Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
ARTICLES » 19-12-2020  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1159 lectures

Un poble de la província de Sevilla anomenat «Pruna»

Una informació curiosa que En Leandre Martí ens ha fet arribar. Hi ha un poble a la província de Sevilla anomenat «Pruna», terme que un text del segle XVII relaciona amb, entre d'altres mots, la traducció literal de la paraula en castellà: «ciruelas».

Vista panoràmica del poble andalús «Pruna», a la província de Sevilla. Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

Cercant informació per documentar una imatge, em va cridar l'atenció el nom d'un poble d'Andalusia. En concret, un poble de la província de Sevilla. El nom de la població no em va deixar indiferent. El municipi es diu Pruna. Fa tot l’efecte que la denominació és en llengua catalana. A partir d’aquesta sospita vaig pensar que potser tindria algun lligam històric amb els catalans o amb el català. Doncs bé, a la pàgina 193 del llibre Chorografia del convento jurídico de Sevilla de l'any 1634, l'autor del qual es diu Rodrigo Caro, hom relaciona Pruna, entre d'altres significats, amb «ciruela», traducció, com tothom sap, del vocable català «pruna». Es tracta d’un petit indici a partir del qual cal aprofundir.

PRUNA. Cap. LXVII.

«… para pensar, que también es antiguo lugar la villa de Pruna, pues esta voz es puramente Latina, y quiere dezir brasa de fuego, o si le tomamos en el numero plural, querrà decir ciruelas; porque esta fruta, especialmente la que tira a colorada imita las brasas encendidas; y aun oy dia llaman a este género de ciruelas Bruños, reteniendo la voz Latina todavía, así las oí nombrar, visitando la sierra de Aroche en aquellos lugares, donde tambien oi llamar a la arena menuda Sabio; y estrañando yo la voz, consideré, que eran también corrupción de la lengua Latina, en la cual llaman a la arena Sabulo [1],  y como en estos lugares entran más tarde las vozes peregrinas, y retienen con tenacidad las antiguas, se conservan mejor los vestigios de la lengua Latina. Finalmente Pruna es voz Latina, y no castellana, pero puede ser Griega, porque Prumna, en aquella lengua, significa navío…».


Localització de Pruna (cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge)

Penso que aquestes dades poden ser interessants per a futures investigacions.

[1] Fa referència al sauló, que és producte de la descomposició del granit.


Leandre Martí




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. LluísLluís
    23-12-2020 19:50

    Em fa gràcia observar com en l'estudi etimològic de la toponímia no castellana d'un poble andalús, l'autor fa malabarismes històrics per trobar d'on prové el nom de PRUNA.

    Ha arribat fins els grecs !!!

    Els grecs que no van tenir una gran incidència al sud de la península ibèrica i menys a les terres de l'interior, van deixar el mot PRUMNA (vaixell) i aquest mot va ser adoptat per un poble andalús, que es troba a més de 100 km.de la costa, 1500 anys després de la seva més que improbable estada per aquelles terres.

    Posteriorment hi arribaren els romans i potser la derivació llatina hi tingui una relació més fefaent.

    Ara bé, si hi hagués alguna possibilitat que l'origen estès relacionat amb quelcom català, la historiografia espanyola, admetria aquesta possibilitat?

    De fet, no se li passaria mai pel cap aquesta possibilitat ja que els catalans mai hem navegat per les costes andaluses, ni hem participat a la conquesta de Granada, ni...

    És igual que al voltant de PRUNA es trobin altres localitats amb vestigis de catalanitat (Cortijo de la catalana o la bandera amb les quatre barres d' Algàmitas).

    I sobretot, no és rellevant que en català existeixi la paraula PRUNA.

  2. Mir de Tost
    20-12-2020 10:26

    Al mateix mapa ix el poble d'Algàmitas, clarament amb les quatre barres a l'escut. I hi ha una localitat, referenciada també al mapa (però que pertany a Cadis), dita Cortijo de la Catalana....mes clar.......

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
24783 lectures
Ramon Serrano: La relació entre el Plus Ultra, la Corona Catalana i el Nou Món
Salvador Brulles - La Història. Futur Psicoestètic de Catalunya
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La pregària hebrea del segle XV Ein K'Eloheinu té grans similituds musicals amb l'himne nacional...[+]
Qui eren els ambaixadors de Ferran el Catòlic a Roma? Pot ser que en el moment de màxima puixança de la Nació,...[+]
Les cròniques ens relaten que En Cortès va assistir a les Corts de Toledo al 1528, a la tornada de Mèxic. Però...[+]