Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història l'escriuen els vencedors."
Winston Churchill
OPINI√≥ » 15-05-2017  |  PROJECTE DE MEM√≤RIA HIST√≤RICA
1781

Cau la història castellanista

Article d’opinió d’En Lluís Maria Mandado en el qual replica les declaracions de l’historiador Luís Suárez formulades a La Vanguardia del 23 de gener del 2017.

Qui es podia imaginar que un historiador de la Real Academia Espa√Īola de la Historia reconegui i manifesti, d'una manera inaudita, que Catalunya ha fet Espanya? N'haurem de donar les gr√†cies a la gu√†rdia unionista procastellana que √©s La Vanguardia, diari que ha reprodu√Įt aquesta afirmaci√≥ de l'historiador en una entrevista que li va concedir el 23 de gener d'enguany. Per√≤ vist el ress√≤, sembla que aquesta gu√†rdia no acaba de presumir-ne prou. I mira que l'unionisme procastell√† ha aconseguit que tot un acad√®mic de la hist√≤ria i bi√≤graf d'en Franco com √©s en Lu√≠s Su√°rez afirmi que els gots catalans i En Ferran el Cat√≤lic conformaren pol√≠ticament Espanya, l‚ÄôEspanya esdevinguda castellana! I no nom√©s aix√≤. Tamb√© diu que la cultura catalana ha creat, com per predestinaci√≥, la cultura vehiculada en castell√†, la que ara impera abassegadorament per tot el pa√≠s. Per demostrar-ho, posa l'exemple d‚ÄôEn... Cervantes! Per ell, els catalans hem fet, doncs, l‚ÄôEspanya actual, l‚ÄôEspanya en castell√†. Es veu que nosaltres hav√≠em de renunciar de bona gana a la nostra llengua i a la cultura que aquesta vehicula perqu√® el dest√≠ ens havia assignat el paper de construir una Espanya en castell√†. Per√≤, ves, l'unionisme procastell√† no acaba de presumir prou d‚Äôall√≤ que el dest√≠ ha reservat als catalans. Com si li fes recan√ßa haver d'acceptar que no s√≥n els castellans de soca-rel els creadors del pa√≠s. O potser tamb√© perqu√® de les asseveracions d'en Su√°rez se'n despr√®n l'enorme pot√®ncia de la nostra llengua i cultura. O tal volta perqu√® aquests unionistes i el mateix senyor Su√°rez s√≥n conscients que rere les paraules d'aquest s'hi amaga la necessitat de respondre a unes investigacions que com m√©s va m√©s aprofundeixen en el paper clau dels catalans, de la seva llengua i cultura en l'esdevenir hist√≤ric de l'Estat des del segle XVI en√ß√†.

Sigui com sigui, els catalans hem de celebrar sense gota d'ironia aquest reconeixement. Hem de lloar el mèrit de l'il·lustre catedràtic. Amb les seves afirmacions a La Vanguardia, l'acadèmic trenca amb uns dogmes fèrriament mantinguts fins ara per l'ortodòxia de la historiografia castellanista. I això és un fet amb un impacte de gran profunditat. Els catalans hem fet Espanya, la cultura castellana ve de la catalana i en Sirvent no s'entén sense la nostra cultura. Aquest és l’'aspecte positiu de les seves paraules. Passa que el que en Suárez ara reconeix, ja fa temps que ho diem els recercadors més esmolats de Catalunya. Per a nosaltres, les seves tesi i batalla ja les hem guanyades i això es comença a reconèixer. El castellanisme ha hagut de llençar llast. Ja és massa evident la seva falsificació.

Tornant al que deia en el primer par√†graf, tot fa cara que l'unionisme i la historiografia¬† procastellana volen i dolen. Tamb√© el senyor Su√°rez. Sembla que, com insinu√†vem, tots dos col¬∑lectius havien de sortir al pas davant d'unes recerques historiogr√†fiques noves i molt s√≤lides. √Čs per aix√≤ que un es pot preguntar: qu√® √©s el que ha provocat que aquest historiador pronunci√©s aquestes declaracions fins no fa gaire impensables? Penso que els que fem recerca sobre la veritable hist√≤ria de Catalunya hi tenim quelcom a veure. I b√© hi haurem de dir alguna cosa, un cop refets del xoc...

Hom pot pensar que En Su√°rez s'ha sentit en l'obligaci√≥ de reaccionar davant les principals tesis que jo desplego en els llibres que he escrit. Per una banda tenim El Quixote va esborrar el Quixot ‚Äēen qu√® defenso que el Quixot es va escriure en catal√†‚Äē i, de l'altra, El Cid de Val√®ncia era¬† catal√† ‚Äērere seu hi ha el comte d'Urgell i vescomte de Girona‚Äē.1 Sembla que En Su√°rez els ha llegits, aquests llibres, per√≤ n'ha de desvirtuar el contingut. I aquesta desvirtuaci√≥ √©s un dels aspectes negatius de l'entrevista. √Čs per aix√≤ que em sembla que puc usar el dret de r√®plica. Penso que, en realitat, el nostre historiador em√®rit va concedir l'entrevista per refutar-me, per√≤ ho fa d'una manera no l√≠cita. Efectivament, crec que l'acad√®mic intenta reconduir cap al discurs hist√≤ric de sempre les tesis que hi explico. En treu conclusions pol√≠ticament interessades i oposades a les que sostinc. Tanmateix, li he de dir al Senyor Su√°rez que no li funcionar√† fer una concessi√≥ als catalans i menar seguidament l'aigua al mol√≠ castellanista.

Ja hem dit que el Senyor Su√°rez ha fet un gran favor a la ci√®ncia hist√≤rica. Ha aconseguit que les recerques sobre la hist√≤ria d'Espanya hagin progressat. Ara b√©, pel que fa a nosaltres, els catalans de bona fe, √©s evident que el que afirma a La Vanguardia nom√©s ho diu per donar-nos peixet. En canvi, √©s una ll√†stima que no tregui les conseq√ľ√®ncies l√≤giques del que afirma. No ho fa, sin√≥ que continua amb les manipulacions a qu√® ens t√© acostumada la historiografia impulsada per l'Estat Espanyol o Castell√†.

Tornem, per exemple, a les seves paraules sobre En Cervantes ‚Äēes deia en realitat Miquel de Servent‚Äē, segons les quals tota la seva obra liter√†ria √©s deutora de la cultura catalana. Per als que ja fa temps que ho defensem, aquesta confessi√≥ √©s tamb√© un plaer: un plaer, despr√©s de tants insults i negacions que hem patit! Ara b√©, el reconeixement queda curt, ja que no nom√©s el Quixot i la resta de la producci√≥ ‚Äúserventina‚ÄĚ, sin√≥ pr√†cticament totes les obres del Segle d'Or s'escrigueren en catal√†, les quals, per ordres superiors, hom les hagu√© de traduir al castell√† i fer-les passar per castellanes.

A continuaci√≥, En Su√°rez afegeix una altra cosa que tampoc no √©s l√≠cita. Diu que Catalunya sempre ha format part de la Naci√≥ Espanyola. En Su√°rez silencia que per un acte ignomini√≥s Catalunya ha passat de senyora a esclava. Els catalans ja sabem que es fa molt dif√≠cil de creure que Catalunya ser√† restitu√Įda a la posici√≥ que li pertoca: la de mestressa i conductora d'aquest Estat. Vol que nosaltres, un cop haurem baixat del burro independentista en el qual ara estem ficats, oblidem que, si restem a Espanya, serem redu√Įts un altre cop al no-res, i que, fins i tot, encara augmentaran el tribut que ara paguem als qui v√†rem fer entrar a la Cristiandat i a Occident.

I encara emet un altre desficaci, amb el qual perd gaireb√© tota la credibilitat que per un moment hom podia pensar que guanyava. Amb tota la tranquil¬∑litat del m√≥n, diu que el castell√† s'ha parlat sempre a Catalunya. Amb aquesta frase, ha tornat a invertir la realitat. Perqu√® calla la llarga llista de llocs de Castella on es va parlar catal√†, uns llocs que ara sembla que no s'hi hagi parlat mai. Per√≤ la realitat √©s que hi ha moltes poblacions castellanes que durant la Reconquesta foren batejats a la catalana, com ara, Vall-adolit (‚ÄúValle entumecido‚ÄĚ), Madrid (i no pas Madride o¬† Madriles), Tamarit, Belv√≠s, Belver, Pont-ferrada (Ponferrada), Malgrat o Benavent ((Benavente), Montroig (Monroy). D‚Äôalgunes d‚Äôaquestes poblacions, en tenim documentaci√≥ en tal sentit fins a temps m√©s moderns: M√ļrcia, Cartagena, Terol o Saragossa. O les Can√†ries, que tamb√© les van conquerir catalanoparlants.

Sap greu que el senyor Su√°rez hagi malm√®s la gran oportunitat que li ha fornit la per a d'altres dif√≠cil tribuna p√ļblica que √©s la Vanguardia per manifestar-se i no aprofitar-la per corregir l'etern relat esbiaixat sobre la hist√≤ria d'Espanya. I oi ¬†m√©s quan acaba l'entrevista amb una crida a la supeditaci√≥ de Catalunya a Castella: amb aquesta crida, el Senyor Su√°rez demostra quin √©s l‚Äô'estatus amb qu√® els castellans la hi volen mantenir.

Lluís M. Mandado i Rossell

NOTES:

1 I, això sigui dit de passada, que no coneix el nou i monumental La revenja Borja: Orland furiós al descobert!




versió per imprimir

  1. Joan Català
    24-05-2017 14:52

    L'imperi espanyol est√† finiquitat i a Espa√Ďa li queda un telediari. Sense Catalunya (en breu), Euskadi, Pais Valenci√†, Illes Balears, Galizia...
    Espa√Ďa caput!

    Donec Perficiam

    ·X·

  2. Santo Job
    20-05-2017 21:49

    Ull Viu: Del imperio espa√Īol no queda absolutamente nada. Las mayor parte de las colonias se perdieron entre 1810 y 1835, y las √ļltimas se perdieron en 1898. Lo de Marruecos, Sidi Ifni, el S√°hara, y Guinea Ecuatorial fueron ya los √ļltimos coletazos, pero el imperio estaba m√°s que finiquitado.

  3. Ull Viu
    20-05-2017 20:50

    De moment Deulofeu ja ha encertat la desintegració de la Unió Soviètica i l'expansió de l'Imperi Alemany, entre d'altres prediccions. La descomposició final de l'Imperi Espanyol ja està arribant.

  4. Antón Martín
    20-05-2017 08:41

    Estupendo, Frede. De aqu√≠ a sacar a colaci√≥n los ovnis va un paso. √Ānimo.

  5. Frede
  6. Antón Martín
    19-05-2017 10:23

    Ay, Se√Īor. Y para esto hubo una Revoluci√≥n Francesa...

  7. Frede
    18-05-2017 21:00

    Ull Viu, dep√®n de quina data es prengui com a c√†lcul. Si √©s la del casament dels reis cat√≤lics seria el 2019. Si es tracta de la Conc√≤rdia de Segovia, el 2025 i, si es calcula a partir de la renuncia de Joana i la successi√≥ de Ferran seria cap el 2029. Crec que Deulofeu va preveure aquesta √ļltima data. Per√≤ la hist√≤ria dels pobles s'allarga i s'encongeix d'acord amb els esdeveniments. Dep√®n de nosaltres. Deulofeu va preveure la reunificaci√≥ d'Alemanya cap el 2.000 i en canvi va succeir deu anys abans.

  8. Antón Martín
    18-05-2017 15:31

    Pues tendrás que usar una ouija para decirle al Sr. Deulofeu que ajuste la calculadora, porque 'l'imperi espanyol' estaba finiquitado por completo a principios del XIX, con un débil latido hasta 1898.

  9. Ull Viu
    18-05-2017 00:58

    El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. L'imperi espanyol està esgotant el període de mitjana d'uns 550 anys predit per A. Deulofeu ...

  10. Joan Català
    15-05-2017 18:29

    Espanya va començar amb Catalunya, i Catalunya -i els catalans- acabarem amb Espanya!

    Donec perficiam ·X·

  11. Antón Martín
    15-05-2017 09:43

    Santo Job: S√© benevolente. Mandado es sin duda el miembro m√°s brillante del INH, el que mejor representa el estramb√≥tico marasmo en el que se mueven los 'expertos' novohistoriadores, su cara m√°s divertida, en suma. Espero con ansia que no ceje en su empe√Īo descubridor y que siga regal√°ndonos el intelecto con sus sensacionales troballas. In-su-pe-ra-ble sa panada, xe.

  12. Santo Job
    15-05-2017 08:45

    Lo que dijo en su momento Luis Su√°rez es totalmente correcto: Catalu√Īa contribuy√≥ mucho a la construcci√≥n de Espa√Īa. Distintos personajes catalanes han contribuido en distintas medidas a la cultura espa√Īola con sus aportaciones, como por ejemplo Ram√≥n Llull.
    De ah√≠ a afirmar lo que afirmais vosotros, hay leguas y leguas. Por ejemplo, con lo de Cervantes, que afirmais gratuitamente y sin ning√ļn tipo de prueba que era valenciano y escrib√≠a en catal√†n, pero que un dragontino aparato censor lo transform√≥ en castellano.
    Las etimolog√≠as de los lugares que mencionas te las has inventado directamente. ¬ŅTe has molestado en ir a los textos antiguos y ver qu√© formas son las que aparecen? Evidentemente no.
    Con el Cid, Ruy Díaz el de Vivar, ya desbarras completamente. Por ejemplo, afirmas que el Cantar no tiene rima, cuando sí que la tiene y es bastante evidente. Tampoco tomas en consideración las grafías de la época, que no estaban regladas como sí lo están desde el siglo XVIII.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
19289
Presentació de la 4a Universitat
Llogari Pujol - Sense Egipte no hi hauria hagut la Bíblia
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si En Colom hagués viscut a Castella i Andalusia, com se’ns diu, hauria après els noms dels animals en aquella...[+]
En Pep Mayolas recull una informació d’En Hugh Thomas, segons el qual Lorenzo Vital, el famós cronista...[+]
Jordi Molet entrevista l'historiador Jordi Bilbeny al programa 7 dies de...[+]
En Cesc Garrido, conscient que En Lleonard estaria vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, identifica "La...[+]