriosa armada castellana, cantàbrica i atlàntica del mar oceà, per definir els seus vents?

  16. Xavier
    05-08-2014 20:25

    Que et burles de mi, Taga. "¿Donde?", diu. Vols picar-me i fer-me caure al teu parany? S'ha de ser molt atrevit per contestar-te, rodejats com estem de censors tant ben formats. Però ho faré perquè ni la mateixa Madonna de la Badia em guanya a atrevit.
    Junt a les catalanades, i per pàgines de les que he llegit, afegiré també possibles italianismes, llatinismes, paraules mal traduïdes i mots i construccions estranyes que hom diria que les ha escrit el mateix Increible. I així tot, barrejat i ben sacsejat, potser servirà de defensa i baluard a la magnífica escomesa a la que algun perfil semblant al de l'Alfonso em sotmetrà. Sinó és així, i tot resulta inútil, apel·lo al vostre cor magnànim, oh! magnífic príncep palatí.

    pàg. 2: muger / sumptuosos / monstroles
    pàg. 3: dubda / enxalçados / punidos / paresce / cicilianos / recebido / resussitados
    pàg. 4: para en corte i para en campo / y es manifestolo Francisco / sobrepujamos / reduziendo los indios a
    pàg. 5: tomar el altura del sol / la mar / brúxola / nordestear-noruestear / plega a Dios / fasta / fenices / parescia / aguardar tiempo hecho
    pàg. 6: la bolina / cercando / mástel y entenas / anchora / arriscar / gobernalle / muy más grande
    pàg. 10: quantidades
    pàg. 11: endereçado al / y halló arte para los gobernar / medicinas salutíferas / conterminios / Mar Bermejo
    pàg. 12: es de doler / no los avian de ver / para los leer
    pàg. 13: no dexaste de la batir / qüalidad / Antonio de Nebrissa
    pàg. 14: subtileza / sesta
    pàg. 110: alcançaremos / errada / subtil / escrevia / estemos ciertos / escriptura / y tanta tornado a la dexar
    pàg. 111: dubdara / bien soy cierto / soy cierto.

  17. Latrincapuyol
    05-08-2014 19:42

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  18. Jorge Puyol
    05-08-2014 19:33

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  19. Francesc
    05-08-2014 16:27

    Targareno, dues preguntes. 1a) És el mateix el significat d'Espanya al segle XXI que el del segle XVI? 2a) Quina societat és més classista, la del segle XVI o la del segle XXI?

  20. Xavier
    04-08-2014 19:56

    De res, Jordi.

    Encantat d'ajudar en la vostra, moltes vegades segur, ingrata tasca de treure a la llum la veritat perquè, com va dir el poeta, "Veritas odium parit". Aquesta veritat la dic no perquè dubti que vostra mercè no la conegui, perquè seria com allò que diuen d'ensenyar volar al àliga, sinó per recordar-li-la si, per allò del pas del temps, la tenia arraconada a l'ànima.

    I com va dir Plaute als seus... ( no m'enrotllo més... ) :-)))

  21. Jordi Bilbeny
    03-08-2014 03:43

    gràcies, Xavier, pel vincle de l'article d'En Josep Vicent Escartí sobre En Martí Cortès i el seu llibre de cosmografia, que em serà molt útil per un treball que faig precisament sobre la ciència nàutica catalana.

  22. Xavier
    30-07-2014 20:39

    No sé per què ara no es pot obrir l'enllaç de l'obra del Martin Cortés que he deixat a sota, ni tampoc des de l'enllaç que n'hi havia clicant el nom, a la pàgina que ha deixat el Tagareno.

    Aquí he trobat un treball de Vicent Josep Escartí sobre l'obra en qüestió. A la pàg. 268 n'hi ha una curiosa interpretació que fa Cortés de Sant Erasme. A la pàg. 269 recalca Escartí com Cortés posa el nom dels vents en català. També a la 269, relata com Cortés va voler que la seva obra fos corregida per un comerciant i navegant valencià, Joan "Parent". A la pàg. 270, Escartí interpreta el canvi de llengua en temps del Carles I per part dels autors valencians, dins d'una visió a l'època de la formació d'un imperi universal. A la pàg. 273, en canvi, interpreto que Escartí tracta a l'Alvaro de Bazan, com a noble valencià.

    http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_13/Articles/13%20Escarti.pdf">http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_13/Articles/13%20Escarti.pdf

  23. Xavier
    30-07-2014 18:16

    Què passa, Taga? Què no podem parlar? O és que no t'agrada veure proves de com es tractaven els llibres en eixa època? I els Bazan són personatges, com d'altres als que ja ens tenen acostumats, sortits de no res per, de cop, convertir-se en la gent més famosa del moment, sinó, mira les seves biografies. Au, desapareix, fantasma.

  24. Tagareno
    30-07-2014 18:04

    Alvaro de Bazán: Marqués de Santa Cruz, grande de España, señor de las villas del Viso y Valdepeñas, comendador mayor de León y de Villamayor, Alhambra y La Solana en la Orden de Santiago; miembro del Consejo de su Majestad Felipe II, Capitán General del Mar Océano y de la gente de guerra del reino de Portugal" ¿No existio? ,¡ Anda ya!.¿A ver si el que no existes eres tu?. Por que no te golpeas la cabeza con la pared . Si te duele tendrás la certeza de que existes Y además con un poco de suerte se te recoloca la neurona y dejas de ver catalanadas hasta en la piedra Rosetta. Por que como todo el mundo debería saber no fueron los griegos los que vinieron a Ampurias, sino los catalanes del del 500 aC,los que colonizaron Grecia y llevaron allí la democracia. Os dejo por que soy de esas personas a las que les gusta pensar que todo el mundo es bueno. Y aquí suelo encontrar la prueba de que esto no es así. Un poco divierte , pero mucho rato cansa.

  25. Xavier
    30-07-2014 17:34

    http://documentomovil.usal.es/visor.php?v=dicter&f=nautica_CortesAlbacar#1

    " target="_blank" class="linkc">http://documentomovil.usal.es/visor.php?v=dicter&f=nautica_CortesAlbacar#1">http://documentomovil.usal.es/visor.php?v=dicter&f=nautica_CortesAlbacar#1

  26. Xavier
    30-07-2014 17:33

    Molt interessant aquest Martin Cortés, Taga. Aquest ha de ser el fill de l'Hernan, però de Bujaraloz? No era Badajoz?(he, he, ha, ha) Llegint la seva obra, a banda de les moltes catalanades -es nota que es un obra totalment retocada, s'adreça a Álvaro de Bazán, personatge totalment inexistent-, us remeto a una interessant reflexió que fa sobre els llibres nous a l'últim paràgraf de la pàgina 12.

  27. Bragatell
    30-07-2014 15:39

    Tu juro que abans de dir Calataiud he estat a punt dir Bujaraloz. Ja ho entenc l'absència d'aigua el va fer mariner. Ah! clar, és veritat, llavors encara no havien tallat els roures dels Monegros per fer l'Armada Invencible. Ara ho entenc, els que van tallar els arbres dels Monegros per fer l'Armada Invencible eren descendents dels almogàvers.

  28. Tagareno
    30-07-2014 10:52

    Lee un poco Braguell te hará bien.
    http://dicter.usal.es/?obra=CortesAlbacar" target="_blank" class="linkc">http://dicter.usal.es/?obra=CortesAlbacar">http://dicter.usal.es/?obra=CortesAlbacar
    Martin Cortes de Albacar nacido en ¿ Bujaraloz? bonito pueblo marinero de la provincia de Zaragoza.
    Exactamente si nos dicen que no podemos: igual entramos 50 en un 600 ,que arrasamos Atenas y Neopatria. Somos así.

  29. Braguell
    30-07-2014 10:33

    Si al final resultarà que el navegans eren de Calataiub. S'ha de ser maño !!!!!!. ¿Como meterías a 50 maños en un 600? Respuesta: diciéndoles que no caben

  30. tagareno
    29-07-2014 22:43

    Por cierto Ferrando d´Ahones era aragonés y el almirante de la flota almogavar.¿ Sabria navegar?

  31. tagareno
    29-07-2014 22:20

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  32. tagareno
    29-07-2014 22:05

    Que ERC va a ganar por goleada en las próximas elecciones es seguro y después vendrá la DUI. ¡Lo que nos vamos a reir el año que viene!. Cataluña en manos de ERC. No vais a pasar hambre ni ná.

    1.a Ningún catalán, ni ninguna catalana, dignos de tal nombre, admitirán unión matrimonial con individuo español o hijo de española.

    2.a En el sentido de catalán, consideramos no sólo el de catalán propiamente dicho (catalán estricto, valenciano, balear, de las islas Pitusas, algueriano y catalán del Rosellón), sino también el hijo de tierras occitanas (Cataluña Grande, Provenza, Foix, Languedoc, Avernia, Bearn, Lemosín etc.).

    3.a En el sentido de Castellano, entenderemos, castellano nuevo, castellano viejo, leonés, extremeño, andaluz, asturiano, murciano y aragonés (excepción de las tierras fronterizas, a menos de 100 kilómetros) y las naciones de castellanos en el Marruecos, Canarias, Río de Oro, Sahara Español, Guineas y otras posesiones españolas en cualquier país del mundo.

    4.a Consideraremos anti catalanas tales uniones ?exceptuando si están atenuadas por uno o más enlaces anteriores- y como tales las combatiremos.

    5.a Declararemos mal catalán al que, después de habérsele hecho tales reflexiones, efectúe el matrimonio.

    6.a No olvidaremos que sin una sangre limpia, virgen de "cruces? sanguíneos, es imposible hacer nada de provecho.

    7.a Y no olvidaremos que si el pequeño dios alado, ciego como es, quisiera herirnos en este sentido, que si el amor es una cosa grande, inmensa y la pérdida, una terrible desgracia, Cataluña ha de ser nuestro amor supremo, Ella está por encima de todo.?

    (Heribert Barrera) ( primer presidente de ERC de la democracia entre 1993 y 1995)

  33. Bragatell
    29-07-2014 22:01

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  34. Bragatell
    29-07-2014 21:58

    Xavier, el tagareno sembla aragonès. Els aragonesos anticatalans són molt fàcil de combatre. " Los catalanes todo para Cataluña" diuen. Estàn absolutament acomplexats i es dediquen a tirar dardos com aquest. " Los Almaogàvares malos los de Aragón y valencia, los Almogàvares buenos los catalanes". T'equivoques tangareo. Els Almogàvers valencians també eren bons. Els únics Almogàvers dolents i inútils eren els d'Aragó perque no sabien navegar. No havien vist mai el mar. Els Almogàvers dÀragó no els volia ningú. Es marejaven.

  35. tagareno
    29-07-2014 21:44

    Xavier yo no afimo , yo pregunto inocentemente. Ademas tu has leído la crónica de Bernat Desclot: "y lleva cada uno una buena lanza, y dos dardos y un zurrón de cuero a la espalda en el que llevan pan para dos o tres días. Y son muy fuertes y ligeros para huir o para perseguir; y son catalanes, y aragoneses y serranos" No solo había catalanes entre los almogavares. Los catalanes eran los almogavares güenos, los aragoneses y los de las sierras de Valencia Teruel y Cuenca los malvados, sanguinarios y mafiosos.No puede ser de otra manera hombre , faltaría mas

  36. Braguerol
    29-07-2014 21:22

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  37. Xavier
    29-07-2014 20:09

    Gràcies Taga, tu en aquest avant-darrer comentari també has estat sembrat: m'has arribat al cor. I ara dius que la màfia la van portar els almogàvers? Tot lo dolent, els catalans... La màfia ja estava i ells la van combatre i potser també s'hi van contaminar. Encara que ara que ho penso, podria venir la màfia del l'expressió catalana per demanar diners, "ma fia?"

  38. alex III
    29-07-2014 19:52

    Com pot haver corrupció a un lloc que no existeix, com ara Catalunya, sinó existit mai, el que és lògic és que la corrupció sigui propi d'una nació amb "solera? como l'Espanyola, que segon el PP fa billons d'anys que existeix.

  39. Tagareno
    29-07-2014 19:49

    A proposito del tema del articulo. Si damos por ciertas las tesis de Bilbeny y de mucha de la gente que escribe aqui. Resulta que hoy en día se sabe mucho mas de los Hititas o de los Sumerios que de la casa real catalana , del imperio catalán de Servent o de Colom ¿Como puede ser eso posible?.Tan perfecta pudo ser la censura castellana de la época . Pero en que quedamos no eran sub-hombres, tambien llamados españoles. Tan inútiles eran los catalanes de la época que se dejaron robar así la merienda y no dejaron ni una pista ni un escrito. O es que precisamente por eso. Por su profunda inteligencia dejaron unas pistas tan ocultas que nadie las había visto hasta ahora.Y solo un pequeño grupo de elegidos de suprema inteligencia han sido capaces de desentrañarlas. La historia tiene muchos enigmas: a mi siempre me ha intrigado como un pequeño grupo de mongoles canijos de anchas espaldas y ojos rasgados . Que se alimentaban de leche de Yak y montaban caballitos como ponys. Pudieron hacerse los amos de casi toda Asia y medio Oriente Medio,.Para al cabo de poco tiempo desaparecer y volver a sus yurtas y rebaños de yaks. intrigante ¿ verdad? .¿ A ver si en realidad eran también catalanes?

  40. tagareno
    29-07-2014 19:31

    Xavier me descubro ante tu sapiecia.Cuando te pones a decir tonterias eres un autentico "fucker master of the universe"., La mafia siciliana quienes la llevaron allí ¿los almogavares?.

  41. Tagareno
    29-07-2014 19:24

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  42. Xavier
    29-07-2014 19:18

    Espanya/Castella sempre ha estat un país corrupte. Per no anar-se'n més enrere, en temps del franquisme, era una corrupció totalment institucionalitzada i, tot just per això, amb uns trets senzills, "xuscos" i grossers, vaja, tipus "La escopeta nacional" i els seus personatges paradigmàtics, a més del Franco i "la collares", eren gent tipus Ruíz Mateos i Gil i Gil. És en els darrers temps, amb gent més sofisticada com el Barcenas, l'ingenieria financera, paradisos fiscals, etc., etc., on es nota l'influència catalana.
    Cas a banda i digne d'un estudi amb més profunditat és el "Cas valencià", on s'hi barregen un munt d'influències i potser per aquesta raó, on la corrupció ha campat amb total impunitat. Podem destacar un substrat clarament català esbravat però amb una forta influència "xulesca" castellana, però per sobre de tot, i potser per això la acceptació i resignació de la societat valenciana i allò que he dit de la impunitat, una rotund tret sicilià...

  43. Clar i català
    29-07-2014 18:30

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  44. Braguerol
    29-07-2014 17:17

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  45. Clar i català
    29-07-2014 15:39

    L'espanyol de l'any 2014: en JORDI BILBENY, qui mostra als espanyols que som ridiculs.

  46. Pere Blavet
    29-07-2014 14:39

    Xavier,


    MOLT BONA!

  47. Xavier
    29-07-2014 13:27

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  48. Broguerol
    29-07-2014 12:14

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  49. Clar i català
    28-07-2014 23:03

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  50. Raúl
    28-07-2014 22:22

    Ya no escribiré más por estos lares, solo date cuenta como tu mismo dices conde de Barcelona, estamos en 1238, no deberíais ser un Reino....Dando un salto en el tiempo no sois la comunidad autónoma con mayor presión fiscal, os supera Madrid y Valencia es la que más sufre en cuestión económica, es decir, aunque aportamos menos tenemos más presión. Te lo explicaría con datos económicos pero como dudo que llegues a entenderlo.....Paso de plano. Amúnt!!! per una Catalonia lliure ( la ironía te la explicito por si acaso...)

  51. Trol
    28-07-2014 18:20

    Señores del INH... ¿podrían sacar a la palestra aquella carta en la que NUESTRO LÍDER SUPREMO, y PADRE DE LAS ESENCIAS CATALANAS, les felicitaba por su excelente labor en el campo del revisionismo histórico? IN-INDE-INDECENCIA!

  52. Clar i català
    28-07-2014 17:25

    D'això... Com feia la cançoneta? Nosaltresnosomcomelsespanyols... Me la canteu amb gralla de fons?

    http://www.eldiario.es/politica/ERC-CiU-Pujol-comision-investigacion_0_286271690.html

  53. Brugal
    27-07-2014 23:18

    Raúl. Prosoponimia xq encara m'agrada més que Jacob I. Té més força

  54. Raúl
    27-07-2014 21:18

    Bona nit, aixo sol diu una cossa que no has llegit el document com es va a escriure, es a dir, en llatí i que no cal que veges la prosoponimia xq no et vas a enterar de res.
    De Jacob, isc diego, jaime, yago....

  55. Humus
    27-07-2014 21:00

    Para manipulación histórica, la que hacéis vosotros:
    El Reino de Valencia era catalán, primera burrada. Le sigue la existencia del "Paissos catalans", nunca han existido ni nunca existirán por diversos motivos que no citaré, ya que caen por su peso.
    Y puestos a ser objetivos del todo el Reino de Valencia se identificaría más con los musulmanes, ya que mientras vuestra supuesta dominación sobre Valencia dura desde 1238 a 1517( sobre este tema vid. Els Furs de Valencia, El llibre de Repartiment...), el lapso de tiempo de unión de las taifas valencianas con los musulmanes duró desde el año 711-13 a 1238,este punto en efecto si se observa que la gran mayoría de poblaciones valencianas tienen nombres o raíces árabes. En fín que tras tal aberración solo cabe decir que: "historiador historía y no inventes"

  56. Broguerell
    27-07-2014 20:41

    Hòstia Raúl, això de Jacob I t'ha quedat collunut. Tú si que ets un erudit. " Jaume I o Jacme I dich lo Conquistaire... foguèt un sobeiran occitan e catalan, rei d'Aragon, comte de Barcelona e senhor de Montpelhièr a partir de 1213, rei de Malhòrca a partir de 1229 e de Valéncia a partir de 1238". Això es occità. No t'hauràs confós amb Jacob fill d'Isaac?

  57. Raúl
    27-07-2014 13:53

    Realmente puse esto para que os dierais cuenta de vuestra prostitución de la Historia...te invito a leer Els Furs de Valencia.
    Valencia nace independiente ( Jacob I le da este status para evitar entre otras muchas cosas el acceso de los nobles aragoneses al mar, pero también para parar las intenciones catalanas ( te adjuntaría tesis doctorales sobre este tema y el Libre de Repartiment de la Ciutat de Valencia) pero como NO VAS A QUERER VER LA REALIDAD me ahorro el trabajo de copiarte libros de verdaderos doctos sobre el tema, por cierto te ibas a sorprender del estudio de la prosoponimia y la división hecha, nada que ver con lo que se enseña y se hace creer. Valencia solo se une a Cataluña tras la derogación de los fueros valencianos en la Guerra de sucesión. Para tener un mayor rigor histórico sería aconsejable un repaso a la evolución de la Corona de Aragón y su expansión.

  58. Bregarol
    25-07-2014 17:09

    "Trol, te diré una cosa nomás". Aquest -nomás- és d'origen català. En castellà es diu: " te diré una cosa solamente". Trol, para ja d'insultar als que tractem d'aclarir-nos amb l'història catalana falsejada durant segles. Segurament el " andele" també és d'origen català. Ja ho investigaré

  59. Xavier
    25-07-2014 14:09

    Ha, ha, hahaahaaahaaaaa! Trol, no sé per què dius que tracto de ridiculitzar-te: si de cas, et ridiculitzes tu mateix, jo m'he limitat ha seguir-te el joc. De totes formes, per la teva reacció, i sense ser la meva intenció, semblaria que ho he aconseguit sinó tinguérem en compte altres coses... De tota manera i fos com fos, ja sabràs el que m'importa el que de mi pensen els demés i tu particularment, no? I insisteixo, dirigit al "campexà" que ha escrit l'article i ara també a tu, "Ai, ándaleee!, no digas chingadas ahoriiita!!!"... El que em fot vertaderament és que repeteixis com un lloro les desqualificacions habituals cap als contertulians i investigadors i no entris a rebatre el que no t'interessa.

  60. Xavier
    24-07-2014 20:16

    Super, ja se'm feia estrany que aquesta ciutat que mostres fos Sevilla. Aquest riu tan gran i que sembla la mar a l'horitzó és el Tejo a l'alçada de Lisboa. O sigui, que si anaves cercant imatges de drassanes al regne de Castella, no n'has trobat cap ni una, hahahaaahaaaaa! ,,,,,,http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/10323.htm Un altra versió del gravat del Theodor de Bry,,,,,,,,,,, http://www.brown.edu/Facilities/John_Carter_Brown_Library/I%20found%20it%20JCB/nov2009.html ---------------També es sospitós que aquesta imatge la trobem referenciada com a Sevilla a diferents llocs web: alguna font primigènia en hi ha d'haver, potser rastres, petjades del que s'intentava fer amb Lisboa i no va donar temps... Tu n'has trobat dues i jo varies més, una a una pàgina de títol paradoxal,,,,,,,,,,, http://spainillustrated.blogspot.com.es/2012/02/primera-vuelta-al-mundo-por-magallanes.html

  61. Braguerull
    23-07-2014 22:00

    El regne de València formava part de la Corona catalana, també anomenada Corona d'Aragó. El casal de Barcelona va aconseguir el regne d ' Aragó amb un matrimoni, més tard va conquerir el Regne de València, el Regne de Mallorca etc, etc. Ausias March escrivia en català. Durant una pila d' anys la ciutat de València va ser la ciutat més important a nivell cultural i artístic de la Corona catalana. Els castellans van prendre o usurpar el llibres escrits en català a Valéncia i els van traduir al castellà, per exemple Tirant lo Blanch. Castella va furtar tota la literatura valenciana. La celestina, El Lazarillo, El Quixot eren llibres escrits en català per valencians

  62. Raúl
    23-07-2014 21:04

    No entraré en ninguna disputa dialéctica, pero solo un ejemplo: ¿donde nació y tuvo tierras Ausias March?, sobre esto no entráis, ya que no nació ni vivió en Cataluña. Apuntáis sobre "el siglo de Oro"de las letras castellanas y su dudosa historicidad. .Sin embargo está probado que sus escritores eran castellanos, cosa que vosotros no podéis afirmar ya la obra insignia está escrita por un valenciano que vivió en el Reino de Valencia. Dejad vuestras teorías conspirativas que solo tienen cabida en un lugar...

  63. Berenguer
    23-07-2014 15:57

    Colla de trolls, a veure si us aneu fent la idea : "La mentida només serveix per sostenir el passat; la veritat per construir el futur". Jorge Wagensberg. Dr. en Física. No podreu sostenir per gaire temps aquesta mentida, s'està caient a trossos, el regne d'Espanya està en caiguda lliure.  Ens acuseu de perversos per remoure el passat a favor nostre, i la vostra acusació?, no ho és? Podeu pensar que som perversos, però nosaltres no construïm mentides, no forma part de la nostra filosofia i manera de ser, nosaltres busquem la veritat, o allò que més s'hi aproximi.

  64. Bragatell
    23-07-2014 15:21

    Trol La Patrícia Gabancho diu que el pseudo-historiador (com tu l'anomenes) és un savi.

  65. Braguerol
    23-07-2014 08:59

    Alpal. Sempre la mateixa murga. Si Colom era genovès i va treballar per a la reina de Castella, llavors Colom era una bellíssima persona que va aparèixer amb el seu fill tan simpàtic pel monestir de La Rábita, però si Colom és català, llavors era un assassí d'indis un invasor etc, etc. La societat catalana és més evolucionada que la castellana perquè s'anticipa. La societat catalana va efectuar les conquestes i les invasions per motius religiosos i econòmics quan ho feien els francesos, els holandesos, els anglesos, els portuguesos, és a dir, quan tocava. Mentrestant a Extremadura es xuclaven el dit. Sempre recordaré la frase del president d'Extremadura dirigida a Mas "Si tens collons digues-m'ho a la cara ". Els extremenys pensen que la conquesta d'Amèrica es va fer a força de collons. No de talent. Sempre tan endarrerits. Igual que els castellans. ¿A on eren els cartògrafs, cosmògrafs, pilots, mariners, navegants, operaris que treballaven a les drassanes, enginyers que sabien dibuixar i calcular, operaris que sabien escollir i tallar la llenya, especialistes en fer patronatges de veles...? A si, es veritat, potser a les drassanes de Mérida i Burgos ??? No fotem, home. Ja fa anys que vaig fer la primera comunió

  66. Alpal
    23-07-2014 00:10

    que chapuza. Dos varas de medir , por una parte, tratan de decir que cataluña era mas civilizada, cuando era mas feudal, como si se debatiese todo. Y por otra, se jactan de que se espandia la corona de aragon por el mediterraneo. sois conscientes de la espada de doble filo que es vanagloriarse de la potencia una conquista? Una invasion, la " conciliadora cataluña" parte de la corona de aragon que INVADIO, y mato , en italia. Enhorabuena. Los civilizados, ja, por dios. Los mas bestias e invasivos.

