Portada
 Alfons el Magnànim, un rei que va tenir clar que el català era la llengua de la cortCom a apassionat a la història que és, el professor de llengua i literatura catalana i membre de l’Institut d’Estudis Gironins Josep Brugada va creure necessari “fer justícia” a una de les figures més grans de la nostra història, Alfons el Magnànim.»
 Fra Antoni Cardona i Grau, un tarragoní a Terra SantaCent anys de la seva mort. Va ser nomenat tres cops procurador general de la Santa Custòdia entre el 1890 i el 1902. Entre altres moltes coses fou un dels confessors de la reina Maria Cristina d’Habsburg.
 1564: L'any que els catalans havien perdut la memòriaL’arribada de la cort espanyola a la Barcelona de 1564 ens aboca a un fet insòlit: els catalans de l'època vivien orfes de memòria històrica, i els distingits cortesans del seguici reial ficaren tant el dit a la nafra que van provocar una reacció patriòtica de les Corts catalanes. En Pep Mayolas reflexiona sobre l’estranya inexistència de referents històrics catalans a mitjan segle XVI.
|
 El Sant Francesc sense censura de Jordi BilbenyEn Biel Ferrer fa una vindicació profunda, íntima i apassionada del darrer llibre d’En Jordi Bilbeny, «Sant Francesc, els càtars i la llengua catalana».
 «Inquisició i Decadència», ressenyat per Abel CutillasEl doctor en filosofia, historiador i escriptor Abel Cutillas ha publicat al «Patreon de Casablanca i Enric Vila» la ressenya d’aquest llibre revelador d’En Jordi Bilbeny. Us l’oferim aquí, atesa la seva rabiosa acuïtat.
 Qui era Almodis de Mortain, l’altra comtessa vikinga del Casal de Barcelona?Amb la vikinga Almodis, les cases de Normandia-Anglaterra i de Barcelona van caminar juntes pel camí de la història.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 L’Algèria que parlava catalàAvui presentem un nou corrent migratori de catalanoparlants al Nord d'Àfrica. Així com a finals de la primera dècada del segle XVII molts catalans de religió musulmana —els anomenats «moriscs»— van haver d'exiliar-s'hi pel fet que van ser expulsats de les seves terres de la Nació Catalana, una altra fornada de catalans, procedents d'arreu de la Nació, hi van emigrar entre 1830 i 1962 en cerca de noves oportunitats. En concret, a Algèria. Article d'En Josep-Lluís Carod-Rovira publicat a la República el 14 de gener d'enguany.
 El Regne de CatalunyaArticle d'En Josep Baella Isanta a El Punt-Avui+ del 13 de maig del 2016. La Real Academia Española de la Lengua va modificant mots i definicions de mots del diccionari amb finalitats clarament polítiques. Va transformant, en les successives edicions, tota referència catalana comprometedora per als seus interessos.
 Els tres pèls del gatEl refrany esmentat al Quixot "andar buscando los tres pies al gato", és una altra prova concloent que el Quixot és una traducció del català.
 Fes-te de l'Institut Nova Història. Ara li cal el nostre suportEn Salvador Llopis convida els nostres seguidors a fer-se adherits de l'Institut Nova Història.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Qui era Hernán Cortés? Va ser també fill d’un home corrent? Va tenir uns estudis escassos? O, altrament, tal...[+]  L'any 1519 Barcelona era la capital del regnes de les Espanyes, quan Carles I va ser proclamat, el mes de Novembre...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube