Portada
 'Amb Josep Gosalbes de Cunedo Alacant ja té el seu poeta del Renaixement'Antoni Biosca Bas (Alacant, 1969), professor de Filologia Llatina a la Universitat d’Alacant, és el responsable de l’edició de l’«Obra Completa» de Josep Gosalbes de Cunedo, el poeta alacantí més destacat del Renaixement.»
 De semblanças entre essenians e catars amb Josep Maria GortFrancesc Sangar.- Lo cercaire e istorian Josep Maria Gort publiquèt un interessant libre intitulat “D’Essenians, de Catars e de Crestians” a Voliana Edicions en lenga catalana, ont analisa de semblanças entre las primièras comunautats crestianas, los Essenians (una comunautat religiosa josieva dels sègles I aC – I après lo Crist) qu’abitava al desèrt) e lo Catarisme. Nascut a Reus, las sieunas passions son l’Art e l’Istòria, mai que mai del cristianisme primitiu e lo Catarisme.
 Entrevista a En Jordi Bilbeny a la 'La Clau de la nostra història'Esplugues TV ha emès el programa 275 de "La Clau de la nostra història", el passat 23 d'octubre de 2024, amb l'entrevista a En Jordi Bilbeny, cap de recerca de l'INH, arran del documental de TVE sobre l'ADN d'En Cristòfor Colom. Presentat per En Jaume Marfany i acompanyat per En Víctor Cucurull, l'entrevista aborda les implicacions de la recent emissió de TV1 sobre la catalanitat d'En Colom.
|
 Joaquim Albareda: “La Catalunya del XVIII és un país rebel que no ha acotat el cap”Entrevista a l'historiador i autor del llibre 'Vençuda però no submisa', que pretén analitzar la resistència política de Catalunya davant l'absolutisme de Felip V.
 Ni Colom és jueu ni s’ha demostrat que fos valenciàL’Albert Fortuny, enginyer industrial i exprofessor de la Universitat Politècnica de Catalunya, ens fa arribar el seu parer sobre el documental “Colón ADN”, emès per TV1 el proppassat dissabte 12 d’octubre.
 No. En Colom no era jueuArran del documental "Colón ADN. Su verdadero origen", emès per TV1 el proppassat dissabte, 12 d'octubre, N'Ariel Serra ens n'exposa el seu parer, tot negant el pretès judaisme de l'Almirall.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 4a Universitat Nova Història: nous avenços en el redescobriment de la nostra històriaCrònica d’en Francesc Magrinyà sobre la 4a Universitat Nova Història, que s’ha desenvolupat del 2 al 6 d’agost del 2017 a la vila de Montblanc. Hi han participat gairebé cent vint persones.
 La presència catalana a Malta (1283-1530)En aquest treball En Josep Abela analitza la influència catalana a les illes de Malta entre els segles XIII i XVI, l'època de major presència política, econòmica i social de la corona catalano-aragonesa a la Mediterrània occidental. Seguidament, l'autor estableix una estadística de la freqüència dels cognoms d'origen català que perduraren en aquest àmbit durant els segles següents fins al segle XX.
 En Colom no va anar mai a Palos a preparar el seu primer viatge transoceànicAlgunes cròniques apunten que En Colom va preparar el seu primer viatge al Nou Món a «la villa de Palos». Però, des de final del segle XIX i durant tot el segle XX hi ha hagut un bon gruix d'erudits, historiadors i estudiosos que ho han desmentit amb tota mena de raons. I si no va anar a «la villa de Palos» no seria perquè va venir a «la vila de Pals»?
 Quixot i no pas QuichotteUna nova dada trobada per En Francesc Navarro en una edició francesa del Quixot, apareguda vers el 1648 , ens revela que els francesos preferien dir Quixot a Don Quijote.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  En David Grau ens demostra que en Leonardo Da Vinci no era un pobre desgraciat que tenia bona mà amb el dibuix i...[+]  Si comparem les portades de les dues primeres edicions del Quixot de 1605, ens adonem tot seguit que en una...[+]  Davant les múltiples catalanades i catalanismes que l'Alfonso de Valdés deixa als seus llibres, en Raimon...[+]  En Marc Terrades ens fa arribar unes imatges d'unes naus d'armades espanyoles del segle XVI, que, curiosament,...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube