L‘estiu del 2007 vaig escriure un article, publicat en un mitjà digital desaparegut, les idees del qual penso que no només mantenen la seva vigència, sinó que el seu contingut és més rellevant avui que fa quinze anys, quan nosaltres, els catalans, encara somiàvem ingènuament amb la fi de la història. Amb algunes modificacions de forma, el contingut d’aquesta nova versió introdueix les mateixes idees-força, les quals s’ajusten a veritats eternes alhora que ens serveixen per al present que ens cau a sobre.

L’any 2007 es va celebrar una edició de la Fira del Llibre de Frankfurt, i els mesos previs s’hi va debatre sobre la conveniència de convidar-hi els escriptors que escriuen en castellà a Catalunya. Avui, l’any 2023, el debat sobre si la producció en llengua castellana feta a Catalunya és literatura catalana segueix ben viu. De més a més, se n’hi ha afegit un de nou al voltant de la qualitat de la llengua literària i sobre les mixtures de diversa índole presents en algunes obres escrites en català, les quals reben el suport del règim, que se’ns diu que no es pot qüestionar. Fa vint anys que va començar una nova ofensiva contra...