Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La intel·liència és la capacitat de canviar d'opinió quan se't presenta informació precisa que contradiu les teves creences"
Vala Afshar
ARTICLES » 05-11-2018  |  MEMòRIA HISTòRICA
5887

Tot a punt de cara al 18è simposi

L’institut Nova Història anuncia als seus seguidors i simpatitzants que ja té enllestit el programa del 18è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, que s’escaurà divendres 16 i dissabte 17 de novembre d’enguany a la Sala Municipal de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Hi incloem el programa, llocs on hostatjar-se i el formulari d'inscripció.



Els propers 16 i 17 de novembre arriba una nova edició del Simposi sobre la Història censurada de Catalunya. D’aquest simposi, crida molt l’atenció l’interès que hi ha hagut a prendre-hi part. I és que entre presentadors, conferenciants i comunicants, hi intervindran 49 persones. Per això, a causa del nombre tan important de participants, les lectures s’encetaran el dia mateix del de l’acte d’obertura, és a dir, divendres 16 de novembre al vespre.

L’àmbit temàtic de les comunicacions és força variat: algunes tenen a veure amb personalitats cèlebres, com ara les figures i obra d'En Ramon Llull, la del rei Pere el Cerimoniós, En Cristòfor Colom, la de l’autor del Tirant, En Jeroni Bosch, En Bartolomé Bermejo, el Gran Capità, Santa Teresa, En Garcilaso, els Borja-Llançol de Romani, En Cervantes, En Lleonard, el pirata Francis Drake i En Thomas Jefferson.

D’altres, amb persones encara poc conegudes: per exemple, un virrei Pedro de Toledo de la casa d'Urgell o un Pere Colom. O amb els metges catalans de Carles V. Una se centra en les irregularitats dels textos catalans i castellans que ens han arribat dels segles XV al XVII.

Encara unes altres giren a l’entorn de fets històrics, com per exemple la situació política de la Castella del segle XV, la de la Nació Catalana contemporània com a Estat ocupat, la producció de pòlvora a Molins de Rei durant set segles, l’enigmàtic monestir anomenat «Muntsaratz», l’orde militar dels cavallers de la «Tarraconense», l’escut heràldic d’Aragó, els escuts heràldics i les pintures del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Barcelona, les barretines, la guitarra catalana com a fonament de la guitarra flamenca, els capítols matrimonials al segle XVIII i, finalment, una el tema de la qual és l’inici de l’aviació a Catalunya.

Encara unes altres tracten de la presència catalana al món: així, tenim comunicacions que versen sobre banderes catalanes en una nau de Boston, sobre l’orxata d’arròs a Mèxic, sobre rastres catalans a Tagalupan (Filipines) i sobre zoònims catalans a Amèrica.

I així mateix, hi haurà comunicacions que fan referència a qüestions més generals: de filosofia de la història o bé  de mètode. És digne de remarcar que totes elles estan enfocades a desemmascarar la falsedat, la falsificació i la mentida en l’estudi de la ciència històrica i en disciplines auxiliars. D’aquesta manera, tindrem exposicions sobre l’objectivitat i falsificació en història, sobre la falsificació en fotografia, sobre la falsedat com a sistema, i una sobre les mentides i negacionisme en què es fonamenta el nacionalisme espanyol. A l’últim, s’impartirà una conferència sobre la recerca històrica i els límits a l’accés documental.

A continuació, us fem a mans el programa definitiu d'aquest 18è Simposi.

18è SIMPOSI SOBRE LA HISTÒRIA CENSURADA DE CATALUNYA

ARENYS DE MUNT
Sala Municipal
16 i 17 de novembre del 2018

DIVENDRES, 16 DE NOVEMBRE
(Entrada gratuïta)

7 vespre:
Presentació del Simposi:
Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història
Joan Rabasseda, Batlle d’Arenys de Munt
Jordi Bilbeny, Escriptor i investigador
Agustí Barrera, Membre del Grup d’Historiadors Jaume Comte:
Objectivitat i falsificació en història

8 vespre:
Mercè Pijoan: Més indicis d’obra malmesa de Garcilaso de la Vega
Marc-Vicent Adell: Catalanades a «La Ilustre Fregona» d’En Cervantes
Francesc Magrinyà: Teresa de Jesús, abadessa, segons una butlla de Pius IV del 1565

2/4 de 9:
Brindis d’obertura
9 vespre: Sopar

DISSABTE, 17 DE NOVEMBRE
(Entrada: 10€ per als no afiliats o no adherits)

9 matí: acreditacions
2/4 de 10 matí:
Tònia Vila, Regidora de Cultura: Benvinguda
Conferència inaugural:
Massimo Cova, Arquitecte i Doctor en Belles Arts:
La mentida de la fotografia: una construcció arbitrària de la realitat

10 matí:
Jordi Fornas: Cercant rastres catalans a Tagalupa
Esteve Guardiola: Una mirada atònita a textos catalans i castellans dels segles XV, XVI i XVII
Cesc Sànchez: Qui eren els Llansol de Romaní?
Lluís Corominas: Inici de l’aviació comercial a Catalunya al 1918
Jordi Guimet: Banderes catalanes en una nau de Boston

11 matí:
Cristina Vilardell: La falsedat com a sistema
Josep M. Orteu: Els metges catalans de l’emperador Carles V
Lluís Botinas: Som un estat europeu ocupat des del 1714
Pere Coll: La botànica impossible de Cervantes
Jordi Àlvarez: Qui era Francis Drake?

12 migdia:
Amparo Martín: Barretines al cinema espanyol, argentí i portuguès
Cesc Garrido: L’escultura de Zurab Tsereteli que a Moscou anomenen de «Pere Colom»
Albert Fortuny: Sobre les cases d’En Colom. Una recopilació
Henryk Riba: L’orxata d’arròs a Mèxic
Pere F. Puigderrajols: L’escut d’Aragó: un conflicte heràldic

1 migdia:
Montse Montesinos: Fou català el pintor Bartolomé Bermejo?
Xavi Llobet: Notes sobre la producció de pólvora a Molins de Rei des dels segles XII fins al XIX
Pere Baladron: Segona pinzellada sobre el pintor Jeroni Bosch
Felip Rodríguez: Cristòfor Colom, príncep hispà
Josep Segarra: Les pintures del Saló de Sant Jordi de la Generalitat: gestes hispanes o catalanes?

2 tarda: DINAR

5 tarda:
Àlex Vilarroig: Mentides i negacionisme del nacionalisme espanyol
Josep Prats: La guitarra: de catalana a flamenca
Lluís Maria Mandado: Com seguir el fil d’acer entre el Tirant i el Quixot
Manel Capdevila: La carta alemanya d’En Colom prova que la primera edició fou escrita en català
Víctor Cucurull: Pedro de Toledo, virrei de Nàpols, i els Urgell

6 tarda:
Maria Badia (llegirà la ponència del seu marit Marcel Mañé, recentment traspassat): Model de capítols matrimonials al segle XVIII
Dani Bello: Muntsaratz o Montserrat? Una abadia desapareguda
Ivan Giménez: L’orde militar dels Cavallers Tarraconenses
Joan Cassola: La filosofia d’En Ramon Llull i el naixement de la ciència moderna
Pep Mayolas: La manca de substancialitat política a la Castella del segle XV

7 vespre:
Mercè Pla: Thomas Jefferson i la llengua catalana a la França del segle XVIII
Francesc Jutglar: El zoònim americà «marmosa» i la recuperació dels nostres mots
Vittorio Pedrocchi: L’escut català de Clusone i el Gran Capità
David Vilasís: Antecedents del «Sant Sopar» d’En Lleonard
Ramon Serrano: Una medalla de Santa Teresa amb l’emblema dels Cardona

8 vespre:
Eva Jiménez: La cimera de Pere III a la Real Armería de Madrid
Jordi Bilbeny: Santa Teresa va vestir l’hàbit de clarissa

2/4 de 9 vespre:
Lliurament del «10è Guardó Nova Història» a En Jordi Berenguer

Conferència de clausura:
Josep Cruanyes, Vicepresident de l’ANC i historiador:
Memòria, veritat, recerca històrica i els límits d’accés a les fonts documentals 

ALLOTJAMENTS A ARENYS DE MUNT:
- Art Print Residence: 937938397
- Pensió Garrido: 937951224
- Habitatges turístics a Arenys de Munt:
http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=6734

ALLOTJAMENTS A ARENYS DE MAR:
- Hostal La Lluna: 937959788
- Pensió La Premsa: 937921808
- Sa Voga: 937959293

Si hi volíeu reservar plaça, ompleneu el formulari d'inscripció entrant a l'enllaç següent: 

http://www.inh.cat/contacte

La reserva no és obligatòria, però us la recomanem perquè l'aforament és limitat.


Institut Nova Història



Autor: Institut Nova Història




versió per imprimir

  1. Jordi Álvarez
    13-11-2018 09:31

    Santo Job, hi ha més opcions per Francis Drake. Podria ser un navegant llogat per mercaders catalans, com un Johan Cruyff de l'època. També podria ser un net secret de la Caterina d'Aragó. O un sicilià aventurer. En tot cas, ser d'aquí o d'allà és un concepte força modern. Aquella gent donava més importància a qui era el seu senyor (o senyora) natural.

  2. Santo Job
    12-11-2018 22:27

    De la misma manera que se puede reconstruir el texto de la edición de Amberes 1553 in-8 del Lazarillo de Tormes, o el texto de la princeps de 1550 de Colonia o Estrasburgo: se llama método ecdótico.
    En este caso tenemos varios textos latinos y sabemos su filiación textual. Además tenemos un ejemplar de la edición en castellano de 1493, que sabemos que se hizo en Barcelona en el taller de Pere Posa por análisis tipográfico. Por si fuera poco, tenemos el borrador de Luis de Santángel, con lo que sabemos que los dejes catalanes corresponden a errores de cajista.
    Con el borrador de Santángel, la edición en castellano de 1493, la edición alemana de 1497, y la edición latina de la que procede mayormente la traducción alemana, se puede fijar el texto de la edición catalana.

  3. Johan Padró
    12-11-2018 22:01

    Job, como puedes afirmar que la edición catalana era idéntica de la castellana cuando esta primera no existe.
    En que película lo has visto?

  4. Santo Job
    12-11-2018 20:18

    Frede, hay cosas que son extraordinariamente previsibles. Por ejemplo, siendo un simposio del INH, naturalmente que la respuesta que se va a dar a la pregunta "¿Quién fue Francis Drake?" va a ser que era catalán.
    Lo de la edición alemana de la carta del descubrimiento no es algo que desconozcamos, aquí ya se ha mencionado en alguna ocasión, y sabemos de sobra que en 1493 hubo una edición impresa en catalán, salida del taller de Pere Posa, que también hizo una edición en castellano, paralela a la catalana. Es un caso en el que hay dos tiradas en dos idiomas, hechas a partir de un manuscrito, concretamente el manuscrito que Santángel entregó para ser impreso, que no es el manuscrito colombino, sino una copia que hizo el propio Santángel. Esa copia se conserva en el Archivo General de Simancas, y es de puño y letra de Santángel, como identificó Demetrio Ramos.

  5. Frede
    12-11-2018 17:45

    Ostres! He tornat a entrar per fer memòria del programa i he restat bocabadat. Segons el meu modest entendre aquest post és només l'anunci del Simposi. No hi ha cap conferència ni cap exposició de cap tema, només hi ha l'enunciat del que es parlarà. Tot i així, resulta que hi ha gent, incomprensiblement il·lustrada, que fa elucubracions sobre els temes sense que els autors de les ponències encare hagin dit aquesta boca és meva. Perdoneu, però no entenc res. No seria millor assistir al Simposi, en especial els il·lustres opositors de l'INH i, desprès parlar, criticar i elucubrar sobre el que realment s'hi digui?

  6. Santo Job
    10-11-2018 20:28

    Añado que el autor del Lazarillo no es sólo que fuese protestante, es que además era de ascendencia de conversos moriscos, aunque eso en su tierra importase menos por virtud del Condestable.

  7. Santo Job
    10-11-2018 20:27

    Johan: el Lazarillo se consideraba doctrinalmente peligroso porque contenía teología luterana. No en vano cuando se aprueba la versión "castigada" lo que suprime el Consejo de la Inquisición es el "tratado cuarto" y el "tratado quinto", que no son otros que el episodio del fraile de la Merced y el episodio del buldero. Por un lado tienes un fraile fornicario y por otro un estafador con las bulas. El tratado del buldero es el más extenso del Lazarillo y el más dañoso para la buena doctrina católica porque en él se cuestiona el tema de las bulas.
    No digamos ya la segunda parte del Lazarillo, prohibida por entero por la Inquisición, porque ahí tenemos a Lázaro que pasa al mundo de los atunes (mundo del agua frente al mundo del vino en que vive Lázaro), que no es otra cosa que hacerse mahometano.

  8. Johan Padró
    10-11-2018 19:26

    Job, el Lazarillo de Tormes era un libro peligroso para la época. Decía demasiadas verdades, por lo que es norma,l que fueran muchas de sus ediciones quemadas por la censura, estamos hablando de lo mismo, no se pedieron porque sí, fueron destruidas por los inquisidores.
    En el Quijote se representa una escena que reproduce la quema de libros por parte del cura, algo totalmente normal en la época; la censura del estado, la censura de la Iglesia.

  9. Johan Padró
    10-11-2018 19:16

    És evident que la censura a fet molta feina. Sense anar més lluny a la famosa Biblioteca Colombina hi falten la meitat dels seus llibres i documents. Se suposa que primer va estar custodiada per la família Colom i després pels monjos de la Catedral de Sevilla.
    Ferran en el seu testament elaborà un veritable reglament vers la conservació de la biblioteca. Esmenta les rendes que es dedicaran a l'adquisició de noves obres, a la conservació del material i a les persones que n'hauran de tenir cura. Disposa com han d'estar col·locats els volums, indica la necessitat de dur-ne un registre. Malgrat tot es perdran la meitat dels llibres.
    Un altre cosa que em fa sospitar és el fet que la propietat de la biblioteca va ser impugnada diverses dècades després de la mort del fill de Colom,
    Qui volia quedar-se la propietat de la biblioteca per després deixar-la als monjos?
    Sospito que va ser la censura, probablement a través de tercers.
    El fet important és que un cop passa a mans de la Catedral de Sevilla desapareixen un munt de llibres.

  10. Francesc 2
    10-11-2018 13:36

    És el manual de novells ardits. Dietari del racional de la ciutat de Barcelona, on eren registrats quotidianament els nomenaments d'oficials, les trameses de missatgers i correus, les eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d'una despesa.

    Consta de 49 volums en foli, i comprèn anotacions coetànies des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839. És conegut també amb el nom de Dietari de l'antic consell barceloní. En fou iniciada l'edició el 1892 per Francesc Carreras i Candi i Frederic Schwarz; interrompuda durant la Dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d'un text català, no fou represa fins el 1965, sota la direcció de Pere Voltes, encara que amb portades i introduccions en castellà.

  11. Santo Job
    10-11-2018 09:36

    Los dietarios de la Diputación del General lo que recogen son asuntos de la Diputación del General: diputados que se ausentan de su puesto para cumplir un encargo concreto, deliberaciones, materias de debate en las Cortes, etc. El recibimiento a Colón fue cosa de los reyes, no de la Diputación del General o las Cortes, o sea que era algo fuera de su competencia, por eso José anota, igual que tampoco se anotan otras cosas.
    Que no se haya conservado ningún ejemplar de la carta en catalán no tiene absolutamente nada de raro, de la misma manera que hay muchos libros de los que no se ha conservado ningún ejemplar. Más aún en este caso cuando no se trata de un libro sino de una hojilla volandera. E insisto, ni siquiera se sabía que existió una edición en castellano de 1493 hasta que apareció un ejemplar en manos de un anticuario parisino en 1889, mientras que de la edición en catalán sí se sabía que existió porque había una referencia catalográfica fiable.

  12. Francesc 2
    10-11-2018 04:36

    Molt bé, I per què no s'ha conservat la carta de la descoberta a la Colombina, Per què ha estat terriblement esporgada? Hi ha referència de "Collon von Hispania" i "Collon AUS Hispania". Aquest "aus" és capital perquè indica provinença i origen. Talment com "üs (aus) dem Katilonischen Zunge" El "von" també ho indicaria, per bé que no d'una manera tan clara. "Von" és "de" i "aus" que procedeix, que es nadiu "de". Així, doncs, Colom que procedeix, que és natiu d'Espanya.

    No ho has entès. ¿Com és que el dietari de Barcelona no diu res de la descoberta d'Amèrica,de l'arribada d'En Colom a Barcelona? Cosa molt estranya, tan estranya com que no s'hagi trobat la carta en català. Coses molt estranyes.

  13. Santo Job
    09-11-2018 17:47

    La carta de 1493 que tenía Hernando Colón era un impreso, no un manuscrito. En el catálogo no pone "de mano", así que es un impreso.
    En la edición de Estrasburgo no dice que fuera español, deja de minar las citas. El " von Hispania" va seguido de más cosas, y precisamente lo que dice es que "de Hispania zarpó" o "de Hispania partió". Te recuerdo que el "von" tenía tanto del valor del actual "von" como el del actual "aus".
    ¿Cómo va a decir nada el dietario sobre una hoja volandera?¿Acaso se hacían eco de publicaciones?

  14. Francesc 2
    09-11-2018 16:41

    En l'edició en castellà no m'hi fico, Sí, es clar hi havia una referència de la carta en català. El que és coneixia era l'existència de la carta manuscrita en català pel que diu en Ferran Colom en la nòtula conservada a la Biblioteca Colombina i també per la de l'edició d'Estrasburg d'en "Collon von Hispania". I és estrany que no es conservi l'edició impresa en català. Com també és estrany que no en digui res ni de la carta ni de la descoberta el dietari de la ciutat de Barcelona, quan els cronistes diuen que en Colom es va trobar amb el rei a Barcelona. Coses molt estranyes.

  15. Santo Job
    09-11-2018 10:15

    Lo extraño en tu razonamiento, Francesc, es que pareces no caer en la cuenta de que de la versión en castellano de la carta impresa en 1493 por Pere Posa sólo se conserva un ejemplar, y que no se supo de la existencia del mismo hasta 1889 cuando la pone en venta el anticuario parisino Maisonneuve por 65.000 francos.
    Antes de eso no se conocía que hubiese habido una edición en castellano de fecha tan temprana, pero sí se conocía que hubo una en catalán de esa fecha. Rara censura esta que suprime los textos en castellano y sus menciones pero no las menciones explícitas a un texto en catalán.

  16. Santo Job
    09-11-2018 10:00

    En 1493, esa carta no era más que una hoja volandera, una gacetilla, un panfletillo. El problema está en mirarlo con ojos del presente, donde lo vemos como un documento de inestimable valor histórico, pero en 1493 no tendría más valor que el que hoy tiene un periódico.

  17. Francesc 2
    09-11-2018 03:26

    És clar, tot `pot ser., però per què? I quan? I cpom? El document que testifica a tots els catalans la descoberta d''Amèrica per a Europa desaparegut per la incúria de tothom: com és ara les autoritats catalanes com el Consell de Cent, la Generalitat, l'escrivania real, la Generalitat valenciana, l'aragonesa, les batllies del Principat, de la Catalunya Norddel País Valencià de Mallorca, els veguers, la llotja, els gremis, les cases nobiliàries ... Tot desaparegut..No és creïble. No és creïble que un document imprès com aquest i a Catalunya Nordl amb Perpinyà al capdavant i la iseva mmensa trascendència que tenia hagi desparegut a tothom. No és creïble.

  18. Santo Job
    08-11-2018 22:06

    Sí que puede ser. La carta no era más que un panfletillo, poco más que una gacetilla u hoja volandera. Eso queda meridianamente claro por el formato de impresión, el hecho de que fuera un texto breve, y que no fuera encuadernado. Era una hoja volandera en la que se daba una llamativísima noticia.

  19. Francesc 2
    08-11-2018 21:09

    I el càrrec de virrei i capità general o governador general només tenia jurisprudència a la corona catalano aragonesa.

  20. Francesc 2
    08-11-2018 21:07

    D'això dels càrrecs ja n'hem parlat i no era pas norma. El càrrec de capità general és una cosa posterior a Castella i copiada de l'organigrama jurídic català.

  21. Francesc 2
    08-11-2018 21:04

    Homereeeeeeee!!! La descoberta de unes terres incògnites per als europeus amb cartes i cartes de descoberta per a tota la cristiandat úna curiositat? Si va causar estupor per tot a Europa!!. Això no pot ser. No pot ser.

  22. Santo Job
    08-11-2018 20:04

    El problema es que estás aplicando la perspectiva del presente al suceso del momento. Esa carta sería poco más o menos que una gacetilla en la que se contaba un suceso llamativo por boca de uno de sus protagonistas. A día de hoy lo vemos como el gran documento del descubrimiento, pero en 1493 era casi una curiosidad. Por ponerte un ejemplo, sería como si alguien en 1969 compra el periódico de cuando Armstrong y Aldrin vuelven y que contiene una entrevista con ellos. No deja de ser algo de consumo inmediato.

    En cuanto a los cargos del fulano, en Castilla no había habido nunca problemas para que un plebeyo o un extranjero accediese a grandes cargos, aunque el almirantazgo ya era posesión de los Enríquez. Fíjate bien que en las capitulaciones, Colón pide el cargo de almirante con todas las prerrogativas de que gozaba Alfonso Enríquez, almirante de Castilla. El cargo de capitán general existía también en Castilla. El de virrey, en cambio, era una denominación que apenas aparecía más que circunstancialmente. Por ejemplo, el Condestable de Castilla quedó como virrey en tanto que los reyes estaban en la Guerra de Granada.

  23. Francesc 2
    08-11-2018 19:14

    Barcelona va ser la capital europea de la descoberta i des d'aquí es va escampar la notícia arreu d'Europa. I resulta que conservem la carta en castellà, que no era ni de bon tros la llengua de la terra. I, en canvi, la carta en la llengua de la terra desaperguda. Bufff... Un document tan capital, tan important, tan transcendental, tan històric.... No és casual. No.

  24. Francesc 2
    08-11-2018 19:09

    Que no es conservi la de Barcelona quan ja estava estipulat que en Colom aniria a Barcelona, tal com va fer en tornar del viatge de la descoberta, és més que sospitós. Com es sospitós que a un Colombo genovès plebeu li atorguin els càrrecs d'almirall general, virrei i capità general que només podien ostentar l'alta noblesa de Catalunya, Com és sospitós que resulta que escrigui en castellà a compatriotes seus genovesos.

  25. Santo Job
    08-11-2018 17:50

    ¿No pretenderías que el rey fuese a viajar estando convaleciente de una cuchillada que casi lo manda al otro barrio? Lo suyo es que Colón vaya al rey, no el rey a Colón.
    ¿Quién te dice a ti que sólo falte la edición en catalán? No se conserva ninguna traducción francesa, por poner un ejemplo, ni siquiera hay mención alguna de tal cosa, como tampoco la hubo de la edición de Medina del Lazarillo. Los libros se pierden por las más peregrinas causas, y en este caso sería una cantidad pequeñita de libros. Como es evidente, es más probable que se conserve algún ejemplar si la tirada es grande. Plantino, allá por el siglo XVI hacía tiradas muy grandes, de hasta 2.000 ejemplares. Libros perdidos, fíjate si hay muchos, que eso afecta sobre todo al teatro por el ciclo comercial que tenían. La mayor pena en teatro español es que no se conserva ningún ejemplar de la obra "Don Quijote", de Calderón: una obra de uno de los mejores dramaturgos de todos los tiempos (comparable sólo con Sófocles) basada en la mejor novela de todos los tiempos.

  26. Francesc 2
    08-11-2018 17:31

    Això ja ho sabem. Però la gran rebuda és a Barcelona. I és a Barcelona on s'imprimeix la carta de descoberta..... I manca la carta en català d'En Pere Posa.... quina casualitat!

  27. Santo Job
    08-11-2018 17:15

    Volvió por Lisboa. En Barcelona es donde le reciben los reyes porque es donde estaban, que Fernando aún estaba recuperándose de una mala cuchillada, por decirlo suavemente.

  28. Francesc 2
    08-11-2018 16:53

    ui, ui, ui.... És sospitós. Caram, que en Colom va tornar per Barcelona!

  29. Santo Job
    08-11-2018 15:07

    Es la única perdida cuya existencia nos consta, que no es lo mismo. Pueden perfectamente haberse perdido más ediciones, pero son ediciones de las que no hay ninguna mención. Pasa como con la edición del Lazarillo impresa en Tarragona en 1586, la de Valencia de 1589, o las dos de Amberes de 1553.
    Compárese el caso con la de Medina de 1554. Hasta que apareció un ejemplar en una falsa pared en Bancarrota, ni siquiera se sabía que hubiese existido una edición de Medina de 1554. De la misma manera puede haber otras ediciones perdidas de la carta de Colón, pero simplemente no nos constan por ningún ejemplar o ninguna referencia catalográfica o similar.
    ¿Quiere esto decir que la censura hubiera destruido todos los ejemplares de Amberes 1553 o de Medina 1554? Absolutamente no.

  30. Francesc 2
    08-11-2018 14:51

    El que diu en Johan és cert. Mira que és casualitat que només s'hagi perdut l'edició en català de Barcelona. Ja és casualitat!

  31. Santo Job
    06-11-2018 19:41

    ¿Qué destrucción ni qué censura ni qué zarandajas? Esa carta fue un libro de tirada relativamente limitada, probablemente Pere Posa no imprimiría más de 100 ejemplares en castellano y 100 en catalán. De 200 ejemplares se habrían perdido 199, cosa nada rara. Los libros se pierden, las bibliotecas se inundan, se incendian, sufren las guerras, los libros se venden de segunda mano o se acaban tirando...
    Por poner un ejemplo que conozco bien, del Lazarillo de Tormes hay muchas ediciones de las que no se conserva o no se sabe el paradero de ningún ejemplar:

    - 1550, Estrasburgo/Colonia. La única mención que se tiene es de Adolfo Bonilla, que menciona que el duque de T'Serclaes poseyó un ejemplar y se lo regaló a su hermano el marqués de Jerez de los Caballeros. Probablemente malvendida por el marqués.
    -1551-52, ¿Amberes, Basilea? Se sabe que tuvo que haber una edición entre la de 1550 y las de 1553 por cotejos de los textos de Velasco, Sánchez (1599 y 1603), y Aribau.
    -1553, Amberes, 12mo. Se vendió un ejemplar en Londres en 1816 y otro en 1817. Sabemos que Bonaventura Carles Aribau tuvo acceso a uno.
    -1553, Amberes, 8vo. Mencionada por Eloy Señán en la biografía de Diego Hurtado de Mendoza.
    -1553, Alcalá de Henares. Se sabe que hubo una edición en ese año por lo que pone en la portada de la edición de 1554: "Nueuamente impressa, corregida, y de nueuo añadida en esta segunda impressión". El colofón indica que se acabó de imprimir el 20 de febrero de 1554 y que el impresor fue el propio Salzedo, librero.
    -1557, Amberes. Se conjetura por los cotejos textuales de Aldo Ruffinatto.
    -1586, Tarragona. Se conoce por una mención de Nicolás Antonio en su libro "Bibliotheca Hispana Nova".
    -1589, Valencia. Se conoce por el catálogo de la biblioteca del Condestable de Castilla, hecho en el año 1600.

    Puede perfectamente que aparezca un ejemplar por suerte por ahí perdido, como pasó con la edición del Lazarillo de Tormes impresa en Medina del Campo en 1554, de la que se conserva un solo ejemplar descubierto por casualidad en 1992 al derribar una pared de una casa en Barcarrota, Extremadura. Antes de ese afortunado hallazgo, ni siquiera se tenía mención de una edición de Medina.

  32. Johan Padró
    06-11-2018 18:06

    Si, si edición catalana desaparecida en combate, quemada o destruida por la censura.
    Han quedado ejemplares de todas la ediciones impresas, la castellana, las latinas, la alemana, las italianas pero no la catalana. La història la han escrito los vencedores y siguen re-escribiéndola los Lobys del PP, la FAES de Aznar, Ciudadanos, VOX, Manos Limpias etc.

  33. Santo Job
    05-11-2018 15:38

    Ahora va a resultar que Francis Drake, al que mi paisana María "se lo bajó a fotones" también era catalán.

    Para Capdevila: no, la traducción alemana de 1497 no prueba que la primera edición de la carta de Colón fuera en catalán. De hecho, lo que se deduce es que en 1493 salieron dos ediciones del taller de Pere Posa, una en castellano (de la que se conserva un ejemplar) y una en catalán (de cuya existencia tenemos dos menciones: el Repertorium B y la traducción alemana). Como han aventurado mejores especialistas en tipografía, se harían dos ediciones paralelas para tener más ventas.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34930
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+]
Al 1511, en editar-se l'Elogi de la Follia, Erasme ja hi denuncia la pràctica consolidada de la censura, on els...[+]
Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]
Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]