Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No saber el que ha succeït abans que nosaltres és com ser nens per sempre"
Ciceró (106 AC-43 AC) Escriptor, orador i polític
NOTICIES » 18-12-2013  |  PROJECTE SERVENT
4946 lectures

Jordi Bilbeny al programa 'Misteris' amb Sebastià d'Arbó (8TV)

Jordi Bilbeny ens fa cinc cèntims sobre la catalanitat d'En Servent / Sirvent / Cervantes

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. queloque
    05-01-2014 21:58

    Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
    La repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.

    Feu clic aqui per mostrar-lo

  2. albert
  3. David Vilasis
    26-12-2013 22:42

    Comença dient, obre cometes “Adiós dije a la humilde choza mia; després de choza mia i falta un punt i coma; I acaba dient: Adiós hambre sutil de algún hidalgo, que por no verme ante tus puertas muerto hoy de mi patria y de mi mismo salgo.” Tanca cometes. Amb aquest final la cosa canvia no. Em sembla entendre que per culpa de l'hidalgo a renegat de la seva pàtria a mes diu que Madrit es mentidera i lo dels cent mil disbarats a que es deu referir. De fet si no tenim manuscrit original no podem estar segurs de res. La historia posarà les coses al seu lloc.

  4. Lort Trol
    25-12-2013 22:51

    Sres. Míos, tengo un ejemplar en mis mamos de "El Quijote" del año 1765, editado en Madrid, en la imprenta de Manuel Martín, "Calle de la Cruz, donde se hallarà". En el Tomo I aparece un nombre sumamente interesante de la Ilustración española de la época, el del valenciano: Gregorio Mayans y Siscar. Su erudición no me parece discutible puesto que parece compromentido con "la Verdad". Comienza la biografía con las siguientes palabras: "Miguèl de Cervantes Saavedra, que viviendo fue valiente Soldado, aunque muy desvalìdo; y Escritòr muy cèlebre, pero fin favor alguno, despues de muerto es prohijado à porfia de muchas Patrias. Esquivias dice ser suyo. Sevilla le niega esta gloria, y la quiere para sì. Lucena tiene la misma pretension. Cada uno alega su derecho, y ninguno le tiene". Aquí he de dar la razón al INH al cuestionar la patria original de Cervantes. Si en el año 1765 ya se planteó este "problema", el del nacimiento de Cervantes, a día de hoy, en las puertas de 2014, el INH parece resucitar esta vieja disputa. Un poco más adelante, Mayans nos dice: " Entretanto tengo por cierto, que la Patria de Cervantes fue Madrid, pues el mismo en "El Viage del Parnaso", despiendose de esta grande Villa, le dice asi: A Dios, dige à la humilde Choza mia, A Dios, Madrid, à Dios, tu Prado, y Fuentes, Que manan nectar, llueven ambrosia. A Dios, conversaciones suficientes A entrener un pecho cuidadoso, Y à dos mil desvalidos pretendientes. A Dios, sitio agradable, y mentiroso, Do fueron dos Gigantes abrasados Con el rayo de Jupites fogoso. A Dios, Theatros pùblicos, honrados por la ignorancia que ensalza veo En cien mil disparates recitados. A Dios, de San Felipe el gran Passeo, Donde si baxa, ò sube el Turco galgo, Como en Gazeta de Venecia leo. A Dios, Hambre sotìi de lgun Hidalgo, Que por no verme ante tus puertas muerto, Oy de mi PATRIA, y de mi mìsmo salgo". ¿Manipulación historica? Ni rastro de la famosa partida de nacimiento de CARVANTES ¿SAAVEDRA? (¿cuando se cita alegremente esta partida de nacimiento, se tiene en cuenta el 2o apellido?) Espero impaciente la Iluminación del INH.

  5. Guerau
    25-12-2013 21:42

    Els mercedaris que rescaten a Miguel de Cervantes en publicacions apareixen en el seu cognom en català i vénen tots de València, en d'altres són d'Àvila, de Madrid, de Salamanca o d'enlloc, vaja segueixen la norma de manipulació textual de la història de la censura com Colom, i d'altres milers (i dic milers per no dir milions) de navegants, cosmògrafs, i personatges de la Corona de Catalunya-Aragó, la manipulació és tan bestial que fins i tot els mateixos espanyols minimament racionals no s'ho creuen, clar però d'aquets no n'abunden. En una pàgina de la història de la marina espanyola del segle XV-XVI que hi han molts personatges acaben dient com a norma que com es habitual els navegants de la conquesta no se sap ni on van neixer ni de quina familia són per a la majoria d'ells cosa ja tradicional en la marina espanyola (castellana, clar).

  6. Cesc
    24-12-2013 17:17

    El vers sencer dedicat per Cervantes al mercedari Alonso Remón----- Un licenciado de un ingenio inmenso. Es aquél, y aunque en traje mercenario. Como a señor le dan las musas censo. Ramón se llama: auxilio necesario Con que Delio se esfuerza y ve rendidas Las obstinadas fuerzas del contrario.

  7. Cesc
    24-12-2013 14:13

    Volia dir que penso que quan Bilbeny fa referència al rescat d’En Cervantes l’ encerta. La història oficial diu que van ser trinitaris els que van rescatar En Cervantes, però és curiós que Cervantes un cop rescatat sigui portat a Dènia, lloc on hi havia un convent de l'Ordre de la Mercè importantíssim fundat a l'època d’En Jaume I una vegada conquerit el regne de València. Cervantes va escriure uns versos dedicats a un escriptor mercedari anomenat Alonso Remon (Alfons Ramón) a on diu el següent: Ramón se llama: auxilio necesario; Con que Delio se esfuerza y ve rendidas; Las obstinadas fuerzas del contrario. A mi em sembla que Cervantes mostra gratitud als mercedaris en aquest vers. Tot apunta a que van ser mercedaris els que van rescatar a Cervantes

  8. Guerau
    23-12-2013 20:24

    divertiu-vos llegint catalanades falsificacions, males traduccions de noms i llocs i com els mariners castellans tenien "adreszadas las naves" a Palos de Huelva Colección de los viages [sic] y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV con varios documentos inéditos concernientes a la historia de la Marina Castellana y de los establecimientos españoles en Indias: http://books.google.es/books?id=ZrUKlTlA2q8C&hl=es&source=gbs_slider_cls_metadata_1001_mylibrary

  9. Lluís
    18-12-2013 19:29

    Miquel, em sembla que la gent de l'INH és ben lluny de poder triar on apareix. I val la pena valorar els que tenen representació als mitjans, i escullen dedicar minuts a la feina de l'INH.

  10. Francesc
    18-12-2013 18:47

    No ens enfadem, Miquel. Però em sembla que sobre aquest tema us cal llegir més. Jo, per part meva, miraré aquest video que em proposeu.

  11. Miquel
    18-12-2013 18:14

    Una mica sensible es vostè, Sr. Francesc. L´hi deixo aquest enllaç del programa "Misteris". No menyspreaba a ningún, es una realitat: https://www.youtube.com/watch?v=E85yyWsvYnE

  12. Francesc
    18-12-2013 17:15

    Miquel, y'hquries d'informar més i més, abans de menysprear.

  13. Miquel
    18-12-2013 11:40

    El programa del dia 12 era aquest: Ovnis als nostres cels, amb l’estudiós ufològic Daniel Bosch. Les “màncies”, amb l’esotèrica Iris. L’enigma de Cervantes, amb l’historiador Jordi Bilbeny. Els 7 raig, amb la maga cabalista Rossana Ovnis, Cervantes, esoterisme... Je, je, je... Mare meva! Quan visitarà En Jordi Bilbeny el programa de l´Iker Jiménez?

  14. albert
    18-12-2013 11:12

    el misteri rau en el perquè de la no informació d'aquestes (i d'altres) aportacions-reflexions-conclusions mentres anem empassant-nos totes les incredulitats inversemblants

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
22063 lectures

Aconseguits 5755€
de 6000€
Queden 11 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]
Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]
Quondam vol dir difunt? Sí, és clar: i s’aplica quan algú és un difunt biològic. Però també s'utilitza...[+]