Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough
ARTICLES » 25-01-2022  |  LLENGUA NACIONAL
2044 lectures

Per què anomenem «dret» els estudis de les lleis i ordenacions de justícia?

L'existència del concepte «dret» l'hem de cercar en l'antiga llengua catalano-occitana: en el vocable «dret» del català o en les variants occitanes «drech» i «dreit». Però sobretot rau en l'expressió «dreta justícia», que trobem als llibres medievals de dret català. Article del blogaire «El dret català» del dia 15 de novembre del 2021.

Portada d'una edició incunable del llibre «Regiment de la Cosa Pública» d'En Francesc Eiximenis. Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge.

Per què anomenem «dret» l’estudi de lleis i ordenacions de justícia? En principi no té massa sentit que ho fem així. En anglès es diu «law», «llei», i  l'advocat és anomenat "lawyer". Això seria el normal, és a saber, que el dret fos anomenat «llei» en català, i els advocats, «lleialistes» o alguna altra paraula derivada de llei. O, encara millor, de justícia.

Tanmateix, quan a l’antiga Catalunya es va crear la ciència de les lleis hom feia servir l'expressió «dreta justícia». I aquesta expressió tenia el sentit segons el qual la justícia ha de ser recta o correcta, dreta, ben orientada. La dita «dreta justícia» probablement devia derivar més endavant en «dret a justícia». I d'aquí a «dret», amb el significat tal com l'entenem avui.

Per tant, el concepte «dret» té un origen ben català, no pas romà. «Dret» és un terme monosil·làbic de la llengua catalana que no prové del llatí, com diuen els filòlegs. Ben al contrari, el concepte llatí «dirēctus» o «drectus» seria una evident derivació del vocable català "dret".

En tot cas, en alguns llibres antics catalans s’hi fan afirmacions com la següent: "Fonament principal de la cosa pública és que sia regida per la dreta justícia". L’autor d’aquesta frase és En Francesc Eiximenis, qui la va escriure en l’obra intitulada Regiment de la cosa pública, (1383). Si el dret s'anomena «dret» en català és per l'expressió «dreta justícia».

Al cap i a la fi, la justícia era entre nosaltres allò que feia que la societat catalana es mantingués ferma ―ja des de temps immemorials―,  que es mantingués en la via recta o correcta, en el camí dret o directe que ha de menar envers la llei natural o llei de Déu, que era el deure sagrat i religiós de tot ciutadà català. Però això ho veurem més endavant.

Influència en les llengües catalàniques

A la resta de les llengües catalàniques i en d’altres, el vocable al qual fem referència  els mots que descriuen el concepte català «dret», s’hi asemblen molt, com són ara «derecho» (espanyol), «droit» (francès), «diritto» (italià), «dereito» (gallec), «dreptul» (romanès), «dirittu» (cors). I també «drejta» de l’albanès...

Influència en les llengües nòrdiques

Aquest mot «dret» va anar perdent en les llengues nòrdiques la D inicial i va quedar «ret» (danès), «rett» (noruec), «rétt» (islandès), «rätt» (suec), «recht» (holandès), «right» (anglès), «rat»/«recht» (alemany), etc...

Influència en les llengües eslaves

Entre les llengües eslaves, en canvi, la D inicial de «dret» va passar a ser una P i la T final va passar a ser una V. La paraula catalana va derivar a paraules com «право» (rus), «право» (serbi), «právo»" (txec), «prawo» (polonès), «pravo» (croat), «právo» (eslovac), «pravo» (bosnià), «право» (búlgar), «pravico» (eslovè), etc.

15.11.21

EL Dret Català

https://eldretcatala.blogspot.com/2021/11/Perque-anomenem-dret-als-estudis-de-les-lleis-i-ordenacions-de-justicia.html



Autor: Blogaire El Dret Català




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Edmund Cooke
    25-01-2022 21:11

    En llatí, és a dir a l'Imperi Romà, era "iuris", que UIRIS ET DE IURE, donaria en català, "jurídic", a molt estirar "justícia"....Que els herudits i juristes medievals de la Nació Catalana n'hagin introduit com a concepte implícit "dreta", em sembla una explicació força verosímil del perqué avui dia fem servir la paraula "dret" i no "juris", que seria la paraula derivada del llatí amb la natural declinació, com ara "jurisprudència".

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35813 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El diari Levante es feia ressò aquesta setmana de la catalanitat de Cervantes segons Lluís Maria Mandado, que...[+]
Quins fets ens narren els vitralls d'aquesta catedral belga? Com s'hi ordenen els escuts d'armes i els símbols?...[+]
Un intent de desfalsificació i restauració...[+]
Salvador Dalí va manifestar que el filòsof i estudiós de la ciència Giambattista della Porta era català....[+]