Portada
 L'atzarosa vida d'Aurembiaix, l'última comtessa d'UrgellLa comtessa que intentà complir amb la missió marcada pel destí dels Urgell, però fou traïda per tothom.LLEGEIX-NE MÉS »
 La intel·ligència artificial i la recerca històricaEn Jordi Àlvarez ha començat a fer preguntes a dos programes d’intel·ligència artificial sobre algun problema relacionat amb la nostra història literària. Els resultats són tan sorprenents, que ens engresca a fer-los servir a fi de continuar resolent temes de la nostra història censurada.
 La lliçó de MaltaPer què és tan interessant Malta? Per què ens interessa tant la seva història? En Jordi Manchon ens ho explica mentre ens convida a anar-hi per conèixer directament l’empremta catalana que, després de tants segles, encara hi sobreviu.
|
 El M.H. Quim Torra publica a la seva pàgina web —la del 131è President de la Generalitat— un article d'En Jordi Bilbeny.L'article d'En Jordi Bilbeny 'Per què és tan poc coneguda l’empremta catalana a Malta?' ha sigut publicat i promocionat a xarxes pel 131è president des dels seus comptes oficials. Seguidament podeu llegir-ne el text.
 'Gos català!' El gentilici com a insult a la història de Catalunya. Els BalcansEn Joan-Marc Passada ens fa un petit recull d’insults que han perviscut a través dels temps als Balcans i que es diuen o es deien emprant el gentilici «català».
 Brevíssima història de la guitarraEn Joan Casajuana ens fa un resum de la història bàsica de la guitarra, tot posant de relleu que, tal com deia En Joahannes Tinctoris al segle XV, «és un invent català».
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
 Cristòfor Colom, Príncep de CatalunyaPròleg d’En Jordi Bilbeny a la redició del seu llibre «Colom, Príncep de Catalunya» per si us feia venir ganes de llegir-lo.
|
Més articles...
 Els Pubill de l’altre costat de la fronteraEl llibre ‘Els gitanos catalans de França’de l'Eugeni Casanovas explica la diàspora d'aquest col·lectiu, avui present en més de 160 comunitats de França. Reproducció d'un article aparegut a la Vanguardia Digital.
 Les naus catalanes de l'Armada InvenciblePresentem per escrit el contingut de la conferència d'En Francesc Garrido al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.
 Paulo V Borghese, un altre papa d’origen catalàLa Montse Montesinos ha redactat un interessentíssim estudi sobre el papa Paulo V, que era un descendent de la familia Burguès barcelonina. Va beatificar Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier i Santa Teresa de Jesús.
 En Servent, el Persiles i la censuraL'obra d'En Servent està condicionada per la censura i pel control ideològic? O és només una distracció literària, simpàtica i més o menys enginyosa? Segons En Michael Nerlich, no es pot entendre En Servent sense tenir present la seva estratègia per poder salvar la censura. O més ben dit: la seva obra és un monument literari construït expressament per escapolir-se’n.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]  La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+]  Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que...[+]  Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube