Crea el teu compte
Accedeix
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough

Articles


Us oferim l'opinió de N'Andreu Ferrer sobre les semblances entre la nostra feina i la màquina Enigma, emprada pels alemanys a la Segona Guerra Mundial per encriptar i desencriptar missatges.


»

2017

En Rafel Mollar ens exposa la vivència i les impressions del seu viatge a Malta el desembre del 2023.


»

1981

Sabíeu que En Salvador Dalí ens comenta a la seva Vida Secreta, que li corre per les venes “la sang catalana d’En Cristòfor Colom”? Ens ho explica En Perepau Ximenis.


»

2421

Es valdria de la seva intel·ligència política i del seu patrimoni per a ser protagonista de la seva pròpia vida.


»

688

Per què desapareixen els intel·lectuals crítics amb el discurs oficial i anem cap a la tirania d’un pensament únic? En Sergi Lara ens en dóna el seu parer.


»

3616

»

1752

La Montse Montesinos ens fa arribar les seves impressions, després de llegir el «Sant Francesc, els càtars i la llengua catalana», d’En Bilbeny.


»

3435

Després del matrimoni amb Enric, les quatre barres serien presents a l’armorial anglès durant mig segle.


»

1270

De la seua conferència “El Perú català entre el segles XVI i XIX”, donada a Montblanc el 3 d’agost de 2024 a l'XI Universitat Nova Història, l'estudiós flixanco Joan Galcerà Miralles n’ha preparat tres articles per tal de fer-la més entenedora i posar-la a l'abast per escrit als lectors interessats. El primer és aquest, intitulat “El Consolat de Mar al Virregnat del Perú”. El segon serà “La Senyera a l’Armada del Sud” i el tercer “Lima, una ciutat amb arrels catalanes”. A més, Galcerà té un altre estudi sobre arquitectura de la Lima colonial que, un cop enllestit, presentarà properament.


»

2443

Aquest article analitza el primer document conegut sobre l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja, revisa els límits geogràfics del seu territori i proposa una etimologia bascoide per a la majoria dels topònims que s’hi esmenten.


»

3443

Recuperem l'enregistrament d'aquesta conferència, ara publicada al canal de Youtube d'En Manel Capdevila, perquè pugueu visualitzar-la.


»

1756

Caterina de Cardona fou una dona culta, pertanyent a la noblesa, que coneixia l’espiritualitat cristiana i el pensament humanista, per la qual cosa decidí dedicar-se a la docència i a la contemplació. No obstant la seva importància, podem admetre avui dia que se l’ha intentada esborrar de la història. Els investigadors de l’Institut Nova Història defensen que ha estat substituïda per la figura de Santa Teresa de Jesús, la priora d’un convent d’Àvila. Les incongruències en la vida de la santa castellana i les semblances amb la vida de Caterina de Cardona fan que posem en dubte el relat que la censura d’estat ha creat per amagar un personatge icònic del pensament català. Aquest videu ens descriu la figura cabdal de Caterina de Cardona en el marc religiós de la Catalunya medieval i del Renaixement.


»

2830

»

3596

En Pep Mayolas ens presenta una versió ampliada de la conferència llegida en el marc del 23è Simposi de la història censurada de Catalunya.


»

1762

El canal de Youtube d'En Manel Capdevila ha publicat l'enregistrament de la conferència d'En Jordi Bilbeny "La unitat de la llengua catalano-occitana, segons els escriptors dels segles XIII al XX", presentada el passat dijous 12 de desembre a Barcelona, dins el Centre Comarcal Lleidetà.


»

3627

Metge, poeta i aventurer, la Universitat d'Alacant treballa per rescatar i reivindicar la seua immensa obra poètica, escrita en llatí i fins ara totalment desconeguda.


»

2021
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
39755
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La façana de l'ajuntament d'Ulm ens aporta una prova més de l'existència i reconeixement de Catalunya com a...[+]
L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre...[+]
El català Joan Colom, va haver d'acatar el tractat d'Alcàçovas signat pel seu Rei, que prohibia als catalans...[+]