Portada
 Elionor de Provença col·loca les quatre barres a l'armorial d'AnglaterraDesprés del matrimoni amb Enric, les quatre barres serien presents a l’armorial anglès durant mig segle.LLEGEIX-NE MÉS »
 El Consolat de Mar al virregnat del PerúDe la seua conferència “El Perú català entre el segles XVI i XIX”, donada a Montblanc el 3 d’agost de 2024 a l'XI Universitat Nova Història, l'estudiós flixanco Joan Galcerà Miralles n’ha preparat tres articles per tal de fer-la més entenedora i posar-la a l'abast per escrit als lectors interessats. El primer és aquest, intitulat “El Consolat de Mar al Virregnat del Perú”. El segon serà “La Senyera a l’Armada del Sud” i el tercer “Lima, una ciutat amb arrels catalanes”. A més, Galcerà té un altre estudi sobre arquitectura de la Lima colonial que, un cop enllestit, presentarà properament.
 Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'AgujaAquest article analitza el primer document conegut sobre l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja, revisa els límits geogràfics del seu territori i proposa una etimologia bascoide per a la majoria dels topònims que s’hi esmenten.
|
 Enregistrament de la conferència 'Joana d'Aragó, la Reina amagada', per Eudald RocaRecuperem l'enregistrament d'aquesta conferència, ara publicada al canal de Youtube d'En Manel Capdevila, perquè pugueu visualitzar-la
 Caterina de Cardona i Santa Teresa de Jesús: les dues cares de l'espiritualitat catalana del RenaixementCaterina de Cardona fou una dona culta, pertanyent a la noblesa, que coneixia l’espiritualitat cristiana i el pensament humanista, per la qual cosa decidí dedicar-se a la docència i a la contemplació. No obstant la seva importància, podem admetre avui dia que se l’ha intentada esborrar de la història. Els investigadors de l’Institut Nova Història defensen que ha estat substituïda per la figura de Santa Teresa de Jesús, la priora d’un convent d’Àvila. Les incongruències en la vida de la santa castellana i les semblances amb la vida de Caterina de Cardona fan que posem en dubte el relat que la censura d’estat ha creat per amagar un personatge icònic del pensament català. Aquest videu ens descriu la figura cabdal de Caterina de Cardona en el marc religiós de la Catalunya medieval i del Renaixement.
 Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 La història nacional dels estats: la construcció d'un relat oficialEn aquest article, En Lluís Roldán i Pascual reflexiona sobre la construcció del relat històric dels Estats. Què representa per a aquests i com és interpretat per la població nacional? Fins a quin punt un Estat pot acceptar que el discurs històric oficial pugui ser modificat amb noves aportacions historiogràfiques?
 Erasme de Rotterdam i Sant Jeroni de la MurtraLa famosa anècdota de la discussió entre erasmistes catalans i el prior de la Murtra l’any 1528 pot constituir la prova definitiva conforme Erasme de Rotterdam, en contra del que diu la història, havia estat a la Península Ibèrica.
 La relació entre Caterina d'Aragó i Joana de CastellaEn Cesc Garrido ha trobat la ressenya d'una carta enviada per l'Emperador Carles, des de Molins de Rei, a la seva tia Caterina d'Aragó. I a partir d'aquí es demana si Caterina d'Aragó i la seva germana Joana no s'escriviren mai. Com que ho havien d'haver fet, perquè Caterina era una humanista, i no s'han conservat les lletres, l'autor conjectura que es podrien haver fet desaparèixer per una evident raó d'estat que coneixem prou bé.
 ‘La Dragonera’ i la ‘Torre de Sant Elm’ baleàrics enfront ‘La Dragunara’ i el fortí ‘Sant l’Ermu’ maltesosEn Miquel Ques ens exposa algunes analogies toponímiques entre Malta i Mallorca, dues terres vinculades històricament.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Com cal dir-ne, dels reis catalans? Eren catalans els nostres reis? Va ser Catalunya
un regne? Un apèndix del...[+]  Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i...[+]  Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi...[+]  Es pot saber si els marineres que van anar amb En Colom a Amèrica en aquell primer viatge transoceànic eren...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube