Portada
 Descobert a la cova Dones de Millars un dels principals santuaris d'art paleolític de la PenínsulaInvestigadors de les universitats d'Alacant i Saragossa han descobert un centenar de motius, entre ells dènou representacions d'animals.»
 Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)Iñaki Rubio ressegueix literàriament l'estada l'any 1906 de Pablo Picasso i Fernande Olivier al peu del Pedraforca, i com l'artista en va tornar capaç de capgirar la història de l'art.
 De la Inquisició al 155Aprofitant la lectura del llibre d’En Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», En Xavier Domènech reflexiona sobre el patró destructor de l’estat espanyol envers els catalans i la seva cultura.
|
 Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”Club Editor publica l’‘opera prima’ d’aquesta autora, que impacta per sorpresa en la literatura catalana. El llibre és una mena d’observatori del lloc, un paisatge personal, emocional i físic.
 Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el CatòlicVa ser un personatge que va defensar la seva privilegiada posició amb tots els recursos al seu abast.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 El 'bibliocauste' espanyol: la crema de llibres pel franquisme durant la guerra i la postguerraUn episodi poc conegut: la bibliofòbia entre el 1936 i 1945 a Espanya. S’hi van cremar biblioteques públiques i privades, com la d’En Pompeu Fabra. La dictadura franquista repeteix gairebé fil per randa els mateixos actes de terror contra el món de la cultura com els que va patir la Nació Catalana als segles XVI, XVII i XVIII. Article de l’Olga Rodríguez per a 'elDiario.es' arran de l’estrena del film «Palabras para el fin del mundo».
 Elionor, la reina que va portar la senyera a AnglaterraElionor, dels Bel·lònides provençals d’origen català, va introduir la senyera en l’armorial de la casa reial anglesa.
 Presentació del manifest: el dret a la nostra històriaL'Institut Nova Història reprodueix el manifest que El Grup Promotor DHistCAT ha presentat, el dia 25 d’octubre de 2017, sobre EL DRET A LA PRÒPIA HISTÒRIA a l’Espai VilaWeb (carrer Ferlandina, 43, de Barcelona).
 Entrevista a En Pere AlzinaEn Dídac Romagós va entrevistar per a Ràdio Vilablareix l'ornitòleg Pere Alzina durant més de mitja hora. Hem agafat la part de la falca ràdiofònica en què aquest biòleg parla de la influència que el català va exercir sobre la llengua maltesa, en concret sobre els noms dels ocells, i la part en què fa una aferrissada i ben raonada defensa de la tasca d'En Jordi Bilbeny i l'Institut Nova Història arran de la publicació del llibre 'Pseudohistòria contra Catalunya'. El tall de la primera part comença al segon 0'17 i el de la segona al minut 7'35. Hem transcrit la pregunta i la resposta de la primera part.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut...[+]  L'historiador Jordi Bilbeny reivindica la catalanitat del descobridor d'Amèrica amb una ruta per...[+]  És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que no es pot identificar amb cap paisatge italià concret,...[+]  Els catalanismes i catalanades que es troben a l'obra del Marquès de Santillana són el resultat normal d’un...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube