Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
OPINIó » 11-03-2016  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
2868 lectures

Hem salpat

La Dolors Marín ens informa sobre el desenvolupament de la 1a Jornada pel dret a la història que tingué lloc a Banyoles el 17 d’octubre del 2015 i el dret humà que tota comunitat té de conèixer la veritat sobre el seu passat.

Dolors Marín

Som en mar oberta. Tota la gent que impulsa el procés, organitzada en entitats i amb varietat d'experiències, hem salpat, fem camí, visem l’horitzó. Entre boires i brums ens anem acostant al nou país lliure i engrescador que estem fent, on qualsevol ésser humà decent hi voldria viure.

Guanyant consciència, guanyem lhegemonia. La personalitat de la nació catalana és rica i forta, ha resistit la pressió de les forces adverses de l’estat opressor. La batalla es lliura en els nostres cors i esperits. A més a més, estem guanyant consciència que el relat històric tradicional és una part rellevant de la propaganda. Amb tot i això, s’observa que no hi ha voluntat de clarificar i resoldre el conflicte científic que planteja el relat històric en què vivim i que, ara per ara, relegitima les elits d’un estat en plena crisi de règim i de legitimitat, d’un estat que lluita per seguir mantenint el sistema i no perdre-hi l’hegemonia.

La història ha de ser la història. Ara bé, dins d’aquest àmbit, les estructures del poder sempre han agafat, han fet i han desfet el relat històric i l’han convertit en propaganda, en una construcció deliberada d’ignorància, fent que els seus comissaris rebin honors i els que en són dissidents siguin insultats i represos per iniquitat.

Doncs bé, per lluitar contra aquest estat de coses hem portat la història al terreny dels Drets Humans. Un seguit de persones ho vam iniciar just acabar la 1a UNH a Crespià l’estiu del 2013. Allí, hi vam defensar el principi que la distorsió deliberada de la història per part de les estructures de poder és una flagrant fallida dels Drets Humans. A més, ens vam proposar l’objectiu de superar el que simbolitza la terrible frase que diu que la història l'escriuen els vencedors, D’aquesta acció, se’n beneficiarà la democràcia i el món podrá lluitar millor contra els totalitarismes i les diverses formes d’opressió. A més a més, com que els estàndards del dret internacional i dels drets humans s’enfoquen a favor de la dignitat de l’ésser humà, els drets humans no poden ser negligits ni defugits. Són universals, interdependents i interrelacionats. Asseguren una protecció legal individual i col·lectiva i obliguen els estats i els diferents actors implicats.

Ara ho internacionalitzem obrint una línia de treball en el marc dels Drets Humans. Aquesta línia de treball consisteix a abanderar el dret que tenen els pobles sense estat a recuperar la pròpia història. És per aquest motiu que la sectorial de Psicologia de l’Assemblea Nacional Catalana i les seves assemblees territorials de Banyoles/ Pla de l’Estany vàrem celebrar la 1a Jornada pel dret a la història a Banyoles el 17 d’octubre passat. La jornada va versar sobre criteris científics, és a dir, sobre la necessitat de cercar el màxim de rigor i de cura a l’hora de fer recerca histórica. Això no obstant, també s’hi va plantejar obertament el paper de la censura com una variable enormement distorsionadora que modifica les fonts i les dades amb què es basteix tot relat històric. És necessari construir un relat històric honest i veraç: amb noves dades i noves relacions de dades i amb nous enfocaments. Unes dades i enfocaments que, des del respecte i sense persecucions ni insults, demana el dret a conèixer la veritable història pròpia.

Seguim en mar oberta, preparant la segona Jornada, ampliant les xarxes i conscients que mentre escrivim el nostre relat, construïm el nostre poder.

Dolors Marín Tuyà

Article original aparegut a El Punt / Avui el diumenge 14 de febrer del 2016.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Muntsa2
    17-03-2016 23:26

    Un escrit ple de significat, com es diu més avall, que resumeix el que pensem molta gent i en el qual ens hi sentim reconeguts. Però a la vegada que ens impulsa cap endavant. A més, és plenament poètic. Gràcies Dolors.

  2. Guerau
    15-03-2016 18:04

    I una dada molt i molt i esclaridora cap a 1550-55 és a dir a la segona meitat del segle XVI a França es posa com data del final de la presència pública de l'occità, curiosament coincideix també en l'inici massiu de la persecució del català sobretot en la literatura. La pregunta estaven la monarquia Hispànica i la francesa coordinats en l'atac a tot allò català i occità?

  3. Guerau
    15-03-2016 15:16

    I com indica Lluís Maria Mandado, Occitània i Catalunya són els que formen els primers estats cristians al nord de la península, Aragó, Navarra, Castella, Lleó, Astúries i Portugal. Ara s'entén perquè Catalunya no s'esten tan ràpidament , durant la reconquesta, els seus magnats estaven organitzant els regnes del cantàbric.

  4. CescT
    14-03-2016 17:44

    Val. hi havia algún burgés botiguer i artesà

  5. Guerau
    14-03-2016 17:18

    La valenciana prosa és el dialecte barceloní instal.lat a València per aquesta burgesia del segle XV, la immigració occitana de finals del XV i XVI i XVII i la connexió de barcelona amb llenguadoc i provença és la que va definint el dialecte oriental del català cap a Provença i el dialecte occidental català cap a Gascunya, però València es un còpia exacta de Barcelona fins al segle XIX. i ambdues són una còpia exacta de Marsella i Tolosa, tot i qué el llenguatge cancelleresc, i burocràtic normatiu del català-occità (llemosí) va ser fixat pels ducs d'Aquitània i el clergat de Llemotges al segle IX, el sistema gallec-portugués-asturià-castellà també naix a Gascunya és una variant del Gascó, és a dir d'Aquitània.

  6. CescT
    14-03-2016 16:17

    A veure si parleu amb una mica de propietat. Al segle XV no existia la burgesia. Al segle XV, en tot cas, es va instal·lar a València l'oligarquia catalana. I probablement aquesta oligarquia catalana també es va instal·lar a Sevilla i a més llocs.
    Barcelona fa un salt qualitatiu perquè fa la revolució industrial, llavors aquesta oligarquia catalana es converteix en burgesia, però sol a l'àrea de Barcelona, i de mica en mica va fer evolucionar tot Catalunya, especialment a on hi havia fàbriques, per exemple el litoral del riu Cardener, i cap amunt ( a on es podia instal.lar una turbina)
    L'oligarquia catalana que probablement també es va desplaçar cap a Sevilla no va evolucionar tan ràpidament. Als anys 60 del segle XX la distribució de la riquesa en algunes zones rurals d'Andalusia encara era oligàrquica. El propietari d'un latifundi es desplaçava amb un cavall pels pobles i quan necessitava jornalers deia "tu si" o "tu no". En els anys 60 en alguns llocs de la península encara estaven molt endarrerits. Per això es va donar la gran emigració cap a Catalunya

  7. Francesc 2
    14-03-2016 13:54

    Guerau, potser tens raó en això de la rivalitat entre Barcelona i València. Passa que ja d'ençà que vaig estudiar a la universitat llegia textos sobre l'enfrontament entre Barcelona/Principat/ llengua del principat, d'una banda i València/Regne de València/llengua del Regne de València de l'altre. Això sí, tots en castellà, Mau i remau... Això de la burgesia barcelonina instal.lada a València m'ha sorprès. Però és més que lògic. Els burgesos barcelonins devien marxar a les més tranquil.les terres valencianes durant la guerra entre Joan sens Fe i la Generalitat. I això ho lligo amb el Tirant. M'explico. Hi ha un moment que el protagonista de la novel.la diu que te "mal de mar". Evidentement, aquí hi ha un joc entre "mal de mar" i "mal d'amar". Sonaria igualment en català oriental. Una clau és la vocal escrita "e" de la preposició · de" de la primera expressió i la "a" que encapçala el mot "amar" de la segona. Ambdues són vocals neutres en català oriental L'altra clau seria l'emmudiment de les respectives "r" finals de l'expressió: respectiavment, la de "ma(r)" i la d' "ama(r)". Quant a la primera, sé que a hores d'ara l'emmudiment es produeix en els parlars balears. Potser també, antigament, en els parlars principatins de la costa... Bé, el cas és que em plantejo si l'autor del Tirant no fos algun valencià nouvingut del nord-est del domini lingüístic i que parlés català oriental.Salutacions.

  8. Guerau
    14-03-2016 05:27

    Jo crec que la rivaltat València-Barcelona és la mateixa que pot haver existir entre Porto i Lisboa entre Roterdam i Amsterdam, etc. no crec que quest fou la clau de l'emigració cap a castella. Sí la València del segle XV va ser protagonitzada per la burgesia barcelonina afincada en massa a València fugint de la guerra contra els trastàmara a Catalunya, no té cap sentit.

  9. Francesc 2
    13-03-2016 23:06

    Guerau, a mi em sembla que la traïció va venir no pas de la burgesia, sinó de la mateixa monarquia catalana i l'alta noblesa, tipa, cuita i recuita de les traves que els posaven a la seva autoritat els usatges, costums, furs i constitucions nostres. D'aquesta manera, quan el rei i l'alta noblesa es van assegurar per a si gran part de les riqueses que venien d'Amèrica, es van traslladar del Regne de València al Regne de Castella perquè el sistema jurídic d'aquest regne era molt més vertical i autoritari. Però això va tenir un preu: posar al capdavant de l'administracio general de la monarquia personalitats castellanes: un Olivares, per exemple. I no només això, sinó que els prohoms de Castella van exigir tenir un pes clau a Amèrica i, a més a més, que la seva llengua fos la més prestigiada de totes les que es parlaven en els regnes de la monarquia hispànica, que aquesta llengua fos una autèntica llengua de cultura. I d'aquí vindrien les massives traduccions d'obres en català al castellà i fetes per catalanoparlants segons que ens demostren els constants errors de traducció. Segurament, en tot plegat hi devia influir també la lluita a tota ultrança entre Barcelona i València pel control de la colonització d'Amèrica i del que d'allí venia, com diu en Pep Mayolas. Salutacions.

  10. Guerau
    13-03-2016 03:54

    Un estat com element artificial i simbòlic no pot sobreviure amb una erosió i qüestionament constant del seu poder central, abstracte i simbòlic, mític si es vol, ni amb una erosió constant de la força del seu poder. Per això els burgesos de Barcelona han estat els principals responsables de la impossibilitat de la supervivència de l'estat català, per això els burgesos de Barcelona no volien als Urgell el 1410 com a caps d'estat, no volien a Jaume d'Urgell el dissortat (més aviat el traït) per que tenia massa caràcter i representava un poder fort de cap d'estat que els burgesos de Barcelona no admeten de cap manera, ni fa 600 anys ni en l'actualitat. Per això el subconscient cultural català actual no ha volgut a Artur Mas de president, tenia massa força massa carisme pels burgesos que remenen les cireres a Barcelona. La resta és poesia trobadoresca i occitana.

  11. Manolet
    12-03-2016 21:14

    algú ho havia de dir.. l'enhorabona, Dolors..

  12. Albert Fortuny
    12-03-2016 10:20

    exactament igual que la independència, recuperar la història nomes depèn de nosaltres, .... però "nosaltres" també son els polítics que defensen la independència..... que sembla que pateixen d'una miopia tirant a ceguera crònica.... Salut!

  13. Guerau
    12-03-2016 02:25

    Acadèmics i estudiosos seriosos "no-espanyols" evidentment, asseveren què a partir de Ramon Llull i la seua confluència del pensament jueu, cristià i àrab (també anomenen Averroïs i Maimònides tot siga dit) i la seua influència a tot Europa va fer possible el Renaixement i el Barroc a Europa. Amb Ramon Llull els catalans fa segles que vam salpar.

  14. Andreu Marfull
    11-03-2016 17:47

    Una brillant iniciativa. Se'ns dubte, l'essència de tot poble és la seva memòria. El màxim dret de tots els pobles del món és conèixer la veritable història que els ha forjat.
    Totes i cada una de les paraules d'aquest manifest estan mesurades, són plenes de significat i mostren l'immens valor d'una veu valenta i profundament honesta. Fem-la una veu global, fem-la nostra.

  15. Francesc 2
    11-03-2016 14:07

    Tots els pobles de l'espècie humana han de tenir el dret de saber la veritat sobre el seu passat històric. L'enhorabona, Dolors, per la feina.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
18084 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona...[+]
Primera part: La destrucció i adulteració de les fonts...[+]
L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre...[+]
L'Àlex Sendra ens presenta un exemple, a través d’un conte de la Josefina Làzaro, de com ha quedat memòria...[+]