  67. Guerau
    22-07-2014 22:45

    Si si, a la vikipèdia en anglès, quan parla de Sevilla al segle XVI i el seu port l'unic que comenta es que eren espciialistes en fer tonells per enmagatzemar...res de vaixells, ni estris de navegació.

  68. Lluís
    22-07-2014 18:17

    super: molt bones les senyeres dels barcos de Sevilla. :) Trol, els documents que donen de referència o no tenen bibliografia, o la bibliografia són llibres de fa menys de 40 anys.

  69. Lluís
    22-07-2014 18:01

    No us perdeu aquesta xerrada curta d'en Santi Serra sobre l'Armada Invencible i les grans drassanes i port de Santander. http://www.inh.cat/arxiu/vid/13e-Simposi-d%27Arenys-de-Munt-2013/Santi-Serra-L%27armada-invencible-i-les-drassanes-cantabres

  70. Trol
    22-07-2014 17:48

    Ya sé que aportar aquí información que refuta vuestros dogmas... casi papales, es motivo de anatema, pero os dejo aquí un interesante artículo de Luís Higuera Soldevilla, en la Revista Naval, y que lleva por título: "Cantabria y la Armada española": http://www.revistanaval.com/archivo-2001-2003/cantabria_armada.htm. Por cierto, éste autor no tiene ningún problema en reconocer la supremacía de la Armada catalana. ¡¿Censura?! ¿¿Enemigos, imaginarios, creados por el ultranacionalismo catalán?? ¡Ah! ¡La Tribu tiene que respirar tranquila!
    Os dejo también un artículo del Instituto Tecnológico Superio de Calkini (ITESCAM), de Campeche, México, en donde se estudia con detenimiento el comercio lanar del Reino de Castilla con los países del norte de Flandes (si, vuestra querida Flandes indepedentista, que se quiere separar de sus terribles hermanos valones, es decir, del resto de Bélgica): http://www.itescam.edu.mx/principal/sylabus/fpdb/recursos/r53005.PDF
    Pero no aporto nada serio al debate de las ideas. ¡No! ¡Jamás! Ahora, si podéis, refutadlo.

  71. Trol
    22-07-2014 16:12

    Super: ¿por qué eres tan zafio? ¿Qué me dices del puerto, natural de Castilla la Vieja, de Santander? Ironiza con Burgos, si quieres, yo también lo hago con el Puerto de Pals, Colón, Hernán Cortes, Sta. Teresa de Ávila, ahora Leonardo de Vinci, etc., etc. Vuestro infantilismo y falta de querer hacer bien las cosas, os ha llevado a un atolladero incómodo. El INH, como institución, es muy mala, o peor aún, ¡cutre! Jamás os tomarán en serio. Lo siento.

  72. super
    22-07-2014 15:05

    per veure el gravat millor cercar pel google imatges "puerto Sevilla siglo XVI espores" ... crec que és la primera imatge que surt

  73. super
    22-07-2014 14:56

    he estat buscant algún exemple de drassanes al regne de castella i només trobo les de Sevilla... no n'hi havien al cantàbric? ... a burgos ja suposo que no... per cert... buscant imatges de com seria el port de Sevilla quan era "el centre del comerç mundial" als segles xv-xvi, m'he trobat això: http://solo50.files.wordpress.com/2013/12/carabelas-espac3b1olas.jpg ...

  74. Trol
    22-07-2014 12:55

    Una vez más, el INH y sus adláteres confunden la velocidad con el tocino. ¿Cómo se puede decir, alegremente, de Castilla que era: "una "potència? que a sobre no tenia experiència en mar? El comercio lanar entre el Reino de Castilla y Borgoña, por poner un ejemplo, en el s. XIV se hacía... en ultraligero, ¿verdad? Reincidir en el error, como hace una y otra vez el INH, hace que cualquier debate con vosotros quede desvirtuado. Ya puede pedir "Rosa de Catalunya", máxima censora de lo que precisamente el INH denuncia a diestro y siniestro. ¡Una lástima!

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
24783 lectures
Ramon Serrano: La relació entre el Plus Ultra, la Corona Catalana i el Nou Món
Salvador Brulles - La Història. Futur Psicoestètic de Catalunya
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega, però en Manel Capdevila...[+]
En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i...[+]
És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que no es pot identificar amb cap paisatge italià concret,...[+]
Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del...[+]