EDITORIAL » 08-07-2010
 18545
|
A l'entorn del nom de Catalunya
l'Estat creat pels catalans -durant els segles en què la Nació Catalana va tenir una existència plena- mai no es va anomenar, o autoanomenar, o donar a conèixer al món amb el nom de "Corona d'Aragó".
De primer, hem de pensar que l'Estat creat pels catalans mai –i amb aquest "mai" m'estic referint als segles en què la Nació Catalana va tenir una existència plena– no es va anomenar, o autoanomenar, o donar a conèixer al món amb el nom de "Corona d'Aragó". Fóra absurd. No eren ni els "coronats", ni els "aragonesos", ni així foren coneguts per ningú. Eren els "catalans". Així a Mallorca com a València, Sicília, Sardenya, Grècia o Itàlia i onsevulla. En aquest últim país parlen, en primer lloc, dels "Aragona" com una dinastia pròpia, escindida del nucli principal –català– i, en cap moment, aquest mot no vol indicar altra cosa, i molt menys donar a entendre que els dominadors i conqueridors de Nàpols fossin aragonesos de nació ni procedència. Igualment, quan parlen de castells "aragonesi" es refereixen a castells aixecats durant els anys de mandat o sota l'ègida d'aquesta nova dinastia i no pas que fossin aixecats per gent de l'Aragó.Això ho deixa molt clar en Caius Perallada al seu llibre La monarquia catalana medieval. El Regne de Catalunya (el Principat i els regnes), encara que costa una mica seguir-li tots els arguments. No hi ha cap país que es digui "Corona de França" o "Corona d'Anglaterra" o "Corona de Bèlgica". És evident, doncs, que aquests són uns termes utilitzats "a posteriori" per algun erudit, decantat i interessat, quan el cos del que parlava, si no era encara mort, havia entrat en una llarga agonia.
S'utilitza per definir, per referir-se a un Estat medieval, premodern, finiquitat, on territoris diversos tenien en comú el fet de pertànyer a un mateix monarca, a un conqueridor de qui sorgia la legitimitat, les fronteres i la llei. I, segons això, poca cosa més. No era així, però serveix per confondre i per allò del "divideix i venceràs". És útil als interessos dels qui sempre ens han negat i ens volen fer fora de la història llançant-se seguidament com voltors sobre les deixalles d'aquest gran Estat per apropiar-se'n les glòries.
S'utilitza per definir, per referir-se a un Estat medieval, premodern, finiquitat, on territoris diversos tenien en comú el fet de pertànyer a un mateix monarca, a un conqueridor de qui sorgia la legitimitat, les fronteres i la llei. I, segons això, poca cosa més. No era així, però serveix per confondre i per allò del "divideix i venceràs". És útil als interessos dels qui sempre ens han negat i ens volen fer fora de la història llançant-se seguidament com voltors sobre les deixalles d'aquest gran Estat per apropiar-se'n les glòries.
Si ho observem amb atenció, ens adonarem que precisament l'auge d'aquesta denominació prové i comença a estendre's als segles en què la desfeta política de l'edifici català va creixent, en què el seu poder polític va declinant, i a mesura que augmenta l'enfrontament amb la cort castellana. Motiu suficient per posar la denominació de "Corona d'Aragó" al congelador i deixar-la allí per sempre més i no tocar-la. Que siguin els grans enemics de Catalunya en tots els fronts els més interessats a defensar-la, hauria de ser per nosaltres prou motiu per no utilitzar-la mai.
Però acceptem "Corona d'Aragó" com acceptem pop per "animal de companyia". No estic dient que aquests termes no haguessin estat mai utilitzats. Algun lletrat els va emprar, com testimonia en Manel Capdevila en un escrit penjat a la xarxa, però hem de filar molt prim amb això, i saber quantes vegades s'utilitzen aquests mots en documents i en quina llengua ho diuen, perquè Aragó, també fou un País Català, i no només en el que avui en diem la Franja. O potser pensem que quan els Montcada o els Cabrera, amb els seus soldats acudien i entraven a defensar Daroca o les fronteres contra Pedro el Cruel es posaven immediatament –com fem avui dia– a parlar en castellà? És clar que el català era llengua d'Aragó i Regne d'Aragó. O, més exactament: Regne Català d'Aragó seria una forma precisa i legítima d'anomenar-lo. Però "Reino de Aragón" ja és tot una altra cosa, un principi de tergiversació, una gran mentida, perquè aquest regne, mentre va existir, mai no va tenir el castellà com a llengua. El llenguatge és molt subtil, molt capriciós, també molt capciós i la suma, l'afegit de petites desviacions en el camí com aquesta, pot, com així succeeix i és l'objectiu d'aquests pseudohistoriadors castellanistes, conduir-nos fins a un lloc, un paratge, totalment diferent a la veritat.Altres circumstàncies també hi ajuden. Una d'elles és el "regionalisme" que els mateixos catalans tenim ficat a la ment i als ulls. La tendència a tractar sempre el nostre estat com un ens parcel·lat en diferents "regnes" autònoms, que no sobirans, atès que la independència no era entre els seus atributs, ens impedeix avui de capir València, Mallorca, Saragossa o Alacant com a terres catalanes amb la mateixa facilitat i naturalitat que si ho acceptem per Tarragona, Lleida i Girona o bé, com alguns altres només ho accepten per Barcelona i l'Empordà.
Aquesta visió "regionalista" del territori, que fa, entre d'altres coses, que molts catalans i valencians s'observin de reüll, probablement, a més d'imposada per les successives desfetes, entre elles la del 1714, ha estat potenciada per les ambicions polítiques de la Mancomunitat, pels interessos dels industrials que pagaren el redreçament català, pel noucentisme, i per d'altres factors d'un temps en què es posaren nous fonaments a l'edifici on avui encara vivim.Potser si tanquem els ulls i imaginem Espanya, formada bàsicament i essencialment per dos esperits (anem a dir per dos gustos, per dos fruits, llimona i taronja, si diem que Castella és la llimona), ens serà fàcil d'entendre la natural adhesió als seus mites, símbols, idioma, de Toledo, Sòria o Cadis, ja que serien "grills" d'aquest fruit. De la mateixa manera que Girona s'identifica amb Barcelona i per cultura, llengua, història, encara que molt castigats, València, Mallorca, Saragossa, són "grills" de la taronja catalana.
Aquest "regionalisme" ens ha estat molt nociu per l'estudi de la història. Som capaços d'entendre sense problemes que es pugui anomenar "temple romà" una construcció bastida enmig de Turquia, o a Anglaterra, testimoni de la cultura romana i de la història de Roma, però ens costa donar la cara per defensar el concepte de gòtic català, vàlid arreu dels territoris conquerits, dominats, alliberats pels catalans. Costa de trobar un museu, una col·lecció, una institució que en el camp de l'art adopti aquesta visió i sigui capaç de donar una mostra unitària que ens doni la mesura de l'originalitat i grandesa d'aquella construcció política que els avantpassats varen saber bastir. Amb naturalitat, des d'un punt de vista igualitari, sense mirar per damunt l'espatlla als qui resten fora del Principat, actitud que també ens ha fet molt de mal.
En la literatura, això s'ha pogut i sabut evitar, i s'estudia en igualtat de condicions autors naturals de Mallorca, de València o d'on sia com formant part d'un corrent comú. També en la llengua s'ha pogut fins avui evitar la ruptura, però en altres àmbits no s'ha estat o no s'ha sabut ser tan eficaç. De vegades sembla, fins i tot, que retrocedim, i el terme "Corona d'Aragó" és una d'aquelles esquerdes, on, a través de la mentida i el confusionisme, l'enemic ha trobat una via de penetració.
A València, Saragossa i Mallorca,certes institucions eviten de tot en totes parlar de "catalans". Diuen "cristians", "croats", "aragonesos"... I a l'Aragó alguns no es tallen ni un pèl i arriben a la barroeria de tractar el Cerimonios de Pere IV, a despit que en tots els documents figuri i ell mateix s'autoanomeni Pere Terç. Hem de ser més prudents nosaltres?
Cal aclarir i aprofundir en uns quants fets. Un d'ells és que quan es produeix el casori d'en Ramon Berenguer IV amb la nena Peronella, el que succeeix no és la continuació de la història de l'antic regne d'Aragó per una banda i del comtat de Barcelona per una altra. Per Aragó, neix llavors quelcom de nou que té més a veure amb les tradicions catalanes que amb les seves pròpies. Quelcom que va una mica més enllà d'una confederació en la qual cadascú segueix per gust el propi camí. Per moltes particularitats que trobem a l'Estat Català, aquest no deixava de ser un i tampoc podia ser tan diferent de les altres construccions polítiques contemporànies com la francesa, l'anglesa o la borgonyona.
No podem oblidar que el rei d'Aragó no passava de ser un "comte" que només tres o quatre generacions abans del matrimoni d'en Berenguer amb Peronella es va autoanomenar "rei". Tampoc que els territoris del comte de Barcelona i –tan sovint ho oblidem– Marquès de Provença Ramon Berenguer IV eren en extensió un mínim de tres o quatre vegades l'extensió territorial d'Aragó. Amén de molts altres fets, pels quals em remeto al llibre ja esmentat d'en Caius Perallada.Acabant amb aquest argument, el "regionalisme" català ha tingut també com a conseqüència que coneguem poc la història d'Aragó, la teranyina matrimonial que deuria unir els casals d'ambdós territoris, o el fet que no està clar en quin grau Terol s'integrava en aquest "regne".
Igualment, hem de saber reconèixer en l'heràldica una valuosa "eina auxiliar" de la història, però res més que això i en els seus justos límits. Mai aquesta no ha pogut condicionar la realitat fins al punt que arribem a creure que, si bé per aquesta un "rei" va per davant sempre d'un "comte", el "regne" en qüestió, en aquest cas Aragó, hagi d'estar per damunt o tenir forçosament més rellevància històrica que el "comtat" de Barcelona.
És més: cap figura no pot estar per damunt de la del rei d'Aragó a Aragó, ningú no pot ser més que el comte de Barcelona en territoris del comte, com tampoc ningú no pot ser més a Luxemburg que el Duc de Luxemburg o a Mònaco que el Príncep de Mònaco. Diferents noms per una mateix grau de sobirania.A més a més, què vol dir aquesta profusió de "regnes" en l'edifici polític català? ¿És que el títol de rei o la figura del rei es tenia en més poc que en altres llocs, per atorgar el títol amb tanta profusió i aparent lleugeresa?
Per acabar, no deixarem de recordar l'enfrontament per la divisió del bisbat de Lleida, pel plet per les obres d'art, pel menysteniment de la llengua catalana, únic territori de la península on es parla on no tindrà caràcter d'oficial ni que Franco faci tants anys que hagi mort.
El nom de Corona d'Aragó només ens porta problemes. És com col·locar-nos una bena als ulls i començar fent difícil d'entendre una cosa que per altres camins és molt senzilla i molt clara. Serveix per exemple per què l'Arxiu Reial de Barcelona, rebatejat com d'aquesta Corona pugui ser-nos discutit.
Si el nom de Corona d'Aragó no és més que una arbitrarietat d'arxivers i pseudoerudits castellanistes , és un terme que sense manies hem de deixar de banda, i sense complexos, de forma combativa i en bé d'una nova formulació en podem i hem d'utilitzar molts altres igualment o més legítims i vàlids perquè són molt més certs i aclaridors de bon principi, com són els de Corona Catalana, Estat català, Estats Catalans, Regnes Catalans, Regne Català d'Aragó (referit al regne estricte), Regnes de Catalunya, Territoris Catalans, i tants altres que animo a buscar i empescar-se, fins que tinguem la sort de trobar aquell que faci fortuna i desterri –potser ho hauran de fer entre tots– el maleït i falsari nom de Corona d'Aragó. O, en tot cas, Corona dels Aragó (i no Aragon, que no se'n van dir mai).
Francesc Manzanera i Saldo
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Sí, també podem dir llengua lleidatana, quan és dialecte o variant.
Quan parla de llengua valenciana penso que és en aquesta direcció.
El català engloba tots els dialectes.
La llengua castellonina? Ells potser no volen dir-ne valenciana.
Qui pot dir que tots aquests dialectes no són una llengua sola?
Si finalment els catalans de Catalunya són més gent seria normal dir-li català.
Quan l'autor li diu llengua valenciana al català és per orgull a la seva terra i a aquesta llengua antiga amb variants, la confederació ... que ens uneix, i una forma de pensar de cavallers: autèntics cavallers.
realment, un es fa moltes preguntes: perquè parlem una mateixa llengua? (això reconegut internacionalment, no pas a Espanya). Perquè el famós arxiu és a Barcelona, i els reis o comtes o caps d'estat més importants són enterrats a Poblet?, pot-ser algú podrà imaginar-se que els hi vam robar, com si fossin papers de Salamanca o botí d'un robatori de reis morts... Perquè hi ha 3 regnes i Catalunya no ho és, i perquè l'origen del català és a territoris de Catalunya i perquè l'Aragó i els aragonesos han renunciat a la seva cultura reduint-se ells mateixos com a quelcom de folclòric.
Tot això, sense saber història una persona una mica intel·ligent s'hi ha de trobar en un moment o d'altre! Lo que tenim en comú ho volen destruir, perquè allò que s'ha forjat mitjançant la conquesta o la imposició pels borbons y els funcionaris castellans és la seva visió del món.
No empro l'expressió "Corona d'Aragó" ni "Arxiu de la Corona d'Aragó", sinó "Confederació Catalana" o "Imperi Català" (segons l'època) i "Arxiu Reial de Barcelona" (el seu nom original).
La llei de causa i efecte ens diu que tota acció te una reacció. I també sabem que moltes coses al final es descobreixen. Per tant, moltes estafes i corrupcions al final veuen la llum. Això també, a vegades, passa amb la historia. La corrupció històrica de Castella ha sigut bestial, molt més greu del que encara ens podem imaginar! Per tant, aquests senyors haurien d'estar calladets... No obstant, encara volen donar lliçons a les víctimes que han rebut les seves agressions!!! Ál final se sabrà tota la veritat...., i tindran el pagament de les seves accions!!!
"Señor, no sólo no pienso que galera u otro bajel intente navegar por el mar sin salvoconducto del rey de Aragón, ni tampoco galera o leño, sino que no creo que pez alguno intente alzarse sobre el mar si no lleva un escudo con la enseña del rey de Aragón en la cola para mostrar el salvoconducto del rey aragonés". Según un texto de Bernat Desclot cronista catalán y atribuido al brillante almirante que se hizo enterrar e los pies de su señor Pedro el Grande en el monasterio de Santes Creus. “…y como quiere que los Reyes de Aragón están obligados a recibir la unción en la ciudad de Zaragoza, que es la cabeza del Reino de Aragón, el cual reino es nuestra principal designación y título, consideramos conveniente y razonable que, del mismo modo, en ella reciban los reyes de Aragón el honor de la coronación y las demás insignias reales igual que vimos a los emperadores recibir la corona en la ciudad de Roma, cabeza de su imperio”.Este texto es de Pedro IV el Cermonioso o Pere terc como alguna vez se intitulo a si mismo.El mismo que instituyo un dragón encima de su yelmo para simbolizar el blasón D´ Aragón. Seguro que a cualquiera que se hubiese atrevido llamarle Rey o Conde- Rey de Cataluña solamente, lo habría ajusticiado él mismo, clavandole "el punyalet". Por cierto por que no indagáis para saber de donde proviene la denominación Catalunya o catalanes, ¿ Es alguna denominación de algún territorio primigenio concreto? como Aragón, Sobrarbe (sobre la sierra de Arbe) o Ribagorza (ripacurza). O acaso descubrir ese territorio, podría minar la tan importante para vosotros homogeneidad cultural y política de la Cataluña medieval.
ya jooo...tener que mentir sobre la historia de cataluña y tener que robarsela a los vecinos aragoneses,valencianos,baleares y predicar con el ejemplo y darnos la independencia al valle de aran que no es cataluña aunque estemos administrativamente en ella.por favor vale de mentir
Jaume I es va proclamar rei legalment pactant la seva independència oficial amb el rei de França. Una independència que ja havia aconseguit de facto Borrell II, però no legalment. València no va aparèixer per generació espontània, la van fer els catalans de Jaume I després d'haver aconseguit la independència. Per tant catalans i valencians som dues maneres de ser catalans. No entenc aquesta mania de no voler reconèixer aquest origen i parentiu català d'alguns valencians. Només s'entén si es pensa malament... .
Sóc un valencià que aprecia molt la història i m'agrada llegir-me-la i evolucionar constantment però este article fa tuf, sense cites a obres de consulta, ni res de res...i moltes preguntes obertes. El considere un article d'opinió d'algun català integrista i encara gràcies, perquè de tanta vehemència i actitud d'imposar ja en podria considerar una altra cosa. Vos deixe unes preguntes: Si el Regne de València no era independent per què enucnyava moneda pròpia, reunia corts i tenia lleis pròpies? Jo he llegit directament de fonts on s'explica la lluita entre el fur d'Aragó i el Fur de València que havia creat el Conqueridor, inclús un segle després a les terres de 'interior. Com s'explica això si l'Aragó només era un barri de Barcelona segons l'autor? Com s'explica que inclús respecte al nom de la llengua a partir del segle XIV el terme "llengua valenciana" conviu amb el de "catalana" i després amb "llemosina"? Jo mai no em consideraré castellà, ni espanyol nacionalment, però català amb reserves i valencià de nació. També podeu llegir-vos el Tirant lo Blanc on es diu clarament "llengua valenciana". I dubte que siguen falsificacions castellanes...igual que els escuts heràldics dels mapes de Cresques i als cartolans de l'època... Els catalans i els valencians germans, malgrat l'autor, però "primos" no, ;)
No hem de confondre les lleis de l´heràldica amb les de la història. Si fos així el "rei" de Burkina Faso seria més important que el president dels Estats Units. Es pot dir Corona Catalana perqué els reis eren catalans, també referintse al conjunt d´estats que envolten Catalunya i formen una "corona". Ramón Berenguer II va estar a punt de proclamar-se rei, ho hagués pogut fer també Ramón Berenguer IV o Vé. El fill de Peronella es deia Ramón Berengueri despres li canviaren el nom per Alfons, que pasà? o que pasà en els llibres d´història. El cas es que el nom de Corona d´Aragó és més fals que un "duro sevillano" i s´utilitza com a cavall de Troia per entrar a sac i desvirtuar totalment la història de Catalunya fent-la a la mida de Espanya, però nosaltres no en fem d´història d´Espanya, sino de Catalunya. Abans del matrimoni amb Aragó els Embrun(futurs Paternó) ja estan a Sicília, els Cervelló a sardenya i els Barcelona i Urgell a Provença. La política, perque les coses es transformen com les persones al llarg del temps i quan som vells no podem assegurar amb certessa que siguem els mateixos- quantes cel.lules queden d´aquell cos- que quan varem ser nens - del nou estat sorgit de l´unió de Catalunya amb Aragó és la catalana i no l´aragonesa. Es pot dir Corona Catalana amb tanta legitimitat com ells en diuen d´Aragó que en propietat seria "dels Aragó". Saps, pasa que si afermem el concepte equivos d´Aragó, ja podem dir "aragonesos" als qui varen conquerir Mallorca i a les seves nau "aragoneses" i a Pere III, fent un pas més en aquest joc d´equivocs en podem dir Pedro IV, i al català "valencià" i als catalans "cristians" o "croads". No us enganyeu, el llenguatje no es neutral, porta associat unes connotacions o obra el pas a que a partir de mitjes veritats, com que el "Borgia (no Borja)son españoles" acabar escrivint una història que no té més valor que una rondalla per nens. Estats Catalans, Regnes Catalans, Corona Catalana,tots són noms no solsament igual de vàlids que el de Corona d´Aragón - que dit en català, insisteixo és una altra cosa perqué si que assenyala a la realitat del que va ser- és més, goso a dir que infinitament més vàlid que aquest nóm bastard de Corona de Aragón impossat per les academies dels estats veïns, que volen i els convé esborra i negar la història de Catalunya com un gran fet nacional, uns, els italians perqué volen esborrar els segles de sotmetiment i reforçar el que de particular hi ha en la seva història i creen una dinastia privativa "aragonese" que es la que donarà nom a tot, i dels Borja -només un cas- en fan Borgia. Ala francesos perqué Aragó no els planteja el conflicte de legitimitat en l´ocupació d´un territori el Roselló que pertany a Catalunya i per tant com menys soniaquest nom ja ho sabem. Dels castellans ¿cal parlar-ne més?.Aixi a tots interessa fer desapareixer Catalunya del mapa per llençar-se com voltors sobre les seves despulles i apropiar-sen les gestes, personatges, art, descobriments, biblioteques. Parlar de Corona de Aragón per entendre la història del nostre país és com voler començar una carera amb els cordills de les sabates lligades entre elles. Es un nom que només serveix per fer-ho tot difícil i confús, a més de que mai ens varem dir d´aquesta manera, en cap document fins el s. XVI. En canvi dir Corona Catalana és començar amb bon peu, tot comença a ferse clar i veritable. Si tínteressa la veritat, es clar.
Es cert que Catalunya va ser molt més important que Aragó entre el conjunt dels territoris, Catalunya era més rica economicament. Però penso que no es pot dir Corona Catalana per la senzilla raó que Catalunya era un comtat mentre que Aragó era un regne. Llavors el "lider" dels terrioris es feia anomenar rei i no pas comte. I per què era rei? Doncs per ser el "lider" d'Aragó i no pas el de Catalunya.Si només haguera estat "lider de Catalunaya" doncs s'hauria hagut de nomenar comte. Tu dius que Aragó feia poques generacions que s'havia convertit en regne, però això era perqué s'havia separat del Regne de Navarra. De la mateixa forma que va passar amb Castella, que es va separar de Lleó. Així que el fet de que Aragó siga un regne està clarament letigimat. També es podria dir que si Catalunya no s'haguera juntat amb Aragó o haguera passat prou malament, es el cas de Borgonya que va tindre una importància molt gran en Europa, però al no ser un regne va anar perdent importància a part de que se la van annexionar els Ausburg