Portada
Mor Gastó III de Foix, el compositor de 'Se Canta', l'himne oficial d'OccitàniaLa tradició diu que va ser el compositor de 'Se canta', l’himne nacional occità.»
La traducció d'una làpida descobreix una comunitat jueva medieval a OlotLa guerra càtara va fer fugir part de la comunitat jueva de Besiers.
Entrevista a En Jordi Bilbeny a EspluguesTV sobre 'Carles I sense censura'En Víctor Cucurull entrevista En Jordi Bilbeny, al programa "La Clau de la nostra història", d'EspluguesTV, el 6 de març del 2024, per parlar del seu llibre "Carles l sense censura".
|
Conangla i Fontanilles«El redactor de la Constitució provisional de la República Catalana proclamava la independència de Catalunya, el català com a idioma oficial únic i adoptava mesures molt avançades per a l'època».
Carme Karr i la revista ‘Feminal’Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, reproduïm l’editorial del primer número de la revista ‘Feminal’, del 28 d’abril de 1907. Aquesta revista sortí com a suplement del setmanari ‘Il·lustració Catalana’, La peça editorial anava signada per Carme Karr (1865-1943), una periodista i escriptora pionera del feminisme catalanista. Han passat cent disset anys i no hi ha cap revista que avui representi, amb uns estàndards actuals i amb una ideologia progressista, el que va representar una iniciativa com aquesta d’una dona de classe alta, culta i cosmopolita. El tarannà i la posició social de Karr són equiparables a l’empenta de l’argentina Victoria Ocampo, que impulsà la revista ‘Sur’ el 1931.
Roma tenia un nom secret protegit amb pena de mort. Relacionat amb la Roma valenciana?Un aspecte curiós i prou desconegut de la història de Roma és que la ciutat tenia un nom secret que no podia ser divulgat sota pena de mort. Es a dir que, més que secret, era un nom prohibit de pronunciar.
|
Entrevistes recents
Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
Joan I de Castella i Joan I de CatalunyaL'Ivan Giménez ha trobat un text del segle XVII on l'autor relata que Joan I de Castella es va morir l'any en què va traspassar Joan I de Catalunya.
Rèplica a Sàpiens (3): un port a PalsTercera part de l’article d’En Lleonard Garcia i Solà, en què exposa un seguit d’arguments a favor d’un port marítim a Pals a finals del segle XV i durant el XVI.
Maria Dolors Orriols, En Colom i la desfeta de CatalunyaL’escriptora vigatana Maria Dolors Orriols ens explica a la seva novel·la “El riu i els inconscients”, escrita al 1953, però publicada a l’any 1990, que En Colom és com un símbol de Catalunya i que la seva vida i tragèdia va íntimament lligada a la història de la nostra nació: «Avui tothom sap que els pobles poden viure en la mentida; que la història, ens la imposen».
El ball de cognoms sobre l’humanista Lorenzo VallaPubliquem la comunicació que en Francesc Magrinyà va presentar al 16è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya. L’humanista Lorenzo Valla ha estat conegut fins de set maneres diferents.
|
|
Vols que organitzem una activitat al teu municipi?
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí |
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] Com és que tant En Vicenç Garcia com Cervantes van escriure uns elogis tan desmesurats a En Perot Rocaguinarda?...[+] El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+] Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+] Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |