Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 31-05-2020  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1453 lectures

Videu sobre el drac dissecat del Monestir de Montserrat

No us perdeu el videu de l'investigador Eliseo López Benito, qui comparteix, des del seu canal de Youtube, una soprenent investigació sobre un rèptil de grans dimensions: el dragó de Komode, que viu a Indonèsia. Al sostre de la sala dels ex-vots de l'antic Monestir de Montserrat, que fou arranat per les tropes d'En Napoleó l'any 1811, n'hi havia un exemplar dissecat, segons es veu en un gravat de l'any 1805. L'exemplar hi va ser portat per mariners catalans a meitat del XVI.

Imatge del Dragó de Komode al Monestir de Montserrat

Montserrat, eix del món

A l’any 1805, l’Alexandre de Laborde, un militar i erudit francès, fa cap a Barcelona amb la finalitat de documentar gràficament el monestir de Montserrat. De Laborde plasma a través de magnífiques il·lustracions l’antic monestir de Montserrat i el seu entorn: uns documents gràfics que han sobreviscut fins als nostres dies i que tenen un valor històric incalculable per tot el que representen. I això en la mesura que tan sols uns anys després, l’any 1811, durant la Guerra del Francès, les tropes napoleòniques redueixen a cendres el monestir de Montserrat i les seves dotze ermites. Tot va quedar arranat. Aquest tràgic succés va suposar la fi de l’antic monestir de Montserrat i la pèrdua de tots els seus grans tresors, o, si més no, la major part d’aquests. D’aquí la importància d’aquestes il·lustracions. Perquè si aquest senyor hagués trigat uns pocs anys més a documentar gràficament el monestir de Montserrat, s'hauria trobat ni més ni menys  que amb les  cendres que hi van deixar les tropes de Napoleó. Per això considero tan valuoses aquestes il·lustracions: perquè demostren un Montserrat que ja no existeix. Mercès a aquest document historiogràfic, podem saber com era l’antic monestir de Montserrat abans de la seva destrucció l’any 1811. Si Laborde no ho hagués fet, ara seria impossible saber com era l’anterior monestir. Passats uns anys, es va construir el nou monestir damunt de les ruïnes de l’anterior. Doncs bé, repassant aquestes il·lustracions, vaig descobrir un detall insòlit, un detall que ha passat desapercebut fins al moment present, un detall que pot canviar la història per tot allò que implica.

Aquesta és l’antiga sala d’ex-vots del monestir de Montserrat abans de la seva destrucció l’any 1811, com he comentat abans. Allí hi podem observar la presència d’un dragó, un dragó dissecat que penja del sostre, una ofrena que va ser dipositada per un devot a la Mare de Déu de Montserrat. I també hi apareix un altre ex-vot curiós que cal mencionar per la seva importància en aquesta història: una petita maqueta d’un navili transoceànic del segle XVI.

I bé, la curiositat em va dur a fer aquest treball de recerca històrica. He hagut de clavar cinc mil cosses i lligar molts caps, molts caps solts fins a descobrir l’enigma d’aquest misteri: els dragons dissecats de l’antiga sala d’ex-vots del monestir de Montserrat. El primer que vaig fer va ser descartar que es tractés d’una espècie extingida de gran rèptil. I també vaig descartar que es tractés d’un dragó mitològic. La taxonomia encaixava a la perfecció amb el «dragó de Komode», per la qual cosa vaig arribar a la conclusió que aquest gran rèptil era un dragó de Comode. El sauri més gran del món. I si ho observem, tot hi coincideix. Es tracta de la mateixa espècie: un dragó de Comode. Però, és clar, vet aquí el problema. Segons la versió oficial, no va ser fins a principis del segle XX, concretament fins a l’any 1912, quan un aviador va percebre que havia vist dragons en una petita illa d’Indonèsia. Va ser llavors quan el director del museu zoològic de Bohor, a Java, va descriure i va classificar aquesta espècie desconeguda.

I bé, aleshores, ¿què hi fa un dragó de Comode a l’antic monestir de Montserrat quan la la versió oficial de la història afirma que el descobriment d’aquest gran rèptil s’esdevé a principis del segle  XX, si no abans? La versió oficial no serveix com a argument, per la qual cosa en aquest sentit he hagut d’unir moltes peces fins a trobar una resposta plausible a aquest enigma: un dragó originari de la llunyana indonèsia penjat del sostre de l’antiga sala d’ex-vots del monestir de Montserrat. Surrealista, però cert.

Bé, la conclusió a la qual he arribat és la següent: durant el segle XVI els Àustries eren devots de la mare de Déu de Montserrat, per la qual cosa el monestir de Montserrat representava el centre espiritual més important de l’imperi. Els primers europeus que van arribar a Indonèsia van ser els exploradors espanyols i portuguesos del segle XVI, quan les potències mundials Espanya i Portugal pugnaven per monopolitzar el comerç de les espècies a les llunyanes illes del sud-est asiàtic. Els primers europeus a descobrir el dragó de Comode van ser els exploradors del segle XVI i no pas els holandesos del segle XX. D’això, en dedueixo que algun mariner que va viatjar a la Indonèsia central va caçar i dissecar aquest dragó. Després, va anar al monestir de Montserrat i el va oferir com a ex-vot. Que l’armada dels Àustria arribés a navegar i a cartografiar les illes d’Indonèsia al segle XVI és un fet històric que ara sabem gràcies a l’aparició d’un mapa de l’any 1587. En aquest mapa hi apareixen cartografiades les petites illes de la Indonèsia Central: el mapa que el rei Felip II va encarregar a Urbano Monte, el millor cartògraf de tots els temps.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Pau Tintó
    06-06-2020 07:51

    I qui descarta que no sigui un caima de la Florida?

  2. Francesc J.
    02-06-2020 17:58

    Afegeixo al meu comentari anterior que la gran majoria d'espècies de gran rèptil compatibles amb el dibuix són del sud i sudest d'Àsia, Indonèsia, Austràlia i Nova Guinea. Només una espècie fins a cert punt compatible és africana. Per tant, l'orientació geogràfica que proposa l'article té molts números de ser prou encertada.

  3. Francesc J.
    02-06-2020 10:14

    La troballa d'aquest llibre és interessant i penso que pot donar força informació valuosa. Les il·lustracions són bones.
    De cara al que afirma l'article, només volia deixar constància que el dibuix del rèptil no és prou gran com per a poder determinar l'espècie amb seguretat. De fet, seria molt difícil encara que tinguéssim un dibuix més gros, perquè hi ha unes quantes espècies de varà que són prou grosses com per a respondre al cas que estem considerant, com per exemple una espècie present a la Índia i a Sri Lanka. No descartaria tampoc l'al·ligàtor xinès, perquè les potes semblen més de cocodril que de varà. En resum, la identificació no pot ser concloent amb les dades que tenim, i el dragó de Komodo és només una de les possibilitats que encaixen prou bé.

  4. CescT
    02-06-2020 09:23

    Si obriu l'arxiu - Leonardo da Vinci i el fons de les muntanyes .... d'en Cassola - i us fixeu en l'edifici que s'observa darrere de Sant Jeroni, i a el mateix temps, obriu aquest vídeo en el segon 55 ( on jo penso que veiem una façana posterior amb moltes finestres, és a dir, la part de darrere d'un edifici), observareu que les línies dels dos edificis, el que apareix en la il•lustració en el vídeo, i l'edifici que veiem darrere de Sant Jeroni són línies semblants . Podria ser que les línies del quadre de Sant Jerònim corresponguin a la façana principal d'aquest edifici que té tantes finestres, (uns segles abans). Vist per davant

  5. Felipe Rodríguez Badia
    01-06-2020 19:17

    Hi han dos dragons de Komodo

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
23174 lectures
Presentació
Salvador Brulles - La Història. Futur Psicoestètic de Catalunya
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'Àlex Sendra ens presenta un exemple, a través d’un conte de la Josefina Làzaro, de com ha quedat memòria...[+]
Si En Colom hagués viscut a Castella i Andalusia, com se’ns diu, hauria après els noms dels animals en aquella...[+]
Els Borja i els Della Rovere eren junts a la Cort Pontifícia de Roma. Però abans que s'enfrontessin a mort...[+]
No deixa de ser soprenent que el terme anglès “marine” s’assembli tant al mot català “mariner” i que...[+]