Accediu  |  Registreu-vos-hi
"L'únic deure que tenim amb la història és reescriure-la."
Arturo Pérez-Reverte
NOTICIES » 30-05-2012
4177 lectures

Prefaci (al llibre El Descubrimiento de América: una historia censurada políticamente)

En aquest prefaci, l’autora mateixa ens explica com després de la lectura d'un llibre d’en Jordi Bilbeny, se li van obrir els ulls i va decidir explicar a tots els castellanoparlants, tant de Catalunya com de fora, el que havia descobert a l'entorn de l'ocultació de la catalanitat d'en Colom i de la gesta descobridora d'Amèrica


Feu clic aquí per llegir la versió original del Prefaci en castellà.

Quan, poc després de la meva arribada a Catalunya des de l'Argentina, vaig saber de la teoria de la catalanitat de Colom, la meva previsible resposta va ser que devia tractar-se d'un deliri nacionalista dels catalans. Però, amb els anys de residència en aquest país, la meva visió de la situació catalana dins d'Espanya va anar canviant a poc a poc, empesa per la realitat que observava. I així va ser com, quan el 1998 vaig llegir la ressenya del primer llibre d'en Jordi Bilbeny, Brevíssima relació de la destrucció de la història: La falsificació de la descoberta catalana d'Amèrica, vaig voler conèixer per mi mateixa quin grau de serietat tenia aquesta teoria. No sóc historiadora, però tinc la suficient base de filosofia –la mare de totes les ciències– per saber com ha de procedir la investigació històrica perquè mereixi la denominació de científica. La meva commoció després de la lectura va ser total i absoluta: en Bilbeny demostrava amb infinitat de proves contundents la catalanitat d'en Colom i, el que és més, de tota la gesta del Descobriment. I la raó de tots els «misteris i ocultacions» al voltant de la figura de Colom, que han desorientat des de sempre els historiadors, tenia un únic nom: censura política.

Un cop això comprès, era possible anar reconstruint pacientment la història que la censura havia intentat amagar. Per a això calia analitzar totes les contradiccions de la «història oficial» i contrastar-les amb tot tipus de fonts i documents que hagin pogut escapar a l'acció de la censura. I això és el que diverses desenes d'historiadors –inclosos alguns estrangers– porten fent des que, al 1927, l'investigador peruà Luis Ulloa va proclamar la teoria de la catalanitat d'en Colom (i, per cert, es va veure obligat a publicar a París el seu primer llibre en castellà, perquè el dictador Primo de Rivera va impedir que s'edités a Barcelona).

Avui ja no hi ha dictadors a Espanya, però les formes de la repressió i la censura poden adoptar formes molt subtils. Crida poderosament l'atenció –si més no, a qui l'analitza amb candidesa– que, de la vasta bibliografia disponible en català sobre aquesta teoria, no s'hagi traduït pràcticament res al castellà. Al final del llibre el lector trobarà tot el que he pogut trobar en castellà a la base de dades del Ministeri de Cultura dels llibres publicats a Espanya, una mínima llista que es redueix a la traducció –setanta-cinc anys després!– d'una obra d'en Ricard Carreras Valls, i vuit llibres més de tres historiadors actuals que, lamentablement, defensen unes tesis –la d'un Colom tarragoní o balear– que compten amb pocs seguidors, és a dir, que no formen part del gruix dels historiadors, que postulen un Colom barceloní. Només dos d'aquests nou llibres s'han publicat fora de les comunitats catalanes, i quatre d'ells els han editat els mateixos autors. Fins i tot he comprovat que, en el cas d'algun historiador famós com en Pere Català i Roca, hi ha versions en castellà de totes les seves obres, excepte d'aquelles que tracten d'en Colom. Per la meva part, dono fe d'haver fet diversos intents infructuosos de traduir una obra d'en Jordi Bilbeny, gràcies als meus contactes amb diverses editorials per a les quals treballo, i sempre em van contestar que era un llibre molt interessant, però que no s'enquadrava en cap de les col·leccions de l'editorial. Censura? Autocensura?

Deia més amunt quina va ser la meva primera reacció en sentir parlar de la teoria de la catalanitat d'en Colom. Però no he dit quina va ser la meva primera reacció després de llegir les aclaparadores proves que aporta en Bilbeny: indignació. Indignació per haver estat enganyats durant cinc-cents anys. Volia proclamar la veritat als quatre vents. Volia que tots els castellanoparlants que no tenen accés a les obres en català –tant els d'Espanya com els de Llatinoamèrica– s'assabentessin de l'atroç frau històric. I aquesta és, senzillament, la raó per la qual hagi emprès la tasca de publicar aquesta síntesi de les investigacions de desenes i desenes d'historiadors que defensen la teoria de la catalanitat d'en Colom, la llarga llista (incompleta) dels quals incloc al final del llibre perquè es comprovi que no es tracta de la mera idea d'un parell de nacionalistes fantasiosos.

Atesa la seva condició de síntesi divulgativa, aquest llibre no conté l'extensa quantitat de proves que els historiadors aporten i de les quals extreuen les seves conclusions, però aquestes proves hi són i qualsevol les pot verificar a les obres que he consultat. Per part meva, com que no sóc historiadora sinó lingüista, no he afegit més aportació personal que allò que la lingüística pot proporcionar respecte a la llengua materna d'en Colom.

Així mateix, he respectat la denominació de «regne de Catalunya-Aragó" i de "Corona catalanoaragonesa" que utilitzen sense excepció tots els historiadors consultats, inclòs el nord-americà Charles Merrill. Com que es tracta d'una denominació que genera polèmica, he inclòs un apèndix final on s'expliquen les raons que la justifiquen.

En acabar el llibre, el lector podrà potser no quedar convençut de la catalanitat d'en Colom, però almenys haurà tingut l'oportunitat de conèixer unes investigacions que no poden seguir ocultes als castellanoparlants.


Susana Rodríguez-Vida
Catalunya, desembre del 2011

[Traducció: Institut Nova Història]




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. AliBay
    05-11-2012 12:06

    Primer m'he espantat però després, en llegir que l'autora és argentina, m'he tranquil·litzat perquè així segurament tindrà alguna possibilitat que el seu llibre es vengui i es llegeixi. A l'Argentina, clar. A Escanya continuaran menyspreant tot el que ignoren.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
16529 lectures
2018 S INH Josep Maria Mandado
Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+]
La lectura de l'article "Lleonard i la Casa Catalana d'Itàlia'" d'en Jordi Bilbeny ens dóna moltes pistes de qui...[+]
En Pep Mayolas recull una informació d’En Hugh Thomas, segons el qual Lorenzo Vital, el famós cronista...[+]
Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]