Fa uns dies va venir a casa una amiga americana que viu a Suècia. És de California i allà va aprendre l'espanyol, perquè hi ha una comunitat mexicana molt gran i molt arrelada a la història de Califòrnia. Quina va ser la meva sorpresa quan em vaig posar a cantar la cançó tradicional catalana d'"En Joan petit quan balla" i ella la va reconèixer automàticament i la cantava en castellà: "Juanito cuando baila...", amb la mateixa melodia i tota la pesca del dit, la mà, el colze, etc. Vaig quedar tan parada que quasi no sabia reaccionar. M'estranyava que una americana conegués una cançó tan nostra. Em va dir que era una cançó que la canta la comunitat hispana a la canalla a Califòrnia i que creia que venia de Mèxic. Potser una altra raó per evidenciar la gran petja catalana en la història d'Amèrica?

Sempre m'havia semblat que el terme "marine" aplicat a les forces navals i terrestres de combat americanes era un terme de matriu catalana, jaque la paraula en si és la mateixa en anglès que en català (marine = mariner), però cada vegada que intentava convèncer algú d'aquesta idea emresponien que de ser cert, això se sabria.

Llegiu l'article complet fent clic en aquest enllaç ...

Al web de Numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo       da Vinci
http://www.numericana.com/arms/#vinci

¿Vols conèixer, llegidor, els motius que els catalans tenim per a no oblidar la memòria del rei borbó Felip V, i perquè, igualment quan anem al WC ens referim com a Can Felip? Passa els teus ulls per aquesta relació d'algunes de les disposicions dictades pel primer Borbó, després d'haver-se apoderat de Barcelona l'11 de setembre de 1714.

Durant la Setmana Santa es fan a Sevilla, pel cap baix, 60 processons. Aquest Divendres Sant era a Sevilla i, per tant, vaig coincidir amb algunes d'aquestes processons. Al vespre, quan tornava cap a l'hotel,  encara vaig topar amb una altra

L'esgrima és l'únic esport olimpic amb origens catalans. De fet, en els antecedents de l'esgrima com a esport hi ha influéncies catalanes en les diferents etapes. El 1474, el catalá Jaume Ponç, va editar el primer tractat d'esgrima conegut arreu del món i que, juntament amb les obres contemporánies de Pedro De la Torre i Diego de Valera, i daltres de posteriors, van  posicionar Espanya al capdavant de la teorització de l'esgrima fins el segle XVI. Els segles XVII i XVIII presenten una marcada influéncia de les escales italiana i francesa.

30 de gener de 2009. Matí ennuvolat. En una residència geriàtrica del Maresme, al costat d'una finestra, una visitant habitual i una senyora resident intercanvien un comentari sobre el temps: 

- Sembla que plourà, avui.
- Ja pot ploure, ja. Per mi, que plogui fins que en Colom begui a galet.

A la Década Primera de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia, d'En Gaspar Escolano, editada per En Pere Patrici Mey, a València,  al 1610, s'hi parla per primer cop, segons en tinc coneixement, de la presència de l'atzavara al continent europeu.

El primer llibre de la Història on es presenta el naixement dels escacs moderns que encara es conserva és el "Repetición de amores y arte de ajedrez" del jueu convers salmantí Luis Ramírez de Lucena, de qui Fernando de Rojas va inspirar-se per a fer el personatge de "Calixto" a la "Celestina". Aquest llibre, que actualment té el valor de ser el més antic conservat, va ésser publicat a Salamanca a l'any 1497, però d'ençà alguns anys hi ha hagut dues troballes com el llibre "Scachs d'amor" dels poetes valencians Bernat Fenollar, Francesch Castellví i Narcís Vinyoles, al que per primera vegada una partida amb dama, alfil i enroc moderns és transcrita, malauradament el llibre es va perdre a la guerra civil espanyola, però ha quedat ben conservat a fotografies que l'han immortalitzat, és una llàstima la seua desaparició, perquè ha estat datat a l'any 1475 i per tant la partida moderna més antiga del món.

La Marededeu del Bonaire o del Buenaire es una de las advocacions marianes de la Benaventurada Verge Maria. Es coneix també com Nostra signora di Bonaria. En sa commemoració s'ha establert la festa de la verge de Bonaire, el dia 25 de març.   Història Del santuari de Bonaria, situat al cim del turó del mateix nom, que domina sobre la ciutat de Càller, encara avui en tenen cura els religiosos de l'Orde de la Mercè, que fou fundat a Barcelona per sant Pere Nolasc l'any 1218. La seva història està molt vinculada a la història religiosa de Catalunya, i més concretament de Barcelona. El temple és el primer i principal exemple de l'arquitectura gòtico-catalana a Sardenya. Sardenya, dominada en aquella època per pisans i genovesos, passà sota el domini de la Corona catalanoaragonesa per decisió del papa Bonifaci VIII. El 1323 les tropes de Jaume II van desembarcar en un punt aleshores proper a Càller, conegut com el Turó del Bon Aire i van conquerir l'illa. Com a signe d'agraïment a Déu, van construir en aquell indret una església, que el rei donà a l'Orde de la Mercè. El beat fra Carlo Catalano, un noble de Càller que havia vingut a Barcelona per fer diverses gestions i que aquí ingressà a l'Orde Mercedari, fou el fundador del convent de la Mercè, tocant al temple. Ell va profetitzar que un fet prodig...

La British Encyclopaedia no ho dubta: Encara que el paper és un invent xinès. El primer molí de paper d'Europa es va construir a Xàtiva el 1150. Al-Edrisi en la narració de la seva visita a Xàtiva (dins l'obra "Viatge per l'Islam"), descriu entre altres coses la gran qualitat d'aquest paper que s'exportava tant a Occident com a Orient (Damasc).

L'humanista Juliana Morell (Barcelona 16-II-1594, Avinyó 26-VI-1653) és la única dona citada al paranimf de la Universitat de Barcelona, que així reconeix la seva intel·ligència i erudició.

double jeopardy == "jutjar" dues vegades-jeopardy. n [ME jeopardie, fr. AF juparti, fr. OF jeu parti, lit., divided game] (D'origen "trobadoresc" català-provençal)

Després de Cristòfor Colom, Miquel Servent i els inconeguts autors d'El llàtzer de Tormos i La Celestina, és el torn de Galceran de Cardona i de Requesens, possible escriptor amagat rere la màscara dita Garcilaso de la Vega