Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
NOTICIES » 20-03-2014  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
17120 lectures

Detalls de Barcelona al segle XVI

Saps com era la Barcelona del segle XVI? Uns gravats d'En Wyngaerde del 1563 ens ho ajuden a veure amb tota precisió i detall.

BCN_Wyngaerde_1563_12

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de les Drassanes i de la Torre de les Puces, al capdavall de la primera muralla, la de conforma les actuals Rambles. A la muralla exterior, la del Paral·lel, la Porta de Santa Madrona.

BCN_Wyngaerde_1563_13

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de l'antic convent de Sant Francesc, a primera línia de muralla de mar, i de l'atapeïment de la trama urbana dins els murs de la ciutat.

BCN_Wyngaerde_1563_14

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de la Porta de Sant Antoni, i de com l'ampliació a la segona muralla estava plena d'hortes i mai no s'omplí de cases. Al capdamunt de la nova muralla, la Porta de Tallers; al capdamunt de la muralla antiga, la Torre de Canaletes. El monestir de Valldonzella, extramurs.

BCN_Wyngaerde_1563_15

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de Santa Maria del Pi.

BCN_Wyngaerde_1563_16

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall del nucli central del barri gòtic de la ciutat. El convent de Pedralbes, extramurs del Portal de l'Àngel, a l'esquerra.

BCN_Wyngaerde_1563_17

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de l'antiga església gòtica de Santa Caterina.

BCN_Wyngaerde_1563_18

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de la muralla de llevant, des del Portal Nou fins a la Porta de Sant Daniel.

BCN_Wyngaerde_1563_19

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de la Catedral del Mar, Santa Maria.

BCN_Wyngaerde_1563_20

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de la Porta de Mar.

BCN_Wyngaerde_1563_21

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall d'una galera de rems, bogada pels penats.

BCN_Wyngaerde_1563_22

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall del tràfec a la platja.

BCN_Wyngaerde_1563_23

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de llevant de la muralla de mar, amb el Rec Comtal desguassant a la platja.

BCN_Wyngaerde_1563_24

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall del baluard de llevant, amb la Torre de Sant Joan a l'esquerra i l'antic convent dels Àngels, extramurs.

BCN_Wyngaerde_1563_25

1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de la signatura d'Anton van den Wyngaerde.

Imatges publicades al bloc de J.M. Mir "Quina la fem?"




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. botifler
    04-04-2014 00:14

    Diletants?, amic Jordi. Parles pels que diuen que el mariners d'en Colom duien barretina?

  2. Xavier
    01-04-2014 16:48

    Això que dius, X, se sap des de fa molt de temps. Amb aquest comentari has baixat molt de nivell .

  3. Xavier
    31-03-2014 20:54

    Les reproduccions, a més de maques, són interessants perquè il·lustren que una ciutat com Barcelona, amb un port important, no necessàriament havia de tenir moll, ja que, encara que avui dia les usem com a sinònimes, són dues coses ben diferents: a les imatges veiem que la ciutat, efectivament, tenia port, o sigui, hi ha una zona de la costa (de la platja, poder diríem) d'aigües més o menys tranquil·les en què els vaixells ancoren a certa distància i es procedeix a les operacions de càrrega i descàrrega amb barquetes; però, alhora, no hi trobem pas moll, la construcció artificial (formada per espigons, grues, ...) que facilita les operacions. Per tant, que en una població no hi hagués moll (o que avui dia no en puguem trobar cap mena de restes per més recerca arqueològica que se'n faci) no vol pas dir que no tingués port en algun moment. Dic això per tenir-ho present quan es visiten poblacions del litoral català i, informant-nos-en sobre la història, surt el tema de l'existència d'algun antic port.

  4. godminor
    29-03-2014 16:35

    No estic d'acord. Sense Barcelona no s'hagués començat la conquesta de Mallorca ni s'haguèssin recaudat els sous per les expedicions de conquesta. No haguèssim estat mai un Imperi.

  5. Guerau
    28-03-2014 13:51

    Els noms glotofàgics de Barcelona i València han impedit la normalitat política d'una país: Catalunya. La burgesia d'aquestes dues ciutats en la seua noció de ciutat-estat, es el més gran entrebanc que ha tingut la nació catalana per existir políticament.

  6. Jordi Bilbeny
    25-03-2014 20:44

    Al textos catalans antics ja apareix aquesta llicència d'anomenar Santa Maria de la Mar com a Catedral del Mar. Segur que per això mateix hi ha una novel·la amb aquest nom, mal traduïda al català per "L'Església del Mar" i segur que, per la mateixa raó, hi ha d'altres erudits, istoriadors i diletants que fan servir la mateixa expressió. Nosaltres, però, hem respectat la nomenclatura que els gravats duien del web original d'on els hem extret.

  7. Francesc Casulleras
    25-03-2014 13:39

    molt interesant...i per cert, aquesta llicencia literaria d'anomenar catedral del mar a Sta Maria no em sembla del tot correcte en un texte que preten ser riguròs.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
17409 lectures
2018 S INH Josep Maria Mandado
Presentació de 'Cristòfor Colom, príncep de Catalunya' de Jordi Bilbeny
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Pius Canal ha localitzat una signatura d'En Cervantes, que creu adulterada, i sota la qual li sembla llegir...[+]
Viu o mort al 1484? Aquest punt bloqueja molts investigadors, però En Jordi Bilbeny et dóna la clau per passar...[+]
Quan va arribar el blat de moro a Catalunya? Tot i que sembla, pel nom, que ja hi havia de ser des de temps...[+]
Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+]