Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
NOTICIES » 17-09-2013  |  LLETRES CATALANES (SEGLE D'OR)
13022 lectures

Apareix un manuscrit en català de l'humanista Leon Battista Alberti

El 23 de juny del 2000, el diari Avui es feia ressò d'un estudi del manuscrit “Defira i Ecathonfila” atribuït a l'humanista Lleó Baptista Albert (Leon Battista Alberti).

La historiadora de l'art Magda Saura, amb l'assessorament de Miquel Batllori i Anscari M. Mundó, va estudiar el document en què s'inclouen 2 tractats de tema amorós. L'atribució a Alberti es fa a partir de la dedicatòria que dirigeix al seu oncle Nerozzo -establert a Barcelona-, en català. Al 1967, G. Mancini, va publicar la biografia més completa de l'Alberti, i ja apuntava l'existència d'uns escrits en un idioma estrany pròxim al provençal.

Saura veu ratificada la seva tesi sobre la proximitat de l'Alberti amb Catalunya. I, evidentment, reforçaria el lloc central que la cultura catalana va tenir des de l'Edat Mitjana fins al Renaixement, tal com des de l'INH diversos investigadors estan ampliant.

Reproduïm la pàgina sencera que acull la notícia al diari Avui, que incorpora un detall del manuscrit de la dedicatòria, en català.

feu clic sobre les imatges per obtenir-ne una versió ampliada

Albert Codinas i Poch



Redacció: Albert Codinas i Poch




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Lluís
    29-10-2014 22:07

    Recentment he pogut parlar amb qui està duent a terme la investigació, i diu que ha trobat molta més documentació en català de Leo Baptista Albert. N'està preparant un llibre ja de fa anys, amb molta cura, que encara no és a punt.

  2. Guerau
    26-09-2013 22:48

    Si el provençal, el llemosí formen part de la tradició nacional catalana, és per tant frança qui ha atacat més la cultura catalana (en l'ampli espectre occità) que la mateixa Castella, o per dir-ho ras i curt França va començar i Castella estava destinada a acabar la feina començada pels franximands, però em sembla que ha estat impotent en el final de cursa..encara que jo personalment crec que França també ha fracassat...i occitània renaixerà un dia o altre.

  3. David
    20-09-2013 21:36

    Doncs l'any 1967, el tal G. Manchini es va cobrir de glòria, eh? No va saber identificar la llengua en què estava escrit aquest document? I més si va arribar a determinar que era "pròxim al provençal [sic]"? Home, que no estem parlant d'un paio de Nova Zelanda, que és italià i, pel que diu, sembla que una mica llegit!

  4. Francesc
    17-09-2013 22:54

    Exacte, Xavier!!! Tomàs????

  5. Adria
    17-09-2013 20:51

    No ho entenc. Quina es la noticia? Que el 2000 es va trobar el manuscrit o que estudis posteriors n'han confirmat l'autoria?

  6. Xavier
    17-09-2013 19:04

    Ui,ui,uii, el famós article de l'Avui. Gràcies.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35165 lectures
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts d'Aragó contra la llei de...[+]
És més probable que l'orxata mexicana fos portada a Mèxic pels primers colons catalans de València que hi van...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la...[+]
Fa ben bé vint anys que els historiadors i colombistes catalans, imbuïts d'un desconeixement absolut sobre el...[+]