Tot llegint i rellegint un llibre anterior al que ens ocupa avui, un llibre intitulat Brevíssima relació de la destrucció de la història, obra d’En Jordi Bilbeny també, no vaig poder evitar de sentir aquella sensació de déja-vu, aquella campaneta que et repica a l’orella que no és sinó el pessigolleig de la familiaritat. Quelcom hi havia que em recordava molt poderosament un cert mètode filosòfic –de tall hermenèutic– i que ara el tornava a veure exemplificat.

Ensems amb aquesta sensació, i barrejada amb ella, però...