Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Què és la història? Una senzilla faula que tots hem acceptat."
Napoleó
ARTICLES » 15-07-2021  |  PROJECTE DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
1213 lectures

Jaume Ferrer: l'àrbitre català que va dividir el món entre hispànics i portuguesos

Publiquem aquest interessant article d'En Marc Pons sobre la figura d'En Jaume Ferrer de Blanes. Jaume Ferrer formaria part d’un selecte grup de navegants catalans, mallorquins, valencians i napolitans que -abans que Colom- ja aventuraven que era possible arribar a Extrem Orient travessant l’Atlàntic.

Imatge principal: Mapa mundi anònim amb el meridià de Tordesillas (1502). Font Biblioteca Universitària de Mòdena

Tordesillas (Corona castellanolleonesa), 7 de juny de 1494. Ferran II, rei de la Corona catalanoaragonesa, Isabel I, reina de la Corona castellanolleonesa i Joan II, rei de la Corona portuguesa, signaven el Tractat de Tordesillas, que dividia el món en dues zones d’expansió. La línia que, per primer cop en la història, dividia el planeta en dos blocs va ser traçada per un àrbitre català: el comerciant, navegant i cosmògraf Jaume Ferrer (Vidreres, 1445 – Blanes, 1523). Ferrer va ser reclamat pel seu prestigi però, també, pels seus vincles familiars i professionals: era un dels representants més destacats del funcionariat al servei de l’aristocràcia catalana, la que durant el segle XV havia mantingut una posició ambivalent amb les nissagues que es disputaven el tron de Barcelona: els Urgell catalans, els Trastàmara castellans, i els Avis portuguesos.


Lisboa (segle XVI) / Font: Universidad Cardenal Cervantes

Qui era Jaume Ferrer?

Les fonts documentals revelen que Jaume Ferrer va tenir una vida intensa i molt viatjada. Nascut i criat en una època de gran convulsió a Catalunya (Guerra Civil catalana, Revolució Remença, conflicte de la Biga i la Busca), formaria part d’una generació que es veuria obligada a seguir els seus patrons a l’exili. Jaume Ferrer, particularment, va seguir els passos dels poderosos vescomtes de Cabrera que, històricament, havien tingut una relació molt tensa amb els Trastàmara de Barcelona. Especialment durant el conflicte de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que havia enfrontat la corona, embrancada a imposar -a la força- un model polític autoritari (oportunament maquillat de rampant modernitat), i la noblesa, aferrada a l’arnat i decrèpit sistema feudal que blindava els seus privilegis (la defensa del pactisme només era un pretext).

Per què a Nàpols?

La ciutat i regne de Nàpols havien estat, definitivament, incorporats a l’edifici polític catalanoaragonès en temps d’Alfons el Magnànim (1442). Era una de les promeses “electorals” de Ferran de Trastàmara al Compromís de Casp (1412): promoure grans empreses militars per recuperar el lideratge mercantil català i valencià a la Mediterrània. Però Alfons -que va morir sense descendència legítima (1458)- va dividir els seus estats entre el seu germà petit Joan (que va heretar els dominis peninsulars, les Mallorques, Sicília, i Sardenya), i el seu fill natural Ferrante, que havia engendrat amb la cortesana Giraldona Carlino (que va heretar el regne de Nàpols). A partir del fet, la capital partenopea, que ja era plena de catalans (funcionaris, comerciants), es convertiria en el principal punt de destinació de l’exili nobiliari català.


Nàpols (segle XVI) / Font: Wikipedia

Jaume Ferrer, comerciant i navegant

L’exili de Jaume Ferrer (seguint els seus patrons) el posaria en contacte amb un dinàmic grup de navegants catalans que, estratègicament situats al port de Nàpols,  dominaven les rutes comercials entre els dos extrems de la Mediterrània (est i oest) i, fins i tot, més enllà de l’estret de Gibraltar. Aquesta relació impulsaria el segon pas decisiu de la seva vida: sense abandonar les funcions que exercia a l’oficina dels seus patrons (era tresorer de la matriarca Anna de Cabrera), es va especialitzar en el complex comerç de joies que requeria grans coneixements de gemmologia i, també, per raons òbvies de seguretat, de nàutica i de cosmologia. Jaume Ferrer formaria part d’un selecte grup de navegants catalans, mallorquins, valencians i napolitans que -abans que Colom- ja aventuraven que era possible arribar a Extrem Orient travessant l’Atlàntic.

Catalunya, capital Nàpols

Després de la Pesta Negra (1348-1351) i dels Pogroms (1391), el lideratge mediterrani de Barcelona havia quedat molt compromès. La construcció de la Casa de la Llotja (segona meitat del segle XIV) i la constitució de la Taula de Canvi (1401) s’expliquen en un context de crisi i, també, de clara voluntat de restauració del poder barceloní i català. Però, a pesar de tot, aquell paisatge permanentment convuls no ajudava. Les fonts documentals revelen que durant aquell segle, les classes mercantils catalanes no havien perdut el seu dinamisme tradicional, però sí que van buscar el recer dels ports de València i, sobretot, de Nàpols. No tant durant el regnat d’Alfons el Magnànim -en el temps en va desplaçar el govern efectiu dels seus estats a Nàpols-, sinó que va ser a la conclusió de la Guerra Civil catalana (1472) i de la implantació de la Inquisició hispànica a Catalunya (1483).


Barcelona (segle XVI) / Font: Cartoteca de Catalunya

La Inquisició hispànica

Quan Ferran el Catòlic va inocular la Inquisició hispànica a Catalunya (1483), encara faltaven nou anys per al Decret de l’Alhambra (1492), que significaria l’expulsió dels jueus i l’inici de la persecució dels conversos. I encara faltaven trenta quatre anys (1517) perquè Martí Luter proclamés el que seria, oficialment, el punt de partida del protestantisme. Però, en canvi, des d’un primer moment, la Inquisició -a Barcelona- va organitzar dotzenes de judicis contra personatges com Joana Vilella -dels mercaders Vilella-, el mercader Creixell, les família dels coralers Vinyes i Amich, la família del juponer Pere Llinars, Violant Benet -de la família naviliera Benet-,  el corredor d’orella Ferreres o Francina Benedit -esposa de Martí Benedit, anomenat “procurador dels miserables”.

Ferrer i Colom

Inicialment, Jaume Ferrer no sembla que formi part d’aquest grup de dissidents -polítics i religiosos- del règim hispànic. La seva participació, en qualitat d’assessor, en els preparatius del primer viatge colombí (1486-1492) i en les negociacions de Tordesillas (1494) -com a àrbitre reconegut per totes les parts en conflicte- dissipa les sospites. Però convé no oblidar dos fets importants que desvien la trajectòria professional i vital de Ferrer. L’expulsió del napolità -i probablement d’origen català- Joan Cabot del projecte colombí (1489) va incrementar la seva presència i la seva influència en aquella empresa. Però, en canvi i posteriorment, a partir del moment en què Bernat BoïlPere Bertran Margarit, tripulants del segon viatge colombí (1493), inicien la injuriosa campanya contra els Colom (1494), Ferrer desapareix, totalment, de l’escena pública.

Marc Pons

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/marc-pons-reportatge-j-ferrer-arbitre-catala-dividir-mon-hispanics-portuguesos_614636_102.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Xavi G.
    25-07-2021 12:06

    Vale vale, a falta d'una revisió més profunda, sembla que els castellans tenien una flota prou apanyada amb un comerç actiu.
    Però eren veïns, és normal que entre veïns el comerç sigui més abundós que no amb un que estigui a milers de kms, com el cas de genovesos, venecians o, per descomptat, catalans, però això no vol dir que en conjunt, el comerç i flotes d'aquestes altres nacions més llunyanes no foren molt superiors a la veïna anglesa que és Castellà.

    Un dubte, els francesos (aquitans), eren extrangers a l'Anglaterra de llavors?

    I una última puntualització barroerament sucosa: que fossin els castellans els que més deutes tenien no és res nou, continua succeint...

  2. Hola Pepsicola
    25-07-2021 10:14

    Y ojo que aquí llega lo mejor, los comerciantes castellanos que estaban asentándose por toda Inglaterra se convierten en los suministradores del rey, y los castellanos se convierten, cito textualmente, en el grupo de extranjeros más abuntante en Inglaterra:

    "Mercantile favours to Spaniards increased after the accession of Edward and Eleanor through whom petitions were often addressed by her fellow countrymen. Long-term grants of protection were given to Pedro de Mundenard in 1276 and 1285, and to Gundesalvus and Giles Martini in 1277. These last were described as 'King's merchants', so were probably regular suppliers of the royal household and were important enough for Gundesalvus to be sent in 1278 to Castile on the king's business, either in some minor diplomatic capacity or possibly for household supplies. Other Spaniards by this time were taking a minor part in the export of English wool. The Spaniards could still count on royal inquiries into complaints of unjust taxation, this time at Portsmouth where four merchants aboard two ships felt aggrieved and the preamble in the letter of commission of oyer and terminer felt it worth while including the comment (probably found in the original petition) that because of the injustice the 'merchants and others have entirely withdrawn their trade from the said port to the great loss of the said town and the adjacent parts'. A legal inquiry into the robbery of two Spaniards at Winchester in 1277 shows them still attracted by the fair and apparently using Southampton as its outport. By 1285 Southampton offered enough business to at least one merchant, Juan de Mundenard, to encourage him to settle and become a burgess of the town in late October or early November of that year; he may in effect have become the permanent English agent of a family firm dealing in Southampton and London over the previous twelve years."

    "Most merchants of any standing were likely to find themselves dealing in London as well as Southampton, and London was probably the most promising centre for Spanish trade, particularly in skins, furs and leather: the amount of Spanish and Portuguese trade there was so great that by 1283 special brokers were appointed to deal with the distribution. Although there are no customs records yet to illuminate the movement into the port, the London letter books and recognisance rolls are invaluable for the history of the Spaniards' dealings once ashore. From 1276 to 1284 quite a number of the alien merchants in London who took the trouble to have their debts properly recorded and enrolled were Spaniards.The decline in numbers after 1279 indicates that they found the method either inadequate or, more probably, no longer necessary once regular and trustworthy customers had been established."

  3. Hola Pepsicola
    25-07-2021 10:10

    Estractos de libros INGLESES hablando sobre su mayor socio comercial durante la Edad Media, la Corona de Castilla. Pruebas definitivas de la supremacía marítima castellana en el Atlántico en los siglos XIII y XV, en concreto voy a hablar del XIII:

    "In early XIII century on the few occasions when details of home-ports and home-towns are given, it is clear that there are as many ships from Castro Urdiales, Laredo, Santander and other ports as far west as La Coruña and Pontevedra, and that most merchants came from Santiago, Leon, Salamanca, and Burgos. Ships of Bayonne were also very active in the Bay of Biscay carrying northern Spanish goods for Spanish merchants to Gascony and England."

    Curiosa anécdota sobre un barco castellano saqueado en el puerto de Sandwich, a los ingleses no les gustaba que los castellanos les hiciesen competencia.

    "So in 1227 we find a mariner named Dennis commited to Newgate for being present when a Spanish ship was plundered and her crew slain at Sandwich."
    "The ship seized and robbed at Sandwich in 1227 gives a clear picture of the sorts of cargoes sent: it had aboard wine, grain, goatskins, skins of wildcat, hare, fox and lamb, cordwain, base and thread. If there were no Spanish ships available then the Spanish merchants used those of Bayonne."

    La cosa cambia en la segunda mitad del siglo XIII:
    "The activity becomes much clearer in the second half of the thirteenth century. The Anglo-Castilian treaty of 1254 and the marriage of Eleanor of Castile to the future Edward I of England brought close political relationships and greater security to the route, and despite what is sometimes said3, Anglo-Spanish trade flourished. At Southampton Spanish merchants hired houses and received tax exemptions in the 1260s, and a few surviving tax returns for the 1260s and 1270s at Winchelsea (only a minor port) show considerable amounts of peaceful trade there too. These accounts are important because they show clearly that the merchants ‘de Hispania' were using Basque ships. In 1267-8, alongside three ships from Castro Urdiales, at least twelve Basque ships arrived. A ship of San Sebastián unloaded wine in June; a merchant of San Sebastián in an unnamed ship unloaded iron, almonds, cider and cheese in September; then a small fleet of five ships from Fuenterrabía unloaded wine on 24 December and another from Fuenterrabía and two from San Sebastián unloaded wine on 31 December; two more from Fuenterrabía brought mixed cargoes after Epiphany. In subsequent years through to the end of the 1270s ships of Castro Urdiales predominated, but vessels of San Sebastián and Fuenterrabía still appeared. Trade was also flourishing in London, which was probably the main center for Spanish trade. Here we have no customs accounts, but records of debts to foreign merchants show that sixty-five of 208 debts recorded between 1276 and 1284 were for Spanish merchants, and in 1285 forty four of 102 debts recorded were for Spaniards6. The Spaniards were by far the largest foreign group; many were from Burgos, but others came from Vitoria and Valmaseda, and it is very likely that they too were using shipping from Castro and the Basque Provinces."

    "Spanish merchants traveled inland to Winchester and Boston for the great fairs of St Giles and St Botolph, and the casual type of information we have on this and their presence in ports implies that their trade was carried on peacefully enough with the Castilians welcomed and with little need for formal license or protection, except for those men of San Sebastián who fell foul of the seamen of the Cinque Ports and in 1237 thought it prudent to arm themselves with a five-year safe-conduct specifically for protection against Cinque Port marauders."

    "For these thirty years after 1254 Spanish merchants made the most of the friendship. Almost immediately the Castilian ambassadors successfully supported a claim for freedom for four years from the king's prize for Apparicius and Matthew de Bures and Juan Petri of Spain. A few Castilians met difficulties in the Barons' war but found the king ready to order reward wherever possible. Others found local difficulties, but in cases of mistreatment also found they could rely on royal support, as in 1263 when the king rebuked the local officials at Southampton for charging unjust tolls, and then granted the Castilians a house of their own for seven years for residence in Southampton when trading there. Further in 1267, those Castilians lodging with Nicholas Barbeflete in Southampton managed to obtain exemption from the town's murage dues for seven years."

    "These grants suggest strongly that Southampton was the center of Castilian activity and the port at which a small colony of Spanish merchants might be growing up; if so their activity must have been considerable as trade at Winchelsea where they had no privileges was far from negligible: in 1266-7 at least twelve Spanish ships were ther ~ ight from Fuenterrabia, two from Castro Urdiales, and two from San Sebastian and in 1268-9 a further eight entered-two of Fuenterrabia, five from Castro, and one from San Sebastian which entered twice. The accounts for 1271-2 and 1272-3 show one and three ships there, all of Castro; that of 1274-5 indicates some nine Spanish shippers there from Castro, San Sebastian, Fuenterrabia, and Pontevedra. 22 The apparent decline in their numbers may be because Winchelsea's erosion problems were already forcing them to seek new harbors or more likely because they were attracted by the privileged group growing up at Southampton."

  4. Edmund Cooke
    21-07-2021 16:59

    Companys, exemple de supremacisme i genocidi cultural alhora…..

    Retrat de la època del suposat Hernan Cortes:

    https://c7.alamy.com/compes/mmy8t3/grabado-de-hernan-cortes-mmy8t3.jpg

    El mateix retrat històric manipulat barroerament:

    https://i.pinimg.com/originals/93/c5/e7/93c5e71c511e3d79d3ccf004fa4161b4.png



    Desperta Ferro!

  5. Pedrito Prat
    21-07-2021 16:27

    Alguna cosa hauria de fer el webmestre amb les filtracions de nivell forocoches. Els que participem als comentaris no tenim perque aguantar això. Per favor filtreu els missatges dles usuaris que no aporten res.

    Gràcies.

  6. Francesc D.
  7. Francesc D.
    21-07-2021 15:34

    No ho dic jo, ni és un capritx. Està a la Concòrdia de Villafáfila, la vostra pròpia història, on explica que Ferran II ' el Catòlic' va deixar el regne de Castella i va tornar a Catalunya on va regnar fins al 1516. A castella va ser regent Felip 'el bell' o ' el Formós', passant a ser Felip I de Castella però, no pas de Catalunya. Ergo, si aixó és així, Felip II de Castella habia de ser per força Felip I d'Aragó i de Catalunya car, era el primer Felip de la confederació. Son faves comptades!

  8. Francesc D.
    21-07-2021 13:30

    Si, Felip I de Catalunya i Felip II de Castella car, Felip el bell, només va regnar a Castella juntament amb la mal anomenada" LaBoja". A Catalunya el rei era Ferran II d'Aragó i Ferran V de Castella, dit "el catòlic" Catalunya i Castella eran regnes completament diferenciats i amb lleis, moneda,llengua i culturalment diferenciats. Mentre que a Catalunya la moneda eren els Ducats, a Castella hi havia maravedisos però, clar, si ja no coneixem mínimament la història doncs, no és d'extranyar que els ignorants i aquells que s'han empassat el discurs del nazi-onal catolicisme es sorprenguin. La ignorància es cura llegint!

  9. Xavi G.
    20-07-2021 22:06

    Hahahaa, què fort!! Sembla que els del Nacional.cat ja han rebut la consigna de Junts de fer espanyolisme entre la parròquia.

    Els portuguesos també són hispànics!!!

  10. Francesc D.
    20-07-2021 20:56

    Aquest darrer deu se de l'època de Felip I de cat, i segon de castella, que va incorporar Portogall als seus reialmes del 1580 al 1598. És per aixó que les armes de Portogall son les de la península ibèrica. Bona aquesta! I les senyeres arreu d'Amèrica,brutal!

  11. Edmund Cooke
    20-07-2021 18:35

    Mes proves…. ara de la Universitat de Barcelona, facultad d'historia…

    https://www.ub.edu/portal/documents/4439109/4522181/Amerindia.jpg/1fb6f953-15b5-0082-2e6d-470e43765879?t=1554385279537

    Sense comentaris….

    Desperta Ferro!

  12. Francesc D.
    20-07-2021 18:06

    Fernao Vaz Durao 1571. En aquest mapa ja han incorporat castella però, Aragó es manté encara en el primer quarter. https://es.wikipedia.org/wiki/Atlas_Universal_de_Fern%C3%A3o_Vaz_Dourado

  13. Francesc D.
    20-07-2021 17:14

    Derrotero general del mar del sur 1684. Baixells espanyols amb senyeres. La bandera d'espanya no es fa oficial fins el 1785. https://hispanicsociety.org/library/maps-charts-atlases/

  14. Edmund Cooke
    20-07-2021 16:28

    Més proves i evidencies empiriques. Article sobre la fundació de Nova Catalunya i Nova Barcelona als primers territoris colonitzats a la actual veneçuela.

    https://www.elnacional.cat/ca/cultura/marc-pons-reportatge-nova-catalunya-colonia-catalana-america_503760_102.html

    Desperta Ferro!

  15. Francesc D.
    20-07-2021 16:02

    El portolà d'en Pere Reinel de 1504 també mostra una península ibèrica amb senyeras catalana i portuguesa. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Pedro_Reinel_1504.jpg Ni rastre dels castells i Lleóns.

  16. Edmund Cooke
    20-07-2021 08:05

    Brillant l'article… ja el vaig llegir al seu dia. Trobo que és una aproximació força assenyada als fets reals….Tot encaixa perfectament amb les tesis que defensa l'INH. Bé, quasi tot, ja que l'articulista n'ha fonamentat força punts en dades de la història oficial castellana…. Per exemple, diu Tordesillas enlloc de Silla o Torre de Silla, la fortificació valenciana on va tenir lloc el suposat tractat que les corones hispàniques van signar per repartir-se el mon….presumiblement nomes Portugal i Catalunya, ja que Catalunya poseia tota la resta de la peninsula en forma de subreialmes, que anomenaren Castella i Llio….la prova empirica no es altra que el beneit mapa mundi d'en Texeira que tots podeu consultar:

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Mapamundi_de_Domingos_Teixeira

    Nomes hi ha banderes catalanes i portugueses. ZERO banderes castellano-llioneses.

    Desperta Ferro!

  17. Guerau
    19-07-2021 15:58

    Un model polític autoritari (oportunament maquillat de rampant modernitat). Aquest és un dels punts de l'agenda secreta de l'alta maçoneria, ara al segle XXI també.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
26159 lectures
2019 INH 33 Pere Alzina/ «100 mots maltesos d’origen català»
2019 INH 34 Cesc Garrido/ «L’església i catedral visigòtica dels Sants Just i Pastor esmentada com a “St. Iuste”»
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Al segle XVII, a Catalunya, encara era ben viva la memòria que els catalans van ser els descobridors,...[+]
Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+]
Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+]
Si En Martin Behaim no va ser l’autor del primer globus terrestre occidental conservat, si no va ser un dels...[+]