Crea el teu compte
Accedeix
"(...) la neutralitat aparentment objectiva i científica de l'historiador, que mira endarrere i sentencia què és el que realment va succeir, és producte de la seva identificació amb el vencedor"
Àlex Matas i Pons. «Els marges dels mapes: una geografia desplaçada.»

Articles

En Pep Mayolas ens presenta un recull impactant de notícies històriques sobre uns suposats projectes de fragmentació i repartiment de la mal anomenada «Corona d’Aragó». Però a la Corona d’Aragó no li va passar mai res, de tot allò. Un fenomen que convida a la reflexió.


LLEGEIX-NE MÉS »

51327 lectures

La tradició diu que va ser el compositor de 'Se canta', l’himne nacional occità.


LLEGEIX-NE MÉS »

2592 lectures

La guerra càtara va fer fugir part de la comunitat jueva de Besiers.


LLEGEIX-NE MÉS »

1830 lectures

En Víctor Cucurull entrevista En Jordi Bilbeny, al programa "La Clau de la nostra història", d'EspluguesTV, el 6 de març del 2024, per parlar del seu llibre "Carles l sense censura".


LLEGEIX-NE MÉS »

2662 lectures
NOTICIES » 11-03-2024

Conangla i Fontanilles

«El redactor de la Constitució provisional de la República Catalana proclamava la independència de Catalunya, el català com a idioma oficial únic i adoptava mesures molt avançades per a l'època».


LLEGEIX-NE MÉS »

3300 lectures

Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, reproduïm l’editorial del primer número de la revista ‘Feminal’, del 28 d’abril de 1907. Aquesta revista sortí com a suplement del setmanari ‘Il·lustració Catalana’, La peça editorial anava signada per Carme Karr (1865-1943), una periodista i escriptora pionera del feminisme catalanista. Han passat cent disset anys i no hi ha cap revista que avui representi, amb uns estàndards actuals i amb una ideologia progressista, el que va representar una iniciativa com aquesta d’una dona de classe alta, culta i cosmopolita. El tarannà i la posició social de Karr són equiparables a l’empenta de l’argentina Victoria Ocampo, que impulsà la revista ‘Sur’ el 1931.


LLEGEIX-NE MÉS »

1488 lectures

Un aspecte curiós i prou desconegut de la història de Roma és que la ciutat tenia un nom secret que no podia ser divulgat sota pena de mort. Es a dir que, més que secret, era un nom prohibit de pronunciar.


LLEGEIX-NE MÉS »

3544 lectures

L'editorial Cal Carré recupera la novel·la en vers 'Espill', de Jaume Roig, un clàssic de la literatura catalana del segle XV que no ens hem de prendre seriosament.


LLEGEIX-NE MÉS »

1535 lectures

Aprofitant que enguany commemorem el centenari de la mort d'En Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), En Jaume Marfany ha entrevistat En Jordi Bilbeny a EspluguesTV per parlar de l'independentisme silenciat d'aquest gran poeta.


LLEGEIX-NE MÉS »

1957 lectures
NOTICIES » 26-02-2024

Catàleg d’invents catalans

Joan Cortada deixà escrit: “Catalunya i particularment Barcelona han estat les inventores o les introductores a Espanya de moltes coses en l’ordre legislatiu, en el religiós, en l’econòmic, en l’agrícola, en el caritatiu, en el marítim, en el mercantil, en l’industrial i en cent matèries diferents”.


LLEGEIX-NE MÉS »

2441 lectures

"Tres quarts de mil·lenni del Consolat de Mar. Del gòtic al metavers" fa memòria d'aquesta aportació catalana a la història universal amb la voluntat de projectar-la cap al futur.


LLEGEIX-NE MÉS »

2324 lectures
NOTICIES » 21-02-2024

Sant Pere Claver i el Nou Món

En aquest article, En Sergi Lara ens exposa una història documental del missioner que va deixar petjada al “Nou Món” a partir de la Barcelona dels segles XVI i XVII.


LLEGEIX-NE MÉS »

3166 lectures

Si Reinald hagués superat la infantesa i Alfons hagués perdut a Nàpols, Catalunya i Bretanya s’haurien pogut unir.


LLEGEIX-NE MÉS »

1967 lectures

Les vicissituds històriques dels menorquins a Nord-amèrica hi han deixat restes lingüístiques.


LLEGEIX-NE MÉS »

1317 lectures

Pep Antoni Roig explica amb un fil de tuiter la tradició catalana al voltant de Sant Valentí.


LLEGEIX-NE MÉS »

1998 lectures

Al llibre titulat Gramatica de la lengua vulgar de España, obra d'autor anònim i impresa per Bartholomé Gravio, l'any 1559, a la ciutat de Lovaina, actual Flandes, s'explica un relat ben diferent de la història dels diversos regnes de la península ibèrica i de les seves respectives llengües.


LLEGEIX-NE MÉS »

6856 lectures
<
...
12
13
14
15
16
...
140
>

Aconseguits 3150€
de 5000€
Queden 22 dies

Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
38792 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]
Una petita referència que en Joan Ventura troba en un llibre d'en Henry Kamen, li fa pensar que, efectivament,...[+]
La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+]
El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+]
DARRERS ARTICLES COMENTATS

1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
2.  Madrid sí que paga els traïdors
3.  Entrevista a Arsenio Rodríguez, escriptor, historiador i musicòleg cubà
4.  La fòrmula valenciana de la Coca-cola
5.  Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
6.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
7.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
8.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
9.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
10.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
1.  La bandera espanyola: història d’una apropiació
2.  Madrid sí que paga els traïdors
EL MÉS LLEGIT

1.  Miquel Servet, català universal
2.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
4.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
5.  Cervantes, català
6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
7.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
8.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’En Joan Miquel Servent'
9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
10.  Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV

SECCIONS

RECERCA

L'INSTITUT

A LA XARXA
© 2025 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)