ARTICLES » 06-03-2019 | MèTODE DE LA NOVA HISTòRIA
 9779
|
Desmuntar la vella història i enderrocar el dogma
La revista ‘Sàpiens’ ha dedicat sis pàgines de la darrera edició a blasmar durament la feina que duu a terme l’Institut Nova Història i En Jordi Bilbeny. Heus ací una primera rèplica en nom dels investigadors d’aquesta institució.
Aquesta setmana ha sortit publicat un article a la revista Sàpiens, amb el títol Desmuntant la Nova Història, en el qual els historiadors Agustí Alcoberro, Àngel Casals, Vicent Baydal i José Enrique Ruiz-Domènec acusen l'Institut Nova Història i, en especial, En Jordi Bilbeny de 'mala praxi', de manca d’honradesa i directament de mentir. No només això: també acusen l'Institut de no haver aportat mai cap prova documental.
D’antuvi, cal preguntar-nos si aquesta gent ha llegit els llibres en què ens fonamentem. Sembla, per dir-ho suaument, que no consta. Els exigim públicament que facin a Sàpiens una crítica científica i ben argumentada de cadascun dels llibres que vénen a continuació: Cristòfor Colom fou català; Noves proves de la catalanitat de Colom; Els Colom de Barcelona i les seves aliances; A la recerca d'una història amagada; Colón catalanoparlante; Cristòfor Colom, català (com parlava Cristòfor Colom?); Colom venç Colombo; Cristòfor Colom i Catalunya; La descoberta catalana d'Amèrica, Brevíssima relació de la destrucció de la història; Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom; Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya; El ADN de los escritos de Cristóbal Colón; Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom; Cristòfor Colom, cinc-cents anys enganyats; La descoberta i conquesta catalana d’Amèrica, una història reescrita pels castellans; El dit d’En Colom; La vida de Llàtzer de Tormos; Petit manual de la descoberta catalana d’Amèrica; L’any de naixement d’En Colom; Inquisició i Decadència; La princesa a l’exili; Fins que En Colom begui a galet; València capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics; Sota l'estora del Segle d'or castellà (www.quixot.cat); Erasme i la construcció catalana d’Espanya; Censura i postveritat al segle XXI català; El descubrimiento de América, una historia censurada políticamente i, finalment, En Colom a Barcelona. Ens sembla que tampoc consta que hagin visionat els films: la descoberta catalana d'Amèrica, una conspiració, d'Estat?; Colom i la casa reial catalana; Enigma Cervantes i Desmuntant Leonardo. Un historiador competent ha d’estar amarat del que diu la part contrària, si vol refutar-la. El leitmotiv sobre el qual girem és la censura. Per cert, saben els lectors quants articles han publicat sobre la censura els historiadors que ens difamen des de Sàpiens? Exactament zero. A nosaltres, negar allò que es desconeix sí que ens sembla una 'mala praxi'!
Quant al fet que Nova Història en general no ha aportat proves, aquests historiadors saben prou bé que n'hem aportat a cabassos i en seguim aportant. Tenim més d'un miler d'articles publicats al nostre web. Aquí queda registrada una part important de la nostra recerca. Una recerca oberta a tothom. ¿Com gosen aquests historiadors negar pel broc gros tot allò que posem damunt la taula?¿Tot ha de ser rebutjat i llençat a la paperera de la història, que deia, desafortunadament, aquell? Tot? No se’n pot aprofitar res? Ni cinquanta articles? No, senyors. Calen arguments. Exigim a aquests senyors que publiquin, també a Sàpiens, una crítica científica dels articles del web que considerin que estan més ben estructurats i documentats. Deu ser cert que no hi ha ningú més cec que aquell qui no vol veure-hi.
Els autors que han escrit en una revista un article en el qual directament se'ns difama han de permetre que puguem contestar a la mateixa revista. Sàpiens ens ha de donar torn a rèplica. Però segurament Sàpiens preferirà córrer el mínim risc i mantenir-se al costat de la “caverna” històrica. Però siguem positius i pensem que tal vegada no ho fan per mala fe, que potser encara no s’han adonat que existien les lleis censores, que la història ha estat greument adulterada, que hi ha hagut durant segles Inquisició i aparells d’estat d’un ferri autoritarisme i dictadures.
Sigui com sigui, celebrem que ens dediquin 6 pàgines, ni que sigui per criticar-nos. Alguna cosa devem haver remogut dins la societat catalana perquè es vegin obligats a donar-nos tanta importància!
L'article dedica majoritàriament més paraules al menyspreu i a l'insult que no pas a discutir d'història, cosa per desgràcia habitual entre els nostres detractors. Seria d'agrair que alguna vegada, i especialment en una publicació dedicada a la història, aportessin més dades i s'avinguessin a fer un debat. Però no. Sembla que prefereixen anar a la iugular. Que si som una secta i un perill públic, que si gairebé som una malaltia... ¿O és que potser pensen que se’ns ha d'eradicar perquè estem agafant massa volada? És curiós, però podríem establir un paral·lelisme amb el que els passa als independentistes pel sol fet de pensar diferent i de voler i treballar democràticament per un estat propi. L’Estat espanyol els vol eradicar. De la mateixa manera, nosaltres molestem i se'ns vol eradicar perquè anem en contra de la visió única del 'règim'. Si el gran problema d'aquests historiadors és que els llibres d'En Jordi Bilbeny —i els d'altres investigadors— estan a les prestatgeries de no-ficció —per bé que menys que no pas voldríem—, ens hauríem de preguntar a quin tipus de pensament obeeix aquesta actitud: ¿al d’algú que pensa que caldria censurar els llibres dels qui expressen teories diferents?
Per què molesta tant que investiguem la història? Per què molesta especialment quan ens centrem en els períodes més foscos, quan la Inquisició feia persecució intel·lectual, cremava llibres i persones, prohibia escrits o adulterava tot allò que es volia publicar? A un acadèmic no li hauria d'escandalitzar que hi hagi un grup que qüestioni, investigui, formuli teories i presenti tesis. Aquesta feina és precisament una obligació que tenim com a membres d’una societat determinada: la catalana. De fet, fer-ho és una mostra de bona salut com a país, i no fer-ho, de mala salut. Potser és una qüestió d'ego i els molesta que siguem en certa manera capdavanters en la recerca i trenquem vells tòpics. Ells tenen els títols; nosaltres som, la majoria, amateurs. Essent així les coses, ens convindria a tots fer un exercici d'humilitat. A tots. Però ells, com hem dit més amunt, haurien de col·laborar contraargumentant detalladament, perquè a nosaltres també ens interessa que se'ns qüestioni. Que se'ns qüestioni amb arguments, clars, profuns i ben travats, Només quan es qüestiona tot, es pot arribar al fons de l’assumpte i veure què és el que s'aguanta i el que no. Al capdavall, el que ens interessa és arribar a la versió més fidedigna possible dels fets.
Segur que si investiguéssim els ossos de fòssils de l’espècie homo sàpiens, ningú es ficaria amb nosaltres, però resulta que toquem uns temes molt sensibles. És com si diguessin: —Compte, perquè estan agafant massa volada i se'ls ha de dir prou!
Sí, som més d'un centenar entre els investigadors i col·laboradors de Nova Història. Uns ho fan més intensament i d'altres més esporàdicament. Sí, cada vegada hi ha més gent que comprèn com és de necessari restaurar la nostra història. Diguem-ho clar: el que molesta és que evidenciem que la història es manipula. I aquest fet té conseqüències polítiques, perquè ser-ne conscient fa canviar esquemes mentals que han estat instal·lats durant molts anys a les nostres ments.
Però això hauria d'estar al marge de la recerca científica de la història. Hauríem de ser prou adults per saber que el que és realment perillós és fer de la història un dogma i resistir-se a veure les coses des d'altres punts de vista. Sobretot quan resulta que aquests altres punts de vista ofereixen relats més versemblants de fets que, si seguim l'explicació oficial, són sovint absurds, contradictoris o incomplets. Recordem que la història és normalment escrita o reescrita pels vencedors, especialment en èpoques convulses i de guerres. És un relat construït i interpretat a partir d'una visió determinada: la visió de l'Estat, la del règim de torn. Amb això que diem no estem descobrint ni de bon tros la sopa d'all. En canvi, sembla que l'acadèmia encara s’entesta a no voler reconèixer el paper de la censura d’Estat i les conseqüències que ha tingut en la construcció de la història oficial. Com deia Guimerà: la llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble.
Algú pot preguntar: ¿La història d’uns fets, realment, es pot falsificar? Només cal mirar el que passa avui dia. Si algú llegeix el relat de l'Espanya unionista explicant el secessionisme i l'1 d'octubre, sap prou bé que aquest relat és completament fals. Si d'aquí 300 anys només es conservessin els documents del relat unionista, què creuria la majoria de la gent? Ens estalviem la resposta.
Per molt que sorprenguin les nostres tesis, tothom ha de ser capaç d’obrir els ulls i adonar-se que s'està fent evident la falsificació d’una part molt important de la nostra història. I sí. Podem restaurar-la en gran part, perquè afortunadament, no hi ha cap crim perfecte i encara menys amb la quantitat ingent de documentació de què podem disposar avui dia per mitjà d’arxius físics i digitals. Amb ells, es possible fer arqueologia de la història i posar a palès ben sovint la falsedat del relat oficial. A hores d’ara, mitjançant una visió més àmplia de tot plegat, podem resoldre interrogants de la història que no s'havien acabat mai d'entendre. Gràcies a aquest treball minuciós i detectivesc, podem recompondre les peces i restaurar bona part del passat històric. O almenys disposar d'altres punts de vista a l’hora d’interpretar-lo.
L'Institut Nova Història qüestiona el pensament únic i demostra que la història no és exactament com ens l'han ensenyada a l'escola o a la universitat. Això ens ha obligat a treballar al marge de l'acadèmia. Fins al punt d'haver d'organitzar Universitats d’estiu pròpies on plantegem una revolució del coneixement al marge dels títols i les poltrones. Nosaltres dubtem de tot. Fem servir el dubte metòdic. Ells consideren que les bases del que han estudiat i repetit tota la vida no poden ser qüestionades fins a un punt en què el relat de la història canviï tant com per evidenciar una manipulació clarament intencionada.
Un altre tema que és de justícia esmentar són les falsedats que afirmen sobre En Jordi Bilbeny. Sí, falsedats. En Bilbeny és una persona com tothom i en aquest sentit ningú té dret a dir-hi absolutament res. Aquí, el que ens interessa és la seva feina com a intel·lectual. Dir que En Jordi Bilbeny menteix i fa el que fa per lucrar-se és directament calúmnia i això no ho podem acceptar. En Jordi Bilbeny no només mereix tots els respectes, en aquest cas professionals —tot i que també humans—, sinó que li devem un reconeixement per la ingent tasca de restaurar la nostra història, perquè hi ha dedicat la major part de la seva vida. Si fos un boig, no tindria tantes persones de tots els àmbits ―del camp de les humanitats, però també de l'enginyeria i la ciència― que li fan costat i contribueixen en les investigacions. Ni tampoc hauria rebut mai cap reconeixement públic. L'article de Sàpiens diu que qualsevol que se senti capacitat per investigar participa d’un moviment antiintel·lectual. Com si l'estudi només pogués ser privilegi dels acadèmics. En Bilbeny ens ha ensenyat que tots podem contribuir a restaurar la història, perquè tots ―òbviament cadascú en la mesura de la seva capacitat, voluntat, temps i recursos― podem trobar alguna evidència, referència o indici que puguin ser claus o complementaris a l'hora d'elaborar una tesi. Potser aquest és el seu gran triomf. Ha fet escola. Ens ha ensenyat a posar en dubte moltes 'veritats' i a investigar. Ens ha encomanat la passió per la recerca. Ens ha fet veure que tot no està ni de bon tros estudiat ni tot està sabut, sinó al contrari. Hi ha una quantitat ingent de documents, informació, gravats, pintures, monedes, escuts, testimonis, que no s’han analitzat. Amb les noves tecnologies, no és pas tan difícil trobar indicis que permetin posar en tela de judici uns fets. O, senzillament, que en demostrin l’adulteració.
Se'ns acusa injustament de no haver trepitjat cap arxiu i d'inventar-nos la història, però qualsevol que ens conegui pot comprovar que això no és així sinó tot el contrari. De visitar arxius alguns de nosaltres se n’han fet un tip. Sí, efectivament és una qüestió de mètode, perquè de fet, el mètode de recerca de l’INH és antagònic al de l’Acadèmia i això els pot confondre. Cal prendre consciència que l’INH utiliza un mètode innovador, amb 100 recercaires en xarxa que es van complementant els uns al altres, cosa que permet generar una gran quantitat d’hipòtesis noves —i força conjectures amb diferents graus de validesa— que estan interrelacionades amb l’arrel troncal de la història, més que no pas concentrar-se en “encertar-la” davant d’un tribunal acadèmic, amb temes laterals o purament marginals. La recerca d'evidències, l'anàlisi, la comparació i el raonament lògic són elements claus de la recerca científica, així com la capacitat de relacionar dades i generalitzacions, formular conjectures i hipòtesis per posar a prova la seva possible validesa. La nostra visió és de 360º, perquè analitzem els documents des de diferents òptiques: com la lingüística, la ciència o l'enginyeria. Parem atenció al context, a la cal·ligrafia o l'etimologia dels mots. Al final, obtenim un conjunt de línies d'investigació paral·leles, que, a mesura que es va avançant en la recerca, van caient per contradiccions insalvables, fins que en queda una: la que es manté coherent. A l’Institut tenim debat intern, discutim i contrastem, fins que les teories es van clarificant. En la nostra recerca, el coneixement dels mecanismes de la censura és un altre factor clau que un historiador clàssic no té en absolut en compte. L'acadèmic es refia de qualsevol dada que estigui escrita en un manuscrit, i no li passa pel cap qüestionar que aquell paper l'ha pogut escriure algú amb una intenció clara de falsificar. Tampoc no és cert que nosaltres neguem la validesa de tots els documents escrits. No hem dit en cap moment que els arxius notarials menteixin. Evidentment, no. Tot document té un valor, però aquest valor s'ha de posar en dubte quan hi ha d'altres documents que neguen els primers. El que no podem fer es quedar-nos amb uns documents i ignorar la resta com fan ells. Cal intentar trobar una explicació a aquesta contradicció. En la mesura que els elements contradictoris siguin més nombrosos, la visió alternativa anirà agafant més força i es clarificarà.
D’altra banda, l'article intenta, sense èxit, desmuntar les nostres tesis. Blasma unes teòriques incorreccions que hem comès en alguna investigació. Tanmateix, els pocs arguments que donen són perfectament desmuntables. Comencem:
Marco Polo: No diem que fos l'únic que va visitar el Gran Khan. De diplomàtics n'hi podia haver molts, però quan En Jaume d'Alarich forma l'ambaixada cap al 1265, en aquells moments és l’única que hem trobat documentada. Posteriorment, n'hi ha tantes com vulgueu. De tota manera, encara que n'hi hagués d'altres, aquest fet tampoc desmuntaria la tesi que En Marco Polo no va ser cap personatge real i que al darrere d'aquest nom s'hi amaga probablement un personatge de carn i ossos, que nosaltres identifiquem amb En Jaume d'Alarich.
Erasme: No és cert que el seu nom real fos Geert Geertsz. És sorprenent que això ho signin uns historiadors reconeguts, quan se sap que és una llegenda del segle XVII sense fonament (es pot comprovar a la Wikipedia anglesa). Erasme era un pseudònim (que ell mateix es va posar per evitar l'aparat inquistorial que Ferran II acabava d'inaugurar), i que digués que no li agradava Hispania no dificulta gens ni mica la identificació amb el fill d'En Colom, ans al contrari. El que està clar és que és un personatge misteriós. No se'n coneix ni el nom real ni de qui va ser fill. Sobre ell, hi ha molta controvèrsia i indeterminació, com passa amb els altres personatges que investiguem.
Colom: És esmentat com a quondam al 1484 (no al 1477 com diu l'article), però això ja ha estat explicat i demostrat múltiples vegades. D'entrada hi ha diversos documents que certifiquen que en Joan Colom és viu al 1488, i de fet hi ha un document del 1506 que esmenta que ha traspassat recentment. Per un altre costat, el terme quondam que apareix al document de 1484 no té perquè donar entenent la mort biològica. Pot ser una 'mort civil', la qual cosa té tot el sentit. Seria conseqüència d'haver-se rebel·lat contra Joan II.
Quixot: El tema del «tòxic» és només una curiositat. No és del tot cert el que exposa En Coromines: que la paraula no s'introdueix fins al segle XIX (que majoritàriament va ser així és una cosa que ja sabíem). N'existeixen d'altres referències ja al segle XVI que En Coromines no recull. Això no treu que deixi de ser un curiós joc de paraules. En tot cas, la tesi que Cervantes és en realitat Servent, no es basa en aquesta anècdota. Per tant, no la considerem, com intenta fer veure l'article, una prova concloent de la tesi sobre la catalanitat d'En Servent. Seria més interessant que, en comptes de sortir amb aquesta minúcia, intentessin desmuntar moltes altres proves més contundents ―per començar, la seva estranya i irregular partida de naixement― que hem publicat al web.
Da Vinci: Els paral·lelismes biogràfics entre En Leonardo Della Rovere i En Leonardo Da vinci, són sorprenents i és molt versemblant pensar que són la mateixa persona. L'única dada que ho contradiu és un manuscrit segons el qual En Leonardo Della Rovere va morir al 1475. Però no hi ha rastre d'on va ser enterrat, ni tan sols del funeral, cosa que no deixa de ser sospitosa. Era tota una personalitat: prefecte de Roma, membre de la família reial catalana de Nàpols, duc i nebot del Papa. A l'INH defensem que aquest document és una adulteració o un error per diferents motius que podríem exposar i perquè la resta d'aspectes encaixen, com hem dit, a la perfecció i han de ser tinguts en compte. Com també, que tingués escut i que aquest escut estigui compost de tres barres sobre camper d'or.
En conclusió, el temps anirà situant cadascú al seu lloc. A l’Institut Nova Història ho tenim clar. La nostra intenció és la de restaurar fins on sigui possible la història que ens han manllevat. També som autocrítics i volem millorar en tots els aspectes. Per això és imprescindible seguir i aconseguir cada vegada més suports per anar consolidant, reforçant o descobrint tesis. I que les universitats i tothom les tinguin en consideració, perquè són molt valuoses.
Institut Nova Història
5 de març del 2019
Autor: Institut Nova Història
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
És molt greu, ho sento per tots vosaltres i aquells que són amants de la recerca de la veritat. Per l'intent de desprestigi, fa que es reafirmi la convicció de que manca una Nova Història en català i pel nostre País, pas com colònia espanyola. Felicitats per la defensa que heu fet.
Els motors personals de cada investigador no tenen perquè tenir res a veure amb la validesa de les seves investigacions. Cadascun té els seus íntims convenciments, només faltaria, sinó tampoc hi haurien investigadors ni investigacions. Però a més a més, en el cas concret dels estudis d'en Jordi Bilbeny, no sé si les investigacions són conseqüència d'aquesta consciència o a l'inrevés, però tant és, perquè en tot cas, l'ajuden i li són imprescindibles en els resultats. Per exemple, tots estarem d'acord que Europa no s'entén sense les guerres de religió, oi?
I ampliant el concepte, si hi ha un poble que és capaç de cuinar millor que cap altre materialisme i idealisme, realisme tangible i metafísica, és el nostre. Només cal entrar sense prejudicis en la història del seu pensament. Ara bé, això sempre serà difícil de veure, i sobre tot de fer, per a segons qui.
Jo crec que hi ha aportacions bones de Bilbeny, més enllà de l'esperit crític i romanços. Colom ès el més evident. D'altres. Però el mal és que Bilbeny s'ha volgut cobrir d'una moral de poca volada, semireligiosa, que no nego que sigui a l'origen del seu estímul personal d'investigador però que comet l'error de voler-lo posar al mateix ninvell si no superior al de la ciència oficial, diguem-ne, perquè s'entengui. La ciència és necessàriament materialista i si no passa a ser això, una mena de pseudoreligió més o menys estimulant, més o menys patètica. Ho és la dels estats en les ciències socials (economia, demografia, història, filodofia etc.) i ho és la d'en Bilbeny. La d'en Bilbeny és profitosa pel que té de materialista, amb o sense arxius (el mètode abductiu, que diu ell), però pel que té d'idealista és una deixalla dogmàtica més. I es veu en les reaccions sectàries dels uns i dels altres.
Els que firmen a Sapiens són uns idealistes putrefactes, per a mi, intel-lectualment parlant. Pitjors que en Bilbeny. Però en Bilbeny la pifia també de voler acceptar qualsevol cosa com a prova, d'envoltar-se de mediocres (com fan els de la universitat perquè no els facin ombra?), de permetre qualsevol formulació o perspectiva anticientífica estrafolària en nom d'aquella moral barata que deia que es pot dir i pensar tot i de tot, perquè qui sap si som un missatge de déu o els extraterrestres d'aquest tal Gassó... I ja sé que aquest rai, que no ha escrit res en nom de l'INH, però les bajanades d'aquell rus anti carboni-14, o les etimologies isidorianes d'en Mandado o estirabots com el Quixot escrit a l'inrevés (va ser amb això que vaig començar escriure aquí fa molts anys) i les reaccions sectàries, i la qualitat lingüístics com el text de resposta mateix de l'INH a Sapiens, o en altres o intervencions de qualitat força migrada per les pretensions de lingüistes que porten, avalen el que dic.
Per això llavors passen aqestes coses. Encara que els de Sapiens siguin execrables, repugnants idealistes, no per això deixa de ser execrable i repugnant l'idealisme pseudoreligiós amb què flirteja en Bilbeny. Més li haguera valgut flirtejar amb documents, amb arxius, amb el mètode clàssic, per a travar les seves interpretacions (repeteixo que ben profitoseds, positives en diferents qüestions) que tot això altre. I encara que al capdavall la revisteta aquesta sensacionalista de Sapiens poca importància té per a ningú, almenys s'hauria estalviat propaganda fàcil en contra.
És molt senzill d'explicar l'actitud dels historiadors oficials catalans, valencians i balears, estan a sou dels espanyols i tenen una mentalitat espanyola. Dels aragonesos no cal ni parlar-ne.
Ara estic a la biblioteca de Vilassar Mar on tinc a les mans la revista Sàpiens en la qual llegeixo l'article !! Desmuntant Nova història .. !! Bé, un per un, mostren opinions per desmuntar a els treballs d'en Jordi Bilbeny ..Segons ells tot són mentides, ni una sola de les seves investigacions li concedeixen una mica de veracitat. No tenen cap compassió. Desgranen fustració i venjança. Per ells tot és fals, però es mostren com 4 historiadors que no se'ls va ocórrer investigar, i ara se senten fora. Han perdut protagonisme. I això corrou per dins. Es quan l'Ego de l'historiador còmode se sent amenaçat i ridiculizat. Per això Casals diu, és el moment de dir prou! Comparen en Bilbeny amb l'investigador Eric Von Däniken (al qual va tenir la valentia d'investigar una altre veritat sobre visitans extreterrestres. Avui impossible de negar). Finalment Baidal, com un cap de censura escriu: Ens em d'enfangar força, aquesta pseudohistoria ha adquirit una volada impensable i cal aturar els peus a aquesta gent !! Tal qual parlaria un censor espanyolista.
Jo us vaig proposar atacar el llibre de Deulonder que nega el Colom català i en el que es basa l'editorial de Sàpiens no signat per "Maria Coll" l segona de l'Arnau Cònsol .. per cert fill de l'Isidor Cònsul valedor de Bilbeny https://www.histo.cat/vide/colom-princep-de-catalunya-amb-isidor-consul
el meu desmuntant a Deulonder :
https://www.histo.cat/premsa/Desmuntant-Deulonder-Segur-que-Colom-fou-catala-
Us recopio l'editorial d'Ana Coll al sàpiens DES QUE L'INSTITUT Nova His-
tòria, encapçalat per Jordi Bil-
beny, va començar les primeres
passes amb la teoria de la pre-
sumpta catalanitat de Colom
fins avui, he coincidit en nom-
broses ocasions amb membres
de riNH que m'han retret que al
Sàpiens no ens féssim ressò de
les seves "descobertes”.
És cert que, des de la porta-
da que vam fer, uns anys enrere,
sobre els enigmes que envolten
l'almirall —inclòs cl del seu lloc
de naixement—, no hem dedicat
ni una línia als "suposats cata-
lans il·lustres” de l'institut: des
de Cervantes, Leonardo da Vin-
ci, Amerigo Vespucci, Hernán
Cortés o Magalhàes, fins a Bar-
tolomé de Las Casas, el Lazarillo
de Tormes, Erasme de Rotter-
dam, Marco Polo o santa Teresa
de Jesús, entre molts d'altres.
La meva resposta davant
aquesta omissió conscient era
invariable: el dia que ens pre-
senteu proves documentals con-
cloents, estarem encantats de
fer-nos-en ressò.
Aquestes proves documentals
no han arribat mai, però igual-
ment, les teories sobre l'oculta-
ció de "la veritable història de
Catalunya per part dels nostres
poderosos veïns" han pres sufi-
cient volada per omplir audito-
ris, espais en mitjans de comu-
nicació, ser el fil conductor de
rutes o fins i tot d'una universi-
tat d'estiu a Montblanc.
I això no és tot. Arran del pro-
cés els mitjans espanyols han
trobat en les tesis bilbenyianes
un ariet per fer burla dels cata-
lans i en els congressos interna-
cionals el prestigi que fins ara
tenia la nostra historiografia co-
mença a ser posat en dubte.
Això ha propiciat que els ma-
teixos historiadors que fins ara
consideraven que no havien de
perdre el temps a refutar ‘unes
tesis pseudohistòriques" hagin
decidit dir prou.
Mentre els escoltava com ex-
posaven, asseveraven, subrat-
llaven, apuntaven, reblaven,
remataven i, en definitiva, des-
construïen peça a peça "un com-
plot de 400 anys" —segons
l'INH tota la documentació dels
arxius ha estat manipulada des
del temps de Felip II—no podia
deixar de pensar que no haurí-
em arribat fins aquí si els nos-
tres historiadors fessin igual que
els anglosaxons i dediquessin
molt més temps a fer activisme
de la divulgació i trepitgessin
més sovint el terreny per expli-
car les seves recerques. * PER SABER-NE MÉS_Sobre la catalanitat o no de Cristòfor Colom n'hi ha bibliografia abundant, l'última aportació és la de Xavier Deulonder, que posa en dubte les teories de Jordi Bilbeny a Segur que Colom era català? Les raons per dubtar-ne (Edicions del 1979].
Per la meva banda penso esperar a les decisions que acordi fer l'INH en aquest afer.
De tota manera, si no s'accepta el dret a rèplica i Sapiens no dóna opció a les argumentacions de l'INH crec que una bona acció seria que tots els seguidors de l'INH féssim arribar el nostre disgust i disconformitat a la directora de la revista.
De moment, però, cal esperar als esdeveniments.
Però al meu parer, jo no deixaria passar l'oportunitat d'aprofitar l'avinentesa del que ha passat per generar més resó i si convé en altres àmbits.
Entenc que l'INH el que fa és investigar, però cal aprofitar les ocasions per donar-se a conèixer.
És la meva humil opinió.
Bona tarda,
em genera molta tristor l'article dels tres Doctors i un Catedràtic d' història que la revista Sàpiens ha publicat, en el qual es fa una crítica força barroera de l'Institut Nova Història (INH)
Durant diversos anys vaig ser subscriptor de Sàpiens i no havia llegit mai cap article on l'autor ataqués personalment altres autors, no recordo que es definís a lectors o investigadors amb termes tant despectius (secta, gairebé drogadictes), que es difamés el modus vivendi d'altres persones o fins i tot, que es posés en dubte el criteri amb els qual, els ajuntaments, biblioteques o centres culturals cedeixen els seus espais (per omplir un excel?).
De fa uns anys, soc soci de l'INH i la meva experiència en aquesta "secta” ha estat molt interessant: tinc a l'abast articles i investigacions de tota mena, documentades i indocumentades, interessants o sense interès, serioses o de riure... Participo de debats i trobades quan m'interessa i tinc temps, crec que de moment encara no m'han abduït.
Desconec els motius pels quals els Doctors i el Catedràtic han publicat el que sembla, més que un article històric, una "carta al director”; on es destil·la molta ràbia i enuig i fa palès que els autors escriuen des d'aquestes emocions tant personals.
No entenc per què ataquen d'aquesta manera l'INH, però el sol fet de fer-ho, demostra que alguna cosa s'hi juguen. El prestigi potser? El prestigi se'l juga un mateix amb les pròpies paraules i no pas amb el que diuen els altres.
Des de la meva humil opinió de llicenciat, considero que s'haurien de disculpar pel seu "atac d'ira” contra l'INH i alhora, estaria encantat de llegir les crítiques argumentades que consideressin oportunes a les hipòtesis de treball de l'INH.
També considero que la revista Sàpiens, hauria de facilitar a l'INH el mateix espai que ha dedicat als Doctors i al Catedràtic, per poder exposar alguna de les seves idees més consolidades.
Salutacions i endavant
Totalment d'acord amb IM.
A banda del que s'ha escrit, el que trobo més indignant d'aquests senyors és que amenacen. Amenacen ajuntaments i les seves comissions d'actes, amenacen biblioteques, amenacen televisions, amenacen llibreries. Què s'han cregut!
Una llàstima i una oportunitat perduda. Es fa servir la posició d'”autoritat” per atacar gratuïtament un centenar llarg d'investigadors i col.laboradors. Es pensen que per tenir més titols universitaris o més anys al davant d'una catedra, aquests fets et donen autoritat i reconeixement suficients com per no admetre cap altra hipòtesi, conjectura, teoria, manuscrit, element d'arxiu, i altres tipus de proves.
Això sols demostra la situació de crisi profunda que viu el món acadèmic oficial en general a Catalunya i Estat Espanyol, allunyat del lliure pensament, del rigor científic, del pensament crític i del principi de contradicció en general.
El problema rau en que vol introduir els seus vicis estructurals i els seus dogmes de fe. Es incapaç de veure's al mirall i agafar així una retrospectiva històrica sobre la nova documentació que es pugui aportar, i la no tant nova que no s'ha volgut consultar mai perquè molesta les línies oficials. Parlaran mai de Lluís Ulloa? De la fitxa provant l'existència d'una carta de'n Colom escrita en Català? De la falsa partida de naixement de'n Sirvent? Tenen por, moltíssima por...
Rellegim-ho perquè res ha canviat:
https://www.inh.cat/articles/La-Historia-de-la-Nacio-Catalana-un-cadaver-mutilat
I pel que fa a l'homeopatia, que cadascú prengui el que vulgui, però si crec en la revisió de la Història de l'INH és perquè em sembla objectivament més científic que l'absurd i caduc relat de la història tradicional.
Amb l'homepatia, en canvi, passa tot al contrari, el que té és que està científicament demostrat que no funciona, treient-ne l'efecte placebo.
Sí que crec en remeis casolans de tota la vida i en què el mercantilisme de les farmacèutiques fa que tota la medicina se centri en els seus productes, obviant-ne d'altres de poc interès comercial, com fer esport, menjar verdura, un tè de farigola,...
Però clar, l'homeopatia no és tampoc tradicional, la va crear de zero un metge alemany. I no té ni la saviesa de les costums de tota la vida ni tampoc la ciència. Només l'efecte placeblo.
Però bé, que cadascú prengui el que vulgui.
La bola es va fent grossa. Fins ara els acadèmics han optat per ignorar l'INH, però ja no ho poden tapar més. I si volen mantenir la seva posició només els queda augmentar la seva agressivitat. Ara és el moment en el que comença el debat. Durarà uns quants anys, uns 10-20? I com que en el debat l'INH té totes les de guanyar, mica en mica, primer tímidament, els historiadors acadèmics aniran acceptant les tesis de l'INH. Els últims seran els catedràtics, gent normalment d'avançada edat. D'aquests ja no cal esperar res, només el seu relleu generacional (20-30 anys) amb una nova fornada de gent jove.
A més:
1) La seva agressivitat i males maneres deixa en evidència als acadèmics, no pas a l'INH.
2) Tot i la seva agressivitat, és genial que hagin volgut començar el debat. El que està més a prop de la veritat, en el debat guanya.
De tota manera, recordo que als inicis de la Generalitat recuperada, quan es començava a protestar davant la institució, en Pujol va dir que això era bo perquè volia significar que se la tenia en compte.
Per extensió, és bo que es parli de l'INH, de Bilbeny i dels investigadors de la casa perquè vol dir que se'ls comença a valorar i a tenir en consideració.
Endavant i bona feina!
Bona tarda.
En relació als comentaris mèdics només he fet esment a una pràctica contraria al mètode científic al desestimar interessadament un dels factors de la investigació i l'he relacionat amb l'estudi de la Història.
No vull entrar en debats sobre sobre ciències i para-ciències perquè prendríem mal. Deixem-ho aquí.
He llegit l'article que ens ha facilitat l'INH. El trobo vergonyós, amb una manca de respecte absolut i en alguns aspectes tergiversant la veritat.
Crec que no només cal un article de resposta explicant les metodologies de l'INH (que podria semblar una autojustificació) sinó un altre de rèplica al text publicat per Sapiens on es posin en evidencia les falles de les afirmacions dels autors.
El tipus de gent o tarannà que signa aquests articles com els de la revista Sapiens... són els mateixos que ens diuen que "no es va invair l'Irak"..."l'11-M va ser Eta"...."no es va rescatar la banca"... "l'expoli fiscal no existeix".... "Catalunya no es cap nació"...."no hi ha presos polítics".... "Casado te un master de Harvard".... "Vox es centre-dreta".... "no es pot parlar castellà a Catalunya"... etc. etc.
Per sort…, tot el que no et mata... et fa més fort!
….l'únic avantatge es que al mig termini van quedant tots retratats!... per no renunciar a les prebendes queden com uns gilipooolles! Gràcies Jordi per tot el que feu‼
Molt bon article per desmuntar la ignoràcia que plana tant en la nostra societat!... crec que cada vegada més cal anar tot el dia amb el fuet... flist i flast!... quina trepa d'aprofitats, segur que tots cobren del sistema... per això diuen el que diuen... es una barreja d'ignorància i de de dir el que volen els seus amos que diguin...
La historiografia tradicional catalana és molt estranya, tracta de pare de la nació al rei que va regalar i trair el futur del país als enemics declarats dels catalans i occitans, als comtes de París. Jaume I renunciant als comtats occitans va hipotecar el futur de Catalunya-Occitània. Els poderosos de l'època no podien comprendre com és possible que un rei fes aquesta cessió de territori, els provençals es van quedar orfes tot i l'ajuda demanada als catalans, a mi em sembla que va ser l'església catòlica l'artífex d'aquesta traïció.
Sí, a mi també m'ho recorda de vegades. El sovint menysteniment que la medicina convencional té per algunes medicines alternatives, amb l'actitud apoltronada del gruix acadèmic, que no mostra respecte per la tesi general de l'INH.
Però nomes volia afegir-hi, JordiB, que titllar l'homeopatia de medicina pseudo-científica no és necessàriament titllar-la d'ensarronada. Altre cosa és la intenció que hi tinguin rere la paraula.
Si la ciència no és la única veritat, pseudo-científic no és un insult. La medicina cura i la ciència només descriu el que hi entén, i la resta, el que no s'entén, no sempre és sinònim d'ensarronada. Tot i que sovint
La història també és pseudo-científica, oi?
M'afegeixo al que diu en Frede de la medicina i les farmacèutiques.
A casa tenim com a metge de família un metge homeòpata --car tenim comprovada de fa anys l'efectivitat d'aquesta medicina.
Doncs bé, resulta que les viquipèdies catalana, espanyola, anglesa, portuguesa i italiana titllen l'homeopatia de medicina pseudo-científica, és a dir, d'ensarronada. La viquipèdia francesa, en canvi, potser perquè a França hi ha la Boiron, l'empresa europea més important de remeis homeopàtics, fa allò de nedar i guardar la roba, és a dir, no hi és tan taxativa.
El cas és que fa uns anys, mentre a la viquipèdia catalana tres viquipedistes, basant-se sobretot en l'anglesa i amb una actitud molt tancada en contra, anaven redactant l'entrada "homeopatia”, vaig intentar de fer-los veure –per escrit, a la pàgina de discussió de l'entrada-- que, si seguien l'esperit de la viquipèdia, havien de ser neutrals, és a dir, explicar-ne tot el que en sabessin, de l'homeopatia, sense decantar-se ni per glorificar-la ni per atacar-la –sobretot tenint en compte que una medicina que té més de dos-cents anys d'existència no pot ser cap ensarronada.
Doncs bé, malgrat que vaig fer-hi servir tota la meva capacitat de raonament, no va haver-hi manera que m'escoltessin. Quan el meu raonament tenia alguna mancança, de seguida els tenia a sobre retraient-m'ho. Quan el meu raonament era impecable, feien com que no se l'havien llegit. No eren honrats.
Finalment, davant el fet que ells eren tres i jo només un, ho vaig deixar estar i me'n vaig acomiadar tan educadament com vaig saber.
Uns anys més tard, per curiositat, vaig entrar a la viquipèdia per resseguir la feina que hi feien i hi havien fet els tres viquipedistes damunt dits, i em vaig adonar que el més dogmàtic dels tres havia començat a col•laborar-hi poquíssim abans que comencés a fer-ho en l'entrada "homeopatia” i que, un cop aquesta entrada donada per acabada, ben poc després va deixar de fer-hi res.
Vaig arribar a la conclusió que molt probablement algú li havia encarregat la feina de redactar l'article i que, un cop acabada, se'n va anar.
¿Qui li ho devia encarregar? No podia ser altre que una farmacèutica o alguna empresa de les que hi treballen. No crec que fos ningú a títol personal, sobretot tenint en compte que les sis viquipèdies damunt dites en feien el mateix tractament, d'aquesta medicina.
Dit amb altres paraules, les viquipèdies, en la guerra econòmica entre farmacèutiques, es troben de la banda de les que treballen per a la medicina oficial.
No he llegit l'article de Sapiens. El llegiré. Vagi per endavant que n'estava subscrit, fins que vaig anular la subscripció en llegir alguns articles que, segons el meu parer, no eren seriosos.
Del que vull parlar és sobre la medicina i el mètode científic. I em centraré en les farmacèutiques. Recentment, un amic va entrar en un grup d'estudi d'un fàrmac on havia de fer de "cobaya". Tot va anar bé fins que va tenir determinades alteracions i el van fer fora de l'estudi. És a dir, en la investigació d'un fàrmac tot allò que no va en la direcció del reconeixement de les qualitats del medicament es suprimeix. D'aquesta manera només queda l'efectivitat del fàrmac. Després, com ja sabem, si falla ja el trauran de circulació, però una vegada s'hagin embutxacat els pertinents calerons.
Dit això, és perfectament entenedor que els historiadors oficials subverteixin el mètode científic, com ho fan en les investigacions dels fàrmacs, obviant tot allò que no els interessa per a la legalització de les seves teories i que els reporta beneficis (càtedres, llibres, reconeixement, etc.) tal com també succeeix a les farmacèutiques i busquin la manera de fer fora de l'estudi de la història a aquells que hi troben alteracions i adulteracions.
Però com va dir el savi: Eppur si muove!
No hi ha Història de Catalunya oficial, el que hi ha és Història oficial de la Catalunya autonòmica espanyola, és a dir, Història folklòrica i colonial espanyola de Catalunya i els Països Catalans. La raó de pes: ni Catalunya ni els Països Catalans són independents, no poden tenir investigació de la història catalana que no passe pel filtre de la Història espanyola oficial. I l'INH és un intent de tenir Història no colonial espanyola de Catalunya i els Països Catalans.
Sapiens ha fet la comparació amb la medicina. La medicina, la "bona”, és un immens negoci. Tocar el negoci, és tocar la gallina dels ous d'or. La medicina, la "bona”, fa servir el clixé ciència per carregar-se qualsevol altre medicina. Però tothom hauria de saber, primer, que la medicina no és ciència. I segon, que fa sevir, en comptats casos, el mètode científic. I en aquests comptats casos, només per els resultats positius. No per els, remarco ELS, negatius. Els negatius es nomenen, però no son fruit d'un resultat científic. Amb aquesta sola paraula, ciència, n'hi ha prou per tirar per terra tot lo altre. Sobre tot, si lo altre no costa un duro. O millor dit, no és pot patentar.
La crítica de Sapiens fent comparació amb la medicina, ens ho posa fàcil. Articles diaris ens tots el mitjans de comunicació, de grans "descobriments”de la medicina, que qualsevol biòleg et diu que son línies d'investigació, no descobriments. Publicitat en totes les cadenes de TV. Milions de dòlars en publicitat i surt una senyor dient que tal substància podria se útil, remarco podria, i tot l'imperi de la llei, de la llei del més fort, cau sobre d'ell.
En la història passa una cosa semblant. Universitats, revistes, llibres, publicitat a dojo, i encara necessiten unes ratlles a la revista Sapiens per carregar-se, la investigació de més d'un centenar de persones, que només fan, que posar sobre la taula, coses que no quadren.
Exactament el que fa la medicina. I quan no en té prou, perquè uns quant miops com jo mateix, donen possible credibilitat a lo no oficial, a lo que no dona diners, tiren ma de la justícia.
Vinga Alcoberro, fot-les-hi una denúncia! Llàstima que de moment, no està tipificat penalment ni administrativament la presa de pèl. Tot arribarà. Clar que els únic que prenen el pel, son quatre eixelebrats. Tot i així, millor fulminar-los
Raimon: T'adones, company,
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d'ells,
Un article de claredat meridiana, que diuen. Explicat així, amb extensió, amb detall, contestant punt per punt, mereix tota l'atenció. Fet amb tot respecte però sense cedir.
Emplaçant a la revista SAPIENS i als quatre doctors al diàleg, a la controversia franca però honesta, a aportar proves reals i verídiques del que critiquen, a llegir els llibres sobre els temes que blasmen, a obrir la ment a pensar que hi pot haver vida amagada més enllà dels textos oficials, a no tenir por que canviïn les tesis... Ells també s'hi poden afegir ja que tenen tanta experiència en arxius i estudis. Seran benvinguts!
Excel.lent article.
Reprodueix-ho un fragment, que al meu parer és clau:
"La recerca d'evidències, l'anàlisi, la comparació i el raonament lògic, són elements claus de la recerca científica, però també ho és la capacitat de relacionar dades i generalitzacions, formular conjectures i hipòtesis per posar a prova la seva possible validesa. Al final, obtindrem un conjunt de recerques paral·leles però que a mida que es va avançant en la recerca, moltes línies d'investigació van caient per contradiccions insalvables fins que en queda una que és la que es manté coherent."
m'encanta que l'arnau consul (que firma l'article) defineixi (en paraules dels historiadors) a jordi bilbeny com un mandrós i poc professional, quan molts dels clients de "cal llibreter" pensen el mateix d'ell..s'ho podria haver estalviat. Crec que han escrit l'article massa ràpid i en calent, a sobre és el primer article que es pot llegir a la revista. Olora a una prima sota mà..potser del grup godó? o ves a saber..
La comparació amb la medicina és increïble, com si llegir els articles de INH et pogués matar per no posar-te la vacuna.
Potser és la historia en sí que és una religió..i l'INH és la secta que diuen, la diferencia només és el número de gent que hi creu en l'una o l'altre.
No feu cas al INH que us enverinarà!