Portada
 En Johannes Tinctoris i l’invent català de la guitarraAl segle XIV el tractadista musical Johannes Tinctoris va escriure que la guitarra era un invent català. ¿Com és que avui s’esmenta com a guitarra espanyola o flamenca? Té o pot tenir aquest canvi connotacions polítiques? En Jordi Bilbeny ho intenta explicar en aquest article, que, amb alguns retocs, forma part d’un estudi anterior intitulat «Malta i la guitarra catalana».LLEGEIX-NE MÉS »
 La relació de Santa Teresa de Jesús amb Santa ClaraDiversos escrits asseguren que Santa Teresa tenia una especial devoció per Santa Clara. Ara, dos nous quadres de l’Amèrica Colonial, datats a la segona meitat del segle XVII, ens ho reforcen i ens ajuden a creure que Teresa de Jesús havia d’haver estat la clarissa Teresa de Cardona.
 Ressò de la Ruta Colombina de PalsDesprés de la ruta colombina per Pals del passat 25 de març amb En Jordi Bilbeny, els participants han compartit la seva experiència a les xarxes socials.
|
 L'atzarosa vida d'Aurembiaix, l'última comtessa d'UrgellLa comtessa que intentà complir amb la missió marcada pel destí dels Urgell, però fou traïda per tothom.
 La intel·ligència artificial i la recerca històricaEn Jordi Àlvarez ha començat a fer preguntes a dos programes d’intel·ligència artificial sobre algun problema relacionat amb la nostra història literària. Els resultats són tan sorprenents, que ens engresca a fer-los servir a fi de continuar resolent temes de la nostra història censurada.
 La lliçó de MaltaPer què és tan interessant Malta? Per què ens interessa tant la seva història? En Jordi Manchon ens ho explica mentre ens convida a anar-hi per conèixer directament l’empremta catalana que, després de tants segles, encara hi sobreviu.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
 Cristòfor Colom, Príncep de CatalunyaPròleg d’En Jordi Bilbeny a la redició del seu llibre «Colom, Príncep de Catalunya» per si us feia venir ganes de llegir-lo.
|
Més articles...
 Circuit a Malta de l’1 al 4 de novembre amb En Jordi Bilbeny: inscripció obertaPer Tots Sants, entre divendres 1 i dilluns 4 de novembre del 2019, l’Institut Nova Història prepara un nou viatge a Malta amb En Jordi Bilbeny, que és obert a tothom. Hi incloem el preu final, les dates del pagament fraccionat i la manera de fer la reserva.
 L'original del Quixot no era en anglès, sinó en catalàVa ser escrit el Quixote en anglès com defensa Francis Carr? O els primers esments de la novel·la en anglès amaguen també un original català? En Lluís Maria Mandado ens ho explica tot seguit
 La desaparició de la històrica casa de la ciutat de ValènciaLa ciutat de València va tenir una imponent Casa de la Ciutat on ara hi ha un jardí situat al costat del palau de la Generalitat. Va ser construït a principis del segle XIV. Al segle XIX les autoritats municipals prengueren la lamentable decisió d'enderrocar-lo i no de rehabilitar-lo. Per què? Article extret de «Passejant per València amb ulls curiosos».
 La rèplica de la nau de Cristòfor Colom arriba a PortvendresL’Institut Nova Història recomana per a aquestes vacances la 5a Universitat Nova Història a Montblanc i una anada a Portvendres, a la Catalunya Nord, per visitar-hi entre l’1 i el 12 d’agost una rèplica de la Nau «Santa Maria» de l’almirall català i descobridor d’Amèrica Cristòfor Colom. Notícia de la revista digital nord-catalana «La Clau».
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Tot seguit us mostrem una sèrie de quadres d'En Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com...[+]  En Pau Tobar relaciona Santa Klaus o Sant Nikolaus, que prové de València i porta taronges
i d'altres regals...[+]  Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+]  Primera part: La destrucció i adulteració de les fonts...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube