Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una combinació de realitat i mentides. La realitat de la història arriba a ser una mentida. La irrealitat de la faula arriba a ser la veritat. "
Jean Cocteau
ARTICLES » 17-06-2021  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
1850 lectures

Els Ducs d'Ossuna són els catalans Ducs d'Ossona (Osona)

Un altre cas flagrant d'adulteració. Aquest cop es tracta d'una de les nissagues més importants de la història de Catalunya: els ducs d'Os(s)ona han estat substituïts pels ducs d'Os(s)una. Artilcle d'En Bel·lònides al seu blog 'La història Usurpada' del dia 2 de març del 2020.

Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge

Avui us volem mostrar, com sempre amb proves documentals, un cas flagrant d'adulteració d'una de les nissagues reials més importants de la història de Catalunya. Us parlem de la substitució dels ducs d'Osona pels ducs d'Osuna.

Com podem observar al testimoni documental de la imatge inferior, se'ns cita a un 'Duke d'Ossona' i no pas un "Duke d'Ossuna". Aquets és un fragment extret del llibre The Life of Pope Sixtus the Vth: In which We Have Also (by Pleasant Digressions) a View of the Transactions of the Roman Church, and the Most Considerable Affairs of Europe in that Age (1704) de Gregorio Leti.

Només cal donar una ullada als llibres antics i moderns, publicats fora de l'abast de la censura espanyola, per adonar-se que els comtes i ducs d'Ossona o Osona, nissaga noble catalana i vinculada a la Casa Reial Catalana, han estat adulterats i bescanviats per uns artificials i castellans ducs d'Ossuna, inexistents anteriorment. Sort que a l'estranger s'ha conservat la grafia original d'aquesta noble familia i ara podem saber que van tenir també un important ducat. La historiografia catalana actual, tan controlada per l'espanyola, queda fora de joc en tot aquest tema que afecta a la censura.

Us deixem alguns exemples documentals (una imatge val més que mil paraules). Si cerqueu als arxius bibliogràfics a internet, en trobareu molts més exemples, perquè la documentació és abundant. Un altre exemple el trobem en aquest llibre, en francès, publicat a Amsterdam, titulat La vie de Don Pedro Gironduc d'Ossone (1701), de Gregorio Leti. A la portada mateix ja apareix el terme ben clar: Duc d'Ossone.


El mateix en aquest altre fragment del llibre titulat Memoirs of the Duke de Saint-Simon: An Abridged Translation with Notes, Volum 6, de Louis de Rouvroy, duc de Saint-Simon. S'hi diu: Duke d'Ossona. Són proves documentals, no opinions.

Hi ha centenars de llibres en tots els idiomes amb el nom correcte del títol dels ducs: Ossona o Osona i no pas Osuna o Ossuna.

A les publicacions en espanyol (imatge inferior) també és possible trobar als ducs d'Ossona pel seu veritable nom, amb les dues SS. Perquè els nostres estimats filòlegs s'hauran inventat que Osona va amb una S? Sembla clar que és per a confondre.


Aquest fragment (imatge inferior) del llibre Década primera de la historia de la insigne, y coronada ciudad y reyno de Valencia, Volum 2 (1611), de Gaspar Escolano, ho mostra ben clar: Condado de Ossona.

Per tant, no és possible cap errada. Els duc d'Ossona són els mateixos que els catalans comtes d'Ossona. I, per descomptat, que són els mateixos que els artificials Ducs d'Ossuna.

I així ha anat la censura espanyola manllevant els honors de la noblesa catalana. Així han anat adulterant la història de Catalunya, amb la complicitat de l'actual historiografia catalana. Així s'ha anat inflant una història de Castella molt allunyada de la realitat històrica.

Més exemples: aquest fragment (imatge inferior) del llibre Travels in Spain (1691) de Marie-Catherine Le Jumel de Barneville, altrament dita Madame d'Aulnoy, també cita el duc com a Duke d'Ossona.



D'altra banda, també al llibre The Dramatic Mirror, and Literary Companion, Volum 1 (1842) de James Rees (imatge inferior) els ducs figuren com a Ossona i no pas Osuna o Ossuna. Són algunes poques proves documentals de les moltes que podeu trobar als arxius bibliogràfics.



Un altre llibre (a baix) escrit en anglès, The mixture for low spirits (1875), de William Teg, recull el nom català dels ducs, que és Ossona i no pas Osuna o Ossuna, com els adulteradors ens han volgut fer creure.

A la portada d'aquest llibre (a baix), escrit en llengua espanyola, titulat Discurso politico en fauor del Marques de Aytona, Conde de Ossona... (1647), d'En Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, hi figura ben clar "Conde de Ossona", confirmant així que els Comtes d'Ossona són els mateixos Comtes d'Osona i que, al seu torn, aquests són els mateixos Ducs d'Ossona. Una nissaga reial catalana que la censura espanyola ha tergiversat i amagat.

En aquest altre fragment (a baix) del llibre escrit en anglès, titulat The Cyclopaedia; Or, Universal Dictionary of Arts, Sciences and Literature, Volum 21 (1819) d'Abraham Rees, apareix Francesc de Montcada, comte d'Osona, com a "count of Ossona", demostrant així que als llibres estrangers, lliures de la censura espanyola, la nissaga nobiliària catalana se segueix anomenant Ossona, ja siguin ducs o comtes, i no pas Osuna o Ossuna, com es pretén a Espanya.



Cal començar a considerar l'historiografia espanyola, que mai no va revisar les adulteracions de la censura espanyola, com una eina còmplice d'aquesta manipulació de la història de Catalunya i, probablement, de la resta d'històries de les nacions peninsulars.

Seguim amb més evidències.

En aquest altre fragment (imatge inferior) del llibre en anglès titulat A thousand notable things, embracing a collection of scarce receipts, &c. To which are added, The century of inventions, by the marq. of Worcester, 1655 ; and a discourse on the emigration of British birds (1822), hi veiem com un suposat duc d'Ossona és virrei de Nàpols.



I, efectivament: la historiografia espanyola ens diu que els castellaníssims ducs d'Osuna foren virreis de Nàpols. Una altra evidència més de la substitució. Per entendre el galimaties només cal veure com escriuen Osuna al llibre, una publicació fora de l'abast de la censura espanyola, que encara conserva la forma original: Ossona. És clar que es refereix als Ducs d'Osona o Ossona i no pas a cap duc d'Osuna o d'Ossuna.

Bel.lònides/La Història Usurpada

https://historiausurpada.blogspot.com/2020/03/els-ducs-dossuna-son-els-catalans-ducs-dossona-osona.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Guerau
    22-06-2021 19:00

    "La inquisició són els pares"

  2. LluísLluís
    22-06-2021 13:54

    La història de Nàpols es força desconeguda per a mi i trobo molt interessant aquesta descoberta. D'aquesta zona també es crea un desdoblament històric rellevant com els Fernandez de Cordoba, sinó recordo malament.

  3. Xavi G.
    18-06-2021 17:52

    Per si no queda clar que el duc en qüestió era un català, mireu aquí la nota que afegeixen a qui va ser virrei de Nàpols del 1616 al 1620. Fa fins i tot gracia.

    https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Virreyes_de_N%C3%A1poles

  4. Francesc D.
    18-06-2021 15:09

    El cas més recent el del gens honorable Jordi Pujol que, amb el seu silenci està contribuint a tapar les corrupteles de l'estat Nyol. I així, in secula seculorum.

  5. Francesc D.
    18-06-2021 14:16

    Frede, els vireis de totes les èpoques i la mateixa Generalitat, son els primers que ha combregat amb les rodes de molí que, la censura de l'estat Nyol els hi ha fet empassar. Sigui per por a la Inquissició, o per llepaculisme al rei, aixó caldria mirar-ho bé però, que han sigut còmplices de la farsa, d'aixó no en tinguis cap dubte. Salut!

  6. Frede
    18-06-2021 13:40

    Si antigament era Ossona, per què s'ha canviat? No entenc com la Generalitat, el Departament que correspongui, no és més curosa amb la toponímia catalana. No fa gaire vaig llegir que també hi ha una discrepància amb Sant Pere de Rodes que hauria de ser Roda.

  7. Xavi G.
    18-06-2021 10:57

    Deu meu, i que fa el funcionariat d'història, el mínim imprescindible?

    I aquest Giró qui era? Un gendre dels Montcada tal volta?

  8. Pedrito Prat
    18-06-2021 10:37

    Un bon moment per repassar els treballs de Joanjo Albinyana sobre els Téllez i els de la Cueva les peces van encaixant.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
26160 lectures
2019 INH 33 Pere Alzina/ «100 mots maltesos d’origen català»
2019 INH 34 Cesc Garrido/ «L’església i catedral visigòtica dels Sants Just i Pastor esmentada com a “St. Iuste”»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'historiador Jordi Bilbeny reivindica la catalanitat del descobridor d'Amèrica amb una ruta per...[+]
Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico...[+]
Què hi fa la bandera espanyola en una rèplica històrica de la nau Victòria? ¿Per què en aquesta rèplica...[+]
En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat...[+]