| ARTICLES » 03-12-2012 |
L'esperit del Palau de Requesens
| ARTICLES » 26-11-2012 |
Leonardo da Vinci i els fons de muntanyes als seus quadres i dibuixos
L’alpinista i guia de muntanya Joan Cassola analitza les muntanyes que apareixen als quadres d’En Leonardo i que, segons els entesos, són “imaginàries”, i les compara amb les de Montserrat, que són tangibles, concretes, reals i formen part de la seva experiència viva d’escalador.
| ARTICLES » 16-11-2012 |
El príncep Carles d'Àustria
Immersos en les pràctiques endogàmiques, l’intent desmesurat de mantenir i d’augmentar el poder dels Àustries, va portar un seguit de matrimonis, les conseqüències dels quals van fer que segones i terceres generacions tinguessin una consanguinitat molt elevada. Fruit d’aquesta consanguinitat varen venir al món uns individus amb salut molt delicada, uns de salut física dèbil i altres de dubtosa salut mental.
| ARTICLES » 09-11-2012 |
El Marquès de Santillana i Catalunya
Els catalanismes i catalanades que es troben a l'obra del Marquès de Santillana són el resultat normal d’un castellà afincat a Catalunya i Nàpols o són el fruit d’haver atribuït a aquest noble castellà l’obra d’algun català desposseït i esborrat?
| ARTICLES » 05-11-2012 |
La meva experiència personal amb la història de Catalunya
En Guillem Saperas ens explica la seva experiència personal amb la impossibilitat d'aprendre la nostra història a l'ESO/Batxillerat i manifesta la seva conformitat més absoluta amb el fet que s'ha manipulat el nostre passat de forma premeditada.
| ARTICLES » 19-10-2012 |
Joies representant la nau Santa Maria d'En Colom enlluernaren l'Europa del segle XVI
Després de la Descoberta d'Amèrica van començar a fabricar-se joies que representaven la nau Santa Maria d'En Colom. Es van escampar per Europa. La Natàlia Barenys, Historiadora de l'Art, les ha resseguides i estudiades. I ens en parla tot seguit en aquest estudi d'orfebre.
| ARTICLES » 17-10-2012 |
Tergiversació històrica, també a la Vikipèdia espanyola
No cal remuntar-nos al segle XV per trobar indicis de manipulació de la història. La Vikipèdia espanyola n'és un exemple ben viu i actual que ens serveix per il·lustrar l'afany immutable de Castella per potenciar els seus interessos en detriment dels catalans. En Joan Rius ens n'ha enviat una petita mostra.
| ARTICLES » 10-10-2012 |
Algunes consideracions sobre La Gioconda d'El Prado
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de vista de l'obra i la seva relació amb la del Louvre, sense perdre de vista el fons montserratí.
| ARTICLES » 24-09-2012 |
La petjada de «Tirant lo Blanc» en la «Celestina»
Si fos cert que la Celestina és una obra catalana traduïda al castellà, l'acció de la qual passa a València, com defensen En Jordi Bilbeny i l'Àlex Sendra, hauria de tenir uns forts contingunts literaris catalans i evidenciaria un arrelament profund en la tradició literària catalana. En Rafael Beltran, sense ni tan sols sospitar-ho, ho posa en evidència en aquesta estudi.
| ARTICLES » 21-09-2012 |
Erasme denuncia la censura a l'Elogi de la Follia
Al 1511, en editar-se l'Elogi de la Follia, Erasme ja hi denuncia la pràctica consolidada de la censura, on els censors “afegeixen, canvien, treuen, tornen a posar, repeteixen, refan”. Però, sobretot, hi posa de relleu “els qui publiquen obres d’altri com a pròpies, i s’atribueixen falsament una glòria guanyada per un altre”. En Paolo Pellegrino ens aporta un document valuosíssim que hauria de deixar sense arguments als fonamentalistes que defensen que el text és intocable i immutable.
| ARTICLES » 19-09-2012 |
En Servet i En Servent eren pare i fill?
Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada i adulterada. Els cognoms són quasi idèntics. El primer era metge i el pare del segon també. Per què En Servent no parla mai del seu pare? Potser, com En Servet, era també mort? Potser van ser el mateix personatge?
| ARTICLES » 17-09-2012 |
El tortosí Cristòfor Despuig assegurava a mitjan segle XVI que els castellans no van participar de cap manera a la descoberta d'Amèrica
Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu això perquè el llibre no es va editar mai. A més a més afirma que tot va ser impulsat per Ferran II, rei dels catalans i de la Corona d'Aragó.
| ARTICLES » 12-09-2012 |
Els Rovira a la Cúria Papal Vaticana
Quin paper van tenir els Rovira a la Cúria Vaticana? Van ser aquests mateixos Rovira o de la Rovira anomenats després Della Rovere? Tot ho sembla indicar.
| ARTICLES » 10-09-2012 |
Amagau lo valencià! (3/3)
Es van passar tots els escriptors catalans, d'un dia per l'altre, bruscament, a escriure en castellà, perquè era una llengua més noble? Per raons de mercat? O simplement per les coaccions, sancions i perills que van haver de patir per part de les autoritats competents i que, al final no van poder salvar? En Jordi Bilbeny ens ho explica en aquest document.
| ARTICLES » 07-09-2012 |
Amagau lo valencià! (2/3)
Es van passar tots els escriptors catalans, d’un dia per l’altre, bruscament, a escriure en castellà, perquè era una llengua més noble? Per raons de mercat? O simplement per les coaccions, sancions i perills que van haver de patir per part de les autoritats competents i que, al final no van poder salvar? En Jordi Bilbeny ens ho explica en aquest document
|
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]  Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube