Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
ARTICLES » 03-03-2016  |  PROJECTE CORONA CATALANO-ARAGONESA
17739 lectures

Breu recull d'autors que anomenen al rei i regne d'Aragó com Tarragona

L’Ivan Giménez ha recopilat fragments d’autors en què apareixen les expressions rei i regne d’Aragó com rei i regne de "Tarragona"

Mapa de Claudi Ptolomeu - Editor Johan Schott-Strasbourg-1513

Després d’haver realitzat una recopilació1 on exposàvem, a través d‘un breu recorregut historiogràfic, gran part de les diferents teories i opinions sobre el nom Aragó, a continuació reproduirem fragments d’un seguit d’autors, que hem anat recopilant d’arreu d’Europa, els quals anomenen d’una manera clara el rei i regne d’Aragó com Tarragona. Entre els autors que citem hi ha cosmògrafs, cronistes, cartògrafs, lingüistes... Hem descartat formes com; Darragonia, Darragon, Darrago, etc... ja que entenem que els exemples a exposar han de ser clarificadors i sense interpretació possible.

Jacobus Brancellus (1390-1466):

“…Petebat autem q illi ex Aragoneorum (ut nunc loquimur) regunum genere, Iolanthis uxor erat. Usu enim effectum est: ut quos vel citerioris Hispaniæ: vel Tarraconensis prouinciæ: Reges appellare rectius licuisset: eos iandudum Aragoneos nominemus…”

Traducció:

“…Altrament [a la monarquia], hi aspirava aquell que pertanyia a la nissaga dels reis Aragons, com diem ara, i tenia (V?)iolant com a esposa. I és que s'ha esdevingut el següent costum: que els reis de tal família, que hom hauria pogut denominar reis de l'Espanya Citerior o de la Província Tarraconense, aquests, ja fa temps que els anomenem Aragons….”2

Antonio Beccadelli (1394-1471), anomenat “el Panormita”:

“…Alphonsus Rex Aragonensis (seu it veteres praeposita litera T enunciarunt Taraconensis)…”

Traducció:

“Alfons, rei Aragonés (o “tarraconense” com els antics ho van pronunciar: amb la lletra T posada al capdavant).3

Paolo Emili (aprox. 1460-1529):

“…Alphonfus Rex Tarraconensium iuuentutem domesticam armarat, vt Raimundo Comiti Tolosatium open ferret, socio amicóque, ac prpinquo. cis Pyrenaeum duxit . iam ad Mirellum fuper Garumnam peruenerat: protinus Fluffatium Côuenarúmque Comites cum fuorum quifque nobilitate affuere: quòd & confanguinei, & beneficiarii Tolosatis forent: & Tolosates omnem ciuitatis pubem sub signis habuere…”

Traducció:

"El rei Alfons [sic] de la Tarraconense havia armat un exèrcit privat de joves en edat militar amb la intenció d'oferir ajuda a Raimon, comte dels tolosencs que li era aliat, amic i parent. I va dur aquest exèrcit deçà dels Pirineus. Ja havia arribat a Muret, a la riba del Garona, quan tot seguit, els comtes de Foix i de Comenges hi feren cap, cadascú amb els seus prohoms. I és que aquests comtes tenien la mateixa sang i eren súbdits del comte de Tolosa. Els tolosencs comptaven sota llurs estendards amb tota la flor del jovent de la ciutat."4

Guillaume Postel (1510-1581):

...Tarraconensis Hispania, plus quam dupla ad priores, a Septentrione Oceanum Cantabricum, ab occasu occiduum habet, Lusitaniam, Baeticamque: a meridie mare Ibericum, sive nostrum, ob ortu Pyrenaeos montes ac Galliam. Hanc secat amnis Iberus, a quo olim Romani Hispaniam citeriorem ac ulteriorem diviserunt. Haec natio hodie quatuor habet regna, Castelle, Galiciae, Navarrae, ac Tarraconie, ab inclyta Scipionum civitate preclarissimi in Hispania populi Celtiberi, ac eorum urbs Numantia, quae Romanis decem annis restitit, tandem a Scipione inferiore expugnata...”

Traducció:

"...la Hispània Tarraconense, amb més del doble [d'extensió] respecte a les anteriors [províncies], té pel nord l'Oceà Cantàbric, situat a ponent des de la posta de sol. I també la Lusitània i la Gàl.lia. Talla la província el riu Ebre, per mitjà del qual els romans van dividir en altre temps l'Espanya Citerior i la Ulterior. Aquesta nació té quatre regnes: el de Castella, el de Gal.lícia, el de Navarra i el de Tarracònia, [aquest nom] a partir de la famosa ciutat dels Escipions. Els celtíbers foren els més insignes pobles d'Hispània i llur ciutat de Numància, que va resistir els romans durant 10 anys, va ser finalment assaltada per Escipió el Menor."5

Guillaume Rovillé (aprox.1518-1589):

...MARIA Tarraconensis, seu Aragonia, Alphonsi DaualI Vuastenfis Marchionis uxor, forma eleganti, nec minori gratia fuit. Verùm prudentia longemmagis excelluit. Heroina pudicissima virum fecit pulchra prole parentem, liberis utriusque fexus eductis, quibus etiam mature pater viuens prouisum voluit. Vide ut supra...”

Traducció:

...Maria, tarraconense o aragònia, esposa d’Alfons d’Ávalos, marquès de Vasto, fou dona d’elegant bellesa i de no pas menys encís. Però és sobretot en prudència que va excel.lir. Heroïna discretíssima, va aconseguir que el seu marit fos pare d’una esplèndida descendència - tan bon punt va haver criat els fills d’un i altre sexe-. Aquell encara viu, cercà per a ells, en el moment adequat, un bon futur . Mira a dalt de quina manera...”6

Pietro Galesini (1520-1590):

...Tarracone.) Que urbs, Hispaniae nobilissima, Scipionum opus est. ab ea provincia Tarraconensis nominatur, vulgo il regno d’Aragona. Primus illius urbis episcopus fuisse traditur S.Epaphroditus: cuius Metaphrastes meminit in uitis beatorum Apostolorum, Petri, & Pauli. Hodie Tarraco, seu, Taraco, Metropolis est: cui, ecclesiae cathedrales octo, iure Metropolitano subiecta, parent...”

Traducció:

...De Tarragona. Aquesta urbs, de la molt noble Hispània, és obra dels Escipions. La província és anomenada Tarraconense mercès a aquesta ciutat, i pel poble “il regno d’Aragona”. Hom diu que el seu primer bisbe va ser Sant Efafrodit. D’ell, Metafrastes se’n fa ressò a les vides dels apòstols Pere i Pau. Avui “Tarraco” o “Taraco” és seu metropolitana. Sotmesa com està al dret metropolità, l’obeeixen vuit esglésies catedrals...”7

Nicolas Vignier (1530-1596):

“…1421: TARRACONENSIS Rex advolans, Mafsiliam Andegauensium Ludouicorum vrbem repentino adventu cepit diripuitque, nec nisi praeda onustâ reduxit...

1423: IOHANNA Neapolitana regina Alfonso Tarraconensi irata, adoptionem rescidit, & Ludouicû Andegauensem adoptatum Roma accersit, & Calabriae Ducem facit..."

Traducció:

1421.- "El rei de la Tarraconense s'abraonà amb un estol sobre Marsella, la ciutat dels Lluïsos de la casa d'Anjou. Se n'apoderà amb un atac sobtat i la saquejà. I no retirà l'estol fins que aquest va estar ben carregat de botí."

1423.- "Joana reina de Nàpols s'enfurismà amb Alfons de la Tarraconense i en va invalidar l'adopció. I Roma va fer venir Lluís d'Anjou en qualitat de fill adoptiu i el va elevar a duc de Calàbria."8

Elias Reusner (1555-1612):

Stirps Tarraconensis

sive

Regum ArragoniaeGenealogia9

Dirk Ameyden (1586-1656):

“…Hispania citerior, quae Tarraconensis, & mutato parum nomine Arragonie Regnum hodie dicitur continet Valentiam, Catalauniam, Insulas Baleares, quae Maiorica, & Minorica vulgo appellatur, & Sardiniam…”

Traducció:

...La Hispania citerior, que és la Tarraconensis, havent-li estat canviat una mica el nom, és anomenada regne d’Arragònia abasta València, Catalunya, les Illes Balears -les quals són cognomenades Mallorca i Menorca pel poble-, i Sardenya...”10

Robert Estienne (1503-1559):

“…Tarraconensem tertiam, à Tarracone, à Scipionibus condita urbe dictam. In ea hodie regna sunt Tarraconia seu Aragoniae, vel Cataloniae, Navarrae, Castellae: in Baetica, Granate…”

Traducció:

“…La tercera província és l’anomenada Tarraconense, a partir del nom de la ciutat de Tarraco i fundada pels Escipions. En aquesta, hi ha avui en dia els regnes següents: el de “Tarracònia” o bé “Aragònia” o Catalunya. I també el de Navarra i Castella: a la Bètica, el de Granada. Lusitània abasta si fa no fa Portugal, damunt del qual hi ha Gal.lícia i el poble dels vascons, situat cap al Nord…”11

Reinerus Gemma (1508-1555):

“…Regnum Catelloniae supra Baleares ínsulas ad mare nostrum, sive Ibericum. RegnumTarraconense, quod alij omissa unica litera Aragoniae dicunt, proximun etiam a montibus Pyraenaeis, verum ad partem meridionalem, ita ut mare nostrum ipsum alluat…”

Traducció:

...Tota aquesta part abraça cinc regnes: [Gal.lícia, Navarra, Castilla o Castella...]. I també el Regne de Catalunya damunt de les illes Balears en direcció al mar nostre o Ibèric. Consta també del Regne de la Tarraconense [“Terraconia”, al marge], que alguns ometent només una sola lletra anomenen Aragònia. És proper a les muntanyes dels Pirineus però també mira cap al sud, de manera que banya el dit mar nostre...”12

Antoni Llull (1510-1582):

“…Ubiq enim truces uideas, & animosos, Turcas: molles & superstitiosos Arabes, Gothos superbos & constantes: quod eorum reliquiae in Tarraconia, seu Aragonia, declarant. De patria igitur & maioribus hactenus…”

Traducció:

Els turcs, arreu on els trobis, els consideraries salvatges i coratjosos. Delicats i supersticiosos els àrabs. Els gots, orgullosos i ferms: i així ho palesen les seves restes a Tarragònia o Aragònia. Bé, fins aquí el que fa referència a la pàtria i els avantpassats.”13

Jacques Cujas (1522-1590):

“…Constiutio huius capit. Scripta est Petro Regi Aragonum, sive Aragoniae. Sic depravate appellatur Tarraconensis Hispania, Aragonia pro Tarraconia…”

Traducció:

El seu decret és acceptat. Va ser escrit per a Pere rei d’Aragons [o dels Aragons] o d’Aragònia. D’aquesta manera tan equivocada [o tan perversa] és anomenada la Hispània Tarraconense: Aragònia per comptes de Tarracònia.”14

Thomas Reinesius (1587-1667):

“…Porrò quàm facilè Iberi literam T elidant, videre est, ubi quod olium fuit Tarraconia, evo sequiori pronunciari captum est Arragonia: ita elisam similiter T Iberos ex Tybal denominatos esse congruit. Adducam pratereà qua ad liter aturam illam alludunt olim hodie q Hispanica: Belo, Abula, Avila, Tebula, Tevila, Beliaco, Belsinum, Bilbilis, Villena, Balbastro, Corduba, Ebellanum, Bilbao, Hispalis, Sevilia, Ebora, Torbelli, Vellica, Velis, Setabis…”

Traducció:

“…D’altra banda, de quina manera més fàcil els íbers suprimeixen la lletra T es pot veure quan el mot que antigament va ser Tarraconia va començar, en una època més recent, a ser anomenat Arragonia. De la mateixa manera, eliminada d’una manera semblant la T a Iberos, [aquestes gents] van ser anomenades íbers a partir de Túbal. De més a més citaré [vocables] hispànics del passat i del present que juguen a aquesta mena d’escriptura: Belo, Abula, Avila, Tebula, Tevila, Beliaco, Belsinum, Bilbilis, Villena, Balbastro, Corduba, Ebellanum, Bilbao, Hispalis, Sevilia, Ebora, Torbelli, Vellica, Velis, Setabis…”15

Philipp Clüver (1580-1622):

ВUNОNIS. Arragonia nomen videtur habere à Tarracone civitate, quafi dicas Tarraconia, vel à flumine Arragone. Termini ejus à Septemtrione & Ortu sunt Navarra, montes Pyrenaei & Catalonia, à Meridie Valentia, ab Occasu Castilia.

Traducció:

Segons Buno.

Arragonia: Sembla que té aquesta denominació a causa de la ciutat de Tarragona -gairebé com si pronunciéssim Tarraconia-, o a causa del riu Arragó. Els límits d’Arragònia pel nord i per l’est són Navarra, els Pirineus i Catalunya. Pel sud, València. Per l’oest, Castella.16

Jacobus Philippus Foresti (1434-1520):

“…Habet sех puícias Taraconensem: Carthaginensem: Lusitaniam: Gallitiam: Bethicam: & Celtiberiam: Haec eadem: prius hiberia: ab hibero amne: cognominata suit: Postea ab Hespero Athlantis fratre: hespia: ultimo: ab hyspali ciuitate qua maxima: hispania еst nuncupata: in ea populi celebriores: vascones cantabri: & celtiberi: sunt: in eaq; em: Nauarae regnum: uersus septentrionem: uersus autem orientem: e Tarraconiae & Catheloniae regnum:in lusitania uerо q oceano occidentali alluitur: e regnum portugaliae: ubi e isgnis ciuitas Emerita: i Bethyca: q mediteraneo mari adiacet: ê Granatae regnum: nupime a terdinando & helyfabetha regibus foelicissimis: ex Maumethano manibus foeliciter ereptum: in quo sunt Granata: regum iclita fedes: hispal: q Auicenam celeberimum medicum genuit: & corduba: Senecae& Lucani poetae patria: in eadem provincia Carthaginem secundam: apud hiberos: poeni condiderunt: Tarraconem uero scypiones: quae caput é provinciae Tarraconensis…”

Traducció:

[Hispània] té sis províncies: La Tarraconense, la Carthaginense, la Lusitània, Gal.lícia, La Bètica i la Celtibèria. En un principi, aquesta [Hispània] fou anomenada Hibèria a partir del riu Híber. Després, Hèspia a partir d’Hèsper, que fou el germà d’Atlant. Finalment, ha anat rebent, la majoria de cops, el nom d’Hispània, denominació que prové de la ciutat d’Hispalis. A Hispània hi trobem pobles molt famosos: els vascons, els càntabres i elsceltíbers. També en ella hiha el Regne de Navarra, que mira cap al nord. Per contra, cap a l’orient veiem el Regne de “Tarracònia” i “Catelònia”. [Al marge dret del text: regne de Navarra, “Tarracònia” i Lusitània]. Així mateix, a la Lusitània hi ha el Regne de Portugal, que és banyat per l’Oceà Occidental, regne on hi ha emplaçada la il.lustre ciutat de “Emerita”. A la Bètica, que s’estén vora el Mar Mediterrani, tenim el Regne de Granada -regne feliçment arrabassat fa molt poc de les tropes mahometanes pels molt afortunats reis Ferran i Isabel-. En aquest regne se situa Granada, la gloriosa capital dels reis. També Hispalis, ciutat que engendrà el molt celebrat metge Avicenna, i, finalment, Còrdova, pàtria de Sèneca i del poeta Lucà. A la mateixa província, els púnics fundaren entre els Híbers la segona Cartago. Pel que fa Tarragona, el cap i casal de la província, foren els Escipions qui ho feren.”17

Helfrich Emmel (s.XVI):

Tarracon, sive Tarraco, urbs Hispania citerioris, vulgo, Arragon

Traducció:

Tarracon o bé Tarraco, ciutat de la Hispània Citerior. Pel poble és anomenada Arragon18

Celio Augustino Curione (1538-1567):

Mucas igitur in Africam reversus, sequenti anno cum ingenti exercitu, Richila, Tingis urbis comite, Iuliani propinquo, cui parum fidebat, obside retento, in Hispaniam traiecit quibus copiis in proximam oram expositis, Rodericus quanta potuit celeritate proximarum provinciarum copias collegit, & Gottalaniae (quae nunc Catalonia vocatur) populis olim Laccetanis appellatis: nec non Iberie, que nunc Tarracon, sive Aragon vocatur: atque Cantabris, qui hodie in regno Navarrae sunt: & iis qui Gotticam Galliam incolebant, un qua sunt urbes Tolosa & Nimis, ad Rhodanum usq;, non expectatis eis ad Bedalacem fluvium, qui a veteribus Betis dictus fuit, prope Xerez oppidum, ocurrit…”

Traducció:

"Així, doncs, Muça, després d'haver retornat a Àfrica, va traslladar-se l'any següent amb un immens exèrcit a Hispània, llavors que Riquila, un parent de Julià de qui [Muça] no es refiava, era comte de Tingis i estava retingut com a hostatge.. Tan bon punt van desembarcar aquestes tropes a la platja més propera, Roderic va aplegar, tan ràpidament com va poder, tropes de les províncies més properes. I també a Gottalània (que ara és anomenada Catalunya) d'entre els pobles en altre temps anomenats lacetans. Així mateix, a Ibèria, que ara rep el nom de Tarracon o Aragon. I d'entre els càntabres que avui dia viuen al Regne de Navarra. També d'entre aquells que habitaven la Gàl.lia Gòtica fins al Roine, on hi ha les ciutats de Tolosa i Nimes. Amb aquests va fer front a aquelles tropes no esperades a la vora del riu Bedalaca, el qual riu entre els vells és conegut per Betis [el Guadalquivir], no pas lluny de la ciutat de Xerès...”19

Henricus Loriti Glareanus (1488-1563):

Hanc secat amnis iberus, a quo olim Romani Hispaniam citeriorem ac ulteriorem diviserunt. Haec natio hodie quatuor habet regna, Castelle, Galliciae, Navarrae, ac Tarraconiae, ab inclyta Scipionum civitate...”

Traducció:

Aquesta [terra], la talla el riu Ebre, riu per mitjà del qual aquella va ser dividida en Hispània Citerior i Hispània Ulterior. Aital nació té avui quatre regnes: el de Castella, el de Galícia, el de Navarra i el de “Taraconia”, denominació aquesta sorgida a partir de la il·lustre ciutat dels Escipions…”20

Martin Crusius (1526-1607):

Erat hoc tempore Regina Neapolis, Joanna Secunda: quae Alphonsum, Sapientissimum Aragonia (Tarraconia, Catalonia, Celtiberia) & Sicilia Regem adoptavit: eo quod Neapolis sua a Francisco Sfortia obsideretur: & Ludovici 3 Andegavensis, cuius auum Joanna prima adoptaverat, cum copiis adventus metueretur…”

Traducció:

En aquell temps, era reina de Nàpols Joana II, la qual va adoptar com hereu Alfons, el molt savi rei d’Aragònia (Tarracònia, Catalònia i Celtibèria) i Sicília, i això pel fet que la seva ciutat de Nàpols era assetjada per Francesco Sforza i pel fet que hom temia l’arribada, amb tropes, de Lluís d’Anjou, l’avi del qual havia estat adoptat com hereu per Joana I…”21

Tabula moderna Hispanie22/ Claudi Ptolemeu; Vitalibus, any 1508:

t1

Ampliació zona nord-est peninsular:

t2


CATHALONIA ET TARRACONIA

Pietro Coppo (1470-1555)23:

text3

Ampliació zona nord-estpeninsular:

t4

REGNUM TARRACONIAE ET CATELOINE

Martin Waldseemüller (1470–1521)24:

t5

Ampliació de la península Ibèrica:

t6

Regnum Tarraconie et Catellonie

Claudi Ptolomeu-Editor Johan Schott-Strasbourg-151325

t7

Ampliació zona nord-est peninsular:

t8

Reg Tarraconie et Catelloine

Ivan Giménez

15 de febrer de 2016

1 IVAN GIMÉNEZ, «Teories i opinions respecte a l'origen del nom Aragó: breu recorregut historiogràfic», web Institut Nova Història, 2016. http://www.inh.cat/articles/Teories-i-opinions-respecte-l'origen-del-nom-Arago:-breu-recorregut-historiografic

2 JACOBUS BRACELLUS, AUGUSTINUS JUSTINIANUS, De bello Hispaniensi libri quinque. De claris Genuensibus libellus unus. Descriptio Lyguriae libro uno. Epistolarum lib. unus. Additumque diploma mirae antiquitatis tabellae in agro Genuensi ripertae; Venundantur in aedibus Io. Badii Ascensii, 1520, liber I, Fol. IIII/a.

3 PANORMITA, DAVID CHYTRAEUS, PIUS 2..., Speculum boni principis Alphonsus rex Aragoniæ..., apud Ludovicum Elzevirium, 1646, p.217.

4 PAOLO EMILI, DU TILLET, De rebus gestis Francorum, ad christianissimum Galliarum regem Franciscum Valesium eius nominis primum, libri decem; additum est de regibus item Francorum chronicon, ad haec vsque tempora studiosissimè deductum, cum rerum maximè insignium indice..., Michaël Vascosanus, 1539, Liber VI, Fo.CXXXI/r.

5 GUILLAUME POSTEL, De universitate liber, 1552, p.39v-40.

6 GUILLAUME ROUILLÉ, CLAUDE CORNEILLE, GEORGES REVERDY, Prima pars Promptuarii iconum insigniorum à seculo hominum, subjectis eorum vitis, per compendium ex probatissimis autoribus desumptis: et Promptuarii iconum pars secunda incipit a Christo nato, perpetuam ducens feriem ad usque christianissimus francorum regem Henricum hoc nomine secundum; apud Gulielmum Rovillium, 1553, P.244.

7 PIETRO GALESINI, Martyrologium S. Romanae Ecclesiae, 1578, p.43v.

8 NICOLAS VIGNIER, Rerum Burgundionum chronicon, Thomas Guarinus, 1575, p.176.

9 ELIAS REUSNER, Basilikon. Opus genealogicum catholicum de praecipuis Familiis Imperatorum, regum, principum aliorumque procerum orbis Christiani, Nicolaus Bassaeus, 1592, p.89.

10 DIRK AMEYDEN, De Pietate romana libellus in quatuor partes divisus, auctore Theodoro Amydeno, Typis J. Mascardi, 1625, p.32.

11 ROBERT ESTIENNE, Dictionarium propriorum nominum virorum, Ex officina Roberti Stephani, 1512, p.256.

12 REINERUS GEMMA, Gemma Phrysius de principis astronomiae & cosmographiae: deq[ue] usu globi ab eodem editi, Ioan. Grapheus,1530, Caput.II.De Hifpania.

13 ANTONI LLULL, De oratione libri septem, Ioannem Oporinum, 1558, p.102.

14 JACQUES CUJAS, Iac. Cuiacii Opus Paralipomenon..., ex Officina Paltheniana, 1598, p.130.

15 THOMAS REINESIUS, De Deo Endovellico ... Commentatio parergica, Michael, 1637

16 PHILIPP CLÜVER, JOHANNES BUNO, JOHANN FRIEDRICH HECKEL, JOHANN JAKOB REISKE, Philippi Cluverii Introductio in universam geographiam: tam veterem quam novam, Apud J. Wolters, 1697, p.76.

17 JACOBUS PHILIPPUS FORESTI, Nouissime hystoriarum omnium repercusiones que Supplementum supplementi Cronicarum nuncupantur etc...; Albertinus de Lissona, 1503, Liber Secundus, p.20.

18 HELFRICH EMMEL, Nomenclator latinus popriorum vocabulorum, 1594, Tarracon.

19 CELIO AUGUSTINO CURIONE, Sarracenicae Historiae Libri III, Oporinus, 1567, p.43.

20 HENRICUS LORITI GLAREANUS, De geographia liber I, ab authore jam novissime recognitus, Stephanus Gravius, 1551, p.26.

21 MARTIN CRUSIUS, Annales sueuici, sive Chronica rerum gestarum antiquissimæ et inclytæ sueuicae gentis..., N. Bassaei, 1596, p.351.

22 http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/espanya/id/1150/rec/6

23 PETRUS COPPUS, De toto orbe, 1520.

24 MARTIN WALDSEEMÜLLER, Universalis Cosmographia Secundum Ptholomaei Traditionem et Americi Vespucii Alioru[m]que Lustrationes, [St. Dié], 1507 One map on 12 sheets, made from original woodcut, Geography and Map Division, Library of Congress

25 Claudii Ptolemei viri Alexandrini Mathematic[a]e disciplin[a]e Philosophi doctissimi Geographi[a]e opus novissima traductione e Gr[a]ecorum archetypis castigatissime pressum: c[a]eterisante lucubratorum multo pr[a]estantius. Pro Prima parte continens CL. Ptolem[a]ei Geographiam per octo libros partitam ad antiquitate[m] suam integre & sine ulla corruptione. Una cum collatione dictonum gr[a]ecarum e regione ad latinas certissima graduum calculatione. [...] Tabularum dein Auctoris vigintiseptem ordo hic est Generale orbis iuxta descriptione[m] Ptolem[a]ei Una. Europ[a]e tabul[a]e Decem. Aphric[a]e tabul[a]e Quattuor. Asi[a]e tabul[a]e Duodecim. Est & una corporis spherici in plano iuxta fine[m] 7. li[bri]. Pars secunda moderniorum lustrationum Viginti Tabulis veluti supplementum [... ] Cum gratia & privilegio Imperiali per 4 annos, Johan Schott, Strasbourg, 1513.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Guerau
    26-03-2016 15:55

    El Regne de Tarragona vindria d'ací:
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Principat_de_Tarragona

  2. Ivan Gimenez
    23-03-2016 18:41

    Manel, gràcies per la referència i els ànims!

    Guerau:

    De les 9 referències que ens mostres fixat que la 2, 3 i 6 són cites que referencien a Antonio de Nebrissa.

    La 1 és de Laonici Calcocondylas que ja apareix a un dels primers articles que vam publicar.

    La 9 que és de Celio Agostino la cito en aquest mateix article, nota 19, i vaig detectar una altra a la pàgina 108.

    La 4 es Paolo Emily que el referencio en la nota 4.

    Respecte la 5 (Enrique Cock), 7 (Johannes Clüver), i 8 Urbanus Appendi, no les coneixia.

    Moltes gràcies!!

    Salut!

  3. Guerau
    22-03-2016 19:23

    Mes cites de Tarraconesium regis:

    1) https://books.google.es/books?id=HnhfAAAAcAAJ&pg=PA489&lpg=PA489&dq=Taraconensium+Regis&source=bl&ots=OamvRQlq4k&sig=Mmakvy05CF_fM_0Hulzvvtm32yI&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiM3uXy8dTLAhXHtxoKHTz_BwIQ6AEITTAI#v=onepage&q=Taraconensium%20Regis&f=false


    2 https://books.google.es/books?id=FoJlAAAAcAAJ&pg=PA458&lpg=PA458&dq=Tarraconensium+Regis&source=bl&ots=BbJhNLaMmI&sig=ummShdQPdVu6M-U3GDzbIO6toX8&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUy62H8tTLAhXD1hoKHaJGD7cQ6AEIKjAD#v=onepage&q=Tarraconensium%20Regis&f=false


    3 https://books.google.es/books?id=aSggOs22nTMC&pg=PT150&lpg=PT150&dq=Tarraconensium+Regis&source=bl&ots=2GwJbwjq_L&sig=AV7UGOe1noAsZhBTnwUuKwJPVhE&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUy62H8tTLAhXD1hoKHaJGD7cQ6AEILjAE#v=onepage&q=Tarraconensium%20Regis&f=false


    4)https://books.google.es/books?id=0RfrceXy-d0C&pg=PT268&lpg=PT268&dq=Tarraconensium+Regis&source=bl&ots=wOHuVTpJXH&sig=vlv8VFEDwhr9qFrlKfc3iVhvPeU&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUy62H8tTLAhXD1hoKHaJGD7cQ6AEIMjAF#v=onepage&q=Tarraconensium%20Regis&f=false

    5) http://mcem.iec.cat/veure.asp?id_manuscrits=1685


    6) https://archive.org/stream/viajesporespaa00fabiuoft/viajesporespaa00fabiuoft_djvu.txt

    7)http://www.uni-mannheim.de/mateo/camenaref/cluever/Cluever_epitome_2.xml

    8) https://books.google.es/books?id=xaBWAAAAcAAJ&pg=PA239&lpg=PA239&dq=Ferdinandus+Tarraconensium+rex&source=bl&ots=UO3tfeNUVj&sig=yzcxbOxk8Uu5B3gGM-7kKmwWFaY&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjR8drj9NTLAhWFNhoKHXB1DucQ6AEIHjAA#v=onepage&q=Ferdinandus%20Tarraconensium%20rex&f=false

    9) https://books.google.es/books?id=n7_Zjcp7SdYC&pg=PA171&lpg=PA171&dq=Ferdinandus+Tarraconensium+rex&source=bl&ots=6jxucFG2Lo&sig=M-nApTkHVlE56q5-gEHU_SmQmKA&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjR8drj9NTLAhWFNhoKHXB1DucQ6AEIITAB#v=onepage&q=Ferdinandus%20Tarraconensium%20rex&f=false



    etc.

  4. Manolet
    22-03-2016 10:43

    Ivan, ja et vaig felicitar personalment, ara ho faig aquí afegint el que també et vaig dir sobre el virus del teu ordinador: "QUI PRODEST?.. hi ha algunes organitzacions poderoses -amb capacitat d'enviar un "killing virus"- que tenen molt d'interès en que aquesta investigació "inapel·lable davant qualsevol historiador.. i mai abans exposada amb tal magnitud" ARRIBI AL CONEIXEMENT PÚBLIC..

  5. Manolet
    21-03-2016 23:00

    En Cyriaco Anconitani es refereix al magnànim com

    Taraconensium Regis

    http://www.histo.cat/--/cyriaco-anconitani

  6. Manolet
  7. Manolet
  8. Albert Codinas Poch
    17-03-2016 12:20

    El petit tast de recull d.elements i dades que l.Ivan ens va mostrant a comptagotes, no fa sinó posar al bell mig del debat del contingut de la història, una evidència: Els dit setciències i controladors del relat historicista han amagat i substituït elements bàsics però abundants, d.una altra història. No tenen capacitat per a ubicar.los. De fet ells ja són uns reubicats. En les nostres discussions i valoracions, de totes les anàlisis que anem figurant, no podríem menystenir cap referència perquè ens obligaria, conseqüentment, a refer el tauler de joc i començar a jugar-hi amb unes, i cremar-ne les altres. Doncs això és el que s.ha fet: Manipular. L.Ivan ja no ha d.estar lluny de recollir i publicar els seus estudis, i la suma immensa dels elements acusadors d.aquesta acció premeditada, que han deixat els que usen la història per als seus profits i salaris, enlloc de l.ús imprescindible d eina per a entendre i ubicar.nos en aquest món actual.No triguis.

  9. Arturo Rodriguez
    16-03-2016 16:30

    Valentí: muy interesante esa imagen, obra sin duda de un artista del Sacro Imperio. Incluye los dominios que no son reinos en el caso del Sacro Imperio, pero no en la Península Ibérica. La tercera fila del lado izquierdo es muy llamativa porque tiene algunos escudos bastante discutibles y algún error. Hay uno en el que pone "Murtia", pero el escudo de Murcia está una fila más arriba (el de las siete coronas de oro en campo de gules) y en él pone " Mechia". Es un escudo que nos ha dado quebraderos de cabeza a la comunidad heráldica porque en otro grabado está ese escudo, pero pone "Mazoor" y ahí nos quedamos atascados.

  10. valentí_b
    14-03-2016 12:48

    És possible, i el Regne de València no estaria davall del de Granada. Ara, Arragó i València tenen relació amb la conquesta de Granada i Castella i Arragó tenen relació amb la subjugació de Lleó i Portugal.

    Esta imatge que se m'oblidava, trobada en la mateixa jornada mercatoriana, Carolus Imperator:
    http://i63.tinypic.com/slo941.jpg

    Arragó com a regne únic i sense comtats hispànics. Ja l'havia vist en alguna conferència heràldica de l'INH, és necessari ressaltar que cobra un nou significat.

  11. Arturo Rodriguez
    13-03-2016 13:29

    Valentí: Salvo el orden de que Castilla y Aragón están arriba y el condado de Barcelona y el señorío de Vizcaya están abajo, no hay otro orden de importancia. Si lo hubiese, el reino de Galicia no estaría por encima del reino de Sevilla.

  12. valentí_b
    12-03-2016 20:46

    Tens raó Arturo, d'aquí que expressara els meus dubtes sobre el mapa. No vaig captar d'on era la il·lustració, però no es pot obviar que Arragon representa Catalunya, i els comtats prominents de Barcelona i Biscaia tenen relació amb la seua capitalitat. Jo sí que veig l'ordre, per això Castella i Arragó estan per damunt de Lleó i Portugal, i per això Barcelona i Biscaia són els darrers per tindre un estatus inferior, però especial per a la corona.

  13. Arturo Rodriguez
    12-03-2016 09:07

    Valentí: lo que dices de una línea en el mapa de 1892 que puede marcar el reino de Arragona tiene una explicación mucho más simple, esa línea no es otra cosa que el río Ebro.
    En cuanto a Mercator, los blasones que ahí aparecen son los dominios peninsulares de la monarquía hispánica sin ningún orden concreto. Lo único que destacaría es que los reinos tienen corona. Así pues, en el dibujo se ve que ni Vizcaya ni Barcelona tienen corona (una era señorío y la otra condado).

  14. valentí_b
    12-03-2016 04:23

    Buscant mapes de Mercator em vaig trobar aquesta imatge: http://i63.tinypic.com/34s58h5.jpg

    Mostra Espanya sobre els seus regnes, un dels regnes és Arragó, i a baix del tot Barcelona amb un estatus especial, es pot entendre.

    I açò no sé si és que estic confós, però no pare de mirar el mapa del món de Gleason de 1892, i apareix una línia com si fóra el regne d'Arragona, que arriba fins a Navarra i res de Napoleó o Napoleó III en eixa època.
    http://4.bp.blogspot.com/-Yb2ulApUIXo/Vh0ZyJLSNpI/AAAAAAAAAWs/zeAj7TskCW8/s1600/Gleason%2527s%2B1892%2BWorld%2BMap.jpg

    I el Regne de Suèvia és una unitat o està mal dibuixat.

  15. Guerau
    08-03-2016 18:59

    A les cròniques de Sant Joan de la Penya, també asseguren que el nom d'Aragó ja estava abans en el territori i que es deia de la mateixa manera.

  16. CescT
    08-03-2016 11:42

    Lluís. Tota la teva argumentació em sembla perfecta. El meu raonament està molt allunyat del que pot fer un lingüista o un filòleg. No és la meva intenció.
    L'única cosa que vull remarcar és que el topònim - Arragona - també és d'aquí, concretament de Sabadell.
    Ja ho diu l'article de l'Ivàn: molts autors identifiquen Aragó amb Tarragona. A més a més, és conegut que de bell antuvi al rei d'Aragó el coronava l'Arquebisbe de Tarragona.

    Per tant a Catalunya tenim Tarragona i Arragona. De moment.

  17. Lluís
    07-03-2016 17:58

    Cesc: però en la suposició que el nom arrel fos "Arragón", els catalans perdem les enes finals (Aragó) i els italians hi afegeixen una vocal neutra (Arragona).

    Per la mateixa raó hi ha Japón en castellà, Japó en català, i Giaponne en italià. Els italians no poden acabar en ena i hi afegeixen una vocal, i els catalans simplement no diem la ena.

  18. CescT
    07-03-2016 11:43

    Diu en Joaquimet parlant d'Arragona:
    L'església primitiva era dedicada a Sant Feliu, Sanct Felicis Arrahone, situada a la riba esquerra (del riu Ripoll).
    No se si Sant Felicis és sant Fèlix, però si és així, Si Sant Felicis = Sant Fèlix, llavors sabem que hi ha constància de que Na Peronella d'Aragó va fer tesatament oral a l'altar de Sant Fèlix a l'església de Sant Just i Pastor. ( Aquesta dada apareix en el llibre Enigma Witiza que es pot comprar a la mateixa església) . Faig aquest comentari perquè consti en acta.

    També m'agradaria remarcar que a Nàpols, al segle XV es referien a Beatriu d'Aragó com a Beatrice d'Aragona i al seu pare com a Ferdinando d'Aragona. Potser els italians fan el femení d'Aragó -> Aragona o potser els noms romans ja eren femenins -> Betica, Septimània, Tarragona, Gàl·lia, Arragona ...., i el nom que recullen de Beatriu és l'original.

  19. Exodus
    07-03-2016 03:32

    Molt bon article, Ivan. Felicitats per la feina!

  20. Joaquimet
    06-03-2016 21:56

    A la wiki s'equivoquen amb Arraona.

    Precisament, en el vas apol·linar on hi ha escrit el nom de la vila, surt escrita com a ARRAGONEM, per això el nom de la vila era ARRAGONA en temps dels romans.

    Posteriorment, passa a anomenar-se ARRAHONA, perdent la consonant, i acabant en ARRAONA en grafia catalana moderna.

    Però on s'equivoquen és en dir que la zona d'ARRAGONA era el marge esquerra del riu Ripoll baixant. L'extensió abraçava les dues bandes del riu. L'església primitiva era dedicada a Sant Feliu, Sanct Felicis Arrahone, situada a la riba esquerra. I a la riba dreta s'hi establí posteriorment Sant Salvador d'Arrahona. Per tant, tant una banda com l'altre formaven part d'ARRAGONA.

  21. Francesc D.
    06-03-2016 20:23

    Felicitats a l'Ivan per l'article i per la nova política de comentaris.Fora "trolls" i gent que no aporta res.Bona feina!

  22. Josep V
    06-03-2016 16:57

    Felicito l'Ivan per l'article i l'inh per la nova política de comentaris.
    Suggereixo, a més, netejar de merda "trollera" molts dels articles anteriors, sobretot els més destacats, ja que continuaran essent referencials durant força temps.

  23. Ivan Gimenez
    06-03-2016 13:24

    Cesc,

    Respecte el tema que dius d'Arragona, de la Salut de Sabadell... m'ho miraré ja que és interessant.

    Gràcies.

    Lluís,

    Sí, com indica el títol és una breu exposició de la totalitat que tinc referenciades.

    Del tema hispània-hispalis-Sevilla, com a curiositat, en la gran majoria de mapes que he vist quan apareix la bandera quarterada de Castella i Lleó la posicionen sobre Sevilla.

    Albert,

    Entenc que alguna relació ha d'haver-hi entre el suposat regne de Tarragona i la divisió eclesiàstica però de moment no vaig més enllà.

    Andreu,

    Gràcies per la teva opinió. La llegiré amb més detall.

    Salut!

  24. Albert Fortuny Garcia
    06-03-2016 10:23

    Sembla que aquests ho tenen bastant clar:

    http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=16748

    Història de la PROVÍNCIA ECLESIÀSTICA TARRACONENSE
    "En l'actualitat. Datació de la primera referència documentada (que en alguns casos pressuposa un origen anterior d'impossible datació) de les diòcesis que actualment formen la província eclesiàstica Tarraconense: Tarragona (259), Girona (397-400), Lleida (419), Tortosa (516), Vic (516), Urgell (527), Solsona (1597).

    En altres temps. Altres diòcesis que al llarg de la història havien format part de la província eclesiàstica Tarraconense: Egara, Empúries, Menorca, Mallorca, Eivissa, València, Roses, Osca, Saragossa, Tarassona, Calahorra, Pamplona, Oca (Burgos), Amaia i Segia (Vall de l'Ebre), Alessanco o Alisana (Rioja), Elna, Barcelona."

    Salut!

  25. Andreu Marfull
    04-03-2016 18:48

    D'acord amb l'atles "Cosmographie universelle" de 1555, de Guillaume Le Testu (1509-1572) [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8447838j/f26.item.zoom], als fulls 26 i 27 diu que la la regió de Tarraconensis es correspon als regnes de Galícia, Navarra, Catalunya, Aragó i Castella (al full 27, on es fa una descripció del mapa del full 26). Efectivament, al full 26 apareix Tarraconensis i els regnes citats, si bé surt Aragó i no Catalunya, potser per falta d'espai. Més amunt apareix Biscaia al marge de Navarra.
    Sembla que es reconegui la denominació de Tarragona com a província romana al segle XVI, i que els regnes siguin entitats menors, però hi apareix també Aragó.
    Al full 24, un altre mapa, apareix un escut format per dues senyeres i dos lleons sobre Espanya, i un "Biscaie" enorme al costat. Més ingredients per fer anar la imaginació.
    En qualsevol cas, sobta que al 1555 posin a Castella dins de la Tarraconensis, que de fet s'equipara a Espanya, i el seu escut sigui el lleó i la senyera, deixant un interrogant pel concepte de Biscaia.
    La Tarragona eclesiàstica liderava oficialment el Nord-Est peninsular, però també el Braç Eclesiàstic i les Corts Catalanes. L'Emperador Carles sempre va residir al Palau de l'Arquebisbe de Tarragona quan anà a Barcelona, a tocar de la Plaça Duc de Medinaceli. Era una entitat poderosa, oficialment eclesiàstica, però realment coneixem poc la seva naturalesa. En qualsevol cas, és una època on no es veuen Corones d'Aragó i ni Corones de Castella enlloc, tot i el dubte del lleó i la senyera, que es pot interpretar de múltiples formes.

    Ivan, tal i com ho veig Tarragona era Hispània-Espanya, si ve també es coneixia com a Aragó de forma popular, i feia referència també a la terra catalana. Per algun motiu, a partir del segle XVI-XVII es canvià pel concepte d'Espanya i fou apropiat pel lideratge de Castella. Al meu entendre en aquesta època s'estaven definint moltes coses, i fins i tot gosaria aventurar-me a dir que la història ha duplicat els segles XIV-XV en els segles XVI-XVI, situant les ordinacions de Pere el Cerimoniós del segle XVI al 1344 i els fets dels Segadors (1640-1652) a la Guerra Civil Catalana (1462-1472). Això seria en línia amb la Nova Cronologia de Fomenko.
    El motiu? Doncs ocultar el fet que els Templers van iniciar la colonització d'Amèrica traslladant la seva dissolució de principis del segle XVI al 1307-1314. És a dir, per ocultar l'apropiació d'uns drets il·legítims i la implosió d'una autoritat perduda, l'Imperi Romà. En aquest episodi la lluita catalana hauria abraçat el pols per l'ocupació de Nàpols amb el pols pel control d'Amèrica i la Mediterrània de la ma dels Anjou, fins que fou ocupada per Castella (al segle XVII). És a dir, els fets de René d'Anjou amagarien la coronació del Rei de França com a comte de Barcelona el 1640. Si t'hi fixes, Portugal apareix també en aquests episodis, al 1464 i al 1640 (184 anys de diferència). Això explicaria el fet incoherent i fins i tot absurd de l'absència de la incidència oficial de la descoberta a les terres catalanes. Sembla complicat però no ho és, i només són idees.

    Gràcies per aquest treball de recerca, és molt interessant.

  26. Lluís Batlle i Rossell
    04-03-2016 17:11

    Felicitats, Ivan. I això encara n'és un recopilatori breu!

    I això de que Hispania ve d'Hispalis, i Hispalis és Sevilla... hi esteu d'acord?

  27. EDUARD
    04-03-2016 12:37

    Molt bó! imprimeixo i distribueixo!

  28. Albert Fortuny Garcia
    04-03-2016 12:32

    Ivan, bona feina!

  29. CescT
    04-03-2016 11:33

    Pietro Galesini (1520-1590):

    "...Tarracone.) Que urbs, Hispaniae nobilissima, Scipionum opus est. ab ea provincia Tarraconensis nominatur, vulgo il regno d'Aragona.

    Doncs a la Salut de Sabadell també hi havia una vila romana anomenda Arragona. Entenc que el nom romà de Sabadell venia de la Tarraconensis.
    El monolit ho diu clarament:

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Arraona

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18328 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels segles XVI i XVII, fa un repàs de la història de...[+]
Les reflexions sobre la bandera dels Estats Units ens poden donar més d'un ensurt. Respira i relaxa't, perquè...[+]
A partir d’uns textos on els cronistes ens diuen que En Colom es trobava sobre les Canàries a la tornada d’un...[+]
Si en Leonardo da Vinci va ser en realiat en Lleonard della Rovere, com defensa en Jordi Bilbeny, aleshores la...[+]