Portada
 Enguany tornaré a la Universitat Nova HistòriaN’Isabel Llopis va descobrir l’any passat la nostra Universitat i se’n va sorprendre enormement. Ara hi tornarà i la recomana a tothom que tingui curiositat per la nostra història i estimi el nostre país.»
 Margarit Esmenard (1379-1411), agent del Papa, decapitat a AvinyóResseguim la trajectòria vital d’un sabadellenc, Margarit Esmenard, que operà com a agent del papa Benet XIII, que ha passat a la història com el papa Luna. Després d’un ràpid judici, Esmenard fou condemnat a mort i executat a Avinyó seguint les ordres del rei de França.
 Les bíblies catalanes medievals: una visió panoràmica i comparativaQuè en sabem els catalans de la història de la nostra pròpia Bíblia en català? En disposem d’una riquesa documental per bé que no extensa, sí que amb un enorme significat, i això malgrat la implacable persecució i destruccions comeses per tota la classe de poders. I contextualitzada en el temps i presa en totes les seves parts, aporta coneixements imprescindibles per a la història del pensament religiós, de la lingüística i d’altres camps importants de la història del poble català.
|
 Inscripcions obertes a l'11a Universitat Nova HistòriaJa us podeu inscriure a l'11a Universitat Nova Història dels propers 3-7 d'agost a Montblanc.
 Censura històrica: manipulació possible segons la Intel·ligència ArtificialEn Bienve Prados ha fet un seguit de preguntes a la Intel·ligència Artificial sobre la censura i la manipulació de la història. Aquí us en presentem les respostes.
 Catalans en les independències americanesLa presència de catalans, o de patriotes americans d’origen català, en els processos d’independència nacional dels nous estats d’Amèrica és una constant al llarg de tota la durada d’aquests.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 Sant Roc i Mitra, el déu de la rocaTé cap relació la figura llegendària de sant Roc, que du nom de roca, amb l’antic déu Mitra, que neix d’una roca i era adorat a les roques i coves? En Jordi Bilbeny ho mira de descabdellar en aquest article.
 María Pérez, dita «la Varona» i les barres «tarragoneses» de l’escut familiar dels Varona. Substitució de Tarragona per Aragó (part VIII)Avui publiquem el 8è lliurament de la sèrie "Substitució de Tarragona per Aragó", per mitjà de la qual l'Ivan Giménez demostra que Aragó substitueix l'antiga denominació 'Tarragona'. Aquest cop se centra en una llegenda la protagonista de la qual aconsegueix exhibir l'escut de les quatre barres d'Aragó per a alguns, pero també per a d'altres les "armes reials de la província Tarraconense".
 Joan de Serrallonga, el primer igualadí en terres d'AmèricaL’Institut Nova Història reprodueix un antic article, de l’any 1974, de l’Antoni Carner i Borràs que parla d’un escrivà de manaments d’Igualada, que va viure i morir a l’illa L’Espanyola: En Joan de Serrallonga. Estava a les ordres del rei Ferran el Catòlic, i no d’Isabel, i va fer una deixa a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que havia fet aixecar la família Colom.
 De les Assemblees de Pau i Treva a la República CatalanaL'Institut Nova Història es fa ressò de l'article que en Sebastià Sardiné va escriure per a l'associació cultural "Vibrant" el 2 de Juny d'enguany. Catalunya, bressol del pactisme i del constitucionalisme.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Jordi Bilbeny investiga les arrels catalanes del descobridor del nou continent en El dit de Colom, un treball en...[+]  Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut...[+]  Eren castellans els primers mercedaris que van passar a Amèrica després de la conquesta colombina? Per En Cesc...[+]  En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube