ARTICLES » 09-03-2021 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
3232 lectures
|
Destrucció i espoli de l’antic Hospital General de València
A la dècada dels 60 va ser destruït l'antic Hospital General de València a causa duna gran operació urbanística i especulativa. Això va representar la desaparició i l'espoli dun dels conjunts més destacats de l'arquitectura renaixentista valenciana. Article de 'Passejant per València amb ulls curiosos' del 12 de febrer d'enguany.
En alguns apunts anteriors havia parlat de l’espoli que van patir les columnes de l’antic Hospital General de València, que en origen va ser el primer centre psiquiàtric que es va obrir al món.
Aquell espoli va ser conseqüència d’una gran operació urbanística especulativa que pretenia omplir d’habitatges l’illa sencera que actualment ocupa la Biblioteca, els Jardins de l’Hospital i el Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat, el MuVIM. Explicar la història de l’enderroc de l’antic Hospital en la dècada dels 1960 és fer la crònica de la desaparició i espoli d’un dels conjunts més destacats de l’arquitectura renaixentista valenciana.
Ací podeu trobar els enllaços a aquells apunts:
Plànol de l’Hospital General de l’any 1749.
Porta gòtica d’accès i façana de l’antic Hospital General de València. Carrer
de l’Hospital.
L’antiga Diputació provincial, propietària del complex, mai va tindre interès en conservar l’històric hospici que havia quedat en desús des què el 22 de desembre de 1962 es va obrir el modern Hospital General de l’avinguda del Cid. La Diputació, que volia afrontar el crèdit per finançar el nou hospital amb la venda de l’illa de Guillem de Castro-Hospital als promotors immobiliaris, va licitar la seua demolició en 1962 per un preu de 750.000 pessetes de llavors.
Sobre la cobejada illa de 11.500 metres quadrats del vell Hospital, la corporació provincial va aprovar l’any 1959 un projecte d’urbanització que contemplava 25 edificis, la meitat d’ells d’entre 7 i 10 altures, amb una torre de 20 pisos inclosa. Aquesta planificació arrasava amb tot el conjunt. Només es lliuraven l’església de Santa Llúcia i la capilla del Capitulet (el primer lloc de València on es va rendir culte a la Mare de Déu dels Desemparats).
En aquesta plà d’urbanització, els dos monuments anaven a quedar literalment atrapats en la planta baixa de sengles edificis de nou i set altures, respectivament.
Projecte d’urbanització del solar de l’antic Hospital General. En el centre s’hi observa l’edifici de 20 plantes que estava
previst construir.
També es pensava conservar o traslladar a altres llocs quatre portades de pedra: el portal gòtic del carrer Hospital (actualment conservat davant de la porta de la Biblioteca), dues portes renaixentistes de la Infermeria cruciforme de Febres del segle XVI (que actualment perviu com a Biblioteca municipal des de 1979), i la porta gòtica lateral de l’església de l’Hospital.
Hi adjunte a continuació sengles fotografies preses a mitjans de 1960, on es pot veure l’estat d’enderroc en què va quedar el conjunt hospitalari medieval. Una imatge que mai més voldríem tornar a veure.
Imatge de l’enderroc de l’antic Hospital General.
Una altra imatge de l’enderroc de l’antic Hospital.
L’anunci de la demolició de l’Hospital va provocar en aquella època una allau de telegrames per sol·licitar la seua paralització per part de diverses institucions acadèmiques com ara la Reial Acadèmia de la Història i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, i també cíviques com la Junta Central Fallera, Lo Rat Penat, l’Ateneu Mercantil o la Colònia Valenciana i de Germanor dels Desemparats de Barcelona.
Interior de l’Infermeria de Febres, de l’antic Hospital General de València.
Interior de l’Infermeria de Febres, de l’antic Hospital General de València.
L’onada de protestes va obligar a intervindre al Govern de Franco, que el 18 de desembre de 1963 publicava en el BOE un decret que declarava «monument històric-artístic», sota la protecció del Ministeri d’Educació Nacional, no només l’església, la capella i les portades de pedra que anava a respectar la Diputació des d’un principi, sinó que hi afegia també els quatre braços de dues plantes en forma de creu de la Infermeria de Febres (l’actual Biblioteca) i la cúpula del seu creuer.
Aquest edifici renaixentista va ser el primer a la Península Ibèrica en el seu gènere en què s’adoptà la planta en forma de creu grega, orgida en la segona meitat del segle XV al nord d’Itàlia.
També es va declarar monument protegit «el patinejo» que unia la porta gòtica del carrer de l’Hospital amb la Infermeria de Febres, l’església de l’Hospital i el pati dels quiròfans.
Però malauradament cap dels tres hi va sobreviure després que la Diputació provincial va amenaçar amb recórrer la declaració de conjunt històric-artístic feta des de Madrid.
Com he esmentat ades, finalment es va salvar la Infermeria del segle XVI, però no la Infermeria del Mal de Siment (la sífilis), edifici de transició al segle XVII en forma de “T”, que va ser derruïda. Aquesta, a l’igual que la de Febres, comptava amb dos plantes amb cimbori ortogonal en el creuer.
A cada alçada, les naus estaven sustentades per dues files de columnes de pedra tallada que originalment van estucar mestres italians, simulant un efecte de “marbre” per donar-les més vistositat.
La declaració de «monument històric-artístic» va arribar tard per a un dels braços de la vella Infermeria, del que es van enderrocar sis crujies (12 columnes), mentre que la del Mal de Siment comptava amb altres 88.
Anys 1970. Aspecte del solar, desprès de la demolició de bona part de l’antic Hospital.
En novembre de 1965 la Diputació, a instàncies de la Direcció General de Belles Arts, va ordenar conservar totes les columnes dels edificis que es van destruir, per tal de col·locar-les al voltant de les façanes dels edificis que finalment s’anaven a restaurar, no permetent-se “alienació ni cessió per cap concepte”.
No obstant això, en els jardins que ara envolten a la Biblioteca i al MuVIM, amb prou feines s’alcen completes unes 20 de les 100 columnes que en teoria es van conservar.
De les 80 restants només es coneix la destinació de set d’elles, que són precisament de les que vaig parlar en els dos apunts anteriorment esmentats: dos es troben a València, una a l’Eliana i quatre més a Montcada. La resta van desaparèixer, potser per a sempre, de la memòria del patrimoni històric dels valencians.
12 de febrer de 2021
Passejant per València amb ulls curiosos
Autor: Passejant per València amb ulls curiosos
versió per imprimir
Perfecció d'article, les bases i idees del qual, el diari el pais no comparteix i de fet combat. Una cosa és que hi hagi un professor col·laborador, que escriu un article tant aclaridor, i el diari es vegi en el compromís o la obligació "tècnica", de publicar-lo. Ara bé, on ho ha publicat? En quin apartat? El pais sap que aquest article, per moltes raons, serà llegit i entès per una minoria insignificant. Però no oblideu que el vagatge d'aquest diari, és clarament i per resumir-ho: Canya al català i a les seves aspiracions o dit de forma tècnica: afer intern.
Además el señor que lo escribe parece que no se entera que el conflicto no es entre Cataluña y España, ni que Cataluña y España son dos entidades a niveles completamente distintos. Primero España es un estado-nación soberano y Cataluña es una región perteneciente a este, con lo cual el trato entre iguales es un disparate, y segundo el conflicto es entre España y un grupo de sediciosos que se niegan a cumplir la ley, que ni son la mayoría de los catalanes mucho menos Cataluña entera.
Para qué dáis las gracias al País, si los artículos de opinión son independientes de la línea editorial del periódico. Madre mía qué empanada lleváis encima.
Frede, gràcies per l'article a El País.
Boníssim.
Sí. Un article interessant. En castellà. Molt coherent. Quin gran diari, El País. Quina sort.
Tot està relacionat. La destrucció del patrimoni documental i arquitectònic, la destrucció de la memòria històrica i el menysteniment de les accions polítiques catalanes. Un article interessant.
https://www.elpais.cr/2021/03/10/europa-abandona-a-los-catalanes-como-lo-hizo-en-utrecht/
M,afegeixo també a la demanda de Lluis Lluís. I comparteixo que al feixisme no se'l contesta, no s'hi enraona, no se'l llegeix. Se'l fa fora.
Mare de Déu, pepsi! Quantes barrabassades juntes!. S'ha acabat. No cal que furguis en les teves adreces. No et responc. No t'ho mereixes. Així faré d'ara endavant. Salut i República!
@¿Que soy yo el que me he retratado? Ya verás luego que no. ¿Que he desvirtuado el hilo? Mira bien el primer comentario, y quién a sido el que ha sacado primero lo del 1714 a colación de nada y los colonos esos que os han hecho tanto mal y que tanto odiais, yo sólo me he limitado a mostrar mi indignación ante tales comentarios tan indignos y humillantes para los pobres currantes andaluces que lo dejaron todo para suplir la demanda de mano de obra en Cataluña, y que tratáis como seres despreciables, inferiores a vosotros acusándolos de todos vuestros males con todo el rencor del mundo, eso sí es una actitud de fascista.
@LluísLluís ¿que censurar es una necesidad pública? Definitivamente te ha imbuído el espíritu de Franco. Llamar fascismo a todo comentario o actitud que te incomode y pedir su censura o exterminación es una actitud extremadamente peligrosa, y es exáctamente la misma excusa que usan los totalitarios para aplicar la tijera, esta persona es (insértese: fascista/comunista/capitalista/totalitario/socialista) y su actitud es incómoda/peligrosa y hay que censurarlo.
@JordiB te unes al club de la censura, bienvenido.
M'afegeixo a la demanda d'en Lluís Lluís de les 9:24.
Els individus que insulten, amedrenten i coaccionen amb les seves paraules o fets, demostren una actitud feixista en el seu comportament.
Els feixistes pretenen que la resta de persones callin, deixin d'opinar i marxin.
El paràgraf en castellà que he subratllat en l'anterior aportació, presenta evidents característiques feixistes. Per això sol·licito que l'individu que l'ha escrit sigui esxpulsat d'aquest fòrum.
Censurar actituds feixistes com les que es veuen en aquest fòrum que pretenen que la gent calli o marxi, és una necessitat publica.
Pepsi, he, he, he. Feixistes? En castellà perquè ho entenguis: "Piensa el ladrón que todos son de su condición". T'ho torno a explicar. És una entitat privada, company. Al teu país, amb la teva Constitució fes el que et sembli, però si tens un mínim d'educació, quan entres en un lloc privat has de respectar els seus usos i costums. T'acabes de retratar. No t'interessa el debat intel·ligent i profund de les temàtiques que es presenten. Si et veten, agafaràs una de les mil adreces de correu i tornaràs a entrar a banalitzar els estudis i investigacions que s'aporten aquí sense afegir cap dada interessant. Vens a destrossar i prou. Per això et paguen. I si no és així, ja és ben trist. De tots els trolls ets el menys enginyós que ha passat per aquí. T'ho recordo, el tema del present article és la destrucció del patrimoni arquitectònic del passat català. Els que participem ens esforcem per donar dades o fer consideracions sense mancar al respecte. Es tracta de veure on falla l'historiografia oficial. Si no hi estàs d'acord, ho rebats però amb dades. Per aquí han passat veritables mestres del debat contraris a les tesis de l'INHl, però fent aportacions erudites, no exabruptes gratuïts ni insultar al personal i menys quan s'et demana l'ús de la llengua de la pàgina.
En mi país yo soy libre de expresarme en la lengua que me de la gana, faltaría más, atajo de fascistas. Eso me lo garantiza la Constitución. Banearme la cuenta servirá de poco, cogeré otra de las decenas de direcciones de correo que tengo y me haré otra, así de facil.
@LluísLluís censurar es de fascistas.
No m'agrada entrar al fòrum i trobar coses com aquesta:
"”@Sumeri ¿Cuántos latigazos te han dado a tí los colonos andaluces? ¿Cuántos grilletes te han puesto al cuello, cuántas manos te han cortado? ¿Han violado a tu mujer y vendido a tus hijos a bordo de un barco rumbo a Brasil? Hombre por favor, las gilipolleces que hay que escucharos, colonialismo dices. Sinvergüenza.””
L'individu que escriu això, hauria d'estar al "Sálvame” o en deixalleries d'aquesta mena.
Demano als administradors que no es doni la paraula als fòrums de l'INH, a individus que insulten .
Gràcies
Agraeixo la publicació d'aquest article. Trobo interessants les dades que proporciona.
Comparteixo la interpretació d'en Frede que relaciona la destrucció del patrimoni arquitectònic i cultural amb l'aniquilació de la memòria de la nació catalana.
Qualsevol episodi de colonització comporta la destrucció de la memòria del colonitzat i en el cas dels Països catalans, els colonitzadors porten segles esborrant la memòria i re-escrivint la història.
Cada vegada, en sóc més conscient.
Insisteixo. Qui vulgui participar en aquesta pàgina web, ho hauria de fer en català. En cas contrari, crec que els administradors haurien d'anular les seves entrades. Això no és el Parlament català, on amb el subterfugi de la llei sotmeten els diputats, amb total desvergonyiment, a escoltar la llengua de l'Estat opressor (*). Això és una pàgina d'una entitat privada i al meu entendre caldrien algunes normes, com utilitzar el català, a banda de l'educació.
(*) És de suposar que les autonomies hi són perquè les especificitats de cadascuna es puguin expressar lliurament en la seva llengua, cultura, etc. Sinó no tindria cap mena de sentit aquest muntatge i ja n'hi hauria prou amb el Parlament espanyol. Si s'obliga a alguna cosa, a qualsevol de les autonomies, que vagi en contra de les seves especificitats, és opressió pura o dura o espanyolització, Wert dixit.
Mira noi, em sap greu, però no he pogut trobar cap diccionari més adequat a les teves capacitats. En tot cas vet aquí el que defineix el Didac (un diccionari per a petits infants), que crec que et serà més entenedor:
Colònia: "Una colònia és un territori ocupat i governat per una nació fora de les seves fronteres. Els europeus van tenir moltes colònies a l'Àfrica."
Per cert, Pepsicol, quin curs fas, bufó? No pateixis, quan arribis a l'Eso ja t'ho explicaran.
@Sumeri ¿Cuántos latigazos te han dado a tí los colonos andaluces? ¿Cuántos grilletes te han puesto al cuello, cuántas manos te han cortado? ¿Han violado a tu mujer y vendido a tus hijos a bordo de un barco rumbo a Brasil? Hombre por favor, las gilipolleces que hay que escucharos, colonialismo dices. Sinvergüenza.
No acabo d'entendre el seu missatge, sr. Prim. Si ho escrivís en la llengua comuna ho podria entendre bé. Si no ho entenc malament, jo li diria que té una idea força antiquada i molt limitada del colonialisme. No sempre produeix esclaus. O és que els antiesclavistes anglesos de nord-Amèrica, que desplaçaven la població aboorigen no eren per això colons ni colonialistes? Aleshores segons vostè a Sud-Africa no hi ha colonialisme des de Nelson Mandela? A Catalunya 350.000 famílies demanen que s'ensenyi en català als seus fills i es denega, però 0 o 1 famílies (o personatges) demanen que s'ensenyi en castellà a un infant i els de (no 8!) 800.000 cognoms catalanets imposen religiosament les sentències de jutges que obliguen a fer-ho en castellà. Veu? Això és colonialisme. Els esclaus ja fa anys que no mesuren cap colonialisme. En tot cas els esclaus clàssics que vostè està acostumat a veure en les seves investigacions televisives. Es mesura amb la llengua. Si el seu estat castellà no ha sabut acabar de reeixir en imposar-se, no en farem pas una virtut, d'això. Més aviat és una altra característica de l'estat patata que ens sotmet, la seva feblesa. I correré a dir que per feble que sigui és clar que l'estat català és ja no inexistent sinó difícilment ni imaginable sobretot per tots els que se les emmenen amb països catalans i romanços per l'estil tot reproduint la visió castellana de la realitat. En tot cas, si l'he entès bé, vosté no va tan errat. Els que ocupen el poder són castellanistes si no castellans directament. I els aborígens tenen accés a una gestories anomenada Generalitats o Consells. Els règims d'Autogovern o Autonomia són contemplats des de la creació de les Nacions Unides com a formes d'administració colonial sense cap mena de discussió. Repeteixo, si la metròpoli en el nostre cas és més feble que en la majoria dels que ens serveixen de referència (França, Anglaterra etc.) això no vol dir res més que això. Els seus pobrets colonitzadors esclavitzats segons vostè resulta que poden parlar i els catalans no. Poden passejar-se per aquí mab impunitat. Si la metròpoli no és capaç d'enviar res millor, creguim, és perquè no pot. D'on no n'hi ha no en raja. I és que també en això els colonialismes són diferents. N'hi ha que aprofiten allò que saquegen i n'hi ha que no. Vet-ho aquí.
Yo creia que la colonizacion se produce cuando se llega a un pais pobre y los colonizadores ocupan todos los altos puestos y los aborigenes son esclavizados y mira por donde que es al reves, que lo que llega es mano de obra , los puestos prinicipales los ocupan catalanes de 8 apellidos y además para mas inri estos ocupan altos cargos en la metropoli que les coloniza. y los llamn colonizadores porque hablan su idioma nativo, en vez de olvidarlo. :D
La veritat és que la Guerra de Successió poc té a veure amb la situació de Catalunya, és cert. Hi té molt més a veure la Guerra Civil de 1936-39, ja que és aleshores que es posaran les bases de la colonització i castellanització realment reeixida dels anys 60 i 70, que és quan aquests personatges que escriuen per aquí van arribar o varen néixer, poc més o menys. Més o menys com amb amb els comptats del Nord, hom regala moltíssims anys a un domini en aquell cas francès, en aquest castellà, que en realitat ha tingut lloc des de fa molt molt poc i que de fet encara no és ben clar que pugui ser definitiu ni quina petja real pugui deixar. Fins ara n'havia deixada ben poca. Però poca cosa es podrà fer en contra mentre hom no alci bon xic més la seva consciència. No saber el nom del país, Frede, això sí que ja ve de més lluny. Ve de l'Edat Mitjana, època de dispersió. Cosa que no es pot dir dels... Països Castellans, no trobeu? Jo cada vegada que llegeixo això de Països Catalans no sé si riure o vomitar.
@Frede
Tot el dia amb el 1714 a la boca per a tot, com si es tractés d'una mena de guerra de secessió o alguna cosa, quan res més lluny de la realitat es va tractar d'una guerra civil on veïns es mataven entre ells, i res a veure ni amb la independència de la inexistent nació catalana ni res per l'estil. Aquest va ser part de l'discurs que va donar a les tropes Rafael de Casanova, heroi de l'Setge de Barcelona:
- "No digui la malícia o l'enveja que no som dignes de ser catalans i fills de la gent gran, per nosaltres i per la Nació Espanyola, barallem." -
Si qualsevol de vosaltres tinguéssiu que dir això us sobreeixiria la boca de nafres i bilis. La guerra de successió NO va ser una guerra contra Castella ni contra Espanya, i els combatents austriacistes d'aquesta van ser PATRIOTES espanyols com Rafael de Casanova.
Content?
La verdad Historica sobre la guerra de sucesión es que en la antigua corona de Aragón e incluso en la misma Cataluña hubo territorios que se mantuvieron fieles a Felipe V.
Aunque no se bien porque se habla de la guerra de sucesión cuando estamos hablando en todo caso de un atentado urbanistico. En Valencia no se pudo hacer un parque tematico como en Barcelona con el Barrio gotico,
Pepsi, ja t'ho he dit en altres llocs, primer sigues educat i participa en la llengua de la pàgina, el català. Després, pots intentar donar lliçons d'història, però que no quedi tan deslluïda per la inexistència de dades, tan empobrida per una evident ignorància ni tan manipulada per complir en la feina encomanada de crear mala maror, cosa que no aconseguiràs, perquè en el fons ens generes tendresa i ens fas passar l'estona més o menys divertida.
Déu n'hi do, els castellans. És ben bé que han fet molt de mal a aquest país. I espera't, que encara els queden obres valuoses per destruir.
Un llibre que ben bé es podria titular: "Del barri de la Ribera a les obres de Xixena".
Todo el día con el 1714 en la boca para todo, como si se tratase de una especie de guerra de secesión o algo, cuando nada más lejos de la realidad se trató de una guerra civil donde vecinos se mataban entre ellos, y nada que ver ni con la independencia de la inexistente nacion catalana ni nada por el estilo. Este fue parte del discurso que dió a las tropas Rafael de Casanova, héroe del Asedio de Barcelona:
-"No diga la malicia o la envidia que no somos dignos de ser catalanes e hijos de nuestros mayores, por nosotros y por la Nación Española, peleamos."-
Si cualquiera de vosotros tuviéseis que decir esto os rebosaría la boca de llagas y bilis. La guerra de sucesión NO fue una guerra contra Castilla ni contra España, y los combatientes austracistas de esta fueron PATRIOTAS españoles como Rafael de Casanova.
Tens tota la raó Frede, i seria bó que s'aplegués tot aquest procés de destrucció, en un llibre.
No oblidem que, des de la desfeta del 1714, el poder castellà/oligàrquic/borbònic/espanyol va iniciar un procés de desmantellament de les estructures polítiques, socials, culturals i econòmiques de la Corona d'Aragó. Unes estructures que, des dels Reis Catòlics, no havien estat capaços de reduir completament. La Guerra de Successió els va permetre assolir aquest objectiu secular, malgrat la pèrdua d'influencia a Europa, la qual cosa se'ls en fotia, doncs, aquell patrimoni de poder era català. Van començar per Aragó, va seguir València, després Mallorca i finalment Catalunya. El procés d'assimilació es va anar desenvolupant durant els últims tres segles. On ha costat més ha estat a Catalunya, segurament per estar tot més arrelat en ser el bressol de la Corona d'Aragó. És per això que Catalunya va ser el regne on més es van acarnissar les tropes de Felip V. Ens manquen les dades fidedignes de la massacre (cap dèspota es vanagloria dels genocidis), però resten les destruccions i els decrets posteriors. Sotmès el Principat, es van a apressar per destruir el passat que els lligava a Catalunya, a l'Aragó, Mallorca i València, però sobretot a València. Durant segles han tingut cura d'anar desmuntat el patrimoni arquitectònic que ho testimoniava com l'Hospital General de l'article, el Palau Real i d'altres. Destruir la memòria històrica i les evidencies del passat documental i arquitectònic, la llengua (residual als Països Catalans) i la cultura (el que passa amb Sixena no és anecdòtic) són les premisses bàsiques per eliminar un poble.
Desastroso, impensable que algo así se cometiese hoy en día. La especulación urbanística ha sido de lo peor que le ha pasado al patrimonio urbanístico histórico y a las zonas rurales a las afueras de las ciudades. Pero esa era la filosofía de los 60, todo los viejo, antiguo era denostado, como un pasado al que nadie quería volver. Las tradiciones, la cultura, las lenguas... El progreso era vivir en una caja de zapatos en una torre de pisos gris en el ensanche de alguna gran ciudad